Callament perpetu o silenci en relació a les pretensions deduïdes en judici, cosa jutjada
Secció: Juris. processal, Jurisprudència
“Per últim, el callament perpetu o silenci en relació a les demés pretensions, no pot prosperar no solament per les raons abans esmentades, sinó també pel fet que el dret a la jurisdicció (art 10 CA) permet als justiciables impetrar l’auxili de la justícia sempre que ho considerin oportú en defensa dels seus interessos. I des d’aquesta òptica les institucions de la litispendència i de la cosa jutjada ja eviten que es puguin interposar plets contra les mateixes parts i amb la mateixa causa petendi i petitum o que resolts es puguin plantejar de nou, atès que mitjançant les referides institucions es tracta d’aconseguir la necessària seguretat jurídica, sense que sigui possible que un procés s’eternitzi o que es plantegi una i altra Llegir la resta de l’article»
Tags: cosa jutjada
En les ambigüitats que neixen de les lleis, ha de tenir força de llei el costum o l’autoritat de les coses jutjades de manera constant i anàloga
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Nam imperator noster severus rescripsit in ambiguitatibus quae ex legibus proficiscuntur consuetudinem aut rerum perpetuo similiter iudicatarum auctoritatem vim legis optinere debere.
Cal·lístrat: Digest 1, 3 De les lleis, dels senatconsults i del costum immemorial, 38 (D. 1.3.38)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 20/12/56, RJ 27
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 8/7/65, RJ 82
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 14/2/66, RJ 93
Llegir la resta de l’article»
Tags: cosa jutjada
S’ha d’estar certament per la cosa jutjada
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Rebus quidem iudicatis standum est.
Codi 7, 52 De la cosa jutjada, 1 (C. 7.52.1)
* Aute TSJC de data 15/6/00, RJ 1499, en relació al valor de cosa jutjada, que és una acció perpètua, de la sentència ferma.
* Aute TSJC de data 17/11/00, RJ 1521, en relació al valor de cosa jutjada, que és una acció perpètua, en el marc del recurs de nul·litat d’actuacions i de la nul·litat de les sentències fermes.
* Aute TSJC de data 17/01/01, RJ 1658, en relació al caràcter perpetu de la cosa jutjada respecte a una sentència ferma, en seguiment a l’article 88 de la Constitució.
* Sentència TSJC de data 17/01/01, RJ 1659, en relació al valor de cosa jutjada de les sentències fermes, l’excepció de casa jutjada és perpètua, d’aplicació en l’incident de nul·litat.
* Sentència TSJC de data 12/07/01, RJ 1700, en relació al valor de cosa jutjada de les sentències fermes, l’excepció de casa jutjada és perpètua, d’aplicació en l’incident de nul·litat.
* Aute TSJC de data 19/9/02, RJ 1919, en relació als efectes de la cosa jutjada, d’aplicació en un incident de nul·litat.
* Aute TSJC de data 22/12/04, RJ 2399, en relació a l’excepció de cosa jutjada d’acord amb la identitat entre els elements subjectius i objectius de la trilogia constitutiva i individualitzadora personae, res et causa petendi.
Tags: cosa jutjada
La cosa jutjada és admesa com a veritat
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 1/7/61, RJ 46
* Sentència TS Mitra de data 28/3/78, RJ 203
* Sentència TS Mitra de data 28/3/78, RJ 20, en relació a l’efecte de cosa jutjada.
* Aute TS Mitra de data 5/10/81, RJ 49, en relació a l’excepció de litispendència.
* Sentència TS Mitra de data 8/10/84, RJ 94, en relació a la impossibilitat de reproduir en alçada extrems resolts definitivament en l’incident.
* Sentència TS Mitra de data 14/1/86, RJ 115, en relació a l’excepció de litispendència i cosa jutjada respecte els crèdits en la massa i contra la massa del procediment concursal.
* Aute TS Mitra de data 25/3/87, RJ 200, en relació a l’efecte negatiu del principi de cosa jutjada, que impedeix qualsevol posterior reconsideració dels pronunciaments de la sentència ferma.
* Sentència TSJC de data 13/4/00, RJ 1358, en relació als efectes de cosa jutjada d’acord amb el principi de seguretat jurídica reconegut en els articles 3.2 i 88 de la Constitució.
* Aute TSJC de data 15/6/00, RJ 1499, en relació al valor de cosa jutjada, que és una acció perpètua, de la sentència ferma.
* Sentència TSJC de data 17/01/01, RJ 1659, en relació al valor de cosa jutjada de les sentències fermes, l’excepció de casa jutjada és perpètua.
Tags: cosa jutjada
La cosa jutjada no pot tenir efecte prejudicial per als qui no han intervingut en el litigi; si bé aquesta afirmació requereix d’una distinció: una sentència pot perjudicar a persones diferents a les què tinguin coneixement del litigi, encara que no s’hagi jutjat entre elles; i a l’inrevés no perjudica a determinades persones malgrat haver intervingut en el litigi
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Saepe constitutum est res inter alios iudicatas aliis non praeiudicare; quod tamen quandam distinctionem habet, nam sententia inter alios dicta aliis quibusdam etiam scientibus obest, quibusdam vero, etiamsi contra ipsos iudicatum sit, nihil nocet.
En seguiment del principi res inter alios iudicatas aliis non praeiudicare.
Màcer : Digest 42, 1 De la cosa jutjada, de l’efecte de les sentències i de les interlocutòries, 63 (D. 42.1.63)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 9/7/62, RJ 54
Tags: cosa jutjada
Hem de considerar condemnat a qui ha estat condemnat d’acord amb el dret, de manera que la sentència sigui vàlida
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Condemnatum accipere debemus eum, qui rite condemnatus est, ut sententia valeat.
Ulpià: Digest 42, 1 De la cosa jutjada, de l’efecte de les sentències i de les interlocutòries, 4, 6 (D. 42.1.4.6)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 9/2/57,RJ 28
Tags: cosa jutjada
S’anomena cosa jutjada al que, per declaració del jutge, posa fi a la controvèrsia pel pronunciament del jutge, el que pot tenir lloc mitjançant condemna o per absolució
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Res iudicata dicitur, quae finem controversiam pronuntiatione iudicis accepit, quod vel condemnatione vel absolutione contingit.
Modestí: Digest 42, 1 De la cosa jutjada, de l’efecte de les sentències i de les interlocutòries, 1 (D. 42.1.1)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 30/10/62, RJ 57
* Sentència TSJC de data 29/11/96, RJ 642, en relació al principi res iudicata pro veritate habetur d’immutabilitat de tot allò que queda resolt en un pronunciament consentit i ferm, com a una exigència d’estabilitat i certesa en les relacions jurídiques controvertides en els processos ja finalitzats, evitant-se igualment la possibilitat de resolucions contradictòries, el que motiva i explica el principi d’acatament a la cosa jutjada.
* Aute TSJC de data 3/7/97, RJ 867, en relació a l’existència i acatament d’un pronunciament sobre el fons i dels efectes de cosa jutjada, segons el principi d’immutabilitat de tot allò que ha quedat resolt en un pronunciament consentit i ferm, com a exigència d’estabilitat i certesa en les relacions jurídiques controvertides en els processos ja finalitzats.
* Aute TSJC de data 22/6/99, RJ 1277, en relació a la naturalesa i efectes de la cosa jutjada, que no s’inclou el que el jutge ha raonat, doncs l’autoritat de la cosa jutjada rei iudicatae, és inherent a la part dispositiva d’una sentència i mai pot estendre’s als seus motius o fonaments.
Tags: cosa jutjada
En aquesta acció les condemnes i les absolucions s’han de fer respecte a totes les persones, i per tant si s’hagués omès la condemna respecte a una persona, no serà vàlid el que va establir el jutge per a la resta, perquè la cosa jutjada en virtut d’una sola acció no pot ser vàlida en part i nul·la en l’altra part
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
In hoc iudicio condemnationes et absolutiones in omnium persona faciendae sunt: et ideo si in alicuius persona omissa sit damnatio, in ceterorum quoque persona quod fecit iudex non valebit, quia non potest ex uno iudicio res iudicata in partem valere, in partem non valere.
En seguiment del principi non potest ex uno iudicio res iudicata in partem valere, in partem non valere.
Paule: Digest 10, 2 De l’acció de partició de l’herència, 27 (D. 10.2.27)
* Sentència TSJC de data 29/11/96, RJ 642, en relació al principi res iudicata pro veritate habetur d’immutabilitat de tot allò que queda resolt en un pronunciament consentit i ferm, com a una exigència d’estabilitat i certesa en les relacions jurídiques controvertides en els processos ja finalitzats, evitant-se igualment la possibilitat de resolucions contradictòries, el que motiva i explica el principi d’acatament a la cosa jutjada.
* Aute TSJC de data 3/7/97, RJ 867, en relació a l’existència i acatament d’un pronunciament sobre el fons i dels efectes de cosa jutjada, segons el principi d’immutabilitat de tot allò que ha quedat resolt en un pronunciament consentit i ferm, com a exigència d’estabilitat i certesa en les relacions jurídiques controvertides en els processos ja finalitzats.
Tags: cosa jutjada
Hem d’entendre com a home nascut lliure, el que ha estat declarat com a tal en una sentència, encara que fos llibert, perquè la cosa jutjada s’accepta com a veritat
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Ingenuum accipere debemus etiam eum, de quo sententia lata est, quamvis fuerit libertinus; quia res iudicata pro veritate accipitur.
Ulpià: Digest 1, 5 De l’estat de les persones, 25 (D. 1.5.25)
* Sentència TS Mitra de data 28/3/78 RJ 20, en relació a la impossibilitat de reproduir com a peremptòries, excepcions plantejades i ja resoltes com a dilatòries.
* Sentència TS Mitra de data 15/6/82, RJ 57, en relació a l’efecte de cosa jutjada d’una excepció dilatòria reproduïda com a peremptòria.
* Sentència TS Mitra de data 8/10/84, RJ 94, en relació a la impossibilitat de reproduir en alçada extrems resolts definitivament en l’incident.
* Sentència TS Mitra de data 14/1/86, RJ 115, en relació a l’excepció de litispendència i cosa jutjada respecte els crèdits en la massa i contra la massa del procediment concursal.
* Aute Mitra de data 25/3/87, RJ 200, en relació a l’efecte negatiu del principi de cosa jutjada, que impedeix qualsevol posterior reconsideració dels pronunciaments de la sentència ferma.
* Sentència TSJC de data 29/11/96, RJ 642, en relació al principi res iudicata pro veritate habetur d’immutabilitat de tot allò que queda resolt en un pronunciament consentit i ferm, com a una exigència d’estabilitat i certesa en les relacions jurídiques controvertides en els processos ja finalitzats, evitant-se igualment la possibilitat de resolucions contradictòries, el que motiva i explica el principi d’acatament a la cosa jutjada.
* Aute TSJC de data 3/7/97, RJ 867, en relació a l’existència i acatament d’un pronunciament sobre el fons i dels efectes de cosa jutjada, segons el principi d’immutabilitat de tot allò que ha quedat resolt en un pronunciament consentit i ferm, com a exigència d’estabilitat i certesa en les relacions jurídiques controvertides en els processos ja finalitzats.
Tags: cosa jutjada
Modificació del criteri jurisprudencial en matèria de cosa jutjada de la jurisdicció penal respecte la civil
Secció: Juris. processal, Jurisprudència
Per sentència de data 23/7/09, ponent JL Vuillemin, autes 061/09, la Sala Civil del Tribunal Superior modifica el criteri jurisprudencial en matèria de cosa jutjada material de la jurisdicció penal respecte els afers objecte de la jurisdicció civil, en seguiment del criteri establert pel Tribunal Constitucional per sentència de data 12/3/08, causa 2007-36-RE, estimant l’empara formulada, en la què es diu en el seu considerant segon: “La interpretació doctrinal que s’ha anat fent de la cosa jutjada penal és coneguda. Així, mentre que la doctrina clàssica ha reconegut que la cosa jutjada penal només tenia efectes negatius o preclusius en contra del que succeeix amb els efectes positius de la cosa jutjada civil, una interpretació més recent, avalada per la jurisprudència constitucional comparada, (concretament en reiterades resolucions del Tribunal Constitucional espanyol) reconeix de fet l’efecte no només negatiu o preclusiu, sinó positiu o prejudicial de la cosa jutjada penal de manera que allò que ella ha establert vincula resolucions posteriors dels tribunals“, i en el seu considerabt quart “D’altra banda, si com aquest Tribunal va declarar en la sentència del 7 de setembre del 2007, recaiguda en la causa 2007-11-RE seria absurd “que uns mateixos fets, considerats pel mateix Tribunal, en relació amb el mateix acusat, puguin ser qualificats i jutjats de manera radicalment diferent”, no seria menys contrari al bon sentit que dues sentències referents al mateix afer i entre els mateixos litigants puguin contenir, sobre qüestions fonamentals del litigi, afirmacions radicalment contradictòries. Arribaríem a aquest resultat si en aquest cas o en d’altres de similars, la cosa jutjada penal fos exclusivament preclusiva o excloent i no també prejudicial. Així doncs, perquè no es respecta la cosa jutjada establerta en la sentència del 20 de juny del 2001 de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, s’ha vulnerat el dret a la jurisdicció dels recurrents i cal atorgar l’empara sol·licitada.”; és donbcs atenent aquests antecedents que el Tribunal Superior modifica el criteri jurisprudencial ans esmentat, i es pronuncia en aquests termes:
“III.- És cert que fins fa poc temps, aquesta Sala considerava que la jurisdicció civil no resta vinculada per una sentència penal absolutòria, a menys que aquesta declarés la inexistència del fet enjudiciat, i que ni tant sols la vincula la valoració dels fets declarats provats penalment. Nogensmenys, la jurisprudència més recent del Tribunal Constitucional, adoptant els criteris no només negatius o preclusius, sinó positius o prejudicial de la cosa jutjada penal reconeguts pel Tribunal Constitucional espanyol, va invalidar la jurisprudència fins a llavor seguida per la Sala civil d’aquest Tribunal Superior, i va posar per principi que seria contrari al bon sentit que dues sentències referents al mateix afer i entre els mateixos litigants puguin contenir sobre qüestions fonamentals del litigi, afirmacions radicalment contradictòries. En cas d’autes, és incontrovertible que en els fets provats del seu II Resultant, la sentència penal ha resolt la qüestió fonamental del litigi civil, més concretament que és el Sr. J.P.N. qui va provocar l’accident del dia 18 de novembre del 2005 i que per tant és totalment responsable dels danys patits pels altres implicats en l’esmentat sinistre. Per conseqüent vinculat per la jurisprudència del Tribunal Constitucional, aquesta Sala no pot anar en contra del que fou considerat provat per una resolució penal, que gaudeix, segons la referida jurisprudència, de l’autoritat de la cosa jutjada.”
Tags: cosa jutjada, prejudicialitat
