Es fa frau de llei quan es fa allò que la llei no volia que es fes, però que no va prohibir-ho; i el que separa el dit del que es pensa, això mateix separa el frau del que es fa contra la llei

Fraus enim legi fit, ubi quod fieri noluit, fieri autem non vetuit, id fit; et quod distat hryton apo dianoias, hoc distat fraus ab eo, quod contra legem fit.
Ulpià: Digest 1, 3 De les lleis, dels senatconsults i del costum immemorial, 30 (D. 1.3.30)
* Sentència TSJC de data 20/5/99, RJ 1138, en relació a la nul•litat dels contracte de compravenda per manca de l’autorització administrativa prèvia al seu atorgament del comprador estranger; així com del contracte de promesa de compravenda per frau de llei.
Enllaç relacionat

Tags:

Qui compra contra dret, es presumeix que manca de bona fe

Qui contra iura mercatur, bonam fidem praesumitur non habere.
Decretals de Bonifaci VIII, 6, 82 (Dc. regla 82)
* Sentència TSJC de data 12/2/04, RJ 2152, en relació al frau de llei i la mala fe, d’aplicació en una actuació obstructora i pertorbadora de les obres fetes per la defenent en el marc d’un interdicte d’obra nova.

Tags:

Cert és que atempta contra la llei qui entenent clarament les seves paraules actua contra el seu esperit

Certum est quod is committit in legem, qui legis verba complecteus, contra legis mititur voluntatem.
Decretals de Bonifaci VIII, 6, 88 (Dc. regla 88)
* Sentència TSJC de data 16/3/00, RJ 1333, en relació a que ni el contracte ni els preceptes de la llei poden fer viable que al seu empara l’arrendador pogués desconèixer i conculcar el principi fonamental de bona fe en l’exercici dels drets; negant haver donat autorització verbal per al sotsarrendament, adduint la manca d’autorització escrita per aconseguir el desnonament de l’arrendatari el sotsarrendatari.

Tags:

Actua contra la llei qui fa el que aquesta prohibeix; i, en frau de llei, qui, respectant les seves paraules, eludeix el seu sentit

Contra legem facit, qui id facit quod lex prohibet, in fraudem vero, qui salvis verbis legis sententiam eius circuravenit.
Paule: Digest 1, 3 De les lleis, dels senatconsults i del costum immemorial, 29 (D. 1.3.29).
- Sentència TSJC de data 20/5/99, RJ 1138, en relació a la nul·litat dels contracte de compravenda per manca de l’autorització administrativa prèvia al seu atorgament del comprador estranger; així com del contracte de promesa de compravenda per frau de llei.
- Sentència TSJC de data 20/5/99, RJ 1149, en relació a que els drets han de ser exercits conforme a les exigència de la bona fe, atenent a la improcedència de citar al sotsarrendatari en el judici de desnonament.
- Sentència TSJC, de data 16/3/00, RJ 1333, en relació a que ni el contracte ni els preceptes de la llei poden fer viable que al seu empara l’arrendador pogués desconèixer i conculcar el principi fonamental de bona fe en l’exercici dels drets; negant haver donat autorització verbal per al sotsarrendament, adduint la manca d’autorització escrita per aconseguir el desnonament de l’arrendatari el sotsarrendatari.

Tags: