Nº 12 – Abril

BUTLLETÍ D’ACTUALITAT JURÍDICA

Nº 12 – Abril 2010

En aquests darrers dies s’ha parlat amb to crític del funcionament de la justícia, en motiu de la conferència del president de la Batllia organitzada per l’Empresa Familiar Andorrana, en la què sense embuts s’ha demanat una atenció urgent, quasi desesperada, a un dels tres pilars de l’estat de dret.
D’ençà l’aprovació de la constitució, Andorra ha fet un gran esforç de modernització dels poders públics, amb voluntat de respondre a les creixents necessitats dels ciutadans d’una societat que ha evolucionat molt ràpidament, si bé aquest esforç s’ha repartit desigualment, essent una constant l’oblit de la justícia. Aquest oblit pot obeir al moviment pendular per apartar-se del model de justícia dels antics veguers, i alhora a la voluntat del poder polític, més o menys conscient i estesa arreu, de limitar el rol del poder judicial, en un equilibri desigual dels tres poders.
La importància de la justícia per a la consolidació de l’estat de dret, democràtic i social no ha estat en consonància amb les prioritats que han establert els responsables polítics, fins arribar un punt en el què el retard pot començar a ser insalvable. Convenen actuacions urgents per proporcionar mitjans i estabilitat a qui tenen la complexa i difícil tasca de resoldre els conflictes, reformes legislatives, però alhora dignificar la funció jurisdiccional, també per part de qui l’exerceixen. Als advocats, principals col·laboradors de la justícia segons la llei, ens correspon igualment una aportació positiva en aquest repte.
L’administració de justícia és fonamentalment un servei públic, un servei públic essencial per garantir als ciutadans els nostres drets, que ordena el model de convivència impedint que s’imposi el més fort, i és un element essencial per al desenvolupament econòmic, doncs no es pot atraure inversions sense una justícia àgil i eficaç, sense tutela judicial efectiva. Si aquest servei públic no funciona, no és exagerat dir que l’Estat no funciona.
La millora de la justícia finalment és un repte de tots, perquè és la garantia als nostres drets, doncs no hi ha dret sense justícia, i una justícia que arriba tard i malament no és justícia. Segueixen sent vigents les màximes del Manual Digest “Ala Justicia se deu tenir sempre gran amor, y veneració; Procurar que esta gloriosament regnie enlas Valls; pues sempre es lo fonament desa Conservació” (14) i  “Donar la ma, y auxiliar ala Justicia ab forsas, y diners quant sia menester: pues tot redunda en benefici de la terra” (15).
Llorenç BALLESTER      Cristina BIFET      Manel CASAL     Miquel JULIÀ



NOTÍCIES

Estadístiques judicials: un Batlle civil fa una mitjana de 531 resolucions l’any

Programa destinat al finançament privilegiat d’empreses i negocis

Nomenats els vocals de la Junta Electoral


NOVETATS NORMATIVES

La comissió legislativa d’economia tanca el redactat del Projecte de llei de modificació de la Llei de la comptabilitat dels empresaris

Entra a tràmit parlamentari la proposició de Llei del voluntariat

Proposta d’aprovació de la ratificació de 10 acords en matèria d’intercanvi d’informació fiscal

Reglament del Comú d’Andorra la Vella per a l’atorgament de subvencions

Nou procediment simplificat per a les sol·licituds d’obertura i de trasllat de comerç

Els grups parlamentaris proposen conjuntament la proposició de llei de modificació de la Llei del Tribunal de Comptes

El Govern modifica el Reglament de pesca


RESOLUCIONS JUDICIALS

Paràmetres relatius a l’ocupació del sòl: nul·litat dels articles 36.5 i 37.5 de les Ordenacions reguladores de la normativa subsidiària i de rehabilitació d’edificis d’Ordino en relació a la fondària màxima dels edificis

Sòl urbà consolidat: prova serveis bàsics, delimitació unitats d’actuació

Classificació i amplada carreteres en el POUP

Impugnació de les resolucions d’expropiació

Costes en els procediments administratius, defensa del Govern com a ingrés del Tresor públic

Distinció entre taxes i tributs. Límit quantitatiu de la taxa


AFORISMES

Qui transigeix ho fa sobre la cosa dubtosa i sobre un litigi incert i no acabat; però qui pacta concedeix per causa de donació i per liberalitat una cosa certa i indiscutible

Admeten els antics que un pacte fosc o ambigu perjudiqui al venedor i a l’arrendador, en mans de qui estava establir una clàusula més clara

Quina cosa hi ha tan conforme a la lleialtat humana, com respectar el que els homes entre si varen pactar?

S’obliga a exhibir els comptes als banquers i no a altres persones, perquè l’ofici i servei dels banquers és d’interès públic, i tenen com a principal deure el fer diligentment els comptes dels seus negocis

La veritat no es vicia pels errors de les coses fetes

En les ambigüitats que neixen de les lleis, ha de tenir força de llei el costum o l’autoritat de les coses jutjades de manera constant i anàloga

Es fa frau de llei quan es fa allò que la llei no volia que es fes, però que no va prohibir-ho; i el que separa el dit del que es pensa, això mateix separa el frau del que es fa contra la llei