Projecte de llei de l’impost sobre el valor afegit
Secció: Notícies
El Consell General ha publicat el Projecte de llei de l’impost sobre el valor afegit, darrer dels textos de les lleis fiscals que ha entrat a trànit parlamentari, i que el projecte de llei qualifica com una fita molt important en el procés de reforma fiscal iniciat amb la introducció dels nous impostos directes i que ha de portar a un sistema fiscal andorrà modern i equiparable al dels països del nostre entorn, tenint present les peculiaritats del nostre país i la seva estructura econòmica. L’impost sobre el valor afegit grava la capacitat econòmica que es posa de manifest sempre que es produeix el consum final d’un bé o servei i, per tant, com a impost general sobre el consum esdevé un pilar fonamental en el camp de la imposició indirecta. Llegir la resta de l’article»
Tags: tributs
El Comú d’Andorra suspèn temporalment la taxa sobre l’autorització de radicació
Secció: Normativa, Obligacions fiscals
El Comú d’Andorra la Vella per Ordinació publicada al Bopa d’avui (35/22) ha suspès temporalment la Taxa sobre l’autorització de radicació, regulada en els articles 33, 34 i 35 i Annex 8, de l’Ordinació Tributària, fins que el Consell de Comú, mitjançant la pertinent ordinació, n’aprovi l’aixecament, amb la voluntat “d’incentivar l’obertura d’establiments comercials i ajudar un sector que està patint les conseqüències de la crisi” segons ha manifestat la Cònsol Major. La suspensió s’aplica igualment a les sol·licituds presentades i no resoltes a la data d’avui.
Tags: tributs
El Comú d’Ordino modifica l’Ordinació tributària
Secció: Normativa
El Comú d’Ordino ha modificat l’Ordinació Tributària que va entrar en vigor l’1 de gener d’enguany (Bopa 32/22), per tal de de regular el procediment de sol·licitud i atorgament d’ajornament i fraccionament de les quotes o deutes tributàries, atès que la conjuntura econòmica actual que propicia l’increment de demandes d’ajornament i fraccionament, i en aquest sentit s’amplia la descripció del procediment de demanda i atorgament.
Text modificat de l’Ordinació tributària. Llegir la resta de l’article»
Tags: tributs
Control jurisdiccional de de la normativa tributària comunal. Diferències entre taxes i tributs
Secció: Juris. administrativa, Jurisprudència
Primer.- El fons del litigi és de saber si les taxes adoptades per l’Hble. Comú d’Andorra la Vella eren o no conformes a l’article 18 de la Llei del 27 de juny del 2003. La sentencia de la Sala administrativa per tant, ha confrontat les mesures adoptades pel Comú i les disposicions d’aquesta Llei. Ha jutjat que el text adoptat pel Comú desconeixia les disposicions de la Llei, que evidentment són d’un rang superior i per tant ha anul·lat sobre aquest fonament, les mesures adoptades per l’Hble. Comú d’Andorra la Vella. Llegir la resta de l’article»
Distinció entre taxes i tributs. Límit quantitatiu de la taxa
Secció: Juris. administrativa, Jurisprudència
“Segon.- La solució del present litigi suposa recordar en primer lloc algunes qüestions de principis i principalment la distinció entre els impostos i les taxes.
Segons la llei d’ordenament tributari del 19 de desembre el 1996:
Els impostos són tributs, el fet generador dels quals és un negoci, un acte o un fet indicador de capacitat econòmica de l’obligat tributari o de la persona que ha de suportar el gravamen i que mai no depèn d’una activitat de l’Administració (article 11-2 de la llei de l’ordenament tributari).
Llegir la resta de l’article»
Tags: tributs
Devolució de l’ITP per resolució contractual en mèrits d’una resolució judicial. Contracte preparatori
Secció: Juris. administrativa, Jurisprudència
“Tercer.- L’article 17.2 de la Llei del impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, de 29 de desembre de 2000, reconeix als contribuents el dret a que se’ls torni la quota abonada a l’Administració quan es declari o es reconegui judicialment o administrativament la nul·litat o la resolució d’un contracte.
En el cas, la nul·litat del primer contracte (el de 18 de febrer de 2004) no va ser declarada per cap de les vies indicades -judicial o administrativa- sinó que ho fou per les parts al formalitzar el segon contracte (el de 18 de juliol de 2007) i el cert és que tot i que les parts van utilitzar el terme “nul de ple dret” per invalidar el primer contracte en realitat el que van fer va ser, pel que fa a la vivenda, resoldre’l per mutu acord i substituir-lo per un de nou. Llegir la resta de l’article»
Tags: precontracte, resolució, tributs
Ordinació tributària de Sant Julià de Loria
Secció: Normativa
El Comú de Sant Julià de Lòria ha aprovat l’Ordinació tributària (B0pa 92/21), que modifica aquella aprovada en la sessió celebrada el dia 31 de març del 2004, en la qual els tipus de gravamen de totes les figures tributaries es modifiquen a l’alça amb la variació experimentada per l’índex de preu al consum de l’any 2009 per l’aplicació per l’any 2010 que es publiqui en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, arrodonint l’import resultant al dècim d’euro superior, a excepció dels continguts en els articles 36, 67.6, 68 i 69.
Tags: tributs
El Comú d’Encamp aprova l’Ordinació tributària
Secció: Normativa
El Comú d’Encamp ha aprovat l’Ordinació Tributaria, publicada al Bopa d’avui (92/21), i que estableix la figura del recàrrec sobre la base de tributació de l’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals que utilitzin el medi natural. Aquesta figura té una naturalesa mediambiental i extra fiscal, i la seva finalitat és deguda a la importància del medi natural per a Andorra. El recàrrec es dirigeix a penalitzar aquelles activitats econòmiques que es basen en una utilització extensiva del medi natural.
Tags: tributs
El Comú de Canillo aprova l’Ordinació tributària per l’any 2010
Secció: Normativa
El Comu de Canillo ha aprovat l’Ordinació tributària per a l’exercici 2010 (Bopa 92/21), en la qual es determinen els elements essencials i els tipus de gravanen o les quotes tributàries dels impostos, taxes i contribucions especials, detallat en els annexos corresponents, segons es defineixen en la mateixa.
Tags: tributs
El Comú d’Andorra la Vella aprova l’Ordinació tributària
Secció: Normativa
El Comú d’Andorra la Vella aprova l’Ordinació tributària (Bopa 91/21).
Tags: tributs
Ordinació tributària de La Massana
Secció: Normativa
El Comú de La Massana ha aprovat l’Ordinació tributària (Bopa 91/21).
Tags: tributs
Calendari fiscal 2010: La Massana
Secció: Obligacions fiscals
Per edicte al Bopa d’avui (91/21) el Comú de La Massana dóna a conèixer el calendari fiscal per l’any 2010:
- 1 de març del 2010 facturació de l’impost de taxes, tributs i serveis
- 3 de maig del 2010 facturació de l’impost d’inquilinat i dels guals comunals
- 1 de juny del 2010 facturació de l’impost de propietat
- 1 de setembre del 2010 facturació de l’impost de radicació del comerç i indústria
Tags: tributs
Impost de radicació d’activitats: fet generador, prova en contra a la presumpció d’activitat
Secció: Juris. administrativa, Jurisprudència
“Segon.- El Comú d’Encamp mostra en el seu recurs d’apel·lació la disconformitat amb la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles que estimant la demanda interposada per P3 S.A. anul·la la liquidació del impost de radicació d’activitats per l’H.R., amb l’argument de que la titularitat de l’autorització per l’exercici de l’activitat pressuposa l’exercici, de manera la meritació del impost no es pot deixar en cada cas a l’activitat probatòria sobre si s’exerceix o no l’activitat. Al contrari, la sentència, conforme a la tesi de P3 S.A., ha considerat que aquesta presumpció d’exercici associada a la titularitat administrativa de l’activitat cedeix quan l’obligat tributari demostra que no s’ha realitzat cap activitat en el local perquè en aquests casos manca el mateix fet generador del impost que és l’exercici d’una activitat.
L’article 32.1 de la Llei 10/2003, de 27 de juny, de les finances comunals, defineix el impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals com un impost que grava “l’exercici” de qualsevol d’elles, i l’apartat 2 diu que és fet generador del impost “l’exercici” d’una activitat de les esmentades, i tot seguit defineix què s’entén per activitats. Al seu torn, l’Ordinació tributària de la parròquia d’Encamp defineix en l’article 14 el impost esmentat com un impost que grava “el fet d’exercir” una activitat i l’apartat 2 indica que el fet generador del impost és “l’exercici” d’una activitat, en termes iguals als de la Llei 10/2003.
L’article 9 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, de 19 de desembre de 1996, després de dir que les normes tributàries s’interpreten segons els criteris generals admesos en Dret, afirma que “El fet generador o les exempcions o bonificacions no poden ser utilitzades més enllà dels seus termes estrictes, no admetent-se l’analogia en aquests casos”, imposant, per tant, una interpretació literal, és a dir, segons el sentit de les paraules que contenen els textos legals.
La claredat dels textos transcrits i el criteri d’interpretació que conté l’article 9 de la LBOT porten a la clara conclusió de que el fet generador del impost i allò que grava la figura tributària és l’exercici de l’activitat i no la possibilitat d’exercir-la en el local o la mera titularitat administrativa que habiliti per l’exercici, com d’altra banda aquesta Sala ja ha sostingut en la sentència 2005-27, de 26 de maig.
Des d’aquesta perspectiva és ajustat al Dret el raonament de la sentència apel·lada quan afirma que la titularitat d’una autorització administrativa per a l’exercici d’una activitat comercial equival al seu exercici real, però que aquesta presumpció cedeix davant la prova de que malgrat l’autorització vigent cap activitat és exercida.
Això no significa que l’Administració comunal hagi d’esbrinar en cada cas si en el local destinat a la realització de l’activitat aquesta s’exerceix o no, doncs la presumpció simple és de que efectivament s’hi exerceix; significa que aquesta presumpció només pot ser destruïda, excepcionalment, mitjançant una prova a càrrec de l’obligat tributari que demostri, de manera absolutament indiscutible, que en el local no s’hi exerceix cap activitat.”
Sentència de la sala administrativa del Tribunal Superior de data 5/11/09, numero 94-09.
Tags: tributs
Taxa d’higiene pública: fet generador
Secció: Juris. administrativa, Jurisprudència
“Tercer.- La representació de P3 S.A. interposa un recurs d’apel·lació contra sentència que confirma la liquidació de la taxa d’higiene pública, amb l’argument de que si no hi havia activitat en l’edifici de l’H.R., aquest tampoc es beneficiava de la prestació del servei públic de recollida d’escombraries, deixalles o neteja de vies públiques, que són els fets generadors de la mateixa, segons l’article 10.1 de l’Ordinació tributària. De conformitat a l’article 16 de la Llei 10/2003, les taxes són tributs el fet generador dels quals és la prestació d’un servei públic i l’article 10.1 de l’Ordinació defineix la taxa d’higiene pública com un tribut que grava la prestació del servei públic d’higiene per qualsevol via de les abans anomenades i considera obligat tributari la persona física o jurídica titular d’una autorització de radicació d’una activitat comercial en el terme de la parròquia. Per tant, a diferència del cas anterior, la prestació del servei res te a veure amb l’exercici o no d’activitat en el local que es veu beneficiat per aquella, de manera que el fet generador de la taxa es produeix en tot cas, mentre el servei públic d’higiene es presti de manera que beneficiï el local.”
Sentència de la sala administrativa del Tribunal Superior de data 5/11/09, numero 94-09.
Tags: tributs
No procedeix la devolució de les taxes de construcció en motiu de l’anul·lació de la llicència
Secció: Juris. administrativa, Jurisprudència
“Quart.- En relació a la obligació del Comú d’Encamp de retornar els drets tributaris satisfets pel lliurament de la llicència d’obres l’any 2003, la sentència apel·lada ha entès que la llicència comunal havia caducat per aplicació de l’article 5.1.g) de l’Ordinació tributària de 5 de desembre de 2002, publicada al BOPA d’11 de desembre (deixar passar un any des de l’autorització per a construir del Govern sense construir allò autoritzat) i explica també que la sentència d’aquesta Sala no va anul·lar l’autorització del Comú per la qual cosa no s’ha produït la desaparició de l’acte (atorgament de la llicència) que en el seu dia va justificar la liquidació i pagament de la taxa.
La part apel·lant sosté que tot i que la sentència de 2006 no anul·lava l’autorització de construcció del Comú, en la mesura que declarava ajustada al dret la desestimació de l’autorització per construir del Govern, deixava sense efecte el reconeixement del dret de P3 S.A. a construir que li havia fet el Comú, el que en realitat és tant com dir que la nostra sentència anul·lava la llicència del Comú; afegeix que la llicència del Comú no ha caducat perquè la nul·litat de la llicència no és imputable a la inactivitat de P3 S.A. i que, en qualsevol cas, en haver deixat d’existir el fet generador del tribut el seu pagament s’ha de considerar un ingrés indegut.
La sol·licitud que P3 S.A. va presentar davant el Comú d’Encamp el 27 de març de 2008 es dirigeix a obtenir la devolució de la quantitat que havia abonat en concepte de taxes per la concessió d’un permís de construir, per la qual cosa l’objecte del procés s’ha de cenyir a l’examen de si procedeix aquesta restitució.
Com hem indicat en la sentència 2005-70, de 16 de setembre, segons disposa l’article 12 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, el fet generador és el supòsit fixat per la llei, o d’acord amb la llei, per configurar cada tribut, la realització del qual produeix al naixement de l’obligació tributària, així com el naixement de la facultat de l’Administració per procedir a la quantificació i l’exigència del deute tributari. En conseqüència, la producció del fet generador fa sorgir l’obligació tributària i el consegüent deure d’abonar l’import corresponent.
L’Ordinació tributària del Comú d’Encamp que era vigent quan es va realitzar el fet imposable tot i que no defineix el fet imposable diu -article 5.3- que “les autoritzacions d’urbanisme i construcció tributaran” en la forma que explica i en l’apartat A (Disposicions generals) apartat V.1 parla de que “les taxes corresponents a la prestació d’un servei seran percebudes pel Comú a partir del moment en que el servei sigui prestat”, definicions que guarden relació amb la definició que del fet generador de les taxes conté l’article 16 de la posterior Llei 10/2003, de 10 de juny, de les finances comunals, que es remet a “la realització d’una funció administrativa de sol·licitud o de recepció obligatòria que es refereix a l’obligat tributari o l’afecta o el beneficia de manera particular” definició que es complementa amb la quantificació del deute tributari que explica l’article 18 quan diu que l’import de la taxa no pot superar el cost real de a realització de l’activitat de què es tracti.
El que volem significar amb això és que els drets tributaris associats a les llicències són independents de l’obtenció de les mateixes sinó que se cenyeixen al servei d’examen del projecte i la seva valoració sobre si s’adequa o no a la legalitat aplicable, servei del que en resulta la resolució corresponent, i amb aquest examen i valoració, en definitiva, amb la realització d’aquesta funció administrativa, s’esgota el fet imposable. Per això, tant la normativa de 2003 com la de 2007, en els articles 5.1.g) i 57.10 neguen el reembossament de les taxes quan la llicència caduca o s’anul·la.
Amb les consideracions exposades és suficient per considerar ajustada al Dret la sentència apel·lada, encara que sigui per altres fonaments; però abundant en els raonaments d’aquesta i a la llum dels de les parts ofereixen en aquesta instància, convé recordar que la llicència del Comú, com a acte administratiu, -i diferentment del que sosté la sentència apel·lada- no ha estat anul·lada per cap decisió jurisdiccional, tot i que la validació jurisdiccional de la denegació del Govern impliqui, com vam dir en la nostra sentència, la pèrdua del dret a construir de P3 S.A. D’altra banda, no estem davant d’un supòsit d’ingressos indeguts de l’article 71 de al Llei de bases de l’ordenament tributari perquè el ingrés indegut és aquell que no procedia fer i per això se’n pot reclamar la devolució, i en el cas, havent-se prestat pel Comú el servei que constitueix el fet imposable de la taxa, el ingrés s’havia de fer.”
Sentència de la sala administrativa del Tribunal Superior de data 5/11/09, numero 92-09.
Tags: tributs
El Comú d’Ordino aprova l’Ordinació tributària
Secció: Normativa
El Comú d’Ordino ha aprovat l’Ordinació tributària ( Bopa 88/21).
El títol I està integrat per sis articles on s’estableixen normes generals.
El títol II destinat a la regulació de les taxes i està distribuït en dos capítols, el primer referit a disposicions generals, i el segon estableix la classificació de les diferents taxes, fent un tractament específic en quan les taxes per a la prestació de serveis públics i les taxes per a la realització d’una funció administrativa de sol·licitud o de recepció obligatòria què es refereix a l’obligat tributari o l’afecta o el beneficia de manera particular.
El títol III regula les contribucions especials mitjançant vuit articles específics.
El títol IV està integrat per cinc capítols que contemplen els diferents impostos, l’impost tradicional del foc i lloc, l’impost sobre la propietat immobiliària edificada, l’impost sobre els rendiments arrendataris, l’impost sobre radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals i l’impost sobre la construcció.
El títol V fa referència als impostos d’àmbit estatal compartits com és l’impost sobre les transmissions patrimonials immobiliàries.
El títol VI recull disposicions comunes als tributs.
El títol VII, en el capítol primer estableix el període de constrenyiment i el seu capítol segon fa referència al règim d’infraccions i sancions.
Tags: tributs
La impugnació en via judicial d’una liquidació tributària no suspèn la seva efectivitat
Secció: Juris. administrativa
“Primer.- L’article 9 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal és taxatiu quan afirma que la interposició de qualsevol demanda no implica la suspensió de l’acte impugnat, això sens perjudici de què l’òrgan jurisdiccional pugui acordar-la d’ofici o a instància de part, sempre que l’execució de l’acte recorregut pugui causar perjudicis d’impossible o de difícil reparació, o en cas que l’acte s’impugni per les causes de nul·litat de ple dret.
Segon.- En el cas que ara s’examina, les pretensions dels agents resulten frontalment contràries al contingut de l’esmentat article 9 de la Llei reguladora d’aquesta Jurisdicció. El simple fet d’interposar una demanda davant de la Batllia contra una liquidació tributària no comporta la suspensió automàtica de la seva efectivitat i, a més, en aquest supòsit, no consta que el Tribunal davant del qual s’ha formulat la demanda hagi acordat la referida suspensió.
En conseqüència, no existeix obstacle legal a l’execució de l’acte administratiu, per la qual cosa s’ha de desestimar aquest incident en la seva integritat.”
Aute de la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia de data 9/10/09, ponent A. Andrés. número 33-2009.
Tags: tributs
Foc i Lloc, Taxa d’higiene pública i Taxa d’enllumenat públic: Sant Julià de Lòria
Secció: Obligacions fiscals
Per Edicte de data 17/6/09 el Comú de Sant Julià notifica que el període voluntari del pagament de les quotes tributàries de l’impost del “Foc i Lloc”, “Taxa d’higiene pública” i “taxa d’enllumenat públic”, acabarà el proper dia 31 de juliol d’enguany. El pagament es realitza per càrrec domiciliat al compte de l’entitat bancària legalment establerta al Principat d’Andorra que designi l’obligat tributari, o subsidiàriament per ingrés davant del Servei de Tràmits a l’Edifici el Molí de la parròquia de Sant Julià de Lòria.
Tags: tributs
