La idea de la justícia
Secció: Notícies
Els dies de descans serveixen també per alternar lectures.
Agafar Murakami per entendre la voluntat de córrer ara que, després de molts anys, per un pinçament no ho puc fer, o rellegir capítols dels llibres tardans de La Política d’Aristòtil, anàlisi magistral de l’hora darrera de la polis grega. Deixo Murakami per un altre dia i me’n vaig a la freda observació dels fets polítics que Aristòtil fa en estudiar La Constitució d’Atenes. Llegir la resta de l’article»
Tags: Justícia
El Consell Superior de la Justícia vol regular l’activitat de procurador
Secció: Notícies
Segons recull el Diari d’Andorra en l’edició d’avui, en motiu de l’obertura de l’any judicial el president del Consell Superior de la Justícia va anunciar la intenció de regular normativament l’activitat de procurador, en l’àmbit de les professions liberals.
El president del Consell superior de la justícia igualment va donar a conèixer que en l’últim any judicial les diferents seccions de la Batllia han tramitat 45.252 expedients i n’han evacuat prop de 16.000, el que suposa l’existència tan sols per aquest any de 29.551 expedients pendents de resoldre, el que suposa 7.639 més que els de l’any judicial precedent, dels quals 22.909 responen a actes administratius, majoritàriament per impagament de deutes; afirmant que els mitjans que avui es disposen són insuficients per atendre aquest volum de feina.
D’altra part el Cap de Govern va afirmar que la Llei de la carrera judicial podria entrar a tràmit parlamentari a principis de l’any vinent.
El Cap de Govern i el President del Consell Superior de la Justícia van coincidir en la necessitat de disposar d’un codi de procediment civil.
Reportatge Andorra Televisió
Tags: Justícia, procurador
Propostes en matèria de justícia i reformes legislatives en el debat d’investidura a Cap de govern
Secció: Notícies
En el discurs programa d’ahir al Consell General, de qui problament serà problement el proper Cap de govern, Jaume Bartumeu, feia les següents propostes en màtèria de justícia i dret civil:
D’acord amb el mandat constitucional, la justícia actua en nom del poble andorrà i, per tant, cal que sigui concebuda com un servei als ciutadans. A més, una justícia ineficaç frena el desenvolupament econòmic i social d’un país mentre que el seu funcionament adequat n’assegura el progrés.
Volem una justícia propera a la ciutadania i amb els mitjans suficients per ser eficaç.
Per fer plenament efectiu el dret constitucional a la jurisdicció, cal adaptar o millorar alguns aspectes bàsics. Amb aquesta finalitat proposo:
• donar als batlles i als magistrats els mitjans per poder esvair qualsevol dubte sobre la independència de la justícia. Aquests passarien, entre altres, per una regulació del seu estatut;
• obtenir més rapidesa en les resolucions perquè quan el pronunciament judicial o la seva execució arriben tard es lesiona el dret a la justícia;
• ampliar els casos d’accés gratuït a la justícia per garantir el principi d’igualtat, amb la finalitat que cap persona no deixi d’exercir els seus drets per dificultat en recórrer als tribunals;
Farem avançar la llei que ha d’establir i regular la carrera judicial, la relativa a l’estructuració funcional de la Batllia –que ha d’incloure una especialització dels batlles–, i també un Codi de procediment civil que unifiqui criteris i eviti confusions i inseguretat.
Alhora, per a donar compliment al mandat de l’article 3.2 de la Constitució, hem d’impulsar l’elaboració d’un Codi Civil. Esdevé urgent codificar tota la dispersa normativa civil d’aplicació a Andorra. És una tasca que serà llarga. Però cal començar-la. I ho farem en concertació amb els grups parlamentaris i amb la col·laboració del Consell Superior de la Justícia, escoltant el Col·legi d’Advocats i el Col·legi de Notaris. Volem una justícia propera a la ciutadania i amb els mitjans suficients per ser eficaç.
Per fer plenament efectiu el dret constitucional a la jurisdicció, cal adaptar o millorar alguns aspectes bàsics. Amb aquesta finalitat proposo:
• donar als batlles i als magistrats els mitjans per poder esvair qualsevol dubte sobre la independència de la justícia. Aquests passarien, entre altres, per una regulació del seu estatut;
• obtenir més rapidesa en les resolucions perquè quan el pronunciament judicial o la seva execució arriben tard es lesiona el dret a la justícia;
• ampliar els casos d’accés gratuït a la justícia per garantir el principi d’igualtat, amb la finalitat que cap persona no deixi d’exercir els seus drets per dificultat en recórrer als tribunals;
Farem avançar la llei que ha d’establir i regular la carrera judicial, la relativa a l’estructuració funcional de la Batllia –que ha d’incloure una especialització dels batlles–, i també un Codi de procediment civil que unifiqui criteris i eviti confusions i inseguretat.
Alhora, per a donar compliment al mandat de l’article 3.2 de la Constitució, hem d’impulsar l’elaboració d’un Codi Civil. Esdevé urgent codificar tota la dispersa normativa civil d’aplicació a Andorra. És una tasca que serà llarga. Però cal començar-la. I ho farem en concertació amb els grups parlamentaris i amb la col·laboració del Consell Superior de la Justícia, escoltant el Col·legi d’Advocats i el Col·legi de Notaris.
El proper Cap de Govern pretén igualment la reforma del silenci administratiu, doncs entén que la defensa de l’interès general, que es va invocar en el moment d’establir el silenci administratiu negatiu com a norma general, ha provocat a la pràctica –per una aplicació indiscriminada d’aquesta tècnica resolutiva– una situació d’indefensió per al ciutadà. L’obligatorietat implícita de resoldre de forma expressa i motivada s’està convertint en excepció i això fa que el ciutadà, en el cas que consideri la decisió injusta i vulgui recórrer davant la jurisdicció, desconeix quins són els fonaments de dret i de fet que ha de recórrer, la qual cosa el situa en una posició de desigualtat enfront l’Administració.
Cal considerar però, que determinades matèries administratives –com poden ser nacionalitat o immigració, per exemple– requereixen una especial protecció per part de l’Estat. En aquests casos, és evident que el silenci administratiu ha de mantenir el caràcter de decisió de rebuig. Tenint en compte aquestes consideracions, cal modificar la normativa relativa al silenci administratiu, establint que generalment tingui valor de decisió d’acceptació i excepcionalment decisió de rebuig, en els casos en què ho estableixi una norma de manera expressa.
Es plantegen canvis igualment en la Llei de contractació pública per tal d’evitar una gran concentració d’obres i una elevada quantitat de subcontractacions a empreses de fora del país; en la Llei de creació de la societat pública Andorra Turisme SA, transformant-la en una societat de capital mixt per tal d’implicar activament la iniciativa privada en la promoció i la gestió del turisme; i la Llei d’inversions estrangeres –una vegada s’hagi aprovat la reforma fiscal– per facilitar i atraure les inversions amb una major seguretat jurídica.
Tags: Justícia
L’expressió “és just” (oportere) fa referència tant al moment present com al futur
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Verbum “oportebit” tam praesens quam futurum tempus significat.
Paule: Digest 50, 16 De la significació de les paraules, 8, pr. (D. 50.16.8.pr.)
Tags: Justícia
President de la Batllia
Secció: Notícies
Per acord del Consell Superior de Justícia de data 6/4/09 s’ha renovat el mandat com a Batlle del Sr. David Moynat Rossell i a l’ensems les seves funcions com a President de la Batllia.
Tags: Justícia
La justícia és la constant i permanent voluntat de donar a cadascú el que és seu
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Iustitia est constans et perpetua voluntas ius suum cuique tribuendi.
Ulpià: Digest 1, 1 De la justícia i del dret, 10, pr. (D. 1.1.10.pr.)
Tags: Justícia
El funcionament de la justícia: garantia pels ciutadans
Secció: Justícia
El proppassat dia 9 de maig el diari El País publicava un article d’opinió de nou jutges espanyols, del col·lectiu Jutges per la democràcia, en el que fan una lúcida anàlisi de l’estat de la justícia espanyola i de la importància del seu correcte funcionament com a principal garantia pels drets dels ciutadans, a partir dels greus esdeveniments de corrupció a Marbella. Cal posar en contraposició la importància d’un bon funcionament de la justícia, amb el poc interès dels poders de l’estat i segurament dels propis ciutadans, que no exigeixen dels seus governants una adient atenció al món judicial, descuidant així la protecció dels seus drets. Amb els greus escàndols a Marbella, s’ha posat de relleu no tan sols la inoperativitat de la justícia per atendre les evidents il·legalitats comeses al llarg de molts anys, sinó una determinada voluntat política que va més enllà del simple descuit, i que vol una justícia dèbil per tal de disposar de zones d’impunitat.
La manca de voluntat política en el funcionament de la justícia, s’evidencia arreu en el constant contrast de l’abundància de mitjans i d’atenció als diferents departaments de l’administració pública, amb contraposició amb els escassos recursos dedicats a la justícia; de la consideració, respecte i tractament social que mereixen els polítics (molts d’ells amb importants limitacions de tot ordre) i el tracte que es dóna als jutges.
Atenent l’interès de les reflexions dels jutges espanyols, entenc l’oportunitat de reproduir de manera fragmentària l’article d’opinió, traduït del castellà, per tal d’extreure’n les principals conclusions:
1.- La saturació de la justícia, volguda o per descuit, porta a la seva ineficàcia i d’aquesta manera a la impunitat dels qui actuen al marge de la llei.
“La corrupció marbellí ha nascut de la gestió il·lícita de l’urbanisme, facilitada per una sèrie de condicions i circumstàncies. Durant anys, l’urbanisme a Marbella ha estat fora de la llei. Per què ha estat possible aquest espai d’il·legalitat? Perquè l’òrgan encarregat en primer nivell del control jurisdiccional ordinari de la legalitat urbanística a Marbella, la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia a Màlaga, estava en “fallida tècnica”, trigant una mitjana de cinc a sis anys per resoldre els procediments que coneixia. Si a aquest termini li sumem un altre similar per al previsible recurs davant del Suprem, més algun que altre any per executar la sentència, estaríem davant d’un horitzó de, com a poc, 12 anys. Aquest termini suposava, a la pràctica, una absència de tutela judicial efectiva.”
2.- Les queixes i peticions dels òrgans gestors de la justícia són permanentment ignorades pel Govern i pel Parlament, i els òrgans tuteladors de la justícia, nomenats per aquests, acaben acomodant-se a aquesta situació.
“Si s’examinen les Memòries Anuals d’aquest tribunal podrà observar-se com la gravíssima situació de col·lapse de la Sala del Contenciós de Màlaga, malgrat ser vox populi, va ser ignorada o despatxada amb anàlisis superficials i recomanacions (els anomenats “plans de reforç”) tardanes o ineficaces. …/… I sens dubte tenen responsabilitat compartida el Consell General del Poder Judicial -i el Servei d’Inspecció que d’ell depèn- que any rera any va tenir puntual i estadística constància de la incapacitat objectiva de la Sala del Contenciós de Màlaga per assumir la seva càrrega de treball; el Ministeri de Justícia, com a òrgan encarregat de proveir les corresponents places; i la Junta d’Andalusia, que encara que amb competències limitades, era perfectament coneixedora de la no-justícia (per lenta) que allà es donava.”
3.- Els jutges per desenvolupar la seva funció, necessiten fonamentalment el recolzament de l’Estat.
“La resposta judicial penal tampoc no ha estat satisfactòria. L’estructura judicial de Marbella era disfuncional per enfrontar-se a una delinqüència econòmica altament qualificada. Fins i tot fa pocs anys, el caràcter mixt dels jutjats de Marbella suposava que el jutge que instruïa causes contra Gil i el seu entorn compatibilitzava aquesta activitat judicial amb la celebració de casaments civils o la tramitació de processos de divorci, per posar alguns exemples. Des del punt de vista personal dels jutges, Marbella es va convertir en un destí problemàtic. Deia el jutge Falcone que no temia a la Màfia, sinó que l’Estat el deixés sol. Els jutges necessiten estar recolzats per les institucions de l’Estat i, molt especialment, per les de la pròpia Administració de justícia. I no s’entengui per suport imprescindible el paternal copet a l’espatlla, ni la retòrica mostra de solidaritat davant del núvol de càmeres i micròfons, sinó el reconeixement de la situació i l’aposta política decidida per la dotació de mitjans personals i materials, proporcionada a l’envergadura dels béns jurídics en risc. A Marbella estava en joc l’Estat de dret.”
4.- La connivència dels poders públics en una justícia dèbil, converteix les vocacions de servei a la comunitat com a jutge en actes d’heroïcitat.
“Serà legítim preguntar-se fins a quin punt l’opció de la Junta d’Andalusia, del Tribunal Superior de Justícia i d’algun vocal del CGPJ teòricament vinculat a Andalusia, per una judicatura callada, dòcil i burocratizada no ha contribuït que els jutges “fugin” de Marbella.
Finalment, no és menyspreable en aquesta descripció la “visualització” que Gil i el seu entorn es van procurar de la seva proximitat, familiaritat i confiança amb algunes instàncies judicials. El mateix Ajuntament de Marbella que conculcava sistemàticament la legalitat urbanística va ser durant anys generós amfitrió, compartint patrocini en no poques ocasions amb altes institucions i entitats, de famoses reunions de la judicatura, la qual cosa va generar en la ciutadania una convicció molt estesa sobre la impunitat que gaudien certes persones.”
5.- Si no hi ha propòsit d’esmena i el funcionament de la justícia passa a ser una prioritat estratègica, es produiran situacions d’impunitat.
“El cas ofereix valuoses lliçons per a les institucions des de les quals es governa, regula i gestiona el Poder Judicial, però de poc serviran si no hi ha voluntat d’aprendre, ni com abans es deia, propòsit d’esmena. Si no es considera una prioritat estratègica de la política judicial nacional i autonòmica l’adequat funcionament dels jutjats ubicats en zones “sensibles” a la corrupció, tornaran a aparèixer nous episodis com el de Marbella.”
La consulta completa de l’article pot obtenir-se a l’adreça electrònica: http://www.gencat.net/justicia/departament/premsa/art_conf/articles/altres/marbella/index.htm.
Deixo al bon criteri dels lectors la valoració de la distància que ens separa, que de ben segur és important, entre la situació descrita pels jutges espanyols a Marbella i la realitat andorrana; de les imperfeccions del nostre sistema judicial, tal com tothom ha admès de manera retòrica i habitual que d’ençà el 1993 ha anat patint un deteriorament progressiu; de l’atenció i la importància que tant els ciutadans com els polítics donem a la justícia; i de les mesures que de ben segur cal impulsar per aturar el procés de pèrdua d’eficàcia d’un dels tres poders fonamentals de l’Estat, i de la posada en perill del dret fonamental a la Justícia i dels nostres drets com a ciutadans; per tal que aquesta situació no ens pogués portar a un procés irreversible i algun dia haver de viure al nostre país una situació com la de Marbella. El nostre jove Estat de dret no es pot permetre més reculades, més oblits, més menysteniments dels poders públics cap a la justícia, no tan sols com a expressió de la garantia dels drets dels ciutadans i de la justícia social, sinó per tal d’evitar tota sospita que interessa una justícia dèbil en profit dels més forts. És fonamentalment una qüestió de voluntat i higiene política.
24/5/06
