Contracte d’adhesió: interpretació. Resolució del contracte de compravenda
Secció: Juris. civil, Jurisprudència
“II.- Els arguments de la part recurrent no es poden acceptar, ja que el fet que en el contracte no constés que l’habitatge que es prometia vendre havia de tenir dues habitacions no resulta rellevant quan el mateix anava acompanyat d’un plànol de l’apartament, que també estava signat per les parts i que s’ha de considerant integrant de l’acord de voluntats, en el què es recollia aquesta circumstància de manera clara (foli 19).
Tampoc es pot defensar que es tractava d’un plànol aproximat i merament orientatiu, com es manifestava al contracte signat entre les parts, perquè cal entendre que aquesta qualificació es podia referir a detalls accidentals de l’apartament, però no a una circumstància Llegir la resta de l’article»
Tags: compravenda, contracte d'adhesió
Retorn de l’objecte de la compravenda: compensació
Secció: Juris. laboral
“II.- És pacífic que el dia 24 de desembre del 2007 el Sr. A.A.S. va comprar a la botiga Boutique del cuir, un abric de xinxilla fet a mides de la seva esposa, per un preu de 8.900 €; que el dia 26 de desembre la Sra. M.A.G. va personar-se a la botiga dient que l’abric no li agradava i va demanar un canvi; que la Sra. X.T.C., que aquest dia gestionava la botiga, va acceptar el canvi de l’abric, però com que no disposava d’altres talles o models o altres peces de pelleteria del gust de la Sra. M.A.G., va lliurar a aquesta darrera un val per un import de 8.900 €. Llegir la resta de l’article»
Tags: compravenda
Admeten els antics que un pacte fosc o ambigu perjudiqui al venedor i a l’arrendador, en mans de qui estava establir una clàusula més clara
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Veteribus placet pactionem obscuram vel ambiguam venditori et qui locavit nocere, in quorum fuit potestate legem apertius conscribere.
Papinià: Digest 2, 14 Dels pactes, 39 (D. 2.14.39)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/2/55, RJ 19
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 13/6/55, RJ 21
Tags: compravenda, interpretació
Compravenda per cabuda o de cosa certa. Desllindament. Exercici civiliter de la servitud
Secció: Juris. civil
“II.- En relació a la primera de les qüestions, aquesta Sala ja ha posat de manifest, en jurisprudència reiterada, que les compravendes de béns immobles es poden efectuar explicitant la cabuda i fixant el preu de la finca en relació a la superfície de la finca, de manera que si existeix una major o menor cabuda es poden exercitar accions de reequilibri econòmic o, fins i tot, si l’excés o disminució de la cabuda ultrapassa uns determinats marges, l’acció de resolució contractual.
Front a aquests supòsits, en altres les parts es troben interessades en l’adquisició d’un cos cert, de manera que la indicació de la cabuda és una data més, però que no comporta, pel cas de no ajustar-se l’expressada amb la real, Llegir la resta de l’article»
Tags: compravenda, desllindament
El que hem dit anteriorment respecte de la compravenda, en la què s’ha deixat el preu a l’arbitri d’un tercer, és igualment d’aplicació respecte l’arrendament
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Et quae supra diximus, si alieno arbitrio pretium permissum fuerit, eadem et de locatione et conductione dicta esse intellegamus, si alieno arbitrio merces permissa fuerit.
Instituta 3, 24 De l’arrendament, pr. (I. 3.24.1)
* Sentència TSJC de data 11/5/00, RJ 1376, en relació a la naturalesa del contracte d’arrendament.
Enllaç relacionat
Tags: compravenda
Un cop perfeccionat el contracte de compravenda, … el risc de la cosa venuda correspon sens dubte al comprador, encara que la mateixa no se li hagi lliurat
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Cum autem emptio et venditio contracta sit … periculum rei venditae statim ad emptorem pertinet, tametsi adhuc ea res emptori tradita non sit.
Instituta 3, 23 De l’arrendament, 3 (I. 3.23.3)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 13/6/55, RJ 21
* Sentència TSJC de data 13/10/00, RJ 1430, en relació al risc assumit per arrendatari i sots-arrendatari en el contracte de sots-arrendament sense consentiment de la propietat.
Enllaç relacionat
Tags: compravenda
Hi ha contracte de compravenda des del mateix moment en el què les parts han convingut el preu, encara que aquest encara no s’hagi pagat, ni s’hagin donat arres; doncs el que es dóna en concepte d’arres és tan sols una prova d’haver-se fet la compravenda
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Emptio et venditio contrahitur simulatque de pretio convenerit, quamvis nondum pretium numeratum sit ac ne arra quidem data fuerit. Nam quod arrae nomine datur argumentum est emptionis et venditionis contractae.
Instituta 3, 23 De la compra i de la venda, pr. (I. 3.23.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 13/6/55, RJ 21
* Aute TSJC de data 29/4/99, RJ 1260, en relació a que l’adjudicatari del bé en subhasta no se’l pot obligar a pagar la resta del preu pel bé que li ha estat adjudicat, doncs pot desistir lliurement i retractar-se de la compra, recedere.
Enllaç relacionat
Tags: compravenda
Qualificació del contracte. Contracte de reserva i compravenda
Secció: Juris. laboral
“II.- Com és de veure el nucli esencial del present litigi rau en la qualificació que s’ha d’atorgar al contracte perfeccionat entre les parts en data 22 de març de 2004. I en aquest ordre d’idees, cal posar de manifest que la qualificació del contracte correspon al tribunal, sense que aquest resti vinculat per la denominació o qualificació atribuida al mateix per les parts, atès que és doctrina reiterada d’aquesta Sala que els contractes són el que són i no el que les parts diuen que són. Afegir també que per a procedir a la qualificació del mateix s’ha d’estar essencialment a la voluntat de les parts, plasmada en el referit document i esbrinada a través dels actes anteriors, coetanis i posteriors al mateix, a la vegada que, subordinada a la interpretació subjectiva, però de notable importancia per a poder copçar aquella, s’ha d’analitzar també el document des d’una óptica global (hermenèutica objectiva sistemática).
…
En efecte, tant el precontracte unilateral d’opció de compra, com el contracte definitiu de compravenda requereixen la concurrencia dels seus elements essencials: consentiment, causa i objecte. I, respecte d’aquest darrer, s’ha de desglosar entre els béns objecte de l’opció o, en el seu cas, compravend i el preu que s’ha de satisfer per la compravenda definitiva, el qual ha de restar determinat o determinable també en el precontracte d’opció. En aquesta òrbita d’idees, de la lectura del document de 22 de març de 2004, en els pactes abans transcrits, de la voluntat de les parts que no solament s’infereix del contingut del mateix document sinó de les contestes de la defenent a les ofertes de la part agent, s’infereix clarament que el preu, com a element esencial, ni es trobava determinat ni era determinable, de manera que d’acord amb els textos del Digest 18,1,2 i 18,1,36, mancant aquest element esencial no ens trobem en presencia d’un contracte de compravenda, ni tampoc d’un precontracte unilateral de venda, tota vegada que en aquest també es precisa que els elements essencials del contracte definitiu estiguin presents.
Per consegüent, al no determinar-se el preu i requerir d’un nou pacte entre les parts a fi d’assolir el preu de la compravenda, esdevé patent aquest element esencial, per la qual cosa s’escau, en atenció al que s’ha raonat, confirmar la resolució d’instància i refusar el present recurs interposat per la part agent.”
Sentència de la sala civil del Tribunal Superior de data 26/4/07, ponent JM. Abril, autes 265/06.
Tags: compravenda, contracte
Doncs és evident en dret que l’acció redhibitòria s’exhaureix en el termini de sis mesos, i a l’any l’acció per la diferència (quanti minoris)
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
redhibitoriam actionem sex mensum temporibus vel quanto minoris anno concludi manifesti iuris est.
Codi 4, 58 De les accions edilicies, 2 (C. 4.58.2)
* Sentència TSJC de data 10/01/05, RJ 2414, en relació al termini de sis mesos de la prescripció de l’acció redhibitòria.
* Sentència TSJC de data 10/1/05, RJ 2417, en relació a l’acció estimatòria o quanti minoris per l’existència d’un vici ocult en el vehicle objecte de compravenda i l’obligació del sanejament, correspon la prova dels defectes a aquell que al·lega la seva existència i articula l’acció redhibitòria o quanti minoris.
Tags: compravenda
En la compravenda, el pacte ambigu s’ha d’interpretar en contra del venedor
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
In contrahenda venditione ambiguum pactum contra venditorem interpretandum est.
Paule: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 172, pr. (D. 50.17.172.pr)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/2/55, RJ 19
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 13/6/55, RJ 21
Tags: compravenda
Compravenda de béns immobles sense la preceptiva autorització administrativa són precontractes o actes preparatoris sotmesos a una condició resolutòria
Secció: Juris. civil
“III.- En el supòsit de celebració d’un contracte de compravenda sent preceptiva l’autorització administrativa i no disposant de la mateixa la jurisprudència andorrana havia declarat reiteradament que el citat contracte era nul. Així la STSJA de 20 de maig del 1999 declarava: “si el contracte privat d’autes convingut entre els agents i la venedora el 20 de maig de 1982 és qualificat de compravenda de l’apartament (com el qualifica el Tribunal “a quo” en concórrer el “títol” i la “tradició”) el mateix és nul per manca de l’autorització administrativa prèvia al seu atorgament; si, pel contrari, es conceptua com a promesa de venda amb la finalitat de no incórrer en la nul·litat del contracte definitiu i per eludir el requisit de l’autorització administrativa prèvia, estaríem llavors davant d’un frau de llei” . Per aquesta raó, fins la promulgació de la llei sobre Transmissions Patrimonials Immobiliàries de 15 de desembre del 2000 el contracte celebrat amb un estranger sense la preceptiva prèvia autorització administrativa sols podia tenir validesa en tot cas com contracte preparatori de la veritable compravenda “pendent del compliment de la totalitat dels requisits legals pertinents” (STSJA de 30 de març del 1990) no sent per tant títol suficient per transmetre la propietat fins que no es complís la condició d’obtenir la preceptiva autorització. Aquesta línia jurisprudencial troba la seva continuïtat en la citada llei de 15 de desembre del 2000 que, per tal d’acabar amb els dubtes que poguessin existir, disposa en el seu article cinquè que “S’entenen preparatoris tots els contractes atorgats sense l’autorització administrativa preceptiva d’adquisició tant si s’han qualificat de contracte de promesa o de compromís de transmissió com de transmissió definitiva. Els dits contractes són vàlids i eficaços com a tals si reuneixen els requisits essencials del dret. No obstant això, l’efecte translatiu no pot produir-se fins que el promitent comprador no hagi obtingut l’autorització administrativa d’adquisició corresponent”. Per aquesta raó, cal entendre que, a partir de la vigència d’aquesta Llei, els contractes de compravenda celebrats sense l’autorització precisa quan el comprador és estranger s’han de qualificar de precontractes sotmesos a una condició resolutòria en el cas que no s’arribi a obtenir la preceptiva autorització en el termini fixat o en el que raonablement es pugui presumir concedit. D’acord amb el criteri majoritari defensat en el seu moment per C., es tracta d’una etapa preparatòria en un procés negocial complex de natura successiva, que genera una relació contractual entre les parts que es reserven la facultat d’exigir recíprocament en un moment posterior la posada en vigor del contracte projectat en el supòsit que el comprador obtingui la oportuna autorització. Per aquesta raó, fins que això no succeeixi no es produiran els efectes propis de la compravenda, sense perjudici de que, si el contracte preparatori de la compravenda pròpiament dita és vàlid com a tal, les parts puguin incórrer en responsabilitat si aquesta no s’arriba a perfeccionar per culpa d’alguna de les parts.”
Sentència de la sala civil del Tribunal Superior de Justícia, de data 26/10/06, autes 114/06.
Tags: compravenda
Perfeccionada la compravenda, el risc correspon al comprador
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Perfecta emptione periculum ad emptorem respiciet.
Paule: Digest 18, 6 Del risc i del benefici de la cosa venuda, 8, pr. (D. 18.6.8.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 18/9/65, RJ 84
Tags: compravenda
Beneficia al comprador la ignorància que no correspon a un home negligent
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Ignorantia emptori prodest, quae non in supinum hominem cadit.
Paule: Digest 18, 1 Del contracte de compra, dels pactes convinguts entre el comprador i el venedor, i de les coses que no poden ser venudes, 15, 1 (D. 18.1.15.1)
* Sentència TS Mitra de data 12/11/76, RJ 14, en relació al coneixement previ d’una finca que tenia el comprador.
Tags: compravenda
Ni la compra ni la venda no poden entendre’s sense una cosa que es vengui
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Nec emptio nec venditio sine re quae veneat potest intellegi.
Pomponi: Digest 18, 1 Del contracte de compra, dels pactes convinguts entre el comprador i el venedor, i de les coses que no poden ser venudes, 8, pr. (D. 18.1.8.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 13/6/55, RJ 21
Tags: compravenda
Sense preu la venda és nul·la
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Sine pretio nulla venditio est.
Ulpià: Digest 18, 1 Del contracte de compra, dels pactes convinguts entre el comprador i el venedor, i de les coses que no poden ser venudes, 2, 1 (D. 18.1.2.1)
* Sentència TSJC de data 13/3/97, RJ 743, en relació a la inexistència de compravenda si no hi ha preu, doncs la compravenda suposa una relació sinal·lagmàtica del pagament d’una quantitat de diners, com a única obligació del comprador, a canvi de la transmissió d’una cosa.
Tags: compravenda
El mateix Pomponi diu que en el preu de la compravenda, és naturalment lícit als contractants el fet d’enganyar-se
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Idem pomponius ait in pretio emptionis et venditionis naturaliter licere contrahentibus se circumvenire.
Ulpià: Digest 4, 4 Dels menors de 25 anys, 16, 4 (D. 4.4.16.4)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 13/6/55, RJ 21
* Sentència TS Mitra de data 5/12/83, RJ 85, en relació la denúncia d’enriquiment injust del venedor respecte el preu de la compravenda.
Tags: compravenda
El risc de la compravenda
Secció: Plets del Digest
Presentació del cas
L’edil va manar destruir uns llits que havien estat comprats i col·locats a la via pública. Si haguessin estat lliurats al comprador o essent-li imputable a aquest darrer el que no s’hagués fet el lliurament.
Paule, Digest 18, 6 Del risc i del benefici de la cosa venuda, 13 (12).
Marc va vendre uns llits a Tici i va convenir que els hi lliuraria al seu domicili. No trobant-lo, va deixar els llits a la porta de la casa de Marc. L’edil va manar destruir els llits comprats que havien estat col·locats a la via pública.
Respostes
…. sembla adient que el risc el soporti el comprador.
Paule, Digest 18, 6 Del risc i del benefici de la cosa venuda, 13 (12).
Però si aquells llits non haguessin estat lliurats, ni el comprador hagués incorregut en mora respecte el seu lliurament, el risc serà del venedor.
Paule, Digest 18, 6 Del risc i del benefici de la cosa venuda, 15 (14), pr.
Si la fusta comprada tal volta hagués desaparegut per furt, després d’haver estat lliurada, va respondre que el risc seria del comprador, i en cas contrari del venedor. Es considera que han estat lliurades aquelles bigues que el comprador hagués marcat amb un senyal.
Paule, Digest 18, 6 Del risc i del benefici de la cosa venuda, 15 (14), 1.
i tindrà el comprador contra l’edil, en el cas que aquest no hagués actuat de conformitat amb el dret, l’acció de la Llei Aquília, o bé haurà de demandar per l’acció de compra contra el venedor per tal que li cedeixi les accions que ell hagués tingut contra l’edil.
Julià: Digest 18, 6 Del risc i del benefici de la cosa venuda, 14 (13)
S’atribueix el risc de la cosa a qui la rep.
Ulpià: Digest 19, 3 De l’acció estimatòria, 1, 1
És de dret cert, que el dol del venedor no perjudica al comprador de bona fe.
Codi 4, 48 Dels risc i del benefici de la cosa venuda, 3
El benefici ha de ser d’aquell de qui és el risc.
Instituta 3, 23 De la compra i de la venda, 3
Perquè també qui va rebre una cosa per vendre-la i usar del preu, tindrà la cosa al propi risc.
Pomponi: Digest 12, 1 De les coses prestades, de si es demana una cosa determinada i de la condició, 4
Des del moment s’atorga la venda, el risc passa a càrrec del comprador.
Ulpià: Digest 43, 24 De l’interdicte del que es feu violentament o clandestina, “quod vi aut clam”, 11, 12
Cal saber quan es perfecciona la compra, i llavores sabrem de qui és el risc, doncs en quedar perfeccionada la compra, correspondrà el risc al comprador. I si consta clarament el que es va vendre, la qualitat, quantitat i el preu i s’hagués venut sense condició, es perfecciona la compra; però si s’hagués venut sota condició i aquesta fos impossible, la compra és nul·la, com també l’estipulació. Però si la condició s’hagués complert, Pròcul i Octavè diuen que el risc és del comprador, i així ho aprova també Pomponi. Si trobant-se pendent la condició hagués mort el comprador, o el venedor, consta que si la condició es complís, també esdevindran obligats els hereus, de la mateixa manera com si s’hagués realitzat la compra en el passat. Si la cosa ha estat lliurada mentre la condició es trobava pendent, el comprador no podrà usucapir-la per compra, el que es va pagar del preu podrà reclamar-se i els fruits del temps intermedi són del venedor, les compres, així com les estipulacions i llegats condicionals s’extingiran si, pendent la condició, la cosa s’hagués extingit; però si la cosa roman, encara que s’hagués deteriorat, es pot concloure que el perjudici és del comprador.
Paule: Digest 18, 6 Del risc i del benefici de la cosa venuda, 8, pr.
Si un cop venut el vi s’hagués fet agre o hagués adquirit algun altre defecte, el dany serà per al comprador, de la mateixa que si el vi vessés pel trencament dels atuells o per una altra causa. Però si el venedor en va assumir el risc, el suportarà pel termini pel qual el va assumir. Si no s’assenyalà termini, ha de suportar el risc fins que el vi sigui degustat, tal com si realment es vengués en el moment de ser degustat. Doncs, o bé es va convenir fins quan assumirà el risc del vi, y el suportarà fins aquest moment; o bé no es va convenir i llavors el suportarà fins a la degustació. Però si no havent-lo degustat encara, el comprador hagués marcat els atuells o les gerres, direm, en conseqüència, que el risc és encara del venedor, llevat que s’hagués convingut altrament.
Ulpià: Digest 18, 6 Del risc i del benefici de la cosa venuda, 1, pr.
Però el venedor respon de la custòdia fins el moment en què es compten les mesures de vi, doncs abans que es mesuri el vi es com si talment no s’hagués venut, i després del mesurament el risc deixa de ser del venedor. I s’allibera del risc abans del mesurament, si no va vendre el vi per mesura sinó per àmfores o gerres determinades.
Ulpià: Digest 18, 6 Del risc i del benefici de la cosa venuda, 1, 1
Si la gerra ha estat marcada pel comprador, diu Trebaci que s’entén lliurat; però Labeó opina el contrari, el que és també veritat, perquè s’acostuma a marcar-les més aviat per tal que no es canviïn que per a considerar-les lliurades.
Ulpià: Digest 18, 6 Del risc i del benefici de la cosa venuda, 1, 2
Encara que li és lícit al venedor vessar el vi si hagués assenyalat un termini per tal que es medís i no es va fer dins del mateix, tanmateix no podrà fer-ho immediatament sense avisar al comprador mitjançant testimonis que s’emporti el vi o tingui coneixement que es llençarà. Però si podent llençar-lo no ho va fer, es digne de lloança. Pot exigir un premi per les gerres, però tan sols en la mesura en que va tenir interès en que les gerres que contenien el vi fossin buides; per exemple, si s’haguessin d’arrendar o si va tenir necessitat de prendre en arrendament unes altres gerres. Però és més adient prendre en arrendament gerres i que el vi no sigui lliurat fins que el comprador no satisfaci el preu de l’arrendament, o bé vendre de bona fe el vi, això és, vetllar, sense perjudici del venedor, que es faci amb el mínim menyscapte pel comprador.
Ulpià: Digest 18, 6 Del risc i del benefici de la cosa venuda, 1, 3
Si haguessis comprat vi en gerres i res no s’hagués convingut en relació al seu lliurament, s’entendrà convingut que s’han de retornar les gerres abans que siguin necessàries per a la verema; perquè si no es deixen buides, caldrà recórrer, tal com opinaren els antics, a que el venedor faci un mesurament mitjançant els cistells per la verema i aboqui el vi. Els antics aconsellaren això de la medició si hi havia dubtes de quina era la quantitat, per tal de determinar quant el comprador havia perdut.
Ulpià: Digest 18, 6 Del risc i del benefici de la cosa venuda, 1, 4
Entenc que el venedor ha de desenvolupar aquella diligència per tal que s’exclogui el dany inevitable i la força major.
Gai: Digest 18, 6 Del risc i del benefici de la cosa venuda, 2, 1
Tanmateix el venedor ha de respondre d’aquella custòdia, com aquells que responen a qui es va donar una cosa en comodat, de manera que respongui amb una diligència més exacta que la que posaria en els seus propis afers.
Paule: Digest 18, 6 Del risc i del benefici de la cosa venuda, 3
Si fos responsabilitat del comprador el no ha haver retirat el vi en el seu moment, expirat el mateix no està obligat el venedor, llevat allò que hagués impedit amb dol; per exemple si es van vendre cent àmfores del vi que està al celler, si es mesurés i fins que es mesuri, tot el risc és del venedor, llevat que el comprador n’impedeixi la mesura.
Paule: Digest 18, 6 Del risc i del benefici de la cosa venuda, 5
Si comprés vins, excloent-ne els agres i florits, i em convingués rebre també els vins àcids, diu Pròcul que, encara que l’excepció s’hagi donat per causa del comprador, tanmateix, els àcids i florits no han estat venuts. Dons el que el comprador no està obligat a acceptar contra la seva voluntat, esdevindria injust que no es permetés al venedor vener-lo, si vol, a altri.
Paule: Digest 18, 6 Del risc i del benefici de la cosa venuda, 6
Allò que després de la compra accedí al predi per al·luvió, o va desaparèixer, l’avantatge o perjudici correspon al comprador. A l’ensems, si després de la compra tot el terreny hagués estat ocupat pel riu, el risc seria del comprador, i per tant també li ha de correspondre l’avantatge.
Paule: Digest 18, 6 Del risc i del benefici de la cosa venuda, 7, pr.
Així també si després de celebrat el contracte, s’unís quelcom a la finca per al·luvió, el benefici pertany al comprador; doncs el benefici ha de correspondre a aquell de qui és el risc.
Instituta 3, 23 De l’arrendament, 3
Tot allò que es ven ha de ser inclòs en la cabuda declarada del predi, llevat que s’hagués convingut que excedís; a diferència del que no es ven únicament ha de ser inclòs en la cabuda declarada si es va establir expressament qui s’hi hi incloïa; per exemple les vies públiques, límits i boscos contigus al predi; quan no es dir ni una cosa ni l’altra, no ha de ser inclosa, i per aquest motiu s’acostuma a donar-se caució expressa que els boscos i les vies públiques que es troben en el predi són inclosos en la cabuda.
Paule: Digest 18, 6 Del risc i del benefici de la cosa venuda, 7, 1
Si es vengués en aquests termes: “queda comprat aquell esclau, tant si arribés la nau d’Àsia, com si no vingués”, entén Julià que la venda ha quedat perfeccionada a l’acte, perquè és cert que es va voler contraure.
Paule: Digest 18, 6 Del risc i del benefici de la cosa venuda, 8, 1
Si després de ser visitat el predi, abans de concloure la compra, els arbres fossin arrencat per la violència del vent, hom es demana si també els arbres han de ser lliurats al comprador; i es va respondre que han de ser lliurats perquè no els havia comprat, doncs van deixar de ser del predi abans que el comprés; però si el comprador ignorava que els arbres havien estat arrencats i el venedor ho sabia i no l’advertí, i posteriorment s’assolí la venda, haurà de valorar-se la cosa en la mesura de l’interès del comprador.
Gai: Digest 18, 6 Del risc i del benefici de la cosa venuda, 9
Si una venda condicional s’hagués convingut eventualment que la cosa fos guardada a risc del comprador, crec que el pacte és vàlid.
Ulpià: Digest 18, 6 Del risc i del benefici de la cosa venuda, 10
El comprador no pot demandar per causa del predi quan, abans de la seva mesura, s’hagués perdut una part del predi per inundació, una esquerda a terra o algun altre accident.
Ulpià: Digest 18, 6 Del risc i del benefici de la cosa venuda, 11
Si s’hagués incendiat una casa que s’havia venut, considerant que un incendi no es pot produir sense culpa, quina seria la solució? Va respondre que, encara que hagués pogut esdevenir sense culpa d’una cap de família, si fou per negligència dels esclaus, l’amo estarà implicat per culpa, per això si el venedor hagués vigilat la cosa amb aquella diligència que han de posar els homes curosos i diligents, si alguna cosa hagués passat, de res ha de respondre.
Ulpià: Digest 18, 6 Del risc i del benefici de la cosa venuda, 12 (11)
El comprador d’un esclau, que va demanar que li donés en arrendament fins a pagar-ne el preu, res no podrà adquirir mitjançant l’esclau, perquè no s’entén lliurat allò quina possessió reté el venedor en motiu de l’arrendament; el risc de l’esclau el suportarà el comprador, sempre que no sigui conseqüència al dol del venedor.
Javolè: Digest 18, 6 Del risc i del benefici de la cosa venuda, 17 (16)
Cal saber que des del moment que el comprador es situà en mora, ja no respon el venedor per culpa, sinó tan sols per dol; però si s’hagués produït mora del comprador i del venedor, escriu Labeó que la mora produïda perjudica al comprador i no al venedor; però caldrà veure si no és la mora posterior la que perjudica a qui incorre en mora. Doncs, què passarà si jo hagués interpel·lat al venedor, i aquest no em lliurés el que jo hagués comprat i després, oferint-m’ho ell després, jo no ho hagués acceptat? En aquest cas certament la mora hauria de perjudicar-me, però si fos el cas que hi hagués mora per part del comprador i després, mantenint-se les coses com estaven, el venedor s’hagués situat en mora, és just que havent pogut complir, la mora posterior perjudiqui al venedor.
Pomponi: Digest 18, 6 Del risc i del benefici de la cosa venuda, 18 (17)
Endegat el litigi respecte la propietat abans d’haver-ne pagat el preu, el comprador no estarà obligat a pagar, llevat que se li ofereixin fiadors solvents pel comprador, pel supòsit d’evicció.
Papinià: Digest 18, 6 Del risc i del benefici de la cosa venuda, 19, 1 (18)
Si el comprador s’hagués situat en mora en pagar el preu al venedor, li donarà tan sols els interessos, però no tot el que el venedor va poder aconseguir de no haver-se produït la mora, com per exemple si el venedor fos mercader i hagués pogut obtenir amb el preu de les mercaderies un rendiment major que els interessos.
Papinià: Digest 18, 6 Del risc i del benefici de la cosa venuda, 20 (19)
Accions
Actio venditi
Acció en mèrits del contracte de compravenda que té el venedor contra el comprador de la cosa, per tal d’obtenir el pagament del preu, així com els interessos i altres despeses derivades de la conservació de la cosa.
S’inclouen en aquest judici les següents coses: en primer lloc, el preu en el qual es va vendre la cosa; i també els interessos del preu després del dia del lliurament, perquè gaudint el comprador de la cosa, és molt just que pagui ell els interessos del preu.
Ulpià: Digest 19, 1 De les accions de la compra i venda, 13, 20 (D. 19.13.20)
Actio empti
Acció a favor del comprador que és conseqüència del contracte consensual de compraventa i que s’interposa contra el venedor, per tal d’obtenir la cosa venuda, el Si la cosa venuda no es lliurés, es demanda en la mesura de l’interès, això és en mesura de l’interès del comprador en disposar de la cosa, el que a voltes excedeix del preu si l’interès del comprador és superior al que val la cosa, o la quantitat en què ha estat comprada.
Ulpià: Digest 19, 1 De les accions de la compra i venda, 1, pr. (D. 19.1.1.pr.)
Actio legis Aquiliae
Acció que correspon al propietari de la cosa que sofreix dany i al posseïdor de bona fe que es troba en una situació anàloga, per tal d’obtenir una compensació econòmica que indemnitzi el dany causat.
La mateixa llei Aquília estableix en el tercer capítol: … si algú causés dany a un altre perquè hagués cremat, trencat o malmès injustament, sigui condemnat a donar al propietari el valor que pugui tenir la cosa en els propers trenta dies.
Ulpià: Digest 9, 2 Comentaris a la Llei Aquília, 27, 5
Hem d’entendre aquí la “injustícia”, no com a qualsevol tipus d’ofensa o en relació a l’acció d’injúries, sinó el que es va fer en desacord amb el dret, és a dir si algú hagués matat amb culpa, i així a voltes concorren ambdues accions: la llei Aquília i la d’injúries, però es produiran dues estimacions, una la del dany i l’altre la de l’ofensa. Per aquest motiu considerarem aquí injúria el dany fet amb culpa, fins i tot per aquell que no va voler causar dany.
Ulpià: Digest 9, 2 Comentaris a la Llei Aquília, 5, 1
L’acció de la llei Aquília correspon a l’amo, això és al propietari.
Ulpià: Digest 9, 2 Comentaris a la Llei Aquília, 11, 6
Julià es refereix a si l’usufructuari o l’usuari tindria l’acció de la llei Aquília, i jo crec que per aquesta causa és millor donar una acció útil.
Ulpià: Digest 9, 2 Comentaris a la Llei Aquília, 11, 10
Els magistrats municipals, si haguessin causat un dany injust, poden ser demandat per la llei Aquília.
Ulpià: Digest 9, 2 Comentaris a la Llei Aquília, 29, 7
Jurisprudència andorrana
La sentència que segueix a continuació posa de relleu que la nostra societat es planteja sovint els mateixos problemes jurídics que fa dos mil anys, i que les respostes dels juristes romans segueixen essent la solució als nostres conflictes (on llegiu la referència al microones furtat, penseu en els llits destruïts per l’edil).
I.- La primera qüestió que s’ha de resoldre en aquest recurs de revisió, és la que fa referència al pagament de la quantitat de 132.000 pessetes, que corresponen al preu d’un forn microones, que la part agent MOBLE C., S.L. reclama al defenent Sr. Etienne Joseph Ghislain L.
Pel que fa referència als fets que originen aquesta reclamació, cal fer les precisions següents. Apareix a les actuacions que el dia 12 d’octubre de 1990 el defenent va signar, com a prova de la seva conformitat, un pressupost de MOBLE C., S.L. que inclou un forn microones per un valor de 132.000 pessetes, que l’entitat agent havia de subministrar i instal·lar en un xalet propietat del defenent. Apareix també a les actuacions que MOBLE C., S.L. va comprar aquest forn a Tècnic Climax, S.A. i estan d’acord els Litigants que la societat venedora va transportar el forn al xalet del defenent, que és el lloc on l’havia d’instal·lar la societat agent. Dels documents que apareixen a les actuacions, en resulta també que en una data no concretada del mes de mary de 1991 el forn va ésser objecte d’un furt o robatori i que la part agent va formular la corresponent denúncia per furt o robatori davant les autoritats competents. El dia 27 d’abril de 1991 Tècnic Climax, S.A. va vendre a MOBLE C., S.L. un altre forn microones, que l’entitat agent havia de subministrar i instal·lar en el xalet del defenent en substitució del que va ésser objecte del furt o robatori abans esmentat.
El Sr. Etienne Joseph Ghislain L. es nega a pagar l’import d’aquest segon forn microones, perquè ja havia fet efectiu el preu del primer, que va ésser objecte d’un furt o robatori. La sentència de primera instància acull aquesta pretensió del defenent i desestima la demanda. La sentència d’apel·lació estima el recurs i condemna el defenent a pagar l’import del segon forn microones. El defenent ha presentat recurs de revisió contra aquest pronunciament de la sentència d’apel·lació.
II.- La sentència contra la qual es recorre dóna lloc a les pretensions de la part agent en base al fet d’haver-se perfeccionat el contracte de compra-venda del forn i per aplicació del conegut principi periculum est emptoris (Codi 4,48,1). Aquesta conclusió és correcta pel que fa referència a les relacions entre Tècnic Climax, S.A. i MOBLE C., S.L., ja que entre aquestes dues societats es va convenir un contracte de compra-venda, segons resulta dels documents que han aportat les parts litigants. Altra cosa és precisar la naturalesa jurídica de les relacions entre la part agent, MOBLE C., S.L. i el defenent Sr. Etienne Joseph Ghislain L. De la mateixa prova documental i de les manifestacions dels litigants que resulten de llurs respectius escrits, en resulta que ens trobem aquí davant d’un contracte d’obra, ja que MOBLE C., S.L. actua com a empresari, que assumeix l’obligació de subministrar i instal·lar els elements que es detallen en la factura de 14 de març de 1991 en el xalet del defenent. Això vol dir que MOBLE C. SL assumia una obligació de resultat i també el periculum obligationis, que es tradueix en el deure d’assumir el risc en cas de no obtenir-se el resultat que persegueixen els contractants, fins i tot el derivat del cas fortuït per haver actuat el contractista d’acord amb el seu grau de diligència que estableix la llei. Per consegüent si en la locatio conductio operis el contractista és deutor del resultat que obtingui del seu treball, res pot reclamar per haver tingut que substituir el primer forn per un segon forn com a conseqüència d’haver desaparegut el primer a causa d’un furt o robatori per part de terceres persones desconegudes, ja que segons estableix el Digest 50,16,5-1 l’arrendament d’obra es refereix a l’obra feta no a l’activitat per a fer l’obra; és a dir, el deutor, en aquest cas el contractista, ha d’assumir el risc de la desaparició del primer forn.
Sentència del TSJC de data 9 de març de 1995, RJ 286.
VIII Considerant que aquesta part del recurs és igualment desestimable, en primer lloc perquè no s’ha proposat ni practicat cap mena de prova que acrediti la destrucció del vehicle per cas fortuït, que en tot cas l’hauria d’acreditar ha part que invoca al seu favor aquesta causa d’extinció de les obligacions (vegeu Digest 19,2,9-4); però inclús en el cas de què s’estimés que el vehicle es destruït per cas fortuït, ha reserva de domini a favor del venedor no suposaria que el comprador quedés eximit de pagar el preu convingut, perquè no es tracta aquí d’un supòsit d’aplicació de ha regla res perit domino, sinó d’un problema diferent, com és el de determinar si la destrucció de la cosa comprada (en aquest cas amb reserva de domini) eximeix o no al comprador de pagar el preu estipulat,i què s’ha de resoldre en sentit negatiu, perquè segons es disposa en el Digest 43,24,11-12 una vegada perfeccionada la venda, el risc derivat de la pèrdua o deteriorament de la cosa objecte del contracte passa al comprador (nam et statim post venditionem contractam periculum ad emptorem spectat).
Sentència del Tribunal Superior de la Mitra de data 15/1/85, RJ 102.
II.- En segon terme, i per resoldre aquest litigi, s’ha de posar de manifest que la part que efectua el dipòsit esdevé deutora d’una prestació de donar a favor de la part agent. I com a deutora la forma d’aconseguir alliberar-se de la seva situació de subjecció, extingir el deute i satisfer l’interès del creditor no és altra que la de portar a terme el pagament o solutio. Si, per el contrari, desitja procedir a la consignació com a subrogat del pagament (STSJA 22-9-2000), per tal que tingui lloc un efecte alliberatori cal que concorrin els pressupòsits de l’esmentat subrogat del pagament. I en aquest ordre d’idees, s’ha d’assenyalar que la consignació requereix per a desenvolupar el seu efecte alliberatori que vagi precedida de l’oportú oferiment de pagament, de tal manera que la consignació, precedida de l’oferiment de pagament, esdevé possible quan el creditor no coopera amb el deutor per a possibilitar l’alliberament d’aquest darrer. És en aquests casos on el creditor incompleix ha seva càrrega de cooperació, que el deutor pot alliberar-se oferint, en primer terme ha totalitat del que es deu (Codi 8,43,9), i, solament, quan no s’accepta l’oferiment, consignant la prestació deguda. Aleshores, si concorren els dos pressupòsits, el deutor s’allibera de la seva prestació i trasllada el risc de la pèrdua o destrucció del bé al creditor, a l’igual que no es col·loca en situació de morositat (Digest 13,5,17).
Aute del TSJC de data 22/4/04, RJ 2321.
L’existència de la parcel·la i la seva edificabilitat s’ha d’examinar en el moment de gènesi o perfecció de la compravenda, sense que la modificació posterior del planejament urbanístic, que configura un límit d’interès públic al dret de propietat, es pugui emprar com a argument per a pretendre la ineficàcia de la compravenda, atès que des de la perfecció de la venda el risc de pèrdua, destrucció, malbaratament o canvis en les possibilitats edificatòries de la finca és a càrrec del comprador, segons la màxima “periculum est emptoris” (Codi 4,48,2). I, encara amb més claredat en el cas que ens ocupa, on no solament s’ha perfeccionat la venda, sinó que aquesta ha anat seguida de la traditio, per la qual cosa els agents van esdevenir propietaris de la parcel·la, el que fa que el risc de pèrdua o deteriorament, així com les alteracions negatives de les expectatives urbanístiques de la finca perjudiquin als amos del bé immoble, segons la regla “res perit domino”.
Sentència TSJC de data 22 de juliol 2004, autes 017/04.
Tags: compravenda
Arres: penitencials – confirmatòries
Secció: Juris. civil
“Les arres poden tenir com a funció la confirmació de la celebració del contracte i en aquest supòsit es qualifiquen de confirmatòries i la suma lliurada com a part del preu, de tal manera que ha de ser retornada en cas de resolució del contracte. Les arres poden tenir igualment la finalitat d’atorgar a les parts la facultat per desvincular-se del negoci celebrat mitjançant la seva pèrdua o el seu retorn duplicat, que són les que es denominen arres penitencials, o poden respondre també a la voluntat d’establir una sanció a càrrec de la part que incompleixi el contracte o es desvinculi del mateix unilateralment, que són les arres penals. Quan es dubta entre una i altra qualificació, cal tenir en compte que, segons el Digest 18,1,35,pr., les arres s’han de qualificar com a confirmatòries, a menys que es provi que clarament se’ls hi ha atribuït un caràcter diferent per les parts, atesa la naturalesa consensual que es predica del contracte de compravenda, com destaca la Sentència d’aquesta Sala de 25 de maig del 1995, que posa de relleu que la disposició del Codi 4,21,17, que presumeix que les arres són penals, es fonamenta en el dret hel·lènic que desconeixia, a diferència del romà, el caràcter consensual de la compravenda.”
Sentència del Tribunal Superior de Justícia, sala civil, de data 23 de desembre de 2008, autes 209/08.
“Als efectes del recurs interessa diferenciar les arres confirmatòries de les arres penals. Les primeres tenen corn a finalitat la de reforçar d’alguna forma l’existència del contracte, ja sigui per la via de significar una senyal o prova d’haver-se celebrat el contracte o per la de significar el començament d’execució del contracte; mentre que les arres penals tenen corn a finalitat establir una garantia del compliment del contracte, ja sigui per la via de la pèrdua de les arres o per la de retornar el doble de la quantitat lliurada en concepte d’arres en els casos d’incompliment. Segons el Digest 18,1,35,pr. les arres es consideren com una prova d’haver-se celebrat el contracte, ja que quod saepe arrhae nomine pro emptione datur, non eo pertinet, quasi sine arrhae conventio nihil proficiat, sed ut evidentius probari posset, convenisse de pretio. És cert que segons una disposició posterior, que es troba en el Codi 4,21,17 les arres tenen caràcter penal, però segons la doctrina del ius commune el caràcter penal de les arres es dóna en els casos d’haver-se lliurat abans de perfeccionar-se el contracte, mentre que en el supòsit d’haver-se lliurat les arres després d’haver-se celebrat el contracte, tenen el caràcter de confirmatòries, a menys que per pacte es convingui atribuir-els-hi una funció diferent, ja sigui penal o penitencial.”
Sentència del Tribunal Superior de Justícia, sala civil, de data 25 de maig de 1995, RJ 332.
Tags: arres, compravenda
Contracte de compravenda: naturalesa consensual
Secció: Juris. civil
“La compravenda és un contracte consensual, i tal com ho precisa el Digest 18,1,2, és el conveni entre les parts el que determina la perfecció del contracte i no el pagament del preu; així la compravenda es perfecta amb el mutu consentiment de les parts sobre la cosa venuda i sobre el preu de la mateixa.”
Sentència de la Sala civil del Tribunal Superior de data 23 d’abril de 2.009, ponent JL. Vuillemin, autes 243/08.
“En efecte, tant en el dret romà, com en el dret canònic, la compra-venda és un contracte consensual que es perfecciona per mutu consentiment o conformitat respecte al preu i a la cosa venuda, tal corn s’estableix en la INST. 2,22 i en el Digest sense necessitat d’ésser formalitzada per escrit. En el contracte de dia 31 d’agost de 1993, el consentiment és fefaent, la cosa determinada i el preu fixat, per tant es tracta d’una compra-venda perfecta entre les parts.”
Sentència del Tribunal Superior de Justícia de data 4 d’abril de 1996, RJ 560.
Tags: compravenda, negoci consensual
Vicis ocults: caducitat
Secció: Juris. civil
“La part que recorre exerceix en aquest cas l’acció de sanejament per vicis ocults, en la seva modalitat de l’acció quanti minoris, que de forma encertada desestimen les resolucions que han recaigut en les instàncies inferiors. Ara sols cal afegir que segons el Codi 4,58,2 aquesta acció s’extingeix al cap d’un any, termini que s’ha escolat, i que constitueix un termini de caducitat, ja que amb aquesta acció s’exercita un dret potestatiu; per consegüent la caducitat pot ésser apreciada pels organismes jurisdiccionals en base a l’al·legació que fa la part agent, en el seu escrit de contesta a la reconvenció, d’haver-se exercitat l’acció de forma extemporània.”
Sentència de la Sala Civil del Tribunal superior de Justícia de 18 de gener de 1.996, ref. 497.
“Hem d’entendre també que d’acord amb el vigent a les Valls d’Andorra, aquesta acció prescriu al cap de l’any d’haver-se convingut la compra-venda (Digest 21, 1, 38, pr.), Argumenta la sentència contra la qual es recorre en el seu considerand VII, que el termini de l’any comença a córrer des del dia de la venda.
…/…
En aquest punt s’ha de precisar que les disposicions del Digest 21,1,19-6 i Digest 21,1,20 segons les quals el termini de prescripció de l’any computa des de la formalització del contracte de compra-venda o des de la promesa de venda segons el dret romà, són unes solucions que s’estableixen quan la compra-venda recau sobre béns mobles que envelleixen o es deterioren en un termini breu de temps, ja que en aquests casos la dificultat de provar l’existència del vici o defecte augmenta amb el decurs del temps.”
Sentència del Tribunal Superior de Justícia de data 8 d’abril de 1.998, ref. 944.
Tags: compravenda, vicis ocults
