Interdicte d’obra nova: abast i requisits
Secció: Juris. civil, Juris. processal, Jurisprudència
“No és objecte de discussió que, en seguiment d’aquest criteri, el Sr. J.M.S. va construir una obertura en la part baixa del xalet de nova planta que estava bastint just en el límit amb la citada franja per tal que el vehicles poguessin accedir a l’immoble des del “Camí del Roc”, com es va constatar posteriorment a la inspecció ocular que va portar a terme l’Hble. Batlle en funcions de guàrdia, sense que s’hagi provat que pretengués obrir altres obertures o finestres a l’immoble per obtenir llum o vistes. Els Srs. A.F.N. i J.F.N. es van oposar a aquesta actuació entenent que aquesta obertura es realitzava en el límit de les finques dels litigants i sobre el predi dels seus mandants, contravenint així el que es recollia al Costumari Català i a les Consuetuds de Sanctacília i, per aquesta raó, van sol·licitar l’atur urgent i immediat de les obres en data 23 de febrer del 2006, petició que va ser Llegir la resta de l’article»
Tags: interdictes
Prescripció i abast de l’acció interdictal
Secció: Juris. processal
“I.- El primer dels motius o greuges que planteja la recurrent, relatiu a la viabilitat de l’excepció de prescripció, no pot prosperar. En efecte, consta acreditat a les actuacions que la possessió pacífica del terreny es va produir fins el dia 21 d’octubre de 2005; dia en el que uns operaris van efectuar en el terreny que posseïa una rasa, per després omplir-la de formigó i instal·lar uns piquets. Així mateix, resta provat que el dia 4-9-2006 es formula la crida a judici i el 29 de setembre s’interposa la demanda.
Llegir la resta de l’article»
Tags: interdictes
Interdicte quod vi aut clam: naturalesa i abast
Secció: Juris. processal
“Per tal de donar resposta a les al·legacions de la recurrent cal tenir en compte que l’interdicte quod vi aut clam i el d’obra nova suposen un remei jurídic anàleg, de tal manera que quan ja s’ha fet una obra nova sense coneixement del perjudicat i en contra d’una prohibició expressa o presumible no es pot exercitar el d’obra nova, que requereix una actuació urgent i un procediment sumari, i procedeix en canvi el quod vi aut clam perquè es desfaci allò fet amb oposició i clandestinitat, és a dir si l’obra no està acabada procedeix l’interdicte d’obra nova i si ja està feta el quod vi aut clam (Marcel David Études sur l’interdit quod vi aut clam. Université de Lyon 1947 Pag. 43) Llegir la resta de l’article»
Tags: interdictes, violència
Acció interdictal: abast i naturalesa
Secció: Juris. processal
“Com a qüestió prèvia s’escau per part d’aquesta Sala posar de manifest que esdevé reiterada la jurisprudència d’aquesta Sala segons la qual l’objecte dels interdictes no abasta la definició de drets ni l’examen dels drets dominicals o reals en cosa aliena de les parts en controvèrsia, sinó que, per el contrari, s’ha de concretar a l’examen de la possessió. Des d’aquesta òptica l’estudi i anàlisi per aquesta Sala no es pot projectar sobre la titularitat dominical dels punts 201 a 222, sinó que s’ha de limitar a l’objecte de l’interdicte d’obra nova i de recuperar la possessió.”
Sentència de la sala civil del Tribunal Superior de data 19/6/08, ponent JM. Abril, autes 385-07.
Tags: interdictes
Accions negatòria i confessòria / acció interdictal i publiciana; ius possidendi / ius possessionis
Secció: Juris. processal
“II.- El primer extrem que s’ha d’examinar és el relatiu a si es pot o no convenir amb l’òrgan judicial a quo que el procés interdictal endegat és inadequat per a ventilar les pretensions instades per la part agent.
Aquesta Sala ha de posar de manifest les següents consideracions. En primer terme, les accions negatòries i confessòries són accions que s’adreçen a la protecció dels drets reals de propietat i de servitud respectivament. Llegir la resta de l’article»
Tags: interdictes, servituds
Interdicte de recobrar la possessió: abast, exclou les qüestions dominicals i del millor dret a posseïr
Secció: Juris. civil
“IV.- Per totes aquestes raons, calia desestimar la demanda formulada pel Sr. F.G. i, per tant, confirmar la Sentència recorreguda, perquè mitjançant l’anomenat interdicta recuperandae possessionis, que recull el Digest 43,16 i 43,24, no es pot discutir la propietat d’una determinada franja de terreny, ni tant sols el millor dret a posseir-la dels litigants, sinó que la finalitat d’aquest procediment és retornar la possessió a qui n’ha estat privat i no és possible restituir-la quan no s’ha tingut mai, o ja no es tenia molt abans de l’acte de despossessió que s’imputa al defenent.
Llegir la resta de l’article»
Tags: interdictes
Apel·lació aute interdictal d’atur d’obres
Secció: Juris. processal
“II.- Sustenta amb raó la part recorreguda que l’Aute dictat, en data 30-04-2008, no impedeix la continuació del procés, sinó que l’objecte del mateix es decretar la procedència o no d’una mesura cautelar, consistent en l’aturada total o parcial de les obres que s’estan portant a terme, però que el procés relatiu a l’interdicte d’obra nova ha de continuar la seva tramitació.
Llegir la resta de l’article»
Tags: apel·lació, interdictes
Per a retenir la possessió, es donen els interdictes uti possidetis i utrubi, sempre que disputant-se la propietat d’alguna cosa, s’indagui abans quin dels dos litigants ha d’ésser el posseïdor i quin el demandant
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Retinendae possessionis causa comparata sunt interdicta uti possidetis et utrubi, cum ab utraque parte de proprietate alicuius rei controversia sit et ante quaeritur, uter ex litigatoribus possidere et uter petere debeat.
Instituta 4, 15 Dels interdictes, 4 (I. 4.15.4)
* Sentència TSJC de data 27/3/03, RJ 1973, en relació a la protecció d’un estat possessori de fet, de la detentació material per part de l’interdictant en l’àmbit dels interdictes retinendae posessionis, l’interdicte utrubi per als béns mobles, uti possidetis per als immobles i utrubi que va ser equiparada a l’uti possidetis, que concedeix protecció possessòria del bé moble durant el termini més llarg de l’any que precedeix a la formulació de la demanda interdictal; acció interdictal que no és idònia per restablir la situació d’un compte bancari a un data determinada, per quan el diner és un bé moble fungible que no s’identifica per la seva individualitat sinó pel seu genera i quantitat, i manca doncs el fet possessori, doncs tant la propietat com la possessió dels diners passa al banc, situació pròpia del dipòsit irregular.
Enllaç relacionat
Tags: interdictes
Interdicte demolitori: infracció de la prohibició d’atur d’obres
Secció: Juris. civil
“No obstant, cal considerar acreditat que, com afirma el Sr. C., el demandat va desobeir l’ordre judicial, va construir la segona sabata amb les mateixes dimensions que la primera, envaint per tant el terreny propietat del demandant per segona vegada, i va acabar l’obra. La veracitat d’aquesta afirmació ha quedat acreditada per les manifestacions de l’arquitecte que dirigia l’obra, el Sr. Aleix D. que respon a la tercera pregunta que se li fa en mèrits de la prova testifical (foli 228 en relació al 217) que “… són les dues plataformes que s’empraren per aquest recolzament les que envaeixen uns centímetres la propietat d’en C., que ambdues estan sota-terra”. Atesa aquesta situació, constatant que l’obra ja estava finalitzada, Llegir la resta de l’article»
Tags: atur d'obres, interdictes
Qüestions possessòries en l’àmbit de la comunitat de propietaris
Secció: Juris. processal
II.- La recurrent al·lega en segon lloc la inadeqüació del procediment emprat, ja que, segons el seu parer, calia haver tramitat el litigi d’acord amb el que disposa l’article 9 de la Llei de Propietat Horitzontal, ja que en tot cas els demandats haurien portat a terme una activitat no permesa pels Estatuts. No obstant, el que es discuteix, i es pot decidir, en les presents actuacions és una qüestió possessòria que s’ha de resoldre dins un procediment interdictal de recobrar la possessió. Llegir la resta de l’article»
Tags: interdictes
Autotutela declarativa i executiva de l’Administració: interdictes contra l’administració
Secció: Juris. processal
“III.- En darrer terme, procedeix analitzar el fons del litigi i determinar si, en el cas que ens ocupa, esdevé viable interposar interdictes contra l’administració o no, i pel cas que la resposta fos afirmativa, si es donen els pressupòsits per a la seva prosperabilitat. L’article 94 del Codi de l’Administració disposa que “El Consell General, i el Consell Executiu, els Comuns i els Quarts podran recuperar per ells mateixos la possessió de llurs béns de domini públic en qualsevol moment. Podran recuperar els béns de domini privat dins el termini d’un any a partir de la data de la usurpació. Passat aquest termini, hauran d’exercitar l’acció reivindicatòria davant els Tribunals ordinaris. No s’admeten interdictes contra les actuacions de l’Administració en aquesta matèria”. La interpretació de l’esmentat precepte significa partir de les prerrogatives de les quals gaudeix l’administració en un Estat de dret per a poder complir amb les finalitats que l’imposa la llei. Així, convé tenir present que l’Administració, a diferència dels particulars, i en ares a potenciar el principi d’eficiència de la seva actuació, gaudeix de l’anomenada autotutela declarativa i executiva; és a dir, que pot declarar l’existència dels seus drets i emprar la via de constrenyiment sense necessitat de l’auxili judicial, a la vegada que els conflictes que es puguin generar quan l’Administració actua com a tal i no com a persona jurídica, desprovista de privilegis, s’han de ventilar en els tribunals específics de l’ordre contenciós. Nogensmenys, esdevé cert que aquestes prerrogatives s’atribueixen a l’Administració quan actua dins del procés establert i gaudeix de competència per a poder portar a terme la seva actuació; altrament estaríem front a les vies de fet i fora del marc del principi de seguretat jurídica i de la subjecció de l’Administració a l’imperi de la llei. Si aquestes consideracions es traslladen al cas que ens ocupa, convé determinar si l’Administració, en concret l’Hble. Comú d’Encamp, ha actuat en consonància amb les seves competències i d’acord amb el procediment establert, la qual cosa impediria l’exercici dels interdictes front a la seva actuació; o, per el contrari, no s’ha adequat a aquests pressupòsits que ineluctablement han de marcar la seva actuació, i pot ésser paralitzada amb les accions interdictals. Si s’examinen les actuacions, consta acreditat que per conveni, de data 11-10-2004, entre el Comú d’Encamp i el M.I. Govern d’Andorra, es va perfeccionar una permuta relativa a les finques objecte del present interdicte. Així mateix, consta provat que per acord del Consell del Comú, de data 3-11-2004, es va aprovar ubicar una residència per a la gent gran i per acord, de 6-4-2005, es van declarar les referides parcel·les béns de domini públic. Comunicat a l’agent que lliurés la possessió dels esmentats béns a l’Administració, aquest no ho va fer, i es va demanar a la Batllia l’execució forçosa de l’acord adoptat i per providència d’execució de 27-5-2005 la Secció administrativa de la Batllia va ordenar el lliurament de la possessió en els terminis que indicava la referida resolució. D’aquests fets acreditats, s’ha de concloure que l’actuació de l’Administració ha estat adequada al procediment establert i dins del marc de les seves competències i que, per consegüent, aquesta Sala entén que, sens perjudici de discutir en el procediment declaratiu en curs la titularitat dominical de les parcel·les objecte de l’interdicte, no esdevé possible, a diferència de la opinió de l’òrgan judicial d’instància, plantejar en aquest supòsit concret un interdicte de recuperar la possessió contra l’Administració i, aleshores, procedeix la revocació de la resolució judicial d’instància.
Sentència de la sala civil del Tribunal Superior de data 18/10/07, ponent JM. Abril, autes 148-07.
Tags: interdictes
Interdicte d’obra nova: naturalesa
Secció: Juris. civil
“Per consegüent, s’ha de concloure amb el jutjador d’instància que, d’acord amb reiterada jurisprudència d’aquesta Sala, l’interdicte d’obra nova esdevé una mesura precautòria, sense eficàcia de cosa jutjada, i que s’adreça a la protecció d’un dret real o un estat possessori per qui l’exercita. Baldament el que s’acaba d’afirmar, si bé és cert que s’han produït invasions en el domini de l’interdictant; ço que justificaria la viabilitat de l’interdicte d’obra nova i el manteniment de la paràlisi de l’obra, aquesta conclusió no es pot acceptar, tota vegada que les esmentades obres han estat autoritzades per qui empra l’interdicte, com resulta del conveni de 29-7-2004, i de la prova pericial practicada en aquestes actuacions, de manera que, sens perjudici del rescabalament dels danys causats a través d’altres processos de caire declaratiu, no es pot mantenir la suspensió d’una obra, consistent en la construcció d’un mur, quan aquesta fou autoritzada, precisament, per mitigar les conseqüències de l’esllavissada de terres arrel dels treballs de construcció en la parcel·la veïna, i en ares de la seguretat.”
Sentència de la sala civil del Tribunal Superior de Justícia de data 18/10/07, ponent JM. Abril, autes 098/07.
Tags: interdictes
Interdicte unde vi d’un arrendatari respecte el nou propietari
Secció: Plets del Digest
Presentació del cas
L’arrendatari d’un predi no va admetre aquell a qui el propietari havia venut el predi, en haver-lo posat en possessió, i posteriorment l’arrendatari fou llençat amb violència per un tercer, i es demanava qui tindrà l’interdicte unde vi (amb violència).
Marcel: Digest 43, 16 De l’interdicte de la violència i de la violència armada, 12. (D. 43.16.12)
Respostes
Vaig dir que en res importava que l’arrendatari hagués impedit l’entrada al propietari que volia entrar, o que hagués rebutjat al comprador, o qui al propietari hagués disposat que se li lliurés la possessió. Així doncs li escaurà l’interdicte unde vi a l’arrendatari, i aquest quedarà obligat per l’interdicte de l’arrendador, a qui s’entendrà que va expulsar en no lliurar la possessió al comprador, llevat que aquest ho hagués fet per justa i plausible causa.
Marcel: Digest 43, 16 De l’interdicte de la violència i de la violència armada, 12. (D. 43.16.12)
Havent venut un predi aquell que el va cedir en arrendament, va establir que el comprador entrés en la vàcua possessió, l’arrendatari li va impedir entrar, i posteriorment el comprador va expulsar a l’arrendatari, es demana respecte els interdictes unde vi. S’establí que l’arrendatari estigués obligat per l’interdicte del venedor, perquè en res importa que aquest hagués impedit l’entrada a aquest o a un tercer, o enviat per la seva voluntat, doncs no s’entén perduda la possessió abans que li hagués estat lliurada al comprador, perquè ningú tindria la intenció de perdre per causa d’un comprador la possessió que el comprador que no hagués adquirit; i també el mateix comprador, que posteriorment va emprar la força, està obligat per l’interdicte de l’arrendatari, perquè el predi fou posseït mitjançant la força, no per ell mateix, sinó pel venedor, a qui se li hauria tret la possessió. Es demanava si s’havia de donar auxili al comprador, si amb la voluntat del venedor hagués expulsat posteriorment a l’arrendatari. Vaig dir que no havia de ser auxiliat qui hagués acceptat un mandat il·lícit.
Papinià: Digest 43, 16 De l’interdicte de la violència i de la violència armada, 18, pr. (D. 43.16.18.pr.)
Per recobrar la possessió se sol donar un interdicte, si algú fos expulsat per la força de la possessió d’un predi o de cases: se li concedeix l’interdicte unde vi, pel qual qui el va llançar és obligat a restituir-li la possessió.
Instituta 4, 15 Dels interdictes, 6 (I. 4.15.6)
Diu el pretor: “Si algú impedís amb dol dolent que estigui en possessió dels béns qui tingui el meu permís o de qui tenia la jurisdicció competent, donaré acció pel fet al valor del que motivà el lliurament de la possessió”. El pretor proposà aquest edicte amb gran previsió, doncs lliuraria inútilment la possessió per assegurar alguna cosa, si no protegís a qui se li hi havia lliurat la possessió i no reprimís a aquells que ho impedissin.
Ulpià: Digest 43, 4 De l’interdicte que no es faci violència a qui se li doni la possessió, 1, pr. i 1 (D. 43.4.1.pr. i 43.4.1.1)
S’establí que qui reindindica d’aquell contra qui va poder exercir l’interdicte unde vi, interposava vàlidament l’interdicte, malgrat estigués pendent el judici.
Papinià: Digest 43, 16 De l’interdicte de la violència i de la violència armada, 18, 1 (D. 43.16.18.1)
Diu el pretor: “Restituiràs al demandant en el predi d’on l’has expulsat, tu o el teu personal, i amb tot el que en aquell moment ell tenia en aquest lloc”. “Tan sols en el termini d’un any, després d’un any, donaré judici pel guany que va obtenir aquell que expulsà amb violència”. Aquest interdicte es proposa en l’edicte per aquell que ha estat expulsat d’un predi amb violència, doncs era el més just ajudar a l’expulsat, pel què es proposa aquest interdicte a l’objecte de recuperar la possessió.
Ulpià: Digest 43, 16 De l’interdicte de la violència i de la violència armada, 1, pr i 1 (D. 43.16.1.pr. i 43.16.1.1)
S’entén que ha estat expulsat mitjançant violència aquell que no posseïa materialment, perquè se l’ha privat de la possessió que retenia amb la intenció.
Ulpià: Digest 43, 16 De l’interdicte de la violència i de la violència armada, 1, 24 (D. 43.16.1.24)
Qui va ser expulsat per força, ha de recuperar tot el dany que hagués patit per l’expulsió.
Ulpià: Digest 43, 16 De l’interdicte de la violència i de la violència armada, 1, 31 (D. 43.16.1.31)
Es considera fet amb violència el que es fa contra algú que ho vol impedir; i clandestinament quan es fa malgrat tenir controvèrsia o cregués que pot tenir-la.
Quint Muci Escèvola: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 73, 2 (D. 50.17.73.2)
Es tindran en compte els fruits des del dia en què hom va ser expulsat de la possessió, encara que en els altres interdictes es computen des que s’interposen, i no abans.
Ulpià: Digest 43, 16 De l’interdicte de la violència i de la violència armada, 1, 40 (D. 43.16.1.40)
Es posseeix amb violència sempre que ha estat expulsat qui estava en possessió, encara que no fos propietari.
Paule: Digest 43, 16 De l’interdicte de la violència i de la violència armada, 8 (D. 43.16.8)
Actua amb violència, qui no deixa que el posseïdor usi al seu arbitri del que posseeix, ja sigui sembrant, cavant, llaurant, edificant alguna cosa, o en general fent qualsevol cosa que tregui la lliure la possessió a l’adversari.
Pomponi: Digest 43, 16 De l’interdicte de la violència i de la violència armada, 11. (D. 43.16.11)
S’establí que qui reindindica d’aquell contra qui va poder exercir l’interdicte unde vi, interposava vàlidament l’interdicte, malgrat estigués pendent el judici.
Papinià: Digest 43, 16 De l’interdicte de la violència i de la violència armada, 18, 1 (D. 43.16.18.1)
Tampoc no podem pactar que no s’interposi l’interdicte de fet amb violència unde vi, quan s’escau per raó pública.
Paule: Digest 2, 14 Dels pactes, 27, 4 (D. 2.14.27.4)
Si per l’ús diari i una llarga quasipossessió, algú hagués adquirit el dret d’aqüeducte, no té cap necessitat d’explicar en mèrits de quin dret es va constituir aquesta servitud, és a dir, si es va constituir per llegat o d’una altra manera, sinó que disposa d’una acció útil per tal de poder provar que havent usat durant tants anys, no va posseir amb violència, ni clandestinament ni a precari.
Ulpià: Digest 8, 5 De la vindicació de servitud i de l’acció negatòria, 10, pr. (D. 8.5.10.pr.)
Contra el que es va fer amb violència o clandestinament, no es pot defensar amb cap excepció justa.
Ulpià: Digest 43; 24 De l’interdicte del que es feu violentament o clandestina, “quod vi aut clam”, 1, 3 (D. 43.24.1.3)
I d’aquesta manera Cels pregunta: si haguessis llançat mala llavor en un sembrat d’altri, amb el corresponent perjudici, el propietari o el parcer, si el predi fos arrendat, no tan sols poden mitjançant l’interdicte pel que es feu amb violència o clandestinament, sinó que també ha demandar-se amb l’acció pel fet.
Ulpià: Digest 9, 2 Comentaris a la Llei Aquília, 27, 14 (D. 9.2.27.14)
A l’ensems si haguessis ocupat la lliure possessió d’una finca, i després haguessis impedit l’entrada al seu propietari, no s’entén que hagis posseït amb violència.
Paule: Digest 41, 3 De les usurpacions i usucapions, 4, 27 (D. 41.3.4.27)
Accions
En dret clàssic l’arrendatari com a simple detentador de la cosa, i no posseïdor, no podia recórrer a la protecció interdictal. El dret postclàssic va concedir a l’arrendatari els interdictes possessoris. El fet que els fragments del Digest ans esmentats, reproduint els juristes clàssics, facin esment a aquesta facultat es deu a les interpolacions introduïdes.
Actio empti, acció de compra derivada del contracte consensual de compravenda, amb la qual el comprador por reclamar la cosa venuda, així com el pacífic ús i gaudi de la cosa venuda. Digest 19,1 i Codi 4, 49.
Actio conducti, acció que dimana del contracte d’arrendament, per la qual es protegeix a l’arrendatari per obtenir el lliurament de l’objecte de l’arrendament, així com el seu ús i gaudi. Instituta 3,24; Digest 19,2 i Codi 4.65.10.
Interdictum unde vi, interdicte que es concedeix quan el posseïdor ha estat expulsat violentament d’un predi pel demandant. Digest 43.16 i Codi 8.4.
Jurisprudència andorrana
* Sentència Mitra 29/2/88 227, en relació a l’interdicte per recobrar la possessió, que tan sols correspon a qui posseeix quan resultà expulsat violentament i posseïa civilment o natural, sense que es pugui discutir la propietat.
* Sentència TSJC 9/11/95 402, en relació a l’obligació de restitució del posseïdor de mala fe, per tal de restablir l’equilibri econòmic del titular legítim del dret que ha estat privat maliciosament.
* Sentència TSJC de data 21/3/96, RJ 548, en relació a la naturalesa de l’interdicte unde vi per a recobrar la possessió o anul·lar l’acte pertorbatori o inquietant, perquè era molt just concedir-lo a qui tenia la possessió tant si era natural com civil, ja que la natural, pertany també a aquest interdicte.
* Sentència TSJC de data 18/9/97, RJ 794, en relació a l’interdicte unde vi que per a la seva viabilitat requereixi de la interposició dins de l’any del fet pertorbador de la possessió.
* Aute TSJC de data 10/4/97, RJ 856, en relació a la impossibilitat de discutir la propietat en les accions interdictals per recuperar la possessió, tan natural com civil, sobre un camí als efectes de poder continuar transitant.
* Sentència TSJC de data 14/5/98, RJ 954, en relació a l’interdicte unde vi per recobrar la possessió, aquell que es veiés desposseït violentament, però no és adequat per discutir-se la propietat.
* Sentència TSJC de data 19/11/98, RJ 1001, en relació a l’interdicte unde vi per recobrar la possessió, que correspon a qui es veu desposseït violentament, tant si posseeix naturalment com civil.
* Sentència TSJC de data 10/6/99, RJ 1154, en relació a l’interdicte estrictament possessori, respecte a l’interdicte quod vi aut clam i de la protecció de la propietat i de qualsevol altre dret real.
Tags: interdictes
Inadeqüació de l’acció interdictal en el marc d’una relació regida pel contracte d’obra
Secció: Juris. processal, Jurisprudència
Per sentència de data 21/5/09, ponent JM. Abril, autes 081/07, la Sala civil entén de la inadeqüació del prociment interdictal en el marc de l’execució d’uns treballs d’urbanització de manera diferents a la convinguda, per quan entén que:
“En el cas que ens ocupa resta clar que l’agent interposa un interdicte d’obra nova per a evitar les pertorbacions o lesions futures que l’actuació de la defenent, com a contractista, pot ocasionar en el seu domini. Si bé aquesta via seria adequada si no existís cap lligam contractual entre l’empresa que porta a terme les obres i el propietari que pot veure lesionat el seu domini o el titular d’un dret real que es pot veure afectat per la realització de l’obra, en aquest supòsit els litigants es troben lligats per un vincle contractual, de data 16-5-2003. En aquest s’estableix que l’empresa que realitzarà les obres i sol·licitarà els permisos oportuns, les efectuarà sota la supervisió tècnica d’E.. Acreditat que aquestes obres s’executen al marge del pacte convingut, no procedeix l’exercici d’una acció interdictal, sinó que com indica el jutjador a quo, les divergències respecte de l’adequada execució d’un contracte, encara que sigui d’obra, s’han de ventilar pel procediment declaratiu. I cal afegir que, en aquest cas, si es considerés que les obres poden generar perjudicis es podria sol·licitar l’adopció d’alguna mesura cautelar per a la protecció del domini o dret real de l’agent, si s’acredités la concurrència dels seus pressupòsits: fumus boni iuris i periculum in mora.
III.- Conseqüentment amb el que s’acaba d’exposar, no procedeix analitzar els altres motius del recurs i que són relatius a les exigències de fons de la demanda d’interdicte d’obra nova, atès que aquesta Sala entén que s’escau confirmar la resolució dictada a la instància, pel que fa a la inadequació del procediment, tota vegada ue aquesta resulta ésser una qüestió d’ordre públic a apreciar per l’òrgan judicial.”
Tags: interdictes
Interdicte unde vi: naturalesa i abast
Secció: Juris. civil
I.- La part agent, en la seva demanda declarada improcedent, exercita les pertinents accions interdictals per a recobrar la possessió sobre un camí de quatre metres d’amplada a l’efecte de poder continuar transitant per ell, així com la possessió sobre un rec que ha estat substituït per una conducció de plàstic, acció interdictal d’antiga condició en el dret romà, que constituïa bàsicament l’interdicte unde vi, per a recobrar la possessió, previst en el Digest (43,16,1) Ulpià, que determinava que aquest interdicte correspon a tot aquell que es veiés desposseït violentament, perquè era molt just protegir-lo i per això, es concedeix aquest interdicte per a recobrar la possessió, concretament que correspon tant al que posseeix civilment o naturalment, perquè la possessió natural, pertany també a aquest interdicte, concretant que ha de presentar-se dins del termini d’un any des de que es produí la lesió i en conseqüència en aquests procediments interdictals
a) no es pot discutir la propietat, sinó solament el fet de la possessió en el moment de ser desposseït (Digest 43, 16, 23) ;
b) només correspon al posseïdor quan resulta pertorbat o expulsat, vulnerant-se i desconeixent-se la seva possessió;
c) tota la qüestió litigiosa resta concretada a determinar, sobre el fet de la possessió i a qui realment correspon;
d) que tot el referent al dret de posseir i l’eventual existència o no de la servitud tant de pas com de rec, que pretén l’agent en la precedent demanda declarativa res té que veure ni s ‘interfereix en la present acció interdictal, ja que no es tracta de qüestionar el dret a posseir (sigui el pas, sigui el rec), sinó de la realitat i afirmació d’un concret estat possessori, que no pot ésser pertorbat ni tant sols inquietat per una determinada actuació, ja que en definitiva l’última ratio de la contundent defensa del fet possessori, és la pau i convivència social; i
e) donada la seva finalitat i funció merament defensiva del fet de la possessió, la sentència interdictal no assoleix efectes de cosa jutjada material, podent entaular-se – i així s’ha fet amb la demanda declarativa exercitant l’acció confessòria –la procedent acció ordinària. (Ss. del Tribunal Superior de Justícia de 21 de març de 1996, del Magfc. Sr. Jutge d’Apel·lacions de 4 de juny de 1988 i del Tribunal Superior de la Mitra de 29 de febrer de 1988).
Tags: interdictes
Procés interdictal: naturalesa
Secció: Juris. civil
III.- El que qualifica i defineix els processos interdictals és la cautela, la provisionalitat, llur condició contingent i precària, perquè la seva única finalitat és l’adopció de mesures de seguretat i provisionalitat quan existeixi el temor que per una modificació de l’estat actual, es pugui frustrar, envair o dificultar el dret d’una part, respecte exclusivament d’un estat possessori de fet material per part de l’interdictant (S. del Mag. Jutge d’Apel·lacions de 6 d’octubre de 1990); l’interdicte d’obra nova té per objecte principal la defensa de la bona fe i l’economia processal, a part, evita com totes les accions possessòries les “vies de fet” amb la consegüent pertorbació de la “pau social”; té la finalitat de protegir la propietat o la possessió d’un immoble o dret real -supòsit d’autes- davant els perjudicis il·legítims derivats d’una obra nova que en la seva ha envaït o pertorbat la mera possessió o ús d’aquells drets; deixant a part la realitat o no d’una existència i configuració en el seu titular conforme a dret, qüestió a definir en el pertinent judici declaratiu.
L’acció interdictal d’obra nova requereix el fet d’una construcció o unes obres que ocasionin un canvi, una pertorbació en l’estat present de les coses, perjudicant la propietat, la possessió o el dret real de l’agent, estant legitimats solament els titulars de la propietat, de la possessió o del dret real.
Sentència TSJC de data 7/12/95, RJ 415
Tags: interdictes
Interdicte d’obra nova
Secció: Juris. civil
“II.- El present recurs ha de ser refusat en atenció als arguments següents. En primer terme, l’interdicte d’obra nova (operis nova nunciatio) no cerca com a finalitat el restabliment de la finca a la situació que tenia abans de l’obra ni tampoc l’obtenció de la demolició de l’obra feta o la reparació dels danys i perjudicis que l’obra que es realitza pugui causar, sinó que la seva finalitat és prevenir la lesió que l’obra nova pot ocasionar i, per tant, impedir que es continuï amb la mateixa.
D’aquí que l’interdicte d’obra nova es configura com una mesura cautelar urgent que comporta la immediata suspensió provisional de l’obra (cfr. ATSJA de 26-4-2001 i 9-7-2002). I és clar que en els procediments interdictals no es poden debatre i ventilar controvèrsies relatives al domini que es projecta sobre un bé immoble, atès que aquestes qüestions no són pròpies dels processos interdictals, que són procediments urgents i que es tramiten pel procediment abreujat, amb la finalitat de prevenir una lesió que una obra futura pot causar i emparar la possessió contra qualsevol acte de pertorbació, de manera que les discussions referents al domini o a altres drets reals queden fora de l’àmbit del procés interdictal. En aquest sentit, ja deia la sentència d’aquesta Sala, de data 15-11-2001, amb referència a tots els interdictes que “el judici d’interdicte exclou tota controvèrsia sobre el domini o qualsevol altre dret, i que la seva finalitat i objecte és emparar la possessió realitzat de manera abusiva o indeguda”; i afegeix que “les al·legacions que les parts han efectuat al llarg de la tramitació dels presents autes en relació al domini i límit respectiu de la seva parcel·la, tanmateix l’esforç realitzat amb la finalitat de provar qui ostenta el domini sobre la franja de terreny litigiosa de la quina l’agent hauria estat desposseït de resultes de la construcció del ressenyat mur, són innecessàries i irrellevants per a la resolució de la qüestió debatuda.
En el cas que ens ocupa, manifesta la recurrent que no s’està discutint el domini de la franja sobre la qual s’efectua l’obra, atès que l’Honorable Comú no ha aportat títol que provi el seu domini. Si s’analitzen les actuacions, s’extreu que a la demanda es fonamenta l’interdicte d’obra nova en què s’està edificant l’obra en terreny propietat de la mercantil P., S.A. i a la inspecció ocular resta clar que el que s’està debatent és si la franja sobre la qual s’estan portant a terme obres és de domini de la mercantil agent o de l’Honorable Comú i a preguntes de l’Honorable Batlle ambdues parts coincideixen que la qüestió litigiosa és referent al domini o propietat de la franja. Sustentar, per tant, ara que no es tracta d’una qüestió sobre el dret de domini de la franja litigiosa perquè el document, de data 6-4-1967, aportat per l’Honorable Comú no implica una cessió de propietat, mentre que del document que aporta la part agent sí es desprèn l’atribució de domini no és sinó intentar encabir dins del procés interdictal un objecte aliè al mateix, com és la interpretació dels documents que aporten les parts per a determinar i elucidar a qui correspon el domini sobre la franja en litigi. I aquest extrem ha de ser objecte d’un procés ordinari, en el qual es pugui ventilar per les parts, amb totes les garanties processals escaients (cfr. art. 10 C.A.), a qui pertany la propietat del terreny sobre el qual s’està efectuant l’obra.”
Sentència del Tribunal de Justícia de data 26/1/06, autes 164/05.
Tags: interdictes, obra nova
Interdictes possessoris: naturalesa i abast
Secció: Juris. civil
“en aquest procediment interdictal no pot discutir-se la propietat, sinó solament el fet de la possessió en el moment de ser desposseït, i així el Digest (43,16,23), determina que aquest interdicte només correspon al que posseïa quan va ser expulsat”
Sentència del Tribunal de Justícia de data 14/5/98, RJ 954.
“… dimanants d’un envaïment o desconeixement de l’àmbit de projecció del seu fet possessori, conseqüència de l’obra denunciada; … resulta totalment incompatible amb un dret o situació de fet no preexistent i que requereixi d’una prèvia declaració constitutiva”
Sentència del Tribunal de Justícia de data 22/1/98, RJ 908.
“… en conseqüència en aquests procediments interdictals no pot discutir-se la propietat, sinó solament el fet de la possessió en el moment de ser desposseït, així el Digest 43,16,23, determinava que aquest interdicte només correspon al que posseeix quan resulta expulsat, perquè ningú més que el posseïdor pot ser-ne privat, i en conseqüència, tota la qüestió, litigiosa queda concretada a determinar, per mitjà de la prova efectuada, si l’agent era el posseïdor del feixó objecte de l’acció, o si, contràriament, el posseïen els defenents.”
Sentència del Tribunal Superior de la Mitra 29/2/88.
“d) el nucli de la qüestió del litigi ha de consistir en determinar els purs efectes processals precautoris i provisionals sense efectes de cosa jutjada, si existeix un estat possessori i un interès legítim d’aquesta naturalesa per a mantenir la suspensió de l’obra nova que el lesionaria.”
Sentència del Tribunal de Justícia de data 27/4/95, RJ 358.
“a) no es pot discutir la propietat, sinó solament el fet de la possessió en el moment de ser desposseït (Digest 43, 16, 23)”
Sentència del Tribunal de Justícia de data 10/4/97, autes 187/96
“- tota la qüestió litigiosa resta concretada a determinar, sobre el fet de la possessió i a qui realment correspon.
- que tot el referent al dret de posseir i l’eventual existència o no de la servitud tant de pas com de rec, que pretén l’agent en la precedent demanda declarativa, res té que veure ni s’interfereix en la present acció interdictal, ja que no es tracta de qüestionar el dret a posseir (sigui el pas, sigui el rec), sinó de la realitat i afirmació d’un concret estat possessori, que no pot ésser pertorbat ni tant sols inquietat per una determinada actuació, ja que en definitiva l’última ràtio de la contundent defensa del fet possessori, és la pau i convivència social;”
Sentència del Tribunal de Justícia de data 10/4/97, autes 187/96
Tags: interdictes
