Sòl urbà consolidat. Conveni prexistent al POUP.
Secció: Juris. urbanisme, Jurisprudència
“Segon.- Sobre la classificació de la finca.
Com s’ha exposat en els antecedents, la pretensió principal que formula la recurrent consisteix en obtenir la classificació de la seva finca “Les Callissoles” com a sòl urbà consolidat, segregant-la de la unitat d’actuació PP-NC-10 “Camí dels Sartells”.
La sentència apel·lada ha desestimat aquesta petició, en considerar que no ha quedat acreditat que la finca de referència disposi dels serveis previstos en l’article 25 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, que haurien de trobar-se dins del terreny que pretén ser classificat com a sòl urbà consolidat. D’altra banda, no consta demostrada la viabilitat econòmica de la unitat matriu, un cop segregada la finca de la recurrent. Llegir la resta de l’article»
Tags: conveni urbanístic, sòl urbà
Edificis inclosos en unitats d’actuació classificades com a sòl urbà consolidat, unitat de tractament urbanístic
Secció: Juris. urbanisme, Jurisprudència
“L’agent és propietari del sòl i de la construcció que s’hi basteix, l’Hotel Diplomàtic, edificat amb llicència comunal i del Govern des de l’any 1992, que el Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial d’Andorra la Vella inclou en la unitat d’actuació en sòl urbanitzable PP-SUR-25 Avinguda Tarragona.
La part agent ha demanat l’exclusió de la seva finca de l’àmbit esmentat per tal com gaudeix de les condicions pròpies del sòl urbà consolidat, compte tingut que si l’any 1992 va rebre autoritzacions de construir Llegir la resta de l’article»
Tags: sòl urbà
Sòl urbà consolidat: prova serveis bàsics, delimitació unitats d’actuació
Secció: Juris. administrativa, Jurisprudència
“Segon.- Com s’ha exposat en els antecedents, les pretensions del recurrent pel que fa a la finca anomenada “Camp de les Comelles de Casa Coix” consisteixen en què la totalitat de la mateixa sigui classificada com a sòl urbà consolidat i inclosa dins d’una mateixa unitat d’actuació.
L’article 25 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, en la redacció que li va donar la Llei 8/2006, de 21 de juny, disposa que “constitueixen sòl urbà consolidat, i així han de ser qualificats pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, Llegir la resta de l’article»
Tags: sòl urbà, unitats d'actuació
Sòl no urbanitzable: inclusió en una unitat d’actuació
Secció: Juris. urbanisme, Jurisprudència
“Tercer.- El segon greuge que palesa la part apel·lant es refereix a la finca que anomena Camp de la Canal, que el POUP ha classificat com sòl no urbanitzable i de la que en demana la classificació com sòl urbà o urbanitzable i la seva inclusió en una unitat d’actuació, sense més precisions.
La part agent no ha identificat sobre plànol la finca de la que demana la inclusió en una UA i ni n’assenyala la superfície, però la prova pericial practicada a les actuacions indica que es tracta de la que identifica en el dictamen com finca 5.2, Prat sobre la Canal de Comallonga, identificació a la que el recurs d’apel·lació no mostra cap objecció; d’altra banda, tot i que la part agent tampoc diu a quina UA s’ha d’incorporar la seva finca, la única a la que es pot incorporar és la confrontant, és a dir, la UASUNC-C13, de sòl urbà no consolidat. Llegir la resta de l’article»
Tags: pla d'urbanisme, sòl urbà
Sòl urbà consolidat: edifici a precari
Secció: Juris. urbanisme, Jurisprudència
“Segon.- L’article 25 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, en la redacció que li va donar la Llei 8/2006, de 21 de juny, disposa que “constitueixen sòl urbà consolidat, i així han de ser qualificats pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, tots aquells terrenys que disposin almenys d’accés rodat i dels serveis d’aigua potable, evacuació d’aigües residuals o un sistema homologat de depuració, i subministrament d’energia elèctrica, per servir les necessitats de les edificacions o instal·lacions previstes pel planejament”.
Segons l’article 7.1.a) del Reglament urbanístic, que desenvolupa el precepte anterior, constitueixen el sòl urbà, entre d’altres, els “terrenys amb urbanització consolidada pel fet de posseir els serveis urbanístics bàsics d’accés rodat, aigua potable, evacuació d’aigües residuals o un sistema homologat de depuració i subministrament d’energia elèctrica. Les característiques d’aquests serveis urbanístics bàsics han de ser les adequades per servir les necessitats de les edificacions i els usos previstos pel planejament”.
Per la seva banda, l’article 8.1.1 del Reglament urbanístic disposa que “el sòl urbà consolidat està integrat pels terrenys que disposen dels serveis urbanístics bàsics i que el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ordena directament, sense remetre a l’aprovació ulterior de planejament derivat, i en conseqüència inclou en una unitat d’actuació de gestió directa. Tanmateix, no s’exclou la necessitat de planejament derivat en sòl urbà consolidat en els casos en què pel seu estat de conservació, algunes àrees hagin de ser objecte d’operacions de renovació”.
També resulta especialment rellevant l’article 7.2 del Reglament urbanístic, segons el qual la construcció de carreteres i vials de connexió entre poblacions no atorga per sí mateixa a les finques confrontants la condició de sòl urbà.
Com ja va declarar la sentència d’aquesta Sala núm. 37-2008, de 5 de maig, quan un instrument de planejament inclou un terreny en una unitat de sòl urbanitzable, “la substitució d’aquesta adscripció per la classificació del terreny com urbà i a més urbà consolidat, si aquesta pretensió es basa en l’existència dels serveis urbanístics bàsics, passa per una activitat probatòria, en seu judicial, molt precisa i a càrrec de qui la demana. Aquesta activitat consisteix en identificar, amb la demanda, la superfície dels terrenys dels quals es demana la classificació, situant-los exactament sobre els plànols i en demostrar que són els terrenys els que disposen dels serveis bàsics adequats”. A més, cal exposar “quin és el grau de compliment de les càrregues urbanístiques que ha de suportar tot terreny en el procés de transformació del sòl i la viabilitat econòmica de la unitat d’actuació del sòl urbanitzable un cop perduda la porció de terreny que per raó de la nova classificació se n’hagi de separar”.
Tercer.- En el cas que ara s’examina, la part agent acredita que en els terrenys de la seva propietat es troba aixecat un edifici comercial, que va ser autoritzat “a títol provisional i a precari, per una duració màxima de cinc anys”, segons resulta de la corresponent resolució comunal de 2 de febrer de 1994. Al mateix temps, acompanya una sèrie de rebuts de les companyies subministradores d’aigua i electricitat, dels quals resulta que l’edifici disposa d’aquests serveis, mentre que l’accés rodat i l’evacuació d’aigües residuals es duria a terme per l’avinguda d’Enclar, a la qual dóna front.
Tanmateix, aquests elements probatoris han de ser considerats insuficients, tal com afirma la sentència apel·lada, ja que només demostren l’existència d’uns serveis adequats a la dimensió de l’edifici “provisional i desmuntable” que actualment existeix, però de cap manera són indicatius de què puguin servir les necessitats de les edificacions i els usos previstos pel planejament, d’acord amb el que disposen els articles 25 de la Llei d’ordenació del territori i urbanisme i 7.1.a) del Reglament urbanístic, als quals abans s’ha fet referència.
En conseqüència, s’ha de concloure que no concorren els supòsits de fet que justifiquin la classificació dels terrenys litigiosos com a sòl urbà consolidat, per la qual cosa procedeix desestimar el recurs d’apel·lació que formula la part agent.”
Sentència de la sala administrativa del Tribunal Superior, ponent A. Andrés, data 11/12/09, número 98-2009.
Tags: sòl urbà
Doctrina jurisprudencial en matèria d’urbanisme en motiu de la classificació del sòl com a urbà consolidat
Secció: Juris. urbanisme, Jurisprudència
La sala administrativa del Tribunal Superior mitjançant la sentència de data 14/9/09, núm. 75-2009, actuant com a ponent B. Plagnet, formula un interessant relació de la doctrina jurisprudencial consolidada d’aquesta Sala en relació a diverses qüestions en matèria d’urbanisme: contingut urbanístic de la propietat, dret de propietat, utilització racional del sòl, classificació del sòl, sòl urbà consolidat, sòl urbanitzable diferit, que s’expressa en aquest sentit:
Cal remarcar que la classificació del sòl s’inscriu dons la lògica del planejament urbanístic i aquesta lògica és diferent d’un raonament basat sobre el dret de propietat. És per això que l’exposició de motius de la LGOTU indica, entre els objectius perseguits per la Llei, «a) Defineix el contingut urbanístic de la propietat com a conseqüència directa de la planificació, de manera que el dret d’edificar no es deriva només del dret de propietat, sinó també de la planificació i del procés d’urbanització subsegüent.»
Aquests principis generals els confirma principalment l’article 16 de la LGOTU : «Contingut urbanístic de la propietat. El contingut urbanístic de la propietat immobiliària és conseqüència directa de la planificació i queda integrat per l’adquisició successiva o, en determinats supòsits i condicions, simultània, del dret a urbanitzar i del dret a edificar. »
D’una manera general, la nova reglamentació es basa en la recerca d’una utilització racional del sòl, com l’indica l’article 2 del Reglament d’urbanització:
«L’activitat urbanística té com a finalitats fer efectius els principis constitucionals d’ordenació racional de sòl i dels recursos naturals, de qualitat de vida digna i d’equilibri ecològic per a les generacions presents i futures;… »
Igualment, podem citar en el mateix sentit, l’exposició de motius del Reglament d’urbanització:
Aquest nou sistema ha de fer possible, en paraules de l’esmentada exposició de motius, una ordenació del territori previsora i protectora, l’obtenció de sòl públic per satisfer les necessitats col·lectives i el creixement harmoniós i ponderat dels nuclis d’activitat i habitatge juntament amb les infrastructures, els equipaments i els serveis inherents a aquest creixement i al benestar general.
Més concretament, l’article 25 de la LGOTU dona la definició del sòl urbà consolidat :
Sòl urbà consolidat. Constitueixen sòl urbà consolidat, i així han de ser qualificats pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, tots aquells terrenys que disposin almenys d’accés rodat i dels serveis d’aigua potable, evacuació d’aigües residuals o un sistema homologat de depuració, i subministrament d’energia elèctrica, per servir les necessitats de les edificacions o instal·lacions previstes pel planejament.”.
Cal remarcar que aquest text inscriu bé la definició de sòl urbà consolidat en el quadre de “les necessitats de les edificacions o instal·lacions previstes pel planejament.” Aquesta definició per tant s’ha d’interpretar amb relació als principis generals citats més amunt.
Tampoc n’hi ha prou amb la presència de serveis públics per a justificar la classificació del sòl com a sòl urbà consolidat, com ja ha jutjat aquesta Sala:
«per a què un terreny es pugui classificar com urbà no n’hi ha prou amb que disposi dels serveis urbanístics bàsics als que es refereix l’article 25 de la LGOTU sinó que aquests han de ser de tal característiques que permetin afirmar que el terreny té la urbanització consolidada -com exigeix explícitament l’article 7 del RU- fins el punt de que les característiques dels serveis siguin les adequades per a servir les necessitats de les edificacions i usos previstes en el planejament» (Sentencia 82/2008 de data 24 de novembre de 2008).
«Això significa que els serveis bàsics de que disposi el terreny del que se sol·licita la classificació com a urbà consolidat s’han de valorar en funció de si són els adequats per servir les necessitats de les edificacions i els usos previstos pel planejament» (Sentencia 39/2008 de data 5 de maig de 2008).
Podem igualment citar, en el mateix sentit, l’article 7 § 2 del Reglament d’urbanització.
2.- La construcció de carreteres i vials de connexió entre poblacions no atorga per si mateixa a les finques confrontants la condició de sòl urbà. Només poden tenir aquesta condició si el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ho estableix expressament, mitjançant la seva inclusió en una unitat d’actuació de sòl urbà.
L’abast de la definició de «sòl urbà consolidat» es pot apreciar igualment per la confrontació amb la definició de «sòl urbanitzable», que figura à l’article 14 del Reglament d’urbanització:
Sòl urbanitzable. «1. Constitueixen el sòl urbanitzable tots els terrenys que el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial no inclou en una unitat d’actuació de sòl urbà ni classifica com a sòl no urbanitzable.
2.- En atenció a les necessitats de creixement de cada parròquia i d’acord amb la facultat que li confereix l’article 79 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial pot distingir, dins del sòl urbanitzable, entre unitats d’actuació de desenvolupament immediat i unitats d’actuació de desenvolupament diferit.
a) Dins de les unitats d’actuació de sòl urbanitzable de desenvolupament immediat s’hi han d’incloure els terrenys que, per la seva proximitat al perímetre urbà i a les xarxes de serveis existents, siguin més idonis des de la perspectiva de l’ús racional del territori i de l’equilibri ecològic i la sostenibilitat del creixement, per acollir els nous desenvolupaments urbans. També s’hi han d’incloure els terrenys que requereixin obres d’urbanització en més del seixanta per cent de la seva superfície, als quals fa esment l’article 29 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.»
La base d’aquestes disposicions és clara: la classificació de «sòl urbanitzable» s’ha d’apreciar: «En atenció a les necessitats de creixement de cada parròquia.. »i dins el marc de les disposicions de l’article 79 de la LGOTU
«Previsió de creixement. El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial preveu el creixement estimat o necessari per completar-ne la trama urbana i resoldre el desenvolupament del sòl urbanitzable segons les especificitats i la vocació intrínseca de cada parròquia»
En altres termes, el sòl urbà consolidat permet la realització de construccions immediates, ja que principalment, els terrenys es troben dins un nucli urbà, mentre que els terrenys classificats com a «sols urbanitzables», podran ser objecte d’obres ulteriors, però s’inscriuran dins el marc de les necessitat del creixement de cada parròquia i dins la perspectiva de l’ús racional del territori.
Aquesta Sala s’ha pronunciat en aquest sentit, i principalment en la sentencia 39/2008; en efecte, cal citar el fonament següent sobre el que es recolza la sentencia recorreguda (punt Tercer). La doctrina d’aquesta Sala té per tant un significat diferent d’aquell que li atribueix la sentència recorreguda. Cal recordar que l’esmentada sentència continua dient que:
«Quart.- No obstant, convé analitzar les qüestions associades a la classificació de sòl urbà, en la seva variant de consolidat o no consolidat des d’altres perspectives, i en concret des de la que exigeix l’adequació entre els serveis i les necessitats del planejament a les que hauran de servir per poder, simplement, gaudir de la condició de sòl urbà, no necessàriament de la d’urbà consolidat.»
…/…
Però com, aquesta Sala ja l’ha jutjat (veure Sentencia 82/2008 de data 24 de novembre de 2008, citada més amunt), «per a què un terreny es pugui classificar com urbà no n’hi ha prou amb que disposi dels serveis urbanístics bàsics als que es refereix l’article 25 de la LGOTU sinó que aquests han de ser de tal característiques que permetin afirmar que el terreny té la urbanització consolidada com exigeix explícitament l’article 7 del RU- fins el punt de que les característiques dels serveis siguin les adequades per a servir les necessitats de les edificacions i usos previstes en el planejament».
D’altra banda, l’article 7 del Reglament d’urbanització:
2. La construcció de carreteres i vials de connexió entre poblacions no atorga per si mateixa a les finques confrontants la condició de sòl urbà. Només poden tenir aquesta condició si el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ho estableix expressament, mitjançant la seva inclusió en una unitat d’actuació de sòl urbà.
En aquest cas, podem per tant concloure que la qualificació de «sòl urbà consolidat» no queda justificada per aquest terreny. És cert que els embrancaments dels serveis públics existeixen per raó de la proximitat de la urbanització en fase de realització, però la qualificació de sòl urbà consolidat no seria conforme a la lògica del planejament de la parròquia de Canillo. La qualificació de «sòl urbanitzable» es justifica en la mesura on aquest terreny es pugui utilitzar, si s’escau per fer front a les necessitats del creixement de la parròquia, segons les disposicions de l’article 14 del Reglament d’urbanització (citat més amunt).
Qualificació urbanística com a sòl urbà consolidat
Secció: Juris. urbanisme
L’article 25 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, en la redacció que li va donar la Llei 8/2006, de 21 de juny, disposa que “constitueixen sòl urbà consolidat, i així han de ser qualificats pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, tots aquells terrenys que disposin almenys d’accés rodat i dels serveis d’aigua potable, evacuació d’aigües residuals o un sistema homologat de depuració, i subministrament d’energia elèctrica, per servir les necessitats de les edificacions o instal·lacions previstes pel planejament”.
Segons l’article 7.1.a) del Reglament urbanístic, que desenvolupa el precepte anterior, constitueixen el sòl urbà, entre d’altres, els “terrenys amb urbanització consolidada pel fet de posseir els serveis urbanístics bàsics d’accés rodat, aigua potable, evacuació d’aigües residuals o un sistema homologat de depuració i subministrament d’energia elèctrica. Les característiques d’aquests serveis urbanístics bàsics han de ser les adequades per servir les necessitats de les edificacions i els usos previstos pel planejament”.
Per la seva banda, l’article 8.1.1 del Reglament urbanístic disposa que “el sòl urbà consolidat està integrat pels terrenys que disposen dels serveis urbanístics bàsics i que el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ordena directament, sense remetre a l’aprovació ulterior de planejament derivat, i en conseqüència inclou en una unitat d’actuació de gestió directa. Tanmateix, no s’exclou la necessitat de planejament derivat en sòl urbà consolidat en els casos en què pel seu estat de conservació, algunes àrees hagin de ser objecte d’operacions de renovació”.
Com ja va declarar la sentència d’aquesta Sala núm. 37-2008, de 5 de maig, quan un instrument de planejament inclou un terreny en una unitat de sòl urbanitzable, “la substitució d’aquesta adscripció per la classificació del terreny com urbà i a més urbà consolidat, si aquesta pretensió es basa en l’existència dels serveis urbanístics bàsics, passa per una activitat probatòria, en seu judicial, molt precisa i a càrrec de qui la demana. Aquesta activitat consisteix en identificar, amb la demanda, la superfície dels terrenys dels quals es demana la classificació, situant-los exactament sobre els plànols i en demostrar que són els terrenys els que disposen dels serveis bàsics adequats”. A més, cal exposar “quin és el grau de compliment de les càrregues urbanístiques que ha de suportar tot terreny en el procés de transformació del sòl i la viabilitat econòmica de la unitat d’actuació del sòl urbanitzable un cop perduda la porció de terreny que per raó de la nova classificació se n’hagi de separar”.
En el cas que ara s’examina, un dels dictàmens pericials (foli 208) posa de relleu que el terreny no disposa dels serveis i les infrastructures necessàries per servir les necessitats de les edificacions o instal·lacions previstes pel planejament, encara que no detalla quins són els serveis amb què compta efectivament la finca. El segon informe pericial determina en concret (foli 276) que la parcel·la no disposa de xarxa de servei d’aigua potable.
La part apel·lant discuteix aquesta conclusió i afirma que la xarxa de distribució d’aigües del Comú discorre per la carretera a la qual dóna front la finca, i aporta en aquesta instància uns documents en justificació d’aquestes al·legacions. Cal dir, en primer lloc, que la presentació d’aquests documents resulta extemporània, ja que no concorre cap dels supòsits que preveu l’article 64 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, especialment quan l’existència o no dels serveis ha estat des del primer moment el nucli de la qüestió debatuda, de manera que no es justifica l’aportació de nous documents en un moment tan tardà del procés.
En qualsevol cas, dels documents aportats a les actuacions i de les corresponents al·legacions de les parts es desprèn que la conducció d’aigua potable va ser realitzada per donar servei a l’edifici construït davant del terreny litigiós, a l’altra banda de la carretera, i que no es perllonga més enllà d’aquest punt. En conseqüència, no ha quedat justificat que aquesta infrastructura sigui suficient per donar servei a les edificacions previstes en la unitat d’actuació, com exigeix l’article 25 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, ni tampoc la viabilitat econòmica de la unitat d’actuació del sòl urbanitzable un cop perduda la porció de terreny que per raó de la nova classificació se n’hagués de separar, com ha assenyalat la jurisprudència d’aquesta Sala. Cal tenir en compte que la finca de l’agent només suposa un 3,38 per cent, aproximadament, de la superfície total de la unitat d’actuació.
En supòsits com el que s’examina, resulta especialment rellevant l’article 7.2 del Reglament urbanístic, segons el qual la construcció de carreteres i vials de connexió entre poblacions no atorga per sí mateixa a les finques confrontants la condició de sòl urbà.
En conseqüència, s’ha de desestimar la pretensió de què el terreny litigiós sigui classificat com a sòl urbà consolidat.
Sentència Tribunal superior, sala administrativa, nº 68-2009, de 27/7/09; autes AD-0084-1/07; TSA: 29/08.
Tags: sòl urbà
