Es modifica el Reglament del Registre de Fundacions i del Protectorat
Secció: Normativa
Per Decret de data 1-7-2009 (Bopa 50/21) el Govern modifica el Reglament del Registre de Fundacions i del Protectorat d’1 d’abril del 2009, per tal de donar resposta a la demanda ciutadana d’una regulació de les fundacionsd’acord amb la realitat social i les necessitats que se’n deriven de la pròpia situació fàctica. En aquest sentit, i amb la finalitat de facilitar al màxim tant la inscripció de les fundacions com els posteriors actes inscriptibles de les mateixes, la modificació del Reglament, que estableix la composició del Protectorat, i que suprimeix tant la Comissió Assessora del Protectorat, com la necessitat de verificació d’activitats de les fundacions i tot el procediment relatiu a la modificació estatutària, fusió i extinció de les mateixes.
Tags: fundacions
Trust, fundació i patrimoni destinat a finalitats d’interès general
Secció: Juris. civil
“Cal reconèixer d’entrada les dificultats que presenta pels juristes formats en les categories jurídiques que es deriven del dret romà l’intent de donar una definició més o menys precisa del trust, ja que es tracta d’una institució que desconeixen els ordenaments jurídics que solem anomenar continentals. Així i tot, i d’acord amb els criteris doctrinals més corrents, es pot definir el trust com el resultat d’una operació que comporta que el propietari d’uns béns, l’anomenat settlor, els transmet a una altra persona, és a dir al trustee, amb unes instruccions sobre la forma de gestionar els béns transmesos en benefici dels tercers anomenats els cestui que trust- que ha designat el transmetent; situació que comporta un desdoblament del dret de propietat a favor de dues persones que són investides d’una titularitat simultània sobre els mateixos béns. Si ens atenem, doncs, a aquesta noció; del trust, que és essencialment la mateixa que proposa la part apel·lant i també la més corrent entre els juristes de formació romana i germànica, no resulta correcte atribuir personalitat jurídica al trust, ja que si fos així, seria certament inútil parlar d’un desdoblament del dret de propietat entre el trustee i el cestui que trust, ja que el propietari únic dels béns transmesos seria la persona jurídica, que per definició no existeix si es pensa que el dret de propietat es desdobla entre el fiduciari i els destinataris definitius dels béns. Es pot afegir encara que en certs països continentals que han intentat introduir el trust en el seu ordenament jurídic, com en el cas de Liechtenstein, s’observa que es confereixen unes accions als destinataris dels béns per tal de fer efectiva la seva titularitat en els casos de fallida del fiduciari o trustee; i en aquest punt cal observar que la mateixa solució apareix en els països de tradició romanista, en els quals en cas de fallida del titular en virtut d’un negoci fiduciari poden els propietaris reals separar del patrimoni del fallit els béns sobre els quals tenia simplement una titularitat formal o fiduciària, fet que posa de manifest que no es pot qualificar d’errònia la tesi de la sentència recorreguda, que qualifica la fideïcomissió que va crear el senyor Fiske Warren com un supòsit de fiducia cum amico en base a les arrels romanes del negoci fiduciari i que, en qualsevol cas, suposa resoldre la qüestió al marge de qualsevol intent de personificar el patrimoni objecte de l’anomenada fideïcomissió.
VI.- Si les consideracions anteriors porten a no considerar correcta la premissa que encapçala el raonament de la part apel·lant en relació amb la personalitat jurídica del trust anglosaxó, interessa ara considerar si es pot considerar correcta; la conclusió que en deriva, és a dir, que la voluntat del senyor Fiske W era atribuir a l”‘Enclau de Sant Jordi” una personalitat jurídica, en la seva modalitat de les persones jurídiques tipus fundació.
A la conclusió tercera de l’escrit adreçat per la part apel·lant a aquesta Sala argumenta de forma abundant i documentada sobre l’existència de fundacions amb personalitat jurídica en el Principat d’Andorra i, també, sobre l’existència d’una normativa andorrana sobre fundacions. No interessa ara aprofundir sobre aquests extrems, ja que el debat es centra exclusivament sobre si l’anomenat “Enclau de Sant Jordi” es pot configurar jurídicament com una fundació dotada de personalitat jurídica pròpia. En tot cas, i sols de forma incidental, esmentar que l’existència des de fa molts anys, i fins i tot segles, en el Principat d’Andorra de causes pies, no constitueix argument favorable a l’atribució de personalitat jurídica de les fundacions en general, ja que les causes pies no són altra cosa que unes disposicions de béns per actes entre vius o per ,causa de mort amb finalitats pietoses, que s’han de configurar jurídicament com una donació o com un llegat amb uses càrregues, amb la particularitat que es confereix a l’ordinari de la diòcesi normalment la condició d’executor necessari de les càrregues establertes amb finalitats piadoses; i amb la precisió que aquestes causes pies no es configuren generalment com una persona jurídica, atès que depenen d’una altra persona jurídica que en té la cura i administració, en consonància amb els designis que informen el dret canònic d’evitar un nombre excessiu d’ universitas rerum amb personalitat jurídica i per això no considera escaient conferir personalitat a finalitats que mereixen ser protegides pel dret, però mancades d’una entitat prou important com per a què sigui necessari l’esforç de crear i mantenir una personalitat jurídica. En qualsevol cas la qüestió no té transcendència, ja que l”‘Enclau de Sant Jordi” no seria una fundació sotmesa a les normes del dret canònic, una vegada esdevingut ferm el pronunciament de la sentència recorreguda, que no reconeix com a destinatari dels béns de l’enclau la parròquia, en sentit eclesiàstic, d’Andorra la Vella.
Si de les fundacions canòniques passem ara a les fundacions que podem anomenar laiques, les conclusions que se’n deriven no són massa diferents. El dret romà no reconeixia personalitat jurídica a les fundacions, però sense que això comporti la inexistència de fundacions fiduciàries, que no eren altra cosa que unes institucions creades pels particulars amb unes finalitats de caire social a favor d’unes entitats, que assumien la càrrega d’executar la voluntat del fundador; i és precisament des d’aquesta perspectiva que els textos romans (per exemple Digest 3,4,7-1 i Digest 3,4,1-1) es refereixen a les masses de béns que anomenen universitas, que poden tenir uns deutes propis que s’han de fer efectius amb càrrec al seu patrimoni i que poden actuar per mitjà d’un representant, però sense que això impliqui que tinguin una personalitat jurídica independent. Es cert que en el decurs dels segles, i en base als textos romans, s’intenta atribuir personalitat jurídica a entitats determinades, que seran nomenades personae fictae, però d’aquest intent de personificació en resten al marge les entitats que actualment anomenem fundacions, atesa la seva dependència de les autoritats eclesiàstiques inicialment i després de les autoritats civils, fet que va determinar en bona part que es regulessin per disposicions de caire administratiu, abans de la seva definitiva configuració com a persones jurídiques. I si a aquestes consideracions hi afegim que en el Principat d’Andorra mai ha existit una legislació general prohibitiva de les vinculacions, doncs no cal oblidar que la fundació és una modalitat de les vinculacions, això explica que en el Principat no ha. aparegut la necessitat de configurar les masses patrimonials adscrites a unes finalitats d’interès general com una modalitat possible de les persones jurídiques, que és la via que es va seguir en els països veïns per tal d’evitar la desaparició de les fundacions com a conseqüència de la legislació desvinculadora.
La conclusió que d’aquesta exposició se’n deriva és, doncs, que en el Principat d’Andorra poden existir fundacions que tenen una personalitat jurídica pròpia, però també han existit i existeixen patrimonis destinats a finalitats d’interès general que no gaudeixen de personalitat jurídica independent, que fins i tot es poden considerar la forma normal de fundació per les raons esmentades, és a dir, la innecessarietat de convertir aquests patrimonis en persones jurídiques, ja que no ha existit en el Principat d’Andorra una legislació prohibitiva de les vinculacions.”
Sentència TSJC de data 18/12/01, autes 080/01.
Tags: fundacions
Reglament del Registre de Fundacions i del Protectorat
Secció: Normativa
El BOPA d’avui publica el Reglament del Registre de Fundacions i del Protectorat, pel qual es posa en funcionament el Registre de Fundacions i permet desenvolupar-ne les funcions, l’estructura, el funcionament i els efectes, d’acord amb les directrius de la Llei 11/2008 de fundacions, així com les funcions del Protectorat i la seva relació amb el Registre.
Consulta el text íntegre aquí.
Tags: fundacions
Es publica la Llei de fundacions
Secció: Normativa
12/06/08 Llei 11/2008, del 12 de juny, de fundacions.
Tags: fundacions
