Legalis advocats Andorra » Nº 14

Nº 14 – Juny

BUTLLETÍ D’ACTUALITAT JURÍDICA

Nº 14 – Juny 2010

Les reduïdes dimensions territorials d’Andorra i el nostre tradicional esperit emprenedor, ens han portat sovint a establir relacions comercials més enllà de les nostres fronteres. Aquest fet determina una especial singularitat i complexitat en matèria de contractes mercantils, no sempre de fàcil solució i que requereix d’una adequada previsió en el contracte, així com d’acords entre els Estats per a l’harmonització i seguretat en el tràfec mercantil, d’especial transcendència en el procés de creació del mercat únic europeu.

Així quan l’empresari andorrà ha de contractar uns serveis, o comprar una mercaderia, a l’estranger, posa molt interès en determinar l’objecte de la prestació, la modalitat de pagament del preu, els terminis de lliurament, les obligacions accessòries, les causes d’incompliment i les facultats de resolució del contracte, així com les corresponents indemnitzacions a percebre. Un cop haurem repassat tots aquests elements, i havent-los negociat amb l’altra part, entendrem que el contingut del contracte ens convé i ens predisposarem a signar-lo.

Tanmateix en aquesta revisió sovint ens haurà passat per alt una clàusula, normalment situada a la part final del contracte i de no més de tres o quatre línies, intitulada “jurisdicció i llei aplicable”, especialment important i essencial en els contractes internacionals, i que per aquells que no són juristes pensaran que és una clàusula d’estil a la què segurament no cal donar més importància. Tot el contrari, no fer atenció a aquesta clàusula pot suposar malmetre tota la cura que haurem posat en la negociació de les condicions del contracte i trobar-nos possiblement en situacions i càrregues que no desitgem.

La clàusula de llei aplicable estableix sota el dret de quin país, i segons el cas de quina regió, s’interpretaran els drets i les obligacions que haurem acceptat en el contracte. Així doncs no serà el mateix que s’interpretin segons la llei andorrana, la llei francesa, o encara més important segons la xinesa. A títol d’exemple la compravenda no es perfecciona de la mateixa a Andorra que Alemanya.

En cas d’incompliment o disconformitat amb l’altra part respecte l’execució del contracte i en el cas que haguem de recórrer als tribunals, la clàusula de la jurisdicció competent ens pot obligar a pledejar en uns tribunals estrangers, amb la càrrega d’haver de contractar uns serveis jurídics fora d’Andorra.

El caràcter internacional dels contractes, tan habitual a Andorra com arreu atesa la globalització de l’activitat econòmica, ha determinat la necessitat d’activar mecanismes per a l’harmonització de solucions a aquestes situacions, tant en l’àmbit de les legislacions internes dels països, com mitjançant tractats i instruments internacionals, alguns d’ús molt generalitzat (la Convenció de les Nacions Unides sobre els Contractes de Compravenda Internacional o els principis UNIDROIT).

Aquests mecanismes són especialment intensos en l’àmbit europeu, del qual Andorra té vocació i alhora necessitat de participar-hi, en el repte d’harmonitzar 27 legislacions i cultures molt diferents, i més enllà de les nombroses directives comunitàries que tenen aquest propòsit, des dels anys 90 el Parlament Europeu ha endegat un procés d’unificació del dret privat europeu, i de manera específica en matèria de contractes. Pensem que aquest procés és especialment interessant per Andorra, atesa l’absència, i alhora dificultat, de disposar d’una àmplia normativa mercantil.

Amb la voluntat de donar a conèixer el contingut d’aquests treballs i per la utilitat que puguin tenir per als operadors andorrans, al web de Legalis-Advocats hem obert una secció intitulada “dret contractual europeu”, en la què donarem a conèixer les principals propostes i novetats en aquest àmbit, amb especial referència a aquelles que s’orienten a una proposta no normativa, compatible per tant amb les legislacions nacionals, sorgides de l’àmbit acadèmic i de lliure remissió pels contractes, acceptades per la seva utilitat, com ho han estat les normes de dret romà i a l’estil del dret anglosaxó. Aquest podria ser un marc de remissió interessant pel nostre dret mercantil, doncs la millor regulació del contracte és aquella que les parts puguin incorporar en el propi contracte, també per remissió a determinats principis o regulacions, amb l’objectiu de donar seguretat jurídica a les parts, doncs aquest ha de ser el primer objectiu del contracte.

Tot plegat no és senzill. Si tens dubtes, ens pots adreçar la teva consulta aquí.

Llorenç BALLESTER Cristina BIFET Manel CASAL Miquel JULIÀ