En la divisió de predis convé que el jutge s’atingui al que sigui més útil per a tots, o al que prefereixin els litigants
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Iudicem in praediis dividundis quod omnibus utilissimum est vel quod malint litigatores sequi convenit.
Ulpià: Digest 10, 3 De la divisió de la cosa comú, 21 (D. 10.3.21)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/2/55, RJ 19
* Sentència TSJC de data 30/9/99, RJ 1189, en relació l’adjudicació en equitat de la divisió de la cosa comuna.
L’arbre que va néixer en el límit de dos predis, així com la pedra que s’estén per un i altre predi, mentre es troben adherits al predi són de l’un i de l’altre segons l’extensió dels respectius límits i no s’inclouen en la divisió de cosa comú
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Arbor quae in confinio nata est, item lapis qui per utrumque fundum extenditur quamdiu cohaeret fundo, e regione cuiusque finium utriusque sunt nec in communi dividundo iudicium veniunt.
Paule: Digest 10, 3 De la divisió de la cosa comú, 19, pr. (D. 10.3.19.pr.)
* Sentència TSJC de data 6/4/94, RJ 28, en relació a la presumpció que les parets de tanca tenen la condició de mitgeres, i per tant comú a ambdós propietaris.
* Sentència TSJC de data 23/5/96, RJ 577, en relació a la presumpció favorable a la condició de mitgera respecte a la paret que separa dues edificacions.
Si es convingués que de cap manera es faci la divisió, és evidentíssim que aquest pacte no té cap força; però si en un determinat període de temps, el què aprofita també a la qualitat de la mateixa cosa, és vàlid
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Si conveniat, ne omnino divisio fiat, huiusmodi pactum nullas vires habere manifestissimum est. sin autem intra certum tempus, quod etiam ipsius rei qualitati prodest, valet.
Paule: Digest 10, 3 De la divisió de la cosa comú, 14, 2 (D. 10.3.14.2)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/2/55, RJ 19
* Sentència TSJC de data 30/11/00, RJ 1443, en relació a la vigència de la comunitat de copropietat romana en indivís, en defecte de la col·lectiva o germànica, i els rígids principis del dret romà sobre l’obligatorietat de dividir, essent nuls els pactes en contrari, en l’àmbit dels béns comunals (Concòrdia).
Tags: divisió
En l’acció de divisió de cosa comú s’inclouen totes les coses, llevat que pel consentiment de tots s’hagués exceptuat expressament alguna, per tal que no s’inclogui
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
In iudicium communi dividundo omnes res veniunt, nisi si quid fuerit ex communi consensu exceptum nominatim, ne veniat.
Ulpià: Digest 10, 3 De la divisió de la cosa comú, 13 (D. 10.3.13)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/2/55, RJ 19
Tags: divisió
En l’acció de divisió de la cosa comú, el jutge haurà de valorar la cosa en el seu just preu i també s’haurà de donar caució d’evicció
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
In communi dividundo iudicio iusto pretio rem destimari debebit iudex et de evictione quoque cavendum erit.
Paule: Digest 10, 3 De la divisió de la cosa comú, 10, 2 (D. 10.3.10.2)
* Sentència TSJC de data 14/5/98, RJ 950, en relació al conveni de divisió dels béns que es troben en situació de copropietat, que té naturalesa transmissiva respecte cadascun dels copropietaris per als béns atribuïts o la substitució en diners de la quota abstracta de copropietat, en ordre a la dissolució i liquidació d’una societat civil convinguda en forma privada, que es recondueix a les regles sobre la divisió dels béns que corresponien als socis en situació de copropietat.
Tags: copropietat, divisió
Si els socis van pactar entre ells sense dol dolent alguna cosa, el jutge ho ha de respectar abans que res, tant en la partició d’herència com en la divisió de cosa comuna
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Si quid ipsi sine dolo malo inter se pepigerunt, id in primis et familiae erciscundae et communi dividundo iudex servare debet.
Ulpià: Digest 10, 3 De la divisió de la cosa comú, 3, 1 (D. 10.3.3.1)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/2/55, RJ 19
Tags: divisió
L’acció de divisió de la cosa comuna era necessària perquè l’acció de societat s’escau més aviat per a les mútues prestacions personals que a la divisió de les coses comunes; i a més cessa l’acció de divisió de la cosa comú si la cosa no és comú
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Communi dividundo iudicium ideo necessarium fuit, quod pro socio actio magis ad personales invicem praestationes pertinet quam ad communium rerum divisionem, denique cessat communi dividundo iudicium, si res communis non sit.
Paule: Digest 10, 3 De la divisió de la cosa comú, 1 (D. 10.3.1)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/2/55, RJ 19
* Sentència TSJC de data 30/11/00, RJ 1443, en relació a l’actio communi dividundo que correspon als copropietaris d’una cosa per demanar judicialment la cessació del seu estat d’indivisió, en l’àmbit dels béns comunals (Concòrdia).
Acció de divisió de la cosa comuna
Secció: Juris. civil
“En relació al conveni de divisió dels béns que es troben en situació de copropietat, que té naturalesa transmissiva respecte cadascun dels copropietaris per als béns atribuïts o la substitució en diners de la quota abstracta de copropietat, en ordre a la dissolució i liquidació d’una societat civil convinguda en forma privada, que es recondueix a les regles sobre la divisió dels béns que corresponien als socis en situació de copropietat.
Sentència del TSJC de data 14/5/98, RJ 950.
“IV.- (…) atès que la condició de soci és personalíssima i voluntària i el requisit de la voluntarietat implica que en qualsevol moment el soci pot renunciar a la seva condició, provocant d’aquesta forma l’extinció de la societat, segons resulta del Digest 17,2,4-1. (pàg. 205).
Sentència de la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia de l’11 d’abril de 1994, RJ 52.
“III.- … el contracte de societat s’extingeix per renúncia unilateral, amb la conseqüència de que aquest fet va provocar la dissolució de la societat, com resulta del Codi 4,37,5 i sentència d’aquesta Sala de 14 de setembre de 1995. L’extinció de la societat per la causa esmentada determina que s’ha de procedir a la liquidació i partició del fons social….”.
Sentència de la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia del 19 de novembre de 1998, recaiguda en la causa núm. TSJC-087/98.
“No cal dir que en els països d’herència i inspiració genuïnament romanes, com és Andorra, la comunitat acceptada és la del “ius commune”, no pas la col·lectiva o germànica; i els rígids principis del dret romà sobre l’obligatorietat de dividir, són plenament vigents i actuals, ja que són nuls els pactes en contrari (DIGEST10,3,14; CODI 3,37,5)”. (pàg. 677)
Sentència de la Sala Civil del M.I: Tribunal Superior de Justícia del 30 de novembre de 2000, RJ 1443.
