Paràmetres relatius a l’ocupació del sòl: nul·litat dels articles 36.5 i 37.5 de les Ordenacions reguladores de la normativa subsidiària i de rehabilitació d’edificis d’Ordino en relació a la fondària màxima dels edificis
Secció: Juris. administrativa, Jurisprudència
“Segon.- L’article 86 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme regula les Ordinacions reguladores de la normativa subsidiària aplicable a cada unitat d’actuació i estableix que aquests instruments d’ordenació dels comuns han de definir, amb el grau de precisió necessari per a què es puguin executar, tots els paràmetres relatius a l’ocupació del sòl, percentatges de terreny de cessió obligatòria, superfície mínima de les parcel·les, coeficients d’edificabilitat, alçades i volums màxims dels edificis, voladissos, cobertes i tractaments de façanes. Llegir la resta de l’article»
Tags: construcció, discrecionalitat administrativa
Moratòria en les autoritzacions de construcció
Secció: Juris. urbanisme
“Tercer.- La qüestió relativa a l’aplicabilitat de la Llei de 23 de maig de 2003 ja ha estat examinada, entre d’altres, en la sentència d’aquesta Sala núm. 42-2005, de 25 de juliol de 2005, que va resoldre un supòsit de naturalesa anàloga al present. Com es va dir llavors, l’esmentada llei té per objecte garantir l’efectivitat dels nous plans d’ordinació i urbanisme parroquial, que es podrien veure frustrats en cas de produir-se una petició anormalment elevada de sol·licituds de llicències, tal com posa de relleu l’exposició de motius de la pròpia llei.
Des d’aquesta perspectiva, resulta evident que les excepcions que contempla la llei s’han d’interpretar de manera literal, per tal que la norma compleixi plenament les finalitats que vol aconseguir. Atès que, segons el text legal, només queden excloses de la suspensió les llicències relatives a projectes d’edificació d’obres de nova planta o d’ampliació d’edificis existents que hagin estat presentades al Comú en data anterior a l’entrada en vigor de la Llei de 23 de maig de 2003, resulta clar que les previsions legals s’han d’aplicar en aquest cas, en que el projecte constructiu es va presentar davant del Comú d’Andorra la Vella el 24 de març de 2006, un cop ja estava vigent la llei esmentada.
No es poden compartir els arguments del recurrent sobre l’eficàcia en aquest cas de l’anterior aprovació per part de la Comissió Tècnica d’Urbanisme de l’avantprojecte de construcció, que s’havia presentat abans de l’entrada en vigor de la Llei de 23 de maig de 2003. Segons el tenor literal d’aquesta, només queden exceptuats de la suspensió els projectes que ja s’havien presentat anteriorment, previsió que no s’estén als avantprojectes, com ja va declarar la sentència abans esmentada de 25 de juliol de 2005.
En conseqüència, la denegació del permís de construcció presentat per l’agent resulta ajustada al contingut de la disposició transitòria segona, apartat 2, de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
Quart.- Aquesta Sala, en les sentències núm. 42-2005, de 25 de juliol de 2005, i 28-2007, de 19 d’abril de 2007, no ha apreciat l’existència d’indicis d’inconstitucionalitat en la Llei de 23 de maig de 2003. Com es va dir en la primera d’aquestes resolucions, “la suspensió de l’atorgament de llicències s’ha previst per motius d’interès públic i aquestes són d’aplicació general, de tal manera que no penalitza cap categoria de ciutadà en concret”. I d’acord amb la segona “no existeix, per tant, vulneració del dret constitucional esmentat (a la propietat privada) amb la mesura legal aprovada el 23 de maig de 2003 perquè no és en sí mateixa il·limitada en el temps sinó que la seva durada està directament vinculada a la diligència amb la que actuïn els comuns en l’elaboració, tramitació i aprovació dels seus instruments d’ordenació del territori i urbanisme.
D’altra banda, la disposició transitòria 2ª.2 de la L.G.O.T.U. es justifica per la necessitat d’assegurar l’eficàcia de les previsions contingudes en els nous plans d’ordenació i urbanisme parroquial, com afirma l’exposició de motius de la Llei de 23 de maig de 2003, i s’inscriu en el complex procés de posada en funcionament del nou règim urbanístic que implanta la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, que suposa una alteració profunda del sistema anterior, cosa que ha determinat l’establiment d’un règim transitori singular, més enllà del que preveuen amb caràcter general els articles 90 i següents de la referida llei.
A més d’això, no es pot deixar de banda que, com posa de relleu la sentència apel·lada, els agents formulen la petició –que reprodueixen en aquesta instància- de què la sentència declari la nul·litat de la modificació legal introduïda per la Llei de 23 de maig de 2003, pronunciament que està reservat al Tribunal Constitucional. En tot cas, en base als arguments precedents, no procedeix plantejar un procés incidental d’inconstitucionalitat davant de l’esmentat Tribunal.”
Sentència de la sala administrativa del Tribunal Superior de data 30/1/08, ponent A. Andrés, número 07-2008.
Tags: construcció, moratòria
Responsabilitat administrativa en matèria de construcció
Secció: Juris. urbanisme
“L’article 59.1 del Codi de l’Administració considera causa de responsabilitat administrativa la falta de servei ocasionada per la manca de funcionament del servei en aquells supòsits en què estava obligat a fer-ho, i des d’aquesta perspectiva la sentència s’ajusta al Dret en la mesura que explica la forma en què Comú i Govern no van atendre les seves respectives obligacions en relació als riscs de despreniments.
Juntament a aquest títol d’imputació de responsabilitat el cert és que tant el Comú con el Consell General de les Valls van avalar, amb els respectius actes administratius d’atorgament de permisos de construcció de l’edifici, una construcció en una zona de risc de despreniments, i són precisament aquests actes administratius els que van permetre una construcció en zona de risc, de manera que quan el risc es va materialitzar produint danys sobre la construcció emparada pels permisos, les Administracions atorgadores dels mateixos han de fer front a la responsabilitat econòmica derivada d’aitals actuacions conforme l’apartat 2 de l’article 59 del Codi de l’Administració.
La responsabilitat del Comú és directa com Administració atorgadora de la llicència i la del Govern per haver-se subrogat des de l’any 1981 en les competències que, en matèria d’atorgament de permisos de construcció corresponien l’any 1978 al Consell General, subrogació que s’estén a les responsabilitats econòmiques derivades dels actes esmentats.
Les Administracions apel·lants mostren la seva disconformitat amb la condemna in solidum que conté la sentència, que es justifica en no poder-se determinar clarament que només una Administració aparegui responsable dels danys causats i demanen que si s’aprecia la seva existència en les dues Administracions, es faci una distribució de la responsabilitat cadascuna del 20 % i del 80 % per l’altra.
A l’hora de determinar la distribució de la responsabilitat en aquest cas cal analitzar els títols d’intervenció administrativa als que hem fet referència. Pel que fa al que hem considerat en segon lloc, és a dir, els permisos de construir, el Comú tenia la competència urbanística i el Consell General, amb la seva autorització, havia de vetllar pel respecte a la legalitat urbanística per part del Comú i per altres aspectes no estrictament urbanístics, com pot ser el risc d’allaus en la zona on es volia construir, la qual cosa decantaria en contra seu -ara del Govern- un major percentatge en la distribució de la responsabilitat, però des d’una perspectiva urbanística convé recordar que la competència originària en matèria de construccions correspon al Comú, que va ser qui va donar la primera i imprescindible autorització per construir, autorització que no havia de negligir els aspectes associats als riscs de despreniments i que s’havia de denegar si, com és el cas, n’existien.
Aquestes circumstàncies, unides a la de que l’any 1978 no hi havia una definició dels aspectes que Comú i Consell General havien de considerar en l’exercici de les competències assignades en el sistema de doble autorització de construir fa que ambdues administracions havien de donar els permisos atenent tant als aspectes estrictament urbanístics com als de riscs naturals, el que no permet quantificar separadament el percentatge de responsabilitat que correspon a cada Administració.
En relació al primer títol d’intervenció administrativa, que és en el que majoritàriament se centra la sentència apel·lada, és a dir, a la manca d’actuació de cada Administració en relació al risc de despreniments, la situació és la mateixa, ja que la normativa que disciplina els mapes de risc és posterior i no consta que el Govern, abans de 1978, hagués requerit formalment al Comú per confeccionar-la per la qual cosa no és possible variar el pronunciament de la sentència en el sentit que demanen les Administracions apel·lants.”
Sentència de la sala del Tribunal Superior de data 14/9/09, ponent L. Saura, núm. 84-2009.
Tags: construcció, responsabilitat de l'Estat
Ordinacions reguladores de la normativa subsidiària i de rehabilitació d’edificis de la Parròquia d’Ordino
Secció: Normativa
El Comú d’Ordino en data 10/9/09 ha aprovat definitivament la modificació de les Ordinacions reguladores de la normativa subsidiària i de rehabilitació d’edificis de la Parròquia d’Ordino (Bopa 66/21), en seguiment de l’aprovació provisional de data 16 de juliol del 2009, després d’haver-la tramitat d’acord amb el que disposa l’article 106 de la Llei General d’Ordenació del Territori i Urbanisme.
Tags: construcció
També ha de donar-se aquesta acció contra l’arquitecte que va enganyar, perquè també l’emperador Alexandre Sever, de consagrada memòria, va decretar que havia de donar-se aquesta acció contra l’arquitecte i el constructor
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Hoc exemplo etiam adversus architectum actio dari debet qui fefellit: nam et divus severus adversus architectum et redemptorem actiones dandas decreverit.
Ulpià: Digest 11, 6 De si el mesurador hagués declarat una mesura falsa, 7, 3 (D. 11.6.7.3)
* Sentència TSJC de data 13/3/96, RJ 542, en relació a la manca de responsabilitat del constructor en el desviament de les obres, respecte els plànols i la ineducació dels mateixos a la concreta superfície del terreny; per quan s’ha limitat a seguir les instruccions de l’arquitecte.
Tags: construcció
Modificació de la normativa de construcció: Ordino
Secció: Normativa
El Comú d’Ordino ha aprovat provisionalment la modificació de la normativa subsidiària i de rehabilitació d’edificis (Bopa 55/21), per tal d’adaptar-la al Reglament de Construcció aprovat pel Govern en data 8 d’abril del 2009, publicat al BOPA núm. 30 de data 22 d’abril de 2009, alhora que s’ha considerat convenient aprofitar aquesta modificació per aclarir el tipus d’ordenació de cada zona que contemplava la normativa subsidiària en relació al Pla d’Ordenació i Urbanisme de la Parròquia d’Ordino, així com aclarir el número màxim de plantes edificables i la profunditat de les edificacions, completar les ordinacions de protecció i conservació dels elements d’interès catalogats i, determinar les condicions de construcció de bordes i cabanes.
Tags: construcció
El Comú de La Massana aprova el Reglament de construccions per a usos agropecuaris
Secció: Normativa
El Bopa d’ahir ( 37/21) publicava el Reglament de construccions per a usos agropecuaris que contempla l’adequació i els usos de cabanes de tipologia de muntanya i bordes per a ús agrícola o guarda d’animals, no destinades en cap cas a habitatge, així com la d’instal·lacions accessòries (hivernacles, dipòsits d’aigua, tanques, xarxes d’aigua i altres de naturalesa similar), ja sigui en sòl urbanitzable, ja sigui en sòl urbà.
Tags: construcció
Amb la denominació de tignum (viga) a la Llei de les Dotze Taules, es fa referència a tota classe de materials que composen un edifici
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
“Tigni” appellatione in lege duodecim tabularum omne genus materiae, ex qua aedificia constant, significatur.
Gai: Digest 50, 16 De la significació de les paraules, 62 (D. 50.16.62)
Tags: construcció
Es declara nul·la la limitació de construir per sobre de la cota de 1.350 metres a Andorra la Vella
Secció: Juris. urbanisme, Jurisprudència
Per sentència de data 2/3/09, si bé ha estat apel·lada, el Tribunal de Batlles entén la nul·litat de l’article 248.1 de la normativa urbanística del POUP d’Andorra la Vella, pel qual es classifica com a sòl no urbanitzable els terrenys situats a una alçada superior a 1.350 m.
1. Constitueix el sòl no urbanitzable tots els terrenys afectats per riscos naturals, comprenent aquells terrenys situats per sobre de la cota d’altimetria 1.350, fins ara qualificats de zona rústica no urbanitzable, i tots els terrenys dels comuns i dels quarts, llevat que es tracti de terrenys inclosos en unitats d’actuació de sòl urbà o de sòl urbanitzable que hagin estat adquirits pels comuns per destinar-los a equipaments, habitatge de protecció pública, espais col·lectius o serveis públics.
El Tribunal entén que sobre l’article 248-1 NU: el Comú justifica aquesta norma que classifica com a sòl no urbanitzable tots els terrenys situats per sobre de 1.350 metres i fins ara qualificats com zona rústica mantenint que la classificació s’imposa a efectes de respectar el màxim de l’edificabilitat global de la DT 1ª-2 LGOTU. En el mateix sentit s’ha pronunciat la CTU, dient tanmateix que la legalitat del precepte era dubtosa des del punt de vista de la classificació. El Tribunal entén que aquesta disposició no té base legal car el planificador ha de classificar com a sòl no urbanitzable tots aquells terrenys que tinguin algun dels valors dels articles 38 a 49 LGOTU, així com aquells de l’article 50 LGOTU; això és, la classificació es reglada, com ho és la de sòl urbà, i la classificació de sòl urbanitzable és la residual que la LGOTU defineix negativament a l’article 28 LGOTU, i per tant no pot el planificador preveure contra la Llei que el sòl esdevé urbanitzable pel simple fet d’estar a certa cota, sense perjudici de poder distingir entre el de desenvolupament immediat i diferit (article 14-2 RU).
El pronunciament judicial estableix igualment la nul·litat dels articles 6.1, 6.7, 9, 18 i 45.2, 36.1, 40, 46, 156.3 i 248.1 de les normes urbanístiques del POUP d’Andorra la Vella, així com la necessària esmena dels articles 20, 21, 38, 40, 54, 81, 85, 100, 114, 145 i 248.
Us tindrem informats de la resolució definitiva de la impugnació del POUP.
Tags: construcció
ES MODIFICA EL REGLAMENT DE CONSTRUCCIÓ
Secció: Normativa
Per Decret de data 8/4/09 publicat al BOPA d’avui es modifica el Reglament de construcció i se’n publica el text refós, per tal d’adaptar-lo a les precisions i les modificacions introduïdes per la Llei 8/2006 de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i amb la finalitat de determinar les condicions tècniques generals d’aplicació a qualsevol tipus d’edificació, les normes de la construcció i les relatives als procediments de presentació de sol·licituds i a l’autorització, sense perjudici de les altres disposicions reglamentàries que el Govern pugui aprovar a l’empara de l’habilitació general continguda en la disposició final cinquena de la Llei. A l’ensems pretén simplificar els procediments administratius i aclarir la interpretació dels preceptes.
Cal tenir en compte que en seguiment de les disposicions transitòria i degoratòria, es modifiquin certs aspectes dels Reglaments d’Urbanització i Urbanisme, així com es deroga el Reglament regulador del procediment d’obtenció de la cèdula d’habitabilitat i del certificat d’habitabilitat en habitatges; i es modifica igualment el Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l’estat actual del terreny, del 25 de juliol del 2001.
Veure correcció d’errata Bopa 36/21.
Tags: construcció
Reglament de Construcció: modificació
Secció: Notícies
El Govern ha fet pública la voluntat de procedir a la modificació del Reglament de Construcció aprovat el 26/2/03, amb la voluntat de simplificar i agilitzar els procediments de presentació de sol·licituds i l’autorització d’edificacions.
Tags: construcció
Caducitat de la llicència
Secció: Juris. urbanisme
“Sisè.- Tanmateix, també s’ha de donar lloc a la pretensió dels agents relativa a la caducitat de la llicència anterior. L’article 61 de l’Ordinació abans esmentada és taxatiu quan disposa que les obres de construcció, treballs i instal·lacions s’han de concloure en els terminis especificats en el projecte i l’autorització, i al mateix temps fixa un termini d’un any a partir de la data de l’Ordinació perquè els propietaris duguin a terme els treballs de tancament. És evident que aquest precepte es refereix a les construccions en curs, i no es pot pretendre que aquest precepte es refereix a les construccions en curs, i no es pot pretendre que es tracta d’una norma sense sanció, d’acord amb una interpretació sistemàtica i teleològica, ja que l’establiment d’un termini durant el qual poden dur-se a terme els treballs que empara el permís d’obres suposa l’establiment d’un termini resolutori o dies ad quem, més enllà del qual esgota els seus efectes l’autorització concedida.
D’altra banda, no es pot oblidar que la caducitat dels permisos d’obres està prevista en l’Ordinació del Consell General de 23 de desembre de 1985, que va modificar la de 27 de juny de 1962, la qual fixa un termini màxim de dos anys per a la realització de les obres d’estructura i tancament de façanes, transcorregut el qual s’haurà de demanar una nova autorització que respecti les ordinacions vigents en aquell moment.”
Sentència de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de data 13 de juliol de 2.001, número 1-35, autes AD-049-1/98
Tags: construcció, llicència
