Impugnació del traçat viari en el POUP. Usos urbanístics: discrecionalitat administrativa
Secció: Juris. urbanisme, Jurisprudència
“Segon.- La sentència ha estimat en part la demanda i ha anul·lat la previsió del POUP sobre el traçat del viari substituint-la per la proposada per la part agent en raó a que la modificació del traçat respecte la normativa anterior al POUP no ha quedat justificada, mentre la que proposen els agents sí ho ha estat.
Contra la sentència interposen sengles recursos d’apel·lació el Govern i el Comú demanant que es mantingui el viari dissenyat en el POUP perquè disposa d’una corbatura més oberta i per tant més adient a la topografia del terreny i a la tipologia del trànsit que en el futur haurà de suportar, que és el propi d’accés a una zona industrial i logística. Llegir la resta de l’article»
Tags: pla d'urbanisme, vial
Classificació i amplada carreteres en el POUP
Secció: Juris. administrativa, Jurisprudència
“Tercer.- Per a l’adequada resolució d’aquest punt, convé recordar que la sentència apel·lada distingeix expressament entre l’amplada de la carretera de Montaup, la qual considera que no és preceptiu que sigui determinada en el P.O.U.P., i la classificació de la mateixa en algun dels tipus que contempla el precepte abans esmentat del Reglament d’urbanització, la qual conclou que constitueix un dels continguts necessaris del Pla. Llegir la resta de l’article»
Tags: pla d'urbanisme, vial
Obertura d’un vial en terrenys comunals
Secció: Juris. urbanisme
“Tercer.- Pel que fa a la qüestió de fons, s’ha de partir del fet que, com insisteix en assenyalar la part agent, no es tracta en aquest cas de l’aprovació d’un avantprojecte de parcel·lació o urbanització, sinó merament de l’obertura d’un accés rodat a les propietats dels recurrents. Ara bé, la sol·licitud que s’examina presenta una important singularitat front a les autoritzacions –i el corresponent avantprojectes- que regula el Reglament de normativa constructiva de la parròquia de La Massana. En aquesta disposició es contempla el règim d’autorització com un sistema d’intervenció administrativa prèvia en l’activitat constructora que els interessats duen a terme sobre terrenys de la seva propietat o dels quals poden disposar per qualsevol títol habilitant.En el present cas, ben al contrari, el contingut de l’avantprojecte que els agents han sotmès a l’autorització del Comú permet apreciar que l’obertura del vial que es pretén dur a terme s’ha de realitzar en la seva major part sobre terrenys comunals. Tanmateix com bé diu la sentència apel·lada, els agents no són titulars d’un dret a disposar dels béns comunals ni, en conseqüència, a imposar la modificació del seu estat actual, per més que s’afirmi que la carretera que es vol construir continuarà tenint la consideració de bé de domini públic.En definitiva, no ens trobem en aquest cas davant d’un supòsit habitual de control d’un acte administratiu d’intervenció en la propietat privada, sinó que, en realitat, el Comú ha denegat vàlidament l’aprovació de l’avantprojecte en base a les seves potestats dominicals, en constatar que afecta els béns de què és titular. L’exercici de facultats dispositives sobre aquests immobles que pertoca a l’Administració no pot ser enjudiciat amb la mateixa perspectiva que ho faria l’ús de les potestats administratives de control de l’edificació en la propietat privada, que és el supòsit general que regula el Reglament de normativa constructiva de la parròquia de La Massana, que invoquen ambdues parts.
En conclusió, la desestimació de la sol·licitud dels agents resulta ajustada a dret, des del moment en què aquests no disposen d’un dret a modificar l’estat actual dels béns comunals que resulten afectats per l’avantprojecte, i el Comú pot decidir vàlidament, en base a les seves facultats dominicals, sobre el destí que pretén donar a aquests immobles.”
Sentència del Tribunal Superior de Justícia de data 19/4/01, número 01-23
Amplada del vial: fora d’ordenació
Secció: Juris. urbanisme
“La finalitat a la que respon la creació de la Unitat és, entre d’altres, la regulació del sistema viari establint una amplada del carrer Hortalets de Guem de 7 metres i determinant, com condicions d’ordenació de l’edificació, les d’alineació a vial; això comporta que els edificis, com Casa Pujol, que actualment no respecten l’amplada de 7 metres, quedin en règim de fora d’ordenació, com preveu la fitxa urbanística de la UA amb subjecció a allò que indica l’article 126 de la Llei general d’ordenació de territori I urbanisme (LGOTU).
Tercer.- La part agent, la propietat de la qual (casa Pujol) no respecta l’amplada prevista de 7 metres confrontant amb el carrer Hortalets de Guem demana que se substitueixi l’amplada de 7 metres per la de 6, que si respecta, amb la finalitat de no perdre l’edificabilitat actual de la construcció com a conseqüència del retranqueig que haurà de respectar si l’enderroca i l’ha de fer de nou.
La realitat és que l’article 6.5.d) del Reglament d’urbanització (RU) només admet excepcionalment mantenir l’amplada als carrers actualment de 6 metres a l’efecte de circumval·lar, donar continuïtat o sortida a la trama urbana existent en zones de nucli antic històric consolidades, que no és el cas del carrer Hortalets de Guem, sens perjudici que els límits d’edificació s’hagin de situar corn a mínim a 7,5 metres de distància entre façanes.
En conseqüència no procedeix substituir l’amplada de 7 metres per la de 6 metres del carrer Hortalets de Guem, amb desestimació de la pretensió exercida en el recurs d’apel·lació.”
Sentència Sala administrativa del Tribunal Superior de data 20/5/09, ponent L. Saura, núm. 54-2009.
Tags: vial
Sobrants de vial: condició de béns de domini públic
Secció: Juris. urbanisme
La Sala administrativa del TS per sentència de data 20/4/09, ponent L. Saura, nº 36/2009, entén que els sobrants de vials per modifiació del mateix -l’eliminació d’una corba- la porció del terreny no destinat a vial manté la condició de bé de domini públic.
“La problemàtica plantejada prové de la circumstància de que el terreny esmentat confrontava amb la carretera general i quan aquesta es va refer, la corba que traçava el llindar es va eliminar al substituir-se per un traçat totalment recte, de manera que entre la propietat privada i l’actual traçat ha quedat, com a terreny sobrant, la superfície que ara no es destina a carretera.
Les carreteres són béns de domini públic en la mesura que són afectats a un ús públic com l’ús la circulació de vehicles (article 76 del Codi de l’Administració) i conforme el que disposa l’article 78, aquests béns perden la qualitat esmentada o bé per decisió expressa de l’Administració competent quan el bé ha deixat de ser necessari per a l’ús públic, o bé per raó de la no utilització per a un ús públic durant vint anys.
En el cas no s’ha produït cap de les dues possibilitats esmentades en el paràgraf anterior, de manera que el sobrant de vial continua tenint la condició de bé de domini públic.
Tercer.- Amb independència de la naturalesa jurídica del sobrant de vial que hem explicat, el terreny dels apel·lants no confronta amb “vial” (la carretera general 4 en el seu traçat actual) sinó amb “sobrant” de vial; per tant, si el dret d’accés que demanen que se’ls garanteixi va associat a la confrontació del terreny particular amb la carretera no és possible garantir l’accés a vial, perquè no hi confronten, ja que actualment qui confronta amb la carretera és precisament el sobrant de vial.”
Tags: vial
La previsió d’infraestructures és compatible amb els entorns de protecció
Secció: Juris. urbanisme
El Tribunal Superior per sentència de data 21/7/08 nº 57-2008, entén que la previsió d’un vial al POUP és compatible amb les limitacions pròpies de l’entorn de protecció, doncs la legislació sectorial de patrimoni cultural les “obres” i les “instal·lacions”, però no prohibeix la previsió d’infraestructures de comunicacions en els entorns de protecció i per tant, serà quan es presenti el corresponent projecte d’execució del quan serà necessària l’autorització prèvia a la concessió de la llicència que legitima la intervenció i serà en aquest moment que caldrà comprovar que la infraestructura s’integra sobre el territori de manera que es respectin els criteris de la Llei de patrimoni cultural.
Tags: entorn de protecció, POUP, vial
