Les coses que es pesen, es compten o es mesuren, han de donar-se en el lloc on es demanen; …, i si es demanés el llegat mitjançant una acció real, també s’haurà de demanar on es trobi la cosa

Praeterea quod pondere aut numero aut mensura continetur, ibi dari debet ubi petitur, … si autem per in rem actionem legatum petetur, etiam ibi peti debet ubi res est.
Licini Rufí: Digest 5, 1 Dels judicis: davant de qui s’ha de demandar o ser demandat, 38 (D. 5.1.38)
* Sentència TSJC de data 17/3/05, RJ 2458, en relació al fet que la reclamació d’un llegat no és idoni per a exposar el criteri respecte d’una acció de petició d’herència i quant als demés, que entenem que, tant pel fideïcomís, com per l’acció de petició d’herència, s’ha de demanar en el lloc on es trobin la major part dels béns (fideïcomís) o allà on es troba l’acció de petició d’herència, aquests han de cedir a favor de l’Estat on té el seu domicili el defenent o bé a favor de l’Estat on es troben els béns de l’herència, si resideix en aquest Estat.

Tags: ,

No tan sols poden ésser llegades les coses del testador, sinó també les de l’hereu i les d’altri, si bé respecte aquestes últimes l’hereu està obligat a comprar-les i a lliurar-les al legatari, i si no pot fer-les seves, a donar el seu valor

Non solum autem testatoris vel heredis res, sed et aliena legari potest; ita ut heres cogatur redimere eam et praestare vel, si non potest redimere, aestimationem eius dare.
Instituta 2, 20 Dels llegats, 4 (I. 2.20.4)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 18/9/65, RJ 84
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Sabater de data 19/1/78, RJ 200
Enllaç relacionat

Tags:

Cautio legatorum servandorum causa, mesures cautelars per garantir els drets dels legataris

“Així, l’organ judicial d’instància posa de relleu que la cautio legatorum servandorum causa consisteix en la caució que presta l’hereu a petició del legatari, però que el seu àmbit objectiu resta limitat als llegats obligacionals (per damnationem o sinendi modo), en els llegats sotmesos a condició o termini i en els dubtosos, però que no seria d’aplicació als llegats d’eficàcia real (per vindicationem), que serien el cas que ens ocupa.
II.- En el present cas, si bé es pot convenir amb el jutjador a quo i amb la part recorreguda que la cautio legatorum servandorum causa fou relegada, a partir de les Constitucions de Justinià del primer terç del segle VI després de Crist per a garantir els llegats d’eficàcia obligacional, així com aquells sotmesos a termini o condició. En aquest sentit, el Codi 6,43,1 i 3 ensenya com fou voluntat de l’emperador Justinià eradicar, amb caire general, la immissio in possessio i articular altres garanties com l’acció hipotecària sobre els béns llegats i la ineficàcia radical dels actes dispositius portats a terme per l’hereu.
Des d’aquesta òrbita d’idees, s’ha d’entendre la improcedència de la cautio legatorum servandorum causa per a garantir els llegats d’eficàcia real, atribuïts a la part instant de la present mesura. I també s’ha d’afegir que no es pot incardinar en el supòsit en el qual es discuteix la validesa, l’objecte o l’execució dels llegats per a la concessió de la cautio, tota vegada que aquesta excepció es troba adreçada a la contemplació dels llegats litigiosos, en els quals es discuteix la seva validesa, l’obecte que els integra o la forma en la qual s’ha de procedir a l’execució, mentre que en el present cas, els legataris poden exercitar l’acció reivindicatòria per a percebre els seus llegats front als hereus, sense que existeixi cap discusió judicial respecte a la modalitat de l’execució o en relació a l’objecte del llegat.”
Aute de la sala civil del Tribunal Superior de data 26/4/07, ponent JM. Abril, autes 102/06.

Tags: