Procediment urgent i preferent regulat a l’art. 41.1 de la Constitució és incompatible amb l’incident de nul·litat
Secció: Juris. processal, Jurisprudència
“que ja té declarat aquest Tribunal que, en el marc de la protecció dels drets fonamentals, cal fer la distinció entre dos procediments diferents, un que es aplicable en el cas de la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, i altre que es aplicable quan s’invoca una lesió de qualsevol altre dels drets fonamentals recollits en els Capítols III i IV del Títol II de la Constitució.
Llegir la resta de l’article»
Tags: drets fonamentals
Curs d’actualització en drets fonamentals
Secció: Notícies
La Universitat d’Andorra ofereix el Curs d’actualització en drets fonamentals, que pretén donar eines per a la millora de l’exercici professional dels pràctics del dret que han de recórrer cada cop més sovint a la Constitució i al Conveni per a la salvaguarda del drets humans i de les llibertats fonamentals del Consell d’Europa.
El curs té una durada de 28 hores que es desenvoluparan de març a juny del 2010. Les classes s’impartiran a la Universitat d’Andorra de les 18.30 h a les 21.30 h.
El termini d’nscripció finalitza el proper dia 26 de febrer.
Consultar el programa
Tags: drets fonamentals
Vulneració dels drets fonamentals en la tramitació d’un procediment judicial: inadequació del procediment prevista a l’article 41.1 de la Constitució
Secció: Juris. processal, Jurisprudència
III.-CONSIDERANT: que hem de dir que compartim el criteri exposat pel Ministeri Fiscal en el seu informe al present recurs, en el sentit de què el procediment urgent i preferent de l’article 41.1 de la Constitució no sembla que sigui el més idoni per a la protecció dels drets fonamentals quan les presumptes vulneracions es produeixen en el marc d’un procediment judicial, i així ho tenim declarat en la nostra sentència de 22 de desembre del 2008 (Rotlle 33/08), i fem nostres els arguments expressats pel Ministeri Fiscal de que, altrament i com sigui que el procediment previst en els articles 15 a 18 de la Llei Transitòria no està subjecte a termini per la interposició de la demanda, suposaria que en qualsevol moment el Batlle de Guàrdia podria declarar la nul·litat d’una prova obtinguda en el marc d’un procés judicial que ja hagués conclòs amb sentència ferma, és a dir, que per via d’aquests recurs es vindria a deixar sense efecte el principi de dret processal de
Tags: drets fonamentals
Dret al secret de les comunicacions: naturalesa i abast
Secció: Juris. processal, Jurisprudència
“I, en el marc de la protecció dels drets fonamentals, i en especial pel que fa al dret al secret de les comunicacions que a tothom garanteix l’article 15.2 de la Constitució, aquest Tribunal té abastament declarat que aquest dret fonamental comprèn no sols el contingut de les comunicacions sinó també, en el cas de les comunicacions telefòniques, la informació relativa al tràfic de les trucades fetes i de les trucades rebudes, relació dels números de telèfon i dels seus titulars (sentències d’aquest Tribunal de 21 de juny del 2007, en Rotlles d’apel·lació núm. 13/07 i núm. 14/07), sentència de 10 d’abril del 2008 en Rotlle d’apel·lació núm. 43/07, i sentència de 30 de juny del 2008 en Rotlle apel·lació núm. 9/08.
Llegir la resta de l’article»
Tags: drets fonamentals
El TC entén que les administracions públiques estan legitimades per recórrer en empara
Secció: Juris. administrativa, Jurisprudència
“No és la primera vegada que aquest Tribunal s’enfronta a la qüestió, certament complexa, de determinar si els poders públics són titulars dels drets de l’article 10 de la Constitució i, en conseqüència, si poden demanar empara davant de decisions judicials, malgrat que aquestes beneficiïn determinades persones físiques o jurídiques. En una resolució molt recent (causa 2009-13,14 i 15-RE) el Tribunal va advertir, en un obiter dictum, que, en puritat, el procediment d’empara per la seva pròpia naturalesa respon a la idea de que els ciutadans puguin defensar els seus drets constitucionals (“els drets fonamentals de la persona i les llibertats públiques”, diu la Constitució) davant de l’actuació dels poders públics, més que no pas a la de fer possible que aquests poders defensin les seves competències davant de decisions d’altres poders, en aquest cas, davant de decisions del poder judicial. Tanmateix, en una altra resolució prèvia (2006-22 i 25-RE), el Tribunal va establir clarament que, malgrat les matisacions que normalment s’han d’introduir en els emparaments instats per organismes públics o parapúblics, l’article 102 de la Constitució no exclou la possibilitat que aquests siguin titulars dels drets de l’article 10.
En definitiva, d’acord amb aquesta doctrina inicial i amb les matisacions que s’hi han incorporat, es pot afirmar que, a avui per avui, en l’ordenament andorrà els organismes públics estan legitimats per sol·licitar l’empara constitucional quan consideren que s’ha vulnerat algun dels seus drets de l’article 10 de la Constitució. Aquesta conclusió, podria afegir-se ara, és especialment pertinent pel que fa als drets pròpiament processals de l’article 10.2 de la Constitució -és a dir, els drets que els hi garanteixen la possibilitat de defensar els seus drets i interessos i de fer-ho en igualtat d’armes processals-; en canvi, pel que fa alguns dels drets de l’apartat primer d’aquest article, i destacadament al dret a obtenir una resolució judicial fonamentada en Dret -atès que no conté garanties processals, sinó substantives que poden afectar a la interpretació i aplicació del Dret, malgrat que des d’una perspectiva molt acotada- caldria matisar la premissa general en el sentit que el paràmetre o cànon d’enjudiciament constitucional ha de ser en aquest cas especialment estricte per tal de no convertir el recurs d’empara en un procediment per debatre sobre les interpretacions realitzades pel poder judicial sobre l’abast de les funcions i competències dels altres poders públics.”
Sentència del Tribunal Constitucional de data 2/12/09, ponent Carles Viver, causa 2009-6.
Tags: administració pública, drets fonamentals
No s’ha de buscar abans la raó jurídica que a la persona
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Non ante iuris ratio quam persona quaerenda est.
Escèvola, Digest 29, 7 Del dret dels codicils, 14, pr. (D. 29.7.14.pr.)
Tags: drets fonamentals
Conferència sobre els drets fonamentals de les persones
Secció: Notícies
El dijous 26/3/09 a les 19:00 h. a l’Hotel Crowne Plaza, la Fundació Banca Privada d’Andorra organitza una conferència a càrrec de la Sra. Sílvia Ventura Mas, Magistrada del jutjat de 1a instància de Barcelona especialitzat en internaments psiquiàtrics i incapacitats, sota el títol: “Incapacitació i autonomia personal. Drets fonamentals de les persones“.
Tags: drets fonamentals, incapacitació
