Cal a més considerar en aquesta acció (d’exhibició), que el demandat rebel pot ser condemnat per jurament estimatori del demandant, determinant el jutge el valor

Praeterea in hac actione notandum est, quod reus contumax per in litem iusiurandum petitoris damnari possit ei iudice quantitatem taxante.
Ulpià: Digest 10, 4 De l’acció d’exhibició, 3, 2 (D. 10.4.3.2)
* Aute TSJC de data 11/5/00, RJ 1490, en relació a la inadeqüació de l’actio ad exhibendum en el procediment de jurisdicció voluntària, atenent el seu caràcter d’acció arbitrària, doncs amb la seva interposició el jutge amenaça al demandat amb una condemna pecuniària si no exhibeix la cosa.

Tags:

Tots els procònsols tenen jurisdicció tant aviat com hagin sortit de Roma, però no contenciosa, sinó voluntària

Omnes proconsules statim quam urbem egressi fuerint habent iurisdictionem, sed non contentiosam, sed voluntariam.
Marcià: Digest 1, 16 Del càrrec de procònsol i del llegat, 2 (D. 1.16.2)
* Aute TSJC de data 13/4/00, RJ 1483, en relació a la regulació de la jurisdicció voluntària, que conservaren els cònsols romans quan se’ls va desposseir de la contenciosa, concebuda com aquella que el Magistrat intervé sense litigi i conflicte col·laborant en la celebració d’un acte o negoci jurídic com la in iure cessio, la adoptio o la consignatio. Llegir la resta de l’article»

Tags:

Declaració d’insolvència del cabal hereditari: jurisdicció voluntària

“Així si s’examinen els arguments que empra l’Aute d’instància, relatius a que el procés de jurisdicció voluntària no és l’adient o adequat, aquests no poden ésser compartits. En aquest sentit, acreditat quin és el dret aplicable al fons, a la vegada que la seva vigència, abast i contingut, el procediment de jurisdicció voluntària resulta esser el procediment adequat per a tramitar la insolència del cabal hereditari, d’acord amb la regulació alemanya relativa al fons, tota vegada que el procés contingut en el Decret de 4-10-1969 precisa que es tracti d’un comerciant. Per tant, si el que es pretén és la declaració d’insolvència del cabal hereditari, com a expedient per a obtenir la limitació de responsabilitat per part de l’hereu, i aquesta possibilitat la contempla el dret alemany, aplicable per a resoldre l’esmentada pretensió, de conformitat amb la llei personal del causant, cal determinar quines són los normes processals andorranes per a ventilar l’esmentada pretensió, sense que es pugui, en ares de la tutela judicial efectiva, arxivar la pretensió per tractar-se d’un procediment inadequat. En efecte, el canal de la jurisdicció voluntària es torna con el mecanisme idoni per a tramitar aquests tipus de pretensions, sens perjudici que si dins l’esmentat expedient es formulés oposició, el mateix s’hauria de convertir en contenciós, i donar així un canal adequat, conforme a les normes processals andorranes, per a ventilar la pretensió referent al fons de l’afer.”
Aute de la sala civil del Tribunal Superior de data 28/9/06, ponent JM. Abril, autes 090/06.

Tags: , ,

Procediment de jurisdicció voluntària: naturalesa i abast

“Existint per tant una controvèrsia sobre la propietat dels diners dipositats en el compte corrent del qual eren titulars les germanes T.R. no és possible resoldre en un procediment de jurisdicció voluntària qui pot reclamar el saldo del compte esmentat, ni en quina proporció li correspon a cada un dels seus titulars, ja que la jurisprudència d’aquesta Sala és constant a l’hora d’entendre que el procediment de jurisdicció voluntària no és l’escaient quan existeix controvèrsia sobre el dret que es pretén exercitar, com posa de relleu entre molts d’altres l’Aute d’aquesta Sala de 13 de novembre del 2003 que cita en el mateix sentit els de 15 de febrer del 1996 i 24 de setembre del 1998, ja que en cas d’admetre-ho es col·locaria als presumptes hereus de l’altre titular del compte en una situació de clara indefensió en no haver pogut participar en un procediment contradictori, ni acreditar per tant la seva condició d’hereus o els drets de la seva causant i tot això amb independència de que aquesta decisió comporti la necessitat d’entaular un nou procediment judicial per esbrinar a qui correspon aquest dret amb l’evident perjudici que això pot suposar per la recurrent.”
Sentència del Tribunal Superior de Justícia, sala civil, de data 14/2/08, ponent E. Amat, autes 222/07.

Tags: