S’anul·la el testament, quan malgrat no canviar la condició jurídica del testador, el vici recau en el mateix testament
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Rumpitur autem testamentum, cum in eodem statu manente testatore ipsius testamenti ius vitiatur.
Instituta 2, 17 De quines maneres s’invaliden els testaments, 7 (I. 2.17.1)
* Aute TSJC de data 13/2/97, RJ 845, en relació a la manca dels requisits constitutius d’una disposició testamentària ològrafa, i de la nul·litat dels seus efectes.
Enllaç relacionat
Tags: testament
Els testaments reben la seva força de la institució d’hereu i per això la institució d’hereu es considera com el cap i fonament de tot el testament
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Veluti caput atque fundamentum intellegitur totius testamenti heredis institutio.
Instituta 2, 20 Dels llegats, 34 (I. 2.20.34)
* Aute TSJC de data 13/2/97, RJ 845, en relació a la manca d’acreditació de la condició d’hereu universal en relació a una disposició testamentària ològrafa.
Tags: testament
En els testaments hem d’interpretar amb la major plenitud la voluntat del testador
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
In testamentis plenius voluntates testantium interpretamur.
Paule: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 12 (D. 50.17.12)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/01/62, RJ 51
Tags: testament
La voluntat del causant és variable fins al darrer moment de la seva vida
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Ambulatoria est voluntas defuncti usque ad vitae supremum exitum.
Ulpià: Digest 34, 4 De la revocació o de la transferència dels llegats o dels fideïcomisos, 4 (D. 34.4.4)
* Sentència TS Mitra de data 9/5/75, RJ 1, en relació al negoci jurídic de l’heretament i la manifestació de la darrera voluntat.
Tags: testament
No és procedent apartar-se del significat de les paraules, llevat que sigui manifest que el testador volia una altra cosa
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Non aliter a significatione verborum recedi oportet, quam cum manifestum est aliud sensisse testatorem.
Marcel: Digest 32, 1 Dels llegats i dels fideïcomisos, 69, pr. (D. 32.1.69.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/01/62, RJ 51
Tags: testament
Els drets testamentaris han de valer per si mateixos, i que no depenguin de l’albitri d’altri
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Testamentorum iura ipsa per se firma esse oportere, non ex alieno arbitrio pendere.
Gai: Digest 28, 5 De la institució dels hereus, 32, pr. (D. 28.5.32.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 2/6/61, RJ 44
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/01/62, RJ 51
Tags: testament
El testament és la justa expressió de la nostra voluntat respecte al que cadascú vol que es faci després de la seva mort
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Testamentum est voluntatis nostrae iusta sententia de eo, quod quis post mortem suam fieri velit.
Modestí: Digest 28, 1 Qui pot fer testament, i com es fan els testaments, 1 (D. 28.1.1)
* Sentència TSJC de data 18/5/00, RJ 1378, en relació a la voluntat del causant expressada en el testament com a llei reguladora de la successió, que suposa col·locar en un primer pla la voluntat del testador com a contingut de la testio.
Tags: testament
Testament ològraf: adveració i testimonis. Institució d’hereu. Capacitat d’obrar del testador.
Secció: Juris. civil
“És cert que qualsevol persona interessada a fer valer un testament hològraf pot iniciar un procediment de jurisdicció voluntària davant la Batllia per tal que es reconegui la seva autenticitat i, ferm l’Aute que resolgui aquesta pretensió, es pot procedir a la seva protocol·lització, sense que existeixi cap termini fixat per fer-ho. No obstant, en el supòsit que s’hagi endegat un procediment judicial ordinari amb peticions més àmplies en el què es discuteixi sobre la validesa d’un determinat document com a testament hològraf és dins del mateix a on s’ha de constatar entre altres aspectes l’autenticitat del mateix, sense que sigui precís un procediment judicial específic per la seva adveració.
….
En aquestes circumstàncies cal tenir en compte que el testament hològraf sols es vàlid al Principat si reuneix els requisits del que tradicionalment es coneix com testament parentum inter liberos, que ja regulava una llei de Constantí de l’any 321 en la què es disposava que si el pare, sense observar les formalitats testamentàries, manifestava la seva voluntat sobre la institució dels descendents cridats per Llei calia respectar aquesta voluntat, disposició que es va reiterar en la Novel·la 16.5 de Teodosi, i que va ser modificada en part, i en tot cas complementada, per Novel·la 107.1de Justinià. Aquesta institució, que cal qualificar,
segons la doctrina, més que de testament o de codicil, com una especial disposició mortis causa (BIONDO BIONDI), no requereix per la validesa la presència de testimonis si els afavorits pel testador són els seus descendents, mentre que sí és necessària la seva presencia si es vol afavorir a estranys. Per tant, en el supòsit que es nomeni hereus a altres persones que no siguin descendents, o es disposi sols de llegats a favor d’estranys, no es podrà considerar que estem davant d’un
testament parentum inter liberos i per tant el document no serà vàlid com testament si no s’acredita la presència de testimonis en el moment de la seva redacció.
….
V.- La recurrent defensa igualment que el citat testament és nul per absència d’institució d’hereu i un altre vegada cal destacar la manca de rigidesa amb la qual s’ha d’exigir el requisit de forma quan aquesta es deguda més aviat a reminiscències històriques fonamentades en una legislació molt formalista i que avui cal qualificar més aviat com formalitats. En el cas present resulta evident que, malgrat no s’utilitzi la paraula hereves, el Sr. J.R.V. deixa clar que vol que les seves filles adquireixin tots els seus béns presents i futurs i aquesta atribució conjunta s’ha de presumir que concorda amb la seva voluntat de nomenar-les hereves, quan no hi ha dintre de la disposició indicis que mostrin el contrari. Per tant, entenem irrellevant que es parli de donar tots els seus béns o d’atribuir-los per després de la mort, o s’utilitzi o no la paraula hereu, quan l’atribució és conjunta i la voluntat del testador no ofereix dubtes. D’altra banda, no es pot defensar que aquesta institució no és clara pel fet que s’estableixi que les filles han d’administrar conjuntament els béns de l’herència sense precisar les regles d’aquesta
administració, ja que aquesta és en tot cas una càrrega modal que s’imposa als hereus i que s’haurà de regir per les normes corresponents a la comunitat hereditària, ni tampoc perquè sembla que es vulgui instituir un fideïcomís sense designar hereus fideïcomissaris, ja que la interpretació de la càrrega que s’imposa als hereus no determina que aquests no puguin ser considerats com a tals i en tot cas és clar que el Sr. J.R.V. no va ordenar un fideïcomís.
….
Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent cal posar de relleu, en el mateix sentit que l’Hble. Batlle, que el Sr. J.R.V. no estava incapacitat en el moment de redactar l’escrit a on es contenien les seves darreres voluntats i per tant, sent major d’edat, s’ha de presumir la seva plena capacitat d’obrar i correspon al que la nega la prova de la seva inexistència, prova que ha de ser inequívoca i concloent. D’altra banda, per respecte al principi del favor testamenti, tradicionalment respectat al Principat, aquesta manca de capacitat ha de ser greu, sense que es puguin considerar com invalidants trastorns físics o de caràcter, pessimisme fins i tot greu o inclús certes pèrdues cognitives, sempre que aquests no suposin una manca del discerniment necessari per apreciar les conseqüències de la decisió que es prengui en relació al destí post mortem dels seus béns.
En el cas present entenem que no consten a les actuacions proves que demostrin que el Sr. J.R.V. no tenia en el moment de redactar el citat document la capacitat necessària per entendre i voler lúcidament les conseqüències de la seva decisió. El fet que el citat senyor patís una malaltia crònica coneguda com Brucel·losis, o més habitualment febres de Malta, que el va obligar a prendre varis cicles d’antibiòtics durant més de trenta anys i a ser tractat durant aproximadament dos mesos amb altres medicaments, que patís cansament, apatia, àlgies generalitzades, que hagués estat sotmès a una operació de cor uns dies abans de la seva mort, prenent també per aquesta causa altres medicaments, expliquen que el citat senyor patís depressió i ansietat i que per ell la vida es fes insuportable, o mancada de sentit, però en cap cas comporten una alteració de les seves facultats mentals cognitives i volitives. La constatació de que aquests patiments físics van portar al citat senyor a un estat ansiós i depressiu, com destaca el Dr. Cabeza al seu informe (foli 245), a un empitjorament del seu temperament i a una deterioració cognitiva de lleu a moderada, que es manifestava en una disminució de l’atenció i de la capacitat de concentració i fins i tot el van conduir al suïcidi, no constitueixen proves que acreditin la manca de discerniment del Sr. J.R.V. a l’hora de decidir el destí dels seus béns. En aquest sentit cal destacar que els estats depressius, si bé suposen trastorns de l’afectivitat i de l’estat d’ànim en els supòsits com el present en que el pacient porta una vida que es pot considerar normal no afecten ni a la intel·ligència, ni a la voluntat, ni es pot pretendre relacionar inexorablement el pessimisme, el patiment físic, la depressió o fins i tot el suïcidi amb la manca d’una voluntat lliure, conscient i objectiva en el moment de disposar el destí dels seus béns.”
Sentència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de data 15/2/07, ponent E. Amat, autes 187/06.
Tags: testament
