Si s’acordà que en el dipòsit es respongui també per culpa, l’acord és vàlid, doncs els contractes reben la seva llei de la convenció
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Si convenit, ut in deposito et culpa praestetur, rata est conventio: contractus enim legem ex conventione accipiunt.
Ulpià: Digest 16, 3 De l’acció de dipòsit i la contrària, 1, 6 (D. 16.3.1.6)
* Sentència TS Mitra de data 19/5/87, RJ 195, en relació a la reciprocitat d’obligacions i drets sense la qual no podria sorgir el contracte.
* Sentència TSJC de data 18/10/01, RJ 1634, en relació a la càrrega de la prova respecte una condició resolutòria del contracte, per tal que aquesta podés enervar els principis generals de l’obligatorietat d’acompliment del contracte d’obra, com a llei entre les parts.
Quan hem donat alguna cosa en mutu, encara que sigui sense expressar que se’ns restitueixi una cosa de la mateixa qualitat, el deutor no pot restituir aquella que, essent del mateix gènere, és pitjor, tal com vi nou en lloc de vi vell; doncs en contractar s’ha de tenir per expressat el que realment s’acorda
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Cum quid mutuum dederimus, etsi non cavimus, ut aeque bonum nobis redderetur, non licet debitori deteriorem rem, quae ex eodem genere sit, reddere, veluti vinum novum pro vetere: nam in contrahendo quod agitur pro cauto habendum est, id autem agi intellegitur, ut eiusdem generis et eadem bonitate solvatur, qua datum sit.
Pomponi: Digest 12, 1 De les coses prestades, de si es demana una cosa determinada i de la condició, 3 (D. 12.1.3)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 4/9/56, RJ 26
* Sentència TS Mitra de data 20/12/82, RJ 62, en relació al principi que per compliment de la prestació s’ha d’entendre aquella que és puntual, íntegra i exacta, dava TS t la consignació. Llegir la resta de l’article»
Els pactes convinguts contra les regles del dret civil no es consideren vàlids
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Contra iuris civilis regulas pacta conventa rata non habentur.
Gai: Digest 2, 14 Dels pactes, 28, pr. (D. 2.14.28.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/6/53, RJ 13
Tags: contracte
En general quan un pacte és contrari al dret comú, no s’ha de complir
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Et generaliter quotiens pactum a iure communi remotum est.
Ulpià: Digest 2, 14 Dels pactes, 7, 16 (D. 2.14.7.16)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/6/53, RJ 13
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 14/2/66, RJ 93
Diu el Pretor: “Mantindré els pactes convinguts que no s’haguessin fet ni amb dol dolent; ni contra les lleis, plebiscits, senatconsults, edictes dels prínceps, i pels quals no es cometi frau contra qualsevol d’ells”
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Ait praetor: “pacta conventa, quae neque dolo malo, neque adversus leges plebis scita senatus consulta decreta edicta principum, neque quo fraus cui eorum fiat facta erunt, servabo.”
Ulpià: Digest 2, 14 Dels pactes, 7, 7. i també Instituta de Gai 4,2 i 22-24 (D. 2.14.7.7 i Ig 4.2.22 i 4.2.24)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/6/53, RJ 13
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 20/10/62, RJ 55
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 22/12/62, 59
Llegir la resta de l’article»
Tags: autonomia de la voluntat, contracte
De les convencions de dret de gents, unes donen a lloc accions i altres excepcions. Les que donen lloc accions no s’anomenen simplement convencions, sinó que passen a denominar-se contracte, com la compravenda, l’arrendament, la societat, el comodat, el dipòsit i la resta de contractes semblants
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Iuris gentium conventiones quaedam actiones pariunt, quaedam exceptiones. Quae pariunt actiones, in suo nomine non stant, sed transeunt in proprium nomen contractus: ut emptio venditio, locatio conductio, societas, commodatum, depositum et ceteri similes contractus.
Ulpià: Digest 2, 14 Dels pactes, 7, pr, 1 i 2 (D. 2.14.7.pr. 2.14.7.1 i 2.14.7.2)
* Sentència TS Mitra de data 9/5/75, RJ 1, en relació a la irrevocabilitat del negoci jurídic de l’heretament.
Tags: contracte
Contractació telemàtica: prova
Secció: Juris. civil
“Atesa la celeritat i agilitat del tràfic en matèria mercantil i el fet que moltes de les contractacions relatives a viatges i/o serveis d’hospedatge s’efectuïn via telefònica o per internet, correspon analitzar les declaracions de voluntat contractuals des de la perspectiva dels principis de confiança i autoresponsabilitat, en harmonia amb la anhelada i desitjada rapidesa i seguretat del tempus mercantil. Des d’aquesta línia d’idees, la part agent ha acreditat els fets constitutius de la seva pretensió: contractació telefònica d’un viatge combinat per la defenent, emissió dels bonos d’hotel i serveis de transport i utilització dels mateixos per dues persones físiques. D’acord també amb el principi de la proximitat probatòria li pertoca a la part defenent provar que no fou la seva empresa la que va contractar aquest viatge o que existeixen altres fets impeditius, extintius o excloents que justifiquin el refús de la demanda.”
Sentència de la sala civil del Tribunbal Superior de data 28/11/07, ponent JM. Abril, autes 146-07.
Tags: contracte
Qualificació del contracte. Contracte de reserva i compravenda
Secció: Juris. laboral
“II.- Com és de veure el nucli esencial del present litigi rau en la qualificació que s’ha d’atorgar al contracte perfeccionat entre les parts en data 22 de març de 2004. I en aquest ordre d’idees, cal posar de manifest que la qualificació del contracte correspon al tribunal, sense que aquest resti vinculat per la denominació o qualificació atribuida al mateix per les parts, atès que és doctrina reiterada d’aquesta Sala que els contractes són el que són i no el que les parts diuen que són. Afegir també que per a procedir a la qualificació del mateix s’ha d’estar essencialment a la voluntat de les parts, plasmada en el referit document i esbrinada a través dels actes anteriors, coetanis i posteriors al mateix, a la vegada que, subordinada a la interpretació subjectiva, però de notable importancia per a poder copçar aquella, s’ha d’analitzar també el document des d’una óptica global (hermenèutica objectiva sistemática).
…
En efecte, tant el precontracte unilateral d’opció de compra, com el contracte definitiu de compravenda requereixen la concurrencia dels seus elements essencials: consentiment, causa i objecte. I, respecte d’aquest darrer, s’ha de desglosar entre els béns objecte de l’opció o, en el seu cas, compravend i el preu que s’ha de satisfer per la compravenda definitiva, el qual ha de restar determinat o determinable també en el precontracte d’opció. En aquesta òrbita d’idees, de la lectura del document de 22 de març de 2004, en els pactes abans transcrits, de la voluntat de les parts que no solament s’infereix del contingut del mateix document sinó de les contestes de la defenent a les ofertes de la part agent, s’infereix clarament que el preu, com a element esencial, ni es trobava determinat ni era determinable, de manera que d’acord amb els textos del Digest 18,1,2 i 18,1,36, mancant aquest element esencial no ens trobem en presencia d’un contracte de compravenda, ni tampoc d’un precontracte unilateral de venda, tota vegada que en aquest també es precisa que els elements essencials del contracte definitiu estiguin presents.
Per consegüent, al no determinar-se el preu i requerir d’un nou pacte entre les parts a fi d’assolir el preu de la compravenda, esdevé patent aquest element esencial, per la qual cosa s’escau, en atenció al que s’ha raonat, confirmar la resolució d’instància i refusar el present recurs interposat per la part agent.”
Sentència de la sala civil del Tribunal Superior de data 26/4/07, ponent JM. Abril, autes 265/06.
Tags: compravenda, contracte
S’ha admès que en els convenis s’atengui més aviat a la voluntat dels contractants que a les paraules. Així doncs, quan els veïns arrendessin una finca vectigal perquè es transmetés a l’hereu de l’arrendatari, el dret transmissible als hereus pot transferir-se també a un legatari
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
In conventionibus contrahentium voluntatem potius quam verba spectari placuit. Cum igitur ea lege fundum vectigalem municipes locaverint, ut ad heredem eius qui suscepit pertineret, ius heredum ad legatarium quoque transferri potuit.
Papinià: Digest 50, 16 De la significació de les paraules, 219 (D. 50.16.219)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/2/55, RJ 19
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 22/8/55, RJ 23
* Sentència TS Mitra de data 9/5/75, RJ 1, en relació a la regla per a la interpretació dels convenis.
* Sentència TS Mitra de data 7/7/87, RJ 207, en relació a la prevalència de la voluntat real a la declarada, en el sentit que l’error obstatiu no es presumeix, llevat de l’aplicació del principi in claris non fit interpretatio.
* Sentència TSJC de data 9/11/95, RJ 401, en relació a que per a la interpretació d’un conveni s’ha d’atendre més a la veritat de la cosa i a la voluntat dels contractants que a les paraules i a l’escriptura, per tal d’esbrinar quina fou la veritable voluntat i finalitat del respectiu consentiment, respecte a la compravenda d’una parcel·la.
* Aute TSJC de data 23/3/00, RJ 1473, en relació al dret aplicable al contracte que inclou una clàusula compromissària.
Labeó distingeix entre fer “actes”, “gestos”, i “contractes”, i ho defineix així: “acte” és un terme genèric, ja sigui fet amb paraules o de fet, com l’estipulació o el lliurament de diner; “contracte” és l’obligació recíproca, que els grecs anomenen synallagma, com la compravenda, l’arrendament, la societat; el “gest” vol dir el que es fa sense l’emissió de paraules
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Labeo libro primo praetoris urbani definit, quod quaedam “agantur”, quaedam “gerantur”, quaedam “contrahantur”; et actum quidem generale verbum esse, sive verbis sive re quid agatur, ut in stipulatione vel numeratione; contractum autem ultro citroque obligationem, quod graeci sunallagma vocant, veluti emptionem venditionem, locationem conductionem, societatem; gestum rem significare sine verbis factam.
Ulpià: Digest 50, 16 De la significació de les paraules, 19 (D. 50.16.19)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 10/6/61, RJ 45
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 30/3/66, RJ 95
* Sentència TS Mitra de data 10/11/80, RJ 260
* Sentència TS Mitra de data 11/11/80, RJ 32, en relació als principis de conservació, eficàcia dels contractes i autonomia de la voluntat.
* Sentència TS Mitra de data 30/3/89, RJ 284, en relació a la noció de contractum que suposa obligació d’una i altra part, respecte un contracte de compravenda.
* Sentència TS Mitra de data 19/4/93, RJ 404, en relació l’obligat compliment del pactes d’un contracte d’assegurança, en ordre a la determinació del risc que cobreix la pòlissa.
* Sentència TSJC de data 20/6/96, RJ 582, en relació a que els possibles vicis i defectes del contracte no poden ser invocats front a un tercer aliè al contingut i marc subjectiu de la relació contractual.
* Sentència TSJC de data 19/6/97, RJ 775, en relació a la realitat i existència d’un contracte, el qual queda perfeccionat pel consentiment de les parts i que comporta segons el contingut del mateix, obligacions per a una i altra part, i cadascuna d’elles és compel·lida respecte l’altra al que segons el vincle contractual s’ha estructurat.
A cada contracte, s’ha d’atendre el moment del seu inici i la seva causa
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Uniuscuiusque enim contractus initium spectandum et causam.
Ulpià: Digest 17, 1 De l’acció de mandat i la contrària, 8, pr. (D. 17.1.8.pr.)
* Sentència TS Mitra de data 20/12/79, RJ 26, en relació al procurador in rem suam.
Tags: contracte
Caràcter consensual del contracte d’obra
Secció: Juris. civil, Jurisprudència
“… un contracte que es perfecciona per l’acord de la voluntat entre els interessats, sense necessitat d’observar uns requisits de forma especial, i per consegüent, l’existència d’un contracte d’obres exigeix únicament el consentiment del constructor i propietari sobre l’obra a fer i el preu que s’hagi de pagar, i aquest consentiment es pot manifestar per escrit o en forma verbal”
Sentència del Tribunal Superior de la Mitra de data 11 de març de 1991.
Tags: contracte
El precontracte en dret andorrà
Secció: Juris. civil
“1.- La qualificació de “pre-contracte” que encapçala el contracte de data 31 d’agost de 1993, no té cap significació jurídica, ni en el Principat, ni en els sistemes de dret vigent, en els països europeus; la noció de “pre-contracte” no existeix en el dret català o en el dret romà ni tan sols en el canònic, i es bàsicament aliena a les relacions que poden constituir-se entre parts. Per tant, pertoca als Tribunals determinar la veritable naturalesa del contracte pactat entre les parts.”
Sentència del Tribunal Superior de Justícia de data 4 d’abril de 1996, RJ 560.
Tags: contracte, precontracte
Resolució de contractes
Secció: Juris. civil
“Els contractes signal·lamatics que formen la llei entre les parts només poden ésser resolts per acord mutu de les parts o per resolució judicial”.
Sentència de la Sala Civil del Tribunal Superior de data 14/5/98, autes 167/97.
Contracte d’adhesió: interpretació
Secció: Juris. civil
“…, s’ha de recordar una vegada més que ens trobem davant una modalitat típica dels anomenats contractes d’adhesió, respecte als quals s’imposa com a criteri general que s’han d’interpretar en sentit favorable a l’assegurat i que les clàusules dubtoses no es poden d’interpretar en sentit favorable a la part que ha creat de forma unilateral el contracte, segons resulta de la sentència d’aquesta Sala de 12 de setembre de 1996.”
Sentència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, de data 27 de gener del 2.000, RJ 1314.
Tags: contracte, interpretació
Contracte d’arrendament de serveis
Secció: Juris. civil
“II.- CONSIDERANT que el Dret Romà contemplava dins dels diferents tipus de contracte d’arrendament els anomenats locatio conductio o redemptio operarum (Inst. III, 24), i dins dels quals s’establien distincions entre les quals destaca, pel que aquí interessa, la locatio operarum que es produïa quan el locator, en lloc de procurar el fruïment al conductor d’una cosa per la que es deu la merces o preu, li prestava determinats serveis. Es feia una distinció referent a determinades prestacions que eren difícils d’avaluar en diners, com eren les operae liberales, o serveis prestats per les persones que exerceixen les professions lliberals, com eren els retòrics, els gramàtics, els geòmetres, els metges, els advocats i altres; en les quals el preu o remuneració era substituïda pel que es va anomenar els honoraris.”
Sentència de data 22/6/00 RJ 1391 del Tribunal Superior de Justícia.
“El cobrament d’una activitat realitzada arrel d’un contracte de serveis (locatio conductio operis i per això es parla de conductions) i aquesta activitat del professional o jurista pot esdevenir judicial o no.”
Sentència de data 8/1/04, autes 101-03 del Tribunal Superior de Justícia.
“El contracte de serveis és un contracte consensual, bilateral i onerós, que es perfecciona per un acord de voluntats entre les parts, sense que sigui necessària l’observança d’especials requisits formals. I derivat del caràcter intuitu personae de la relació, es pot desistir del contracte però, en aquest cas, abonant el valor de la prestació.”
Sentència de data 18/5/98 del Tribunal Superior de Justícia.
Contracte d’hosteleria
Secció: Juris. civil, Jurisprudència
Per sentència de data 27/01/09 (204/08) es determina el contingut del contracte d’hosteleria, alhora que es pronuncia sobre l’aixecament del vel societari i els criteris indemnitzatoris del contracte.
