L’apel·lació conté queixa de la injustícia de la sentència; mentre que la restitució total conté petició de perdó per l’error propi o al·legació de l‘engany causat per l’adversari
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Quia appellatio quidem iniquitatis sententiae querellam, in integrum vero restitutio erroris proprii veniae petitionem vel adversarii circumventionis allegationem continet.
Ulpià: Digest 4, 4 Dels menors de 25 anys, 17 (D. 4.4.17)
* Aute Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 20/11/64, RJ 73
* Aute TS Mitra de data 20/10/76, RJ 12, en relació a la facultat d’apel·lar per a la imposició de les costes.
Tags: apel·lació
Apel·lació aute interdictal d’atur d’obres
Secció: Juris. processal
“II.- Sustenta amb raó la part recorreguda que l’Aute dictat, en data 30-04-2008, no impedeix la continuació del procés, sinó que l’objecte del mateix es decretar la procedència o no d’una mesura cautelar, consistent en l’aturada total o parcial de les obres que s’estan portant a terme, però que el procés relatiu a l’interdicte d’obra nova ha de continuar la seva tramitació.
Llegir la resta de l’article»
Tags: apel·lació, interdictes
Que no s’innovi trobant-se el litigi en apel·lació
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Pendente appellatione nihil innovetur.
* Sentència TSJC de data 18/3/04, RJ 2167, en relació al fet que preclosa la oportunitat de formular al·legacions no és moment oportú en el tràmit de conclusions o en el recurs d’apel·lació introduir qüestions noves, que, de ser examinades pel Tribunal, situarien en indefensió a una de les parts, amb vulneració del dret a la jurisdicció reconegut constitucionalment (cfr. art. 10 CA).
Tags: apel·lació
Tant s’ha de sotmetre al nou judici com ha estat apel·lat
Secció: "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Tantum devolutum quantum apellatum.
* Sentència TSJC de data 30/6/04, RJ 2201, en relació a que el judici d’apel·lacio se subjecta al principi de congruència i d’aportació de part.
Tags: apel·lació
El recurs d’apel·lació s’ha de dirigir contra el fallo de la sentència i no contra els arguments de la mateixa
Secció: Juris. processal, Jurisprudència
“L’apel·lant P3 S.A., malgrat haver obtingut un pronunciament que l’afavoreix, mostra la seva disconformitat amb els arguments de la sentència i demana d’aquesta Sala un pronunciament també desestimatori de l’excepció però per altres arguments, i explica que el Comú no havia renunciat a l’excepció i que la raó per la que el dret a reclamar el retorn no havia prescrit rau en que el moment inicial del còmput no és el del pagament, com indiquen l’article 8.2.d) de l’Ordinació sinó el de la sentència d’aquesta Sala (24 de gener de 2006) que finalment declarava correcta la desestimació, per silenci del Govern, de la llicència de construcció que se li havia demanat.
Aquesta Sala ha declarat en diverses sentències que el recurs d’apel·lació s’ha de dirigir contra el fallo de la sentència i no contra els arguments de la mateixa, de manera que si amb el recurs d’apel·lació es pretén mantenir el fallo -la correcta desestimació de l’excepció de prescripció en aquest cas- però per altres arguments que els de la sentència apel·lada, no és possible analitzar el contingut substantiu del recurs.
En conseqüència, no és procedent analitzar els arguments que P3 S.A. exposa en el seu escrit d’apel·lació sobre les raons en que s’hauria d’haver basat la sentència apel·lada per desestimar l’excepció de prescripció formulada pel Comú.”
Sentència de la sala administrativa del Tribunal Superior de data 5/11/09, numero 92-09.
Tags: apel·lació
Experiració del termini de 8 dies naturals per formular apel·lació en dia festiu: a presentar davant el Batlle de guàrdia
Secció: Juris. processal
“Segon.- La única qüestió que es discuteix en aquest cas, fa referència al còmput del termini dels recurs jurisdiccional.
Com ja ha jutjat varies vegades aquesta Sala, « el compliment dels terminis és una qüestió d’ordre públic processal » (veure per exemple, l’Aute 07-2007 de data 19 d’abril del 2007).
En aquest cas, cal aplicar les disposicions de l’article 141 de la Llei qualificada d’immigració, «el termini per presentar demanda jurisdiccional contra la desestimació expressa o tàcita del recurs de reposició és de vuit dies naturals».
L’abast d’aquest text l’ha ha fixat aquesta Sala (Aute 29-2006 del 23 de novembre del 2006). Aquest Aute diu principalment que si el termini «es compta en dies naturals, s’inclou en tot cas el darrer dia, sigui o no inhàbil».
La demandant indica que el darrer dia «és un dia festiu- un dissabte- i l’oficina jurídica està tancada i per tant és material i físicament impossible d’entrar un escrit.»
Però aquest argument no es adequat dels del moment que en aquesta situació, la demanda l’hagués pogut rebre el Batlle de guàrdia.
En efecte, segons els termes dels articles 55 i 56 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de1993 (BOPA 3/1994) :
Article 55
«El batlle de guàrdia assegura la permanència en el càrrec durant els dies inhàbils fixats en l’article 42.2 de la Llei Qualificada de la Justícia, durant les hores no hàbils segons l’article 42.3 de la mateixa llei i durant les hores no ordinàries de despatx i durant les hores i dies hàbils per a les matèries la competència de les quals sigui atribuïda al batlle de guàrdia.
Article 56
La competència del batlle de guàrdia s’estableix com segueix: a) El batlle de guàrdia, mentre sigui efectiva la guàrdia, serà competent per a tots els assumptes que siguin portats al coneixement de la Batllia…..»
Podem remarcar que la competència del Batlle de guàrdia és molt general; en particular, aquesta s’exerceix «durant les hores no ordinàries de despatx» i s’estén «a tots els assumptes que siguin portats al coneixement de la Batllia».
La demandant, per tant hauria tingut la possibilitat material de presentar la seva demanda en el termini dels vuit dies exigits per la Llei qualificada d’immigració.
Per aquests motius, la demanda s’ha de rebutjar i confirmar la sentència del Batlle .”
Sentència de la sala administrativa del Tribunal Superior de data 14/9/07, ponent B. Plagnet, núm. 49-2007.
Tags: apel·lació, terminis
Recurs de queixa. Òrgan competent per admetre l’apel·lació.
Secció: Juris. processal
“II.- S’ha de convenir amb la part recurrent que el recurs de queixa és el mitjà adequat per sol·licitar que s’analitzi per la Sala la denegació indeguda d’un recurs que esdevenia procedent (cfr. TSM Autes de 6-4-1981 i 15-6-1982), però la veritable clau de volta rau en determinar si l’Aute de 3-4-2007 contra el qual es presenta el recurs d’apel·lació i, en particular, la providència de 13-4-2007, que l’inadmet a tràmit, vulneren el dret a l’obtenció d’un pronunciament en aquesta alçada i menystenen així les garanties processals i constitucional contingudes a l’article 10 de la Constitució.
….
En efecte, no hi ha dubte que l’article 70 de la Llei Transitòria de procediments judicials atribueix al President de la Sala la verificació de les condicions d’admissibilitat del recurs segons la proposta del ponent, però no ho és menys que aquest control d’accés del recurs s’efectua una vegada s’ha assignat el recurs a la Sala Civil; és a dir, una volta ha estat formulat davant del jutge a quo i elevats els autes a aquesta Sala. En canvi, en el cas que ens ocupa no es vulnera l’article 70 de la Llei Transitòria, atès que el Batlle el que fa es inadmetre el recurs contra la providència perquè considera que la mateixa no és recurrible davant del Tribunal Superior de Justícia.
I és des d’aquestes coordenades que s’ha d’analitzar si es conculca el dret de defensa de la part ara recurrent en queixa o no. I la resposta a la precedent qüestió ve determinada per la susceptibilitat d’ésser recorreguda davant aquesta Sala la resolució de 13-4-2007. Si l’esmentada resolució no és recurrible, no s’haurà limitat el dret de defensa de la part defenent i ara recurrent, mentre que si la resolució era susceptible de ser recorreguda, la denegació del recurs formulat en temps i forma constituiria una hipòtesi d’infracció d’allò disposat a l’article 10 de la C.A.”
Aute de la sala civil del Tribunal Superior de Justícia de data 14/6/07, ponent JM. Abril, autes 120/07.
Tags: apel·lació
El Tribunal Constitucional entén que el dret a la jurisdicció ha de prevaldre sobre l’error en la formulació d’un recurs que en determinaria la seva desestimació
Secció: Juris. processal, Jurisprudència
“Per tant, el Tribunal Constitucional hagués hagut de ser informat, a través l’escrit de recurs d’empara de la desestimació del seu incident de nul·litat d’actuacions pel Tribunal Superior de Justícia. Aquest aute de desestimació no era un element desconegut pel recurrent i per la seva representació processal, per tant, no es tracta, pròpiament dit, d’un element nou susceptible de revocar l’aute d’inadmissió a tràmit del Tribunal Constitucional.
Tanmateix, del contingut d’aquest recurs de súplica se’n deriva que el recurs d’empara del Sr. Francesc Mora Planas va ser declarat inadmissible a tràmit no pas a causa d’un falliment intencional del recurrent o de la manca manifesta de contingut constitucional, sinó d’un error material i objectiu del seu advocat al qual havia confiat la defensa dels seus interessos. En aquestes condicions, no seria equitable, tant pel que fa a l’article 10.1 de la Constitució, com pel que fa a l’article 6 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats, de fer assumir al recurrent la falta d’aquell en qui havia dipositat la seva confiança.
Per aquests motius, el Tribunal Constitucional estima el recurs de súplica del Sr. Francesc Mora Planas i l’autoritza, si així ho creu oportú, a presentar novament el seu recurs d’empara en el termini previst a l’article 88.1 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, comptat a partir de la notificació d’aquest aute.”
Aute del Tribunal Constitucional de data 12/10/09, actuant com a ponent D. Maus, causa 2009-7-RE.
Tags: apel·lació
Inviabilitat de presentar el recurs d’apel·lació al Notari
Secció: Juris. processal
Per sentència de data 2/3/09, nº 13-2009, el Tribunal Superior entén la impossibilitat de presentar l’escrit d’apel·lació mitjançant el seu lliurament al Notari per tal que el trameti a la Comissió Tècnica d’Urbanisme, doncs entén que “L’article 112 del Codi de l’Administració es taxatiu en establir que les sol·licituds formulades pels particulars han de ser presentades a l’autoritat competent per a prendre la decisió d’acord amb les normes vigents i dins els terminis establerts. Aquesta disposició s’ha d’aplicar igualment. quan es tracta de recursos administratius, que no son més que una modalitat especifica de les sol·licituds formulades pels particulars davant de l’Administració, corn ja ha declarat aquesta Sala pel que fa a l’article 113 del Codi, que es troba inclòs en el mateix capítol i secció que l’anterior.
D’altra banda, l’article 132 del mateix cos legal disposa que “quan un acte hagi d’ésser executat en una oficina pública, el termini expirarà l’últim dia a i hora normal de tancament de les oficines, llevat del cas que s’estableixi altrament”.
De l’aplicació combinada d’aquests dos preceptes se’n desprenen dues conclusions. En primer lloc, que el recurs d’alçada havia de ser presentat a la Comissió Tècnica d’Urbanisme, corn a òrgan competent per a resoldre’l, i en segon lloc que el termini per a fer-ho finalitzava l’últim dia hàbil, a l’hora del tancament de les oficines públiques.
En cap lloc es preveu la possibilitat de que el recurs sigui interposat vàlidament davant de Notari, de manera que les argumentacions de l’agent sobre aquest punt han de ser integrament desestimades.”
En el mateix sentit veure sentència de data 14/9/09, núm. 76-2009.
Tags: apel·lació, urbanisme
Inadmissió de l’apel·lació quan no hi ha perjudici per l’apel·lant
Secció: Juris. administrativa
“Aquesta Sala ja ha indicat (sentència 97-31, de 14 de juliol de 1997 i 2004-59, de 17 de novembre de 2004) que un dels requisits essencials del recurs és el del perjudici o gravàmen, de manera que no és admissible la seva interposició quan el fallo de la sentència ha estat favorable a qui interposa el recurs d’apel·lació.”
Sentència de la sala administrativa del Tribunal Superior de data 14/9/09, ponent L. Saura, núm. 82-2009.
Tags: apel·lació
Resolució objecte de recurs: superació de la literalitat del recurs
Secció: Juris. processal, Jurisprudència
La Sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia per sentència (34/2009) de data 20 d’abril de 2.009, ponent B. Plagnet, entén la improcedència de declarar inadmissible el recurs malgrat anar adreçat contra un acte administratiu preparatori, en l’àmbit urbanístic, quan en la mateixa data s’ha aprovat l’acte definitiu, en entendre que el jutge s’ha d¡esforçar, quan les circumstàncies del cas ho permeten, a preservar l’exercici del dret a la jurisdicció previst a l’article 10 de la Constitució.
Tags: apel·lació
Els terminis de recurs no són susceptibles de pròrroga
Secció: Juris. processal, Jurisprudència
El ple de la Sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia per Aute de data 20 de maig de 2.007 (19-2009) entén que els terminis de recurs venen determinats per la llei i no poden ser modificats per aplicació del principi de confiança legitima, atès que l’article 130 del Codi de l’Administració, al qual es remet l’article 32 de la llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, preveu la possibilitat de concedir una pròrroga dels terminis legalment establerts, a petició dels interessats, però exclou taxativament de la mateixa els terminis dels recursos administratius i jurisdiccionals. En conseqüència, és clar que el termini de vuit dies hàbils en què s’havia de presentar el recurs d’apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles, degudament fonamentat, no podia ser objecte de cap tipus de pròrroga, de manera que l’apel·lació presentada per l’agent era efectivament extemporània.
Tags: apel·lació
Recurs d’apel·lació: naturalesa, al·legacions i legitimació consellers de comú
Secció: Juris. administrativa
Per sentència de data 21/7/08, nº 56-2008, el Tribunal Superior en seguiment d’altra sentència nº 2001-17, de 9 de març de 2001, entén que si bé no hi ha legitimació per impugnar una sentència mitjançant un recurs d’apel·lació que ha estat favorable, atès el que disposa l’article 57 de la Llei de la jurisdicció administrativa indica que aquest recurs es podrà interposar per “qualsevulla part que es consideri perjudicada per la sentència”; la naturalesa del recurs d’apel·lació permet a les parts reproduir les al·legacions fetes en la primera instància, possibilitat que correspon, òbviament, a l’apel·lant, però també a l’apel·lat, ja que si no fos així mai podria obtenir una resposta jurisdiccional a allò que va al·legar, en no poder recórrer la sentència perquè li havia estat favorable. Per tant, tot i que el Comú no pot apel·lar la sentència favorable, i en conseqüència si només hagués apel·lat ell no li seria admissible el recurs, els arguments que exposa en el recurs d’apel·lació s’han d’analitzar en aquesta instància exclusivament en la mesura que una altra part en el litigi ha apel·lat la sentència i com si el Comú els hagués fet valer en el seu escrit d’oposició a l’apel·lació.
El Tribunal Superior entén que els consellers de comú tenen legitimació per impugnar un acord del Comú, atès que la legitimació activa correspon a aquelles persones que tenen un interès directe en l’anul·lació de l’acte impugnat, interès que existeix quan s’obté algun benefici o s’evita algun perjudici mitjançant la declaració d’invalidesa de l’acte impugnat; en el cas dels consellers d’una corporació local les decisions de l’òrgan del Comú del que formen part afecten la seva esfera d’actuació com a membres electes de la corporació i no se’ls pot negar el dret a palesar la seva discrepància per les vies dels recursos administratius i jurisdiccionals pertinents.
Tags: apel·lació, legitimació
