Codi de conducta ètica i professional per a l’administració pública

El Govern ha donat a conèixer mitjançant avís publicat al Bopa el Codi de conducta per a l’administració pública (codi de conducta i ètica professional) que pretén ser un recull de normes ja existents en la legislació actual, però alhora també un desenvolupament d’aquelles mancances o pautes poc definides, inspirats per la Recomanació nºR(2000)10 del Comitè de Ministres del Consell d’Europa sobre els Codis de conducta per als agents públics; tenint en compte que la tendència general a nivell internacional per lluitar eficaçment contra la corrupció consisteix en la unificació de criteris en matèria de cooperació mitjançant la ratificació de les Convencions Penal i Civil sobre la corrupció, del Consell d’Europa, Llegir la resta de l’article»

Tags: ,

El TC entén que les administracions públiques estan legitimades per recórrer en empara

“No és la primera vegada que aquest Tribunal s’enfronta a la qüestió, certament complexa, de determinar si els poders públics són titulars dels drets de l’article 10 de la Constitució i, en conseqüència, si poden demanar empara davant de decisions judicials, malgrat que aquestes beneficiïn determinades persones físiques o jurídiques. En una resolució molt recent (causa 2009-13,14 i 15-RE) el Tribunal va advertir, en un obiter dictum, que, en puritat, el procediment d’empara per la seva pròpia naturalesa respon a la idea de que els ciutadans puguin defensar els seus drets constitucionals (“els drets fonamentals de la persona i les llibertats públiques”, diu la Constitució) davant de l’actuació dels poders públics, més que no pas a la de fer possible que aquests poders defensin les seves competències davant de decisions d’altres poders, en aquest cas, davant de decisions del poder judicial. Tanmateix, en una altra resolució prèvia (2006-22 i 25-RE), el Tribunal va establir clarament que, malgrat les matisacions que normalment s’han d’introduir en els emparaments instats per organismes públics o parapúblics, l’article 102 de la Constitució no exclou la possibilitat que aquests siguin titulars dels drets de l’article 10.
En definitiva, d’acord amb aquesta doctrina inicial i amb les matisacions que s’hi han incorporat, es pot afirmar que, a avui per avui, en l’ordenament andorrà els organismes públics estan legitimats per sol·licitar l’empara constitucional quan consideren que s’ha vulnerat algun dels seus drets de l’article 10 de la Constitució. Aquesta conclusió, podria afegir-se ara, és especialment pertinent pel que fa als drets pròpiament processals de l’article 10.2 de la Constitució -és a dir, els drets que els hi garanteixen la possibilitat de defensar els seus drets i interessos i de fer-ho en igualtat d’armes processals-; en canvi, pel que fa alguns dels drets de l’apartat primer d’aquest article, i destacadament al dret a obtenir una resolució judicial fonamentada en Dret -atès que no conté garanties processals, sinó substantives que poden afectar a la interpretació i aplicació del Dret, malgrat que des d’una perspectiva molt acotada- caldria matisar la premissa general en el sentit que el paràmetre o cànon d’enjudiciament constitucional ha de ser en aquest cas especialment estricte per tal de no convertir el recurs d’empara en un procediment per debatre sobre les interpretacions realitzades pel poder judicial sobre l’abast de les funcions i competències dels altres poders públics.”
Sentència del Tribunal Constitucional de data 2/12/09, ponent Carles Viver, causa 2009-6.

Tags: ,

El Govern informa que reduirà els terminis per a l’oberta de comerços

El Govern informa que els tràmits administratius d’obertura de comerços es reduiran fins a un màxim de 3 setmanes mitjaçant l’agilització dels tràmits administratius d’obertura de comerços, treball que s’està duent a terme en l’àmbit de la Taula de turisme i comerç. La mesura podria ser una realitat com a molt tard a principi de l’any vinent.

Queixes del sector en relació als terminis per constituir una societat i obrir un comerç.

Tags:

Principi de confiança legítima en les relacions entre l’administració i els ciutadans

“Tercer.- En resulta de la relació d’aquests fets que, durant uns 3 anys, el Sr. J.C.G. ha estat interlocutor reconegut pel Govern, sense que això no contradigui la regularitat d’aquests poders. En aquestes condicions, el Sr. J.C.G. podia pensar legítimament que el Govern, el considerava com el representant legal de la societat T.O. SL.
Les relacions entre l’administració i els ciutadans han de respectar el principi de «confiança legítima», com han reconegut els drets de certs països veïns, així com les jurisdiccions europees. Podem citar per exemple, la sentencia del Tribunal Constitucional espanyol de data 23 de maig de 1987 ( 65/1987) : «la confiança del ciutadà és la principal derivació del principi de la seguretat jurídica, i per consegüent, un valor susceptible de protecció en la mesura en que la seguretat jurídica hi és»”
Sentència de la sala administrativa del Tribunal Superior de data 14/9/07, ponent B. Plagnet, número 47-2007.

Tags: ,

Orientació política del cap de govern als ministres i secretaris d’estat

El Bopa d’avui (21/53) publica el missatge d’orientació política del Cap de Govern als ministres i secretaris d’Estat, del 9 de juliol del 2009, en relació a la gestió i mètodes de treball del Govern, en el qual es fa menció, entre d’altres, als següents extrems:
“Hem de fer el necessari per eliminar qualsevol espurna d’inconstitucionalitat en els projectes de llei que es portin a l’aprovació del Consell de Ministres per a la seva ulterior tramesa al Consell General. Aquesta recomanació val també, no cal dir-ho, per a l’elaboració dels textos reglamentaris.”
“e) La societat civil està irritada pel nombre exagerat i la complexitat evident de les normes que l’Administració li imposa:
Noves disposicions que se sobreposen, sense inserir-s’hi de forma clara, a disposicions ja existents. Textos obscurs que plantegen tota mena de dificultats d’interpretació i d’aplicació.
Procediments inútilment complexos en els quals apareix l’espurna de desenvolupaments contenciosos. Disposicions, sense contingut normatiu, que només han de figurar en les exposicions de motius o en els debats. Utilització d’una mena de llenguatge codificat que només coneixen els iniciats i que dóna a l’Administració i a alguns especialistes el monopoli de la interpretació.
En conseqüència, us demano:
De verificar, abans de preparar una norma jurídica, que el problema no pot trobar una solució per altres vies com podrien ser: accions d’informació o de persuasió, negociació amb els agents socials, convenis o una millor organització dels vostres serveis.
Ens hem de preguntar sempre, abans de promoure noves regulacions, si les normes existents no són un marc jurídic suficient.
D’esforçar-vos per netejar el nostre ordenament jurídic de normes que hagin esdevingut obsoletes o inútilment exigents.
I de fer-ho afavorint el coneixement i la comprensió d’un dret davant del qual ningú pot al·legar ignorància. La codificació ofereix un marc privilegiat per reunir un cos de regles fins avui esclatat en nombrosos textos. Cal modernitzar i simplificar el dret administratiu.”

Tags: