Responsabilitat dels socis per manca d’adeqüació dels estatuts socials a la llei. Requisits per l’acomiadament
Secció: Juris. laboral, Jurisprudència
“I.- La part que recorre manifesta: que està en total desacord amb la sentència de primera instància pel que fa a la interpretació de l’apartat 4 de la Disposició Transitòria Primera de la Llei 20/2007 de societats anònimes i de responsabilitat limitada, ja que l’apartat 2 de dita Disposició estableix la necessitat d’adaptació
de les societats anònimes i limitades a la nova llei sempre i quan contradiguin els seus preceptes; que en el cas dels estatuts de la societat G. SAU no hi havia cap contradicció aparent amb la dita llei, amb excepció de l’article relatiu al capital social, però la formalització era d’impossible compliment perquè la societat no comptava amb l’injecció de capital suficient per assolir xifra mínima requerida; Llegir la resta de l’article»
Tags: acomiadament, responsabilitat, societats
Representació de la societat en judici, formació de la voluntat social, manca de legitimació activa
Secció: Juris. processal, Jurisprudència
“II.- La resolució d’instància sustenta que, de conformitat amb el que preveuen els Estatuts socials (article vuit) el President no es troba facultat més que per a exercir funcions representatives i que correspon a la Junta d’accionistes o al Consell d’Administració, l’adopció d’acords relatius a les qüestions més rellevants, de forma que l’acció exercitada supera els actes de gestió ordinària. Llegir la resta de l’article»
Tags: legitimació, societats
Suspensió provisional dels acords societaris en el marc de les mesures cautelars
Secció: Juris. civil, Jurisprudència
“II.- El primer dels greuges o motius no pot prosperar per les raons que, a continuació, s’exposen. El jutjador a quo no equipara les mesures cautelars de suspensió provisional dels acords socials adoptats i l’embargament, sinó que les mesures cautelars s’equiparen per la finalitat que cerquen, consistent en assegurar les resultes d’una eventual i futura resolució judicial condemnatòria. I des d’aquesta òptica, manté que les mesures cautelars, en les seves diverses formes, requereixen de l’existència d’una aparença de bon dret (fumus boni iuris) i del perill que la resolució judicial que es dicti esdevingui inexecutable (periculum in mora). I aquestes consideracions són perfectament assumibles per aquesta Sala, de manera que el primer dels motius o greuges ha de ser refusat. Llegir la resta de l’article»
Tags: societats
Aquells que poden constituir-se com a col·legi, societat, o qualsevol altra corporació, tenen, com si fossin una ciutat, béns comuns, caixa comú i un apoderat o síndic, mitjançant el qual, com en una ciutat, es tracti i es faci el que hagi de tractar-se i fer-se en comú
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Quibus autem permissum est corpus habere collegii societatis sive cuiusque alterius eorum nomine, proprium est ad exemplum rei publicae habere res communes, arcam communem et actorem sive syndicum.
Gai: Digest 3, 4 De quan es demandi en nom d’una corporació o contra ella, 1, 1 (D. 3.4.1.1)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 19/1/53, RJ 11
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/6/53, RJ 13
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 22/8/55, RJ 23 Llegir la resta de l’article»
Tags: societats
Contracte d’obra en contraposició al contracte de societat i soci industrial
Secció: Juris. civil
“II.- Pel que fa a la inexistència d’una societat civil, aquesta Sala ha de coincidir amb la resolució judicial dictada a la instància. Així, els arguments que justifiquen el manteniment de la resposta del jutjador a quo són els següents. En primer terme, l’anàlisi del conveni de 12-12-1985 posa de relleu que el Sr. R.S.F. va atribuir a COPSA la facultat d’urbanitzar la finca “Les Comes de Guem” i apoderar al Sr. F. a actuar en els actes de venda, rebre pagaments a compte i escripturar.
Llegir la resta de l’article»
Tags: societats
Societat civil particular: remuneració dels socis
Secció: Juris. civil
“II.- Es pacífic que en el curs del mes de gener de 1997, les parts varen constituir verbalment una societat civil particular, l’activitat de la qual era la realització de treballs de fusteria, que funcionava amb un compte bancari amb signatura mancomunada. L’acord fou que la societat seria administrada pels dos socis, establint-se una participació del 50% per cada un, tant pel que fa al repartiment dels beneficis com al pagament dels deutes. A mes, es va prendre l’acord que cadascun dels socis rebria la quantitat mensual de 300.000 ptes mitjançant lletres de canvi amb venciment de 90 dies. Al final de l’any 1997 els dos socis varen donar per dissolta la societat en raó de la desaparició de l’afectio societatis. Llegir la resta de l’article»
Tags: societats
La societat continua mentre els socis perseveren en el mateix acord; però si algun d’ells hagués renunciat a la societat, aquesta queda dissolta
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Manet autem societas eo usque donec in eodem consensu perseveraverint; at cum aliquis renuntiaverit societati, solvitur societas.
Instituta 3, 25 De la societat, 4 (I. 3.25.4)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 19/1/53, RJ 11
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/6/53, RJ 13
* Sentència TSJC de data 13/10/00, RJ 1430, en relació a l’acord tàcit de les parts de cessar en la societat que havien convingut.
Enllaç relacionat
Tags: societats
No hi ha dubte que pot constituir-se una societat de tal manera que un aporti diner i l’altre no, i no obstant, sigui comú entre ells el guany; doncs amb freqüència el treball d’un equival al diner de l’altre
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Nam et ita coiri posse societatem non dubitatur, ut alter pecuniam conferat, alter non conferat et tamen lucrum inter eos commune sit, quia saepe opera alicuius pro pecunia valet.
Instituta 3, 25 De la societat ,2 (I. 3.25.2)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 19/1/53, RJ 11
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 14/6/54, RJ 16
* Sentència TSJC de data 29/4/99, RJ 1123, en relació al caràcter consensual de la societat civil, que es perfecciona pel sol consentiment dels seus membres, en qualsevol forma manifestat, fins i tot pel consentiment tàcit en mèrits d’un simple estat de fet.
Enllaç relacionat
Tags: societats
Si les parts no s’haguessin convingut res expressament sobre els guanys i pèrdues, aquestes seran a parts iguals. Però si s’haguessin expressat, ha d’observar-se el que s’ha convingut
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Et quidem si nihil de partibus lucri et damni nominatim convenerit, aequales scilicet partes et in lucro et in damno spectantur. Quodsi expressae fuerint partes, hae servari debent.
Instituta 3, 25 De la societat, 1 (I. 3.25.1)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/6/53, RJ 13
Enllaç relacionat
Tags: societats
La societat perdura mentre continuï íntegre el consentiment de les parts
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Tamdiu societas durat, quamdiu consensus partium integer perseverat.
Codi 4, 37 De l’acció de societat, 5 (C. 4.37.5)
* Sentència TSJC de data 19/11/98, RJ 1009, en relació a la possibilitat de convenir un contracte de societat de forma verbal, atesa la seva naturalesa de contracte consensual que es perfecciona pel sol consentiment dels seus membres, de qualsevol manera manifestat, i fins i tot el consentiment tàcit, en virtut d’un simple estat de fet; i que s’extingeix per renúncia unilateral.
Tags: societats
Projecte de llei per a la modificació de la Llei de comptabilitat
Secció: Notícies
El Govern va aprovat dimecres passat un el Projecte llei de modificació de la Llei de Comptabilitat pel qual s’incrementa de 100.000 a 250.000 euros el llindar per poder acollir-se al règim simplificat, en els comptes que a partir de l’1 de gener del 2010 les empreses hauran de presentar corresponents a l’exercici 2009; alhora que estableix, a diferència de l’actual normativa en vigor, un règim sancionador. En l’apartat de sancions es preveuen sancions de fins a 60.000 euros per a les faltes molt greus, la quantia es ponderaria proporcionalment al nombre de treballadors, a més de les sancions accessòries, com la prohibició de ser contractat per l’administració durant un màxim de tres anys. Aquestes s’aplicaran un cop exhaurit el període de sis mesos que la llei estableix per presentar els comptes, que s’inicia l’1 de gener del 2010, i després del mes addicional per inscriure l’acord pres per cada consell d’administració al registre de societats. S’entén per infracció greu l’incompliment de guardar correctament la informació comptable, negar-se a exhibir els documents comptables i justificatius, i l’incompliment de dipositar un exemplar dels comptes anuals, i si s’escau, de l’informe d’auditoria, al registre de societats.
Consulta el Projecte de Llei
Tags: comptabilitat, societats
Ningú no és obligat a mantenir la comunitat o la societat en contra de la seva voluntat
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
In communione vel societate nemo compellitur invitus detineri.
Codi 3, 37 De la divisió de la cosa comú, 5 (C. 3.37.5)
* Sentència TSJC de data 30/11/00, RJ 1443, en relació a l’actio communi dividundo que correspon als copropietaris d’una cosa per demanar judicialment la cessació del seu estat d’indivisió, en l’àmbit dels béns comunals (concòrdia).
* Sentència TSJC de data 30/11/00, RJ 1443, en relació a la vigència de la comunitat de copropietat romana en indivís, en defecte de la col·lectiva o germànica, i els rígids principis del dret romà sobre l’obligatorietat de dividir, essent nuls els pactes en contrari, en l’àmbit dels béns comunals (concòrdia).
* Sentència TSJC de data 8/2/01, RJ 1553, en relació a la facultat de qualsevol dels propietaris d’exercir l’actio communi dividundo, dons la creació per via convencional d’una comunitat no pot portar a la conseqüència que els copropietaris s’hagin de trobar sempre en situació de copropietat.
Tags: societats
Queixes en relació als terminis per a la constitució d’una societat i l’obertura d’un comerç
Secció: Notícies
El sector empresarial i els advocats han manifestat queixes en relació al termini superior de dos mesos per tal de constituir una societat, a quin termini cal afegir un mes suplementari per a l’obertura d’un comerç, terminis que sens dubte perjudiquen l’activitat econòmica, tal com es va posar de relleu recentment en el semirari organitzat per Banc SabadellAndorra a càrrec del notari Isidre Bartumeu en relació a la Llei d’inversions estrangeres; termini que és fins a 5 vegades superior a la mitjana de la OCDE, segons es desprèn de les dades que proporciona la pàgina web Doing Busines.
Tags: societats
Denegació del Govern a la constitució d’una societat per ser contrària als interessos públics: prestanoms
Secció: Juris. civil
“Tercer.- L’article 4.1 del Reglament de societats mercantils de 19 de maig de 1.983 estableix que la constitució de societats no podrà ser notarialment atorgada “sense la prèvia autorització del Govern del Principat” en l’àmbit d’aquesta disposició en el que s’inscriu l’acte desestimatori per silenci. Per tant, l’anàlisi de legalitat que se’ns sotmet a consideració ha de partir de les potestats que pel Govern deriven d’aquest precepte, que s’ha de connectar amb el que indica l’article 8.2, que indica que no es poden autoritzar les societats, entre altres coses, contràries als interessos públics d’Andorra.
Les facultats del Govern a l’hora d’exercir aquest control previ no son discrecionals sinó que ban de tenir en compte quins son, en cada moment, els interessos a protegir i en quina mesura aquests interessos poden quedar malmesos si la societat es constitueix, i tot i que això és precisament el que cal justificar en l’expedient administratiu i explicar en la resolució que li posi fi, durant la tramitació del procediment en la primera instància jurisdiccional s’han dut a terme al·legacions i practicat proves que permeten dictar un pronunciament judicial fonamentat en elements de fet i de Dret suficients.
L’entitat mercantil que es pretén constituir és una societat que a dedica a la compra, tinença i gestió d’accions i participacions socials i com va dir el Govern en contestar la demanda, sense que a pugui comprovar quins son els veritables detentadors del capital, en la mesura que els dos socis que la constitueixen actuen com a prestanoms, tal com va quedar demostrat en la prova practicada, en la que el Sr. ___ va reconèixer que desconeix tot allò relacionat amb el funcionament de la societat.”
Sentència de la sala administrativa del Tribunal Superior de data 30/6/04, ponent L. Saura, número 24-04.
Tags: societats
És nul·la la constitució d’una societat per sempre
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Nulla societatis in aeternum coitio est.
Paule: Digest 17, 2 De l’acció de soci, 70 (D. 17.2.70)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 13/1/66, RJ 90
Tags: societats
Si es deu alguna cosa a una corporació, no es deu a cadascun dels seus membres; i el que deu la corporació no ho deuen els seus membres
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Si quid universitati debetur, singulis non debetur; nec quod debet universitas singuli debent.
Ulpià: Digest 3, 4 De quan es demandi en nom d’una corporació o contra ella, 7, 1 (D. 3.4.7.1)
* Sentència TSJC de data 18/12/01, RJ 1645, en relació a la personalitat de les fundacions fiduciàries, segons les masses de béns anomenades pel dret romà universitas, que poden tenir uns deutes propis que s’han de fer efectius amb càrrec al seu patrimoni i poden actuar per mitjà d’un representant, però que això impliqui que tinguin una personalitat jurídica independent.
En relació a les previsions del dret romà respecte les fundacions, que troben els seus orígens en les donacions i llegats modals de béns o de diners que el dret romà preveia i que els particulars feien amb la finalitat de mantenir el culte als avantpassats o amb fins assistencials; o la possibilitat de crear institucions amb unes finalitats de caràcter social, com a entitats que assumien la càrrega d’executar la voluntat del fundador, que podien tenir deutes propis i podien actuar mitjançant un representant, sense que això impliqués l’atribució de personalitat jurídica independent (Vol. I. 19. Associacions i fundacions: El dret de fundació en l’ordenament jurídic andorrà: Reconeixement legal, pàg. 648).
Tags: societats
Contracte de societat: aportacions, risc i liquidació
Secció: Plets del Digest
Presentació del cas
Si hem contret una societat, tu amb tres cavalls i jo amb un, per tal que tu després de rebre el meu cavall, venguessis la quàdriga i em donessin una quarta part del preu, i abans de la venda hagués mort el meu cavall (s’extingeix la societat? ).
Ulpià, Digest 17, 2 De l’acció de soci, 58, pr.
Respostes
Si s’hagués extingit allò que hom aportà a la societat, caldrà analitzar si podrà demanar per l’acció de soci. Cels, tracta de la qüestió en motiu d’una espístola de Corneli Félix: si hem contret una societat, tu amb tres cavalls i jo amb un, per tal que tu després de rebre el meu cavall, venguessis la quàdriga i em donessin una quarta part del preu, i abans de la venda hagués mort el meu cavall, Cels creu que subsisteix la societat, ni que deguis una parta del preu dels teus caballs, perquè no es va contraure la societat per tal de tenir una quàdriga, sinó per vendre-la. Altrament, si fos el cas que es ca convenir formar una quàdriga per tal que que aquesta esdevingués d’ambdós i tu tinguessis tres parts i jo la quarta, indubtablement seguim sent socis.
Ulpià, Digest 17, 2 De l’acció de soci, 58, pr.
El llegat d’una quàdriga opinien alguns que s’extingeix en morir un dels caballs, si mor el caball que guiava la quàdriga, però si mentres tant es substituiren els caballs morts, el llegat tindrà efecte.
Papinià: Digest 31, 1 Dels llegats i dels fideïcomisos, 65, 1
És just que el que va participar en el lucre participi també en el dany.
Ulpià: Digest 17, 2 De l’acció de soci, 55
En certa manera, la societat conté en si mateixa un dret de fraternitat.
Ulpià: Digest 17, 2 De l’acció de soci, 63, pr.
El soci s’obliga amb l’altre soci també en motiu de la seva culpa.
Gai: Digest 17, 2 De l’acció de soci, 72
En la societat de tots els béns, totes les coses que són dels contractants es fan immediatament comunes.
Paule: Digest 17, 2 De l’acció de soci, 1, 1
Perquè hi hagi l’acció de societat, és precís que hi hagi societat; perquè no n’hi ha prou que una cosa sigui comuna, si no hi hagués societat. Però pot fer-se en comú alguna cosa també fora de societat.
Ulpià: Digest 17, 2 De l’acció de soci, 31
Es contreuen societats o, de tots els béns, o d’alguna negociació, o de rendes públiques, o també d’una sola cosa.
Ulpià: Digest 17, 2 De l’acció de soci, 5, pr.
Tots els deutes que en el decurs de la societat s’adquiriren, han de ser pagades del fons comú, encara que es pagui després d’haver estat dissolta la societat. Així doncs, si s’havia promès sota condició i aquesta es complís un cop dissolta la societat, s’ha de pagar del fons comú. Per aquest motiu si durant la pendència es dissol la societat, han de donar-se garanties.
Paule: Digest 17, 2 De l’acció de soci, 27
No hi ha dubte que podem constituir societat mitjançant el lliurament de béns o per conveni verbal i mitjançant missatger. Es dissol per renuncia, per mort, per capitisdisminució i per insolvència.
Modestí: Digest 17, 2 De l’acció de soci, 4
Accions
Actio pro socio: acció a favor del soci de bona fe, que neix del contracte consensual de societat, per tal de reclamar es faci efectives les obligacions dels socis i la dissolució de la societat per tal de liquidar aquestes obligacions.
Actio communi dividundo: acció mitjançant la qual el soci demana que cessió l’estat de comunitat de béns, establint els guanys o pèrdues en l’àmbit societari.
Jurisprudència andorrana
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols, de data 19/1/53, RJ 11.
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols, de data 15/6/53, RJ 13.
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols, de data 14/6/54, RJ 16.
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols, de data 13/1/66, RJ 90.
* Sentència TS Mitra, de data 16/12/86, RJ 161, en relació a la naturalesa consensual del contracte societari, reduït a les relacions internes i de confiança entre els socis, i les relacions externes amb la finalitat d’assolir un objectiu comú el que farà necessari mantenir relacions amb tercers.
* Sentència TSJC, de data 11/4/94, RJ 52, en relació a la voluntat d’un soci de separar-se de la societat, pretensió a més de ser contemplada en els estatuts, és congruent amb la naturalesa del contracte de societat, per quan la condició de soci és personalíssima i voluntària, el que provoca al seu torn l’extinció de la societat.
* Sentència TSJC, de data 6/4/95, RJ 298, en relació a la societat particular unius negotius.
* Sentència TSJC, de data 13/2/97, RJ 726, en relació a la societats romana, com un contracte consensual i de bona fe, configurat per unes relacions internes de confiança entre els seus components, sense cap projecció exterior, perfeccionant-se pel consentiment dels seus membres, de qualsevol manera manifesta i àdhuc pel consentiment tàcit; depenent la seva existència de la voluntat consensuada dels socis.
* Sentència TSJC, de data 19/11/98, RJ 1009, en relació a la possibilitat de convenir un contracte de societat de forma verbal, atesa la seva naturalesa de contracte consensual que es perfecciona pel sol consentiment dels seus membres, de qualsevol manera manifestat, i fins i tot el consentiment tàcit, en virtut d’un simple estat de fet; i que s’extingeix per renúncia unilateral.
* Sentència TSJC, de data 29/4/99, RJ 1123, en relació al caràcter consensual de la societat civil, que es perfecciona pel sol consentiment dels seus membres, en qualsevol forma manifestat, fins i tot pel consentiment tàcit en mèrits d’un simple estat de fet.
* Sentència TSJC, de data 13/10/00, RJ 1430, en relació al contracte societari entre l’arrendatari i sots-arrendatari per a l’explotació del negoci, participant en les pèrdues i guanys.
Considerant: Que la societas a Roma era un consorci voluntari, de naturalesa complexa i d’escassa importància, derivat, segons communis opinio, de l’arcaic consortium domèstic, per l’estat d’indivisió del patrimoni hereditari i de possessió i explotació en comú en què quedava a favor dels filii familias en morir el pater, que en un període més avançat d’economia d’aquell poble essencialment d’agricultors i soldats, deixà d’ésser la societas inseparabilis i una comunitat omnium bonorum, per a projectar-se vers la realització d’un sol negoci o d’una sèrie d’activitats (DIG., 17, 2, 5), fidel sempre en distints graus a la consideració de l’intuitus personae, inspirada en la fraternitas (DIG., 17, 2, 63, pr.), i cenyida a unes simples relacions internes entre els socis, intranscendents a l’exterior, que es perfeccionava pel sol consentiment dels seus membres, consensu contrahitur nudo (GAI, 3, 154), constant i durador, de qualsevol faisó manifestat, oralment, per escrit o per missatger: Societatem coire et re, et verbis, et per nuntium posse nos, dubium non est (DIG., 17, 2, 4, pr.), desproveïda d’unitat orgànica volitiva o de personalitat jurídica distinta de la dels seus components, “perquè això està restringit per Lleis, Senat-consults i Constitucions dels Prínceps” (DIG., 3, 4, 1, pr.), que es dissolia per causes especificades en espargits textos del Corpus i es liquidava mitjançant l’exercici de l’acció pro socio i més pròpiament l’acció comnuni dividundo.
….
Considerant: Que en l’esfera àmplia i lluminosa de la legislació romana, al costat de l’acollida i regulació dels contractes purament consensuals – compra i venda, arrendament, societat i mandat – perquè es perfeccionaven pel sol consentiment de les parts i els efectes de les obligacions recíproques es determinen ex bono et aequo (Inst., 3, 22), s’exalça en diferents períodes i textos la força ad probationem del document (DIG., 22, 3, 10; COD., 4, 20, 15, 1; COD., 7, 52, 6), que es perfecciona després de l’acte o contracte que conté (ex intervallo), sobretot enfront a la prova de testimonis, “pels quals es perpetren moltes coses contràries a la veritat” (CoD., 4, 20, 18), malgrat existir un sentiment general de veracitat, i es pondera també en certs supòsits el seu poder ad solemnitatem (Cod., 4, 21, 17), quan és simultània la perfecció del negoci i del document (in continenti), amb primacia definitiva, en l’època justinianenca, del document constitutiu i del sa principi, triomfant en les modernes legislacions, que quan la llei prescriu l’adopció de formes determinades, forma dat esse rei, la inobservança de l’especial element extern provoca que el negotium esdevingui, ipso iure, nul, amb nul·litat absoluta.
Considerant: Que la societat, com a concepte general, és el producte d’una abstracció, i que en la realitat de la vida sorgeixen societats, cadascuna amb fesomia i funcions pròpies, el contracte que la plasma origina una relació de compliment successiu, s’està en societat, perquè la consumació no significa aquí esgotament, com succeeix en altres contractes, sinó que engendra plenitud de vida i un vincle estable entre els socis, que els obliga a reiterades i reciproques prestacions, i precisa a més en tot moment d’infinita bona fe: in societatis contractibus fides exuberet, diu una constitució dels emperadors DIOCLECIÀ i MAXIMIÀ (COD., 4, 37, 3), comprenent-hi la fase de liquidació convencional o judicial del patrimoni comú, integrada per una sèrie d’operacions, que no és insòlit que resultin prolixes, intrincades i costoses.
Sentència del Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 13 de gener de 1966, RJ 90.
“II.- Pel que fa a la inexistència d’una societat civil, aquesta Sala ha de coincidir amb la resolució judicial dictada a la instància. Així, els arguments que justifiquen el manteniment de la resposta del jutjador a quo són els següents. En primer terme, l’anàlisi del conveni de 12-12-1985 posa de relleu que el Sr. R.S.F. va atribuir a COPSA la facultat d’urbanitzar la finca “Les Comes de Guem” i apoderar al Sr. F. a actuar en els actes de venda, rebre pagaments a compte i escripturar. Consta acreditat que la mercantil COPSA assumia el cost de la urbanització i que percebria un preu de 55 milions de pessetes que cobraria a mesura que s’anessin alienant les parcel·les, a raó del 32% del valor en venda de cada parcel·la. I que el Sr. F. rebia, com ell mateix manifesta,una comissió per la seva actuació. En segon terme, resulta necessari posar de manifest que l’existència d’una societat requereix d’un acord de voluntats en virtut del qual els socis acorden posar un patrimoni en comú per a obtenir un guany que es repartirà en proporció a les participacions efectuades. I des d’aquest punt de vista, ja consta a les actuacions, encara que després s’insistirà sobre aquest extrem, que la voluntat dels interessats fou no la d’associar-se, sinó la de perfeccionar diferents contractes entre sí: un contracte d’obra amb la mercantil COPSA i un contracte de mediació amb el Sr. F.. Des d’aquesta òptica, no existeix cap patrimoni en comú, entès aquest com a aportacions consistents en drets o béns, sinó que, com es pretén, es podria entendre que el que fan les parts és aportar la seva activitat. Però si així fos, resta clar que l’aportació pot ésser en exclusiva o no a la societat. Quan és en exclusiva (cfr. D.17,2,6 i Codi 4,37,1) estem front a un soci industrial i aquest és deutor a la societat dels guanys que obté i esta exclòs de les pèrdues (D. 17,2,29). En canvi, com s’esdevé en el cas concret, si ens trobem front a “pretesos” socis que aporten activitat no de forma exclusiva, han de respondre de les pèrdues; ço que no consta provat en aquestes actuacions, tota vegada que res es diu de la participació en les pèrdues. I, en tercer terme, i des d’aquesta línia d’idees, la nota rellevant de la societat és la determinació de la participació en pèrdues i guanys. En el cas que ens ocupa, d’haver existit una societat caldria haver determinat la participació en pèrdues i guanys, atès que les diferents “aportacions” que es diuen efectuades són radicalment diverses entre els socis, sense que es pugui entendre que s’estableix una participació igualitària, atès que no tindria sentit en atenció a les diferents prestacions que es realitzen, i perquè si bé s’indica la manera de retribució (que no de guany) de COPSA i del Sr. F., hauria calgut determinar la participació en pèrdues; ço que no consta a les actuacions i no avala, per tant, la tesis de l’existència d’una societat civil.
III.- A més del que s’acaba de dir, que no abona la tesi de la societat, defensada per la part recurrent, tota vegada que hagués calgut, si es volia constituir una societat, determinar la participació en els guanys i en les pèrdues, tal vegada que els que aportaven activitat no ho feien en exclusiva a la societat, tampoc restava clara l’existència de voluntat comuna per a constituir-la. En efecte, no solament el pagament de les prestacions respon a una òptica contractual diversa: contracte d’obra i contracte de mediació, amb fixació de preu cert (55 milions per COPSA) i 10% del preu de les vendes efectuat pel Sr. F., sense l’assignació del risc que comporta el posar un patrimoni en comú per a obtenir un lucre, amb el desenvolupament d’una activitat industrial o mercantil, sinó que, a més, tampoc consta provada a les actuacions la voluntat que, segons el recurrent, s’ha manifestat de voler constituir una societat.”
Sentència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de data 23 d’abril de 2.009, autes 047/08.
Tags: societats
Impost de societats i IVA
Secció: Normativa
El Ministeri de Finances mitjançant la seva pàgina web (www.finances.ad) ha donat a conèixer els projectes per a l’elaboració d’una Llei de l’impost sobre societats del Principat d’Andorra i de l’impost sobre activitats econòmiques, així com la Llei de l’IVA, textos que no tenen el caràcter de projectes de llei en no haver estat aprovats pel Govern, com tampoc s’han entrat a tràmit parlamentari.
El tema segons Diari d’Andorra
Consideracions dels assessors de la Llei de l’IVA.
