Interdicte unde vi d’un arrendatari respecte el nou propietari
Publicat per Manel Casal | Secció Plets del Digest
Presentació del cas
L’arrendatari d’un predi no va admetre aquell a qui el propietari havia venut el predi, en haver-lo posat en possessió, i posteriorment l’arrendatari fou llençat amb violència per un tercer, i es demanava qui tindrà l’interdicte unde vi (amb violència).
Marcel: Digest 43, 16 De l’interdicte de la violència i de la violència armada, 12. (D. 43.16.12)
Respostes
Vaig dir que en res importava que l’arrendatari hagués impedit l’entrada al propietari que volia entrar, o que hagués rebutjat al comprador, o qui al propietari hagués disposat que se li lliurés la possessió. Així doncs li escaurà l’interdicte unde vi a l’arrendatari, i aquest quedarà obligat per l’interdicte de l’arrendador, a qui s’entendrà que va expulsar en no lliurar la possessió al comprador, llevat que aquest ho hagués fet per justa i plausible causa.
Marcel: Digest 43, 16 De l’interdicte de la violència i de la violència armada, 12. (D. 43.16.12)
Havent venut un predi aquell que el va cedir en arrendament, va establir que el comprador entrés en la vàcua possessió, l’arrendatari li va impedir entrar, i posteriorment el comprador va expulsar a l’arrendatari, es demana respecte els interdictes unde vi. S’establí que l’arrendatari estigués obligat per l’interdicte del venedor, perquè en res importa que aquest hagués impedit l’entrada a aquest o a un tercer, o enviat per la seva voluntat, doncs no s’entén perduda la possessió abans que li hagués estat lliurada al comprador, perquè ningú tindria la intenció de perdre per causa d’un comprador la possessió que el comprador que no hagués adquirit; i també el mateix comprador, que posteriorment va emprar la força, està obligat per l’interdicte de l’arrendatari, perquè el predi fou posseït mitjançant la força, no per ell mateix, sinó pel venedor, a qui se li hauria tret la possessió. Es demanava si s’havia de donar auxili al comprador, si amb la voluntat del venedor hagués expulsat posteriorment a l’arrendatari. Vaig dir que no havia de ser auxiliat qui hagués acceptat un mandat il·lícit.
Papinià: Digest 43, 16 De l’interdicte de la violència i de la violència armada, 18, pr. (D. 43.16.18.pr.)
Per recobrar la possessió se sol donar un interdicte, si algú fos expulsat per la força de la possessió d’un predi o de cases: se li concedeix l’interdicte unde vi, pel qual qui el va llançar és obligat a restituir-li la possessió.
Instituta 4, 15 Dels interdictes, 6 (I. 4.15.6)
Diu el pretor: “Si algú impedís amb dol dolent que estigui en possessió dels béns qui tingui el meu permís o de qui tenia la jurisdicció competent, donaré acció pel fet al valor del que motivà el lliurament de la possessió”. El pretor proposà aquest edicte amb gran previsió, doncs lliuraria inútilment la possessió per assegurar alguna cosa, si no protegís a qui se li hi havia lliurat la possessió i no reprimís a aquells que ho impedissin.
Ulpià: Digest 43, 4 De l’interdicte que no es faci violència a qui se li doni la possessió, 1, pr. i 1 (D. 43.4.1.pr. i 43.4.1.1)
S’establí que qui reindindica d’aquell contra qui va poder exercir l’interdicte unde vi, interposava vàlidament l’interdicte, malgrat estigués pendent el judici.
Papinià: Digest 43, 16 De l’interdicte de la violència i de la violència armada, 18, 1 (D. 43.16.18.1)
Diu el pretor: “Restituiràs al demandant en el predi d’on l’has expulsat, tu o el teu personal, i amb tot el que en aquell moment ell tenia en aquest lloc”. “Tan sols en el termini d’un any, després d’un any, donaré judici pel guany que va obtenir aquell que expulsà amb violència”. Aquest interdicte es proposa en l’edicte per aquell que ha estat expulsat d’un predi amb violència, doncs era el més just ajudar a l’expulsat, pel què es proposa aquest interdicte a l’objecte de recuperar la possessió.
Ulpià: Digest 43, 16 De l’interdicte de la violència i de la violència armada, 1, pr i 1 (D. 43.16.1.pr. i 43.16.1.1)
S’entén que ha estat expulsat mitjançant violència aquell que no posseïa materialment, perquè se l’ha privat de la possessió que retenia amb la intenció.
Ulpià: Digest 43, 16 De l’interdicte de la violència i de la violència armada, 1, 24 (D. 43.16.1.24)
Qui va ser expulsat per força, ha de recuperar tot el dany que hagués patit per l’expulsió.
Ulpià: Digest 43, 16 De l’interdicte de la violència i de la violència armada, 1, 31 (D. 43.16.1.31)
Es considera fet amb violència el que es fa contra algú que ho vol impedir; i clandestinament quan es fa malgrat tenir controvèrsia o cregués que pot tenir-la.
Quint Muci Escèvola: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 73, 2 (D. 50.17.73.2)
Es tindran en compte els fruits des del dia en què hom va ser expulsat de la possessió, encara que en els altres interdictes es computen des que s’interposen, i no abans.
Ulpià: Digest 43, 16 De l’interdicte de la violència i de la violència armada, 1, 40 (D. 43.16.1.40)
Es posseeix amb violència sempre que ha estat expulsat qui estava en possessió, encara que no fos propietari.
Paule: Digest 43, 16 De l’interdicte de la violència i de la violència armada, 8 (D. 43.16.8)
Actua amb violència, qui no deixa que el posseïdor usi al seu arbitri del que posseeix, ja sigui sembrant, cavant, llaurant, edificant alguna cosa, o en general fent qualsevol cosa que tregui la lliure la possessió a l’adversari.
Pomponi: Digest 43, 16 De l’interdicte de la violència i de la violència armada, 11. (D. 43.16.11)
S’establí que qui reindindica d’aquell contra qui va poder exercir l’interdicte unde vi, interposava vàlidament l’interdicte, malgrat estigués pendent el judici.
Papinià: Digest 43, 16 De l’interdicte de la violència i de la violència armada, 18, 1 (D. 43.16.18.1)
Tampoc no podem pactar que no s’interposi l’interdicte de fet amb violència unde vi, quan s’escau per raó pública.
Paule: Digest 2, 14 Dels pactes, 27, 4 (D. 2.14.27.4)
Si per l’ús diari i una llarga quasipossessió, algú hagués adquirit el dret d’aqüeducte, no té cap necessitat d’explicar en mèrits de quin dret es va constituir aquesta servitud, és a dir, si es va constituir per llegat o d’una altra manera, sinó que disposa d’una acció útil per tal de poder provar que havent usat durant tants anys, no va posseir amb violència, ni clandestinament ni a precari.
Ulpià: Digest 8, 5 De la vindicació de servitud i de l’acció negatòria, 10, pr. (D. 8.5.10.pr.)
Contra el que es va fer amb violència o clandestinament, no es pot defensar amb cap excepció justa.
Ulpià: Digest 43; 24 De l’interdicte del que es feu violentament o clandestina, “quod vi aut clam”, 1, 3 (D. 43.24.1.3)
I d’aquesta manera Cels pregunta: si haguessis llançat mala llavor en un sembrat d’altri, amb el corresponent perjudici, el propietari o el parcer, si el predi fos arrendat, no tan sols poden mitjançant l’interdicte pel que es feu amb violència o clandestinament, sinó que també ha demandar-se amb l’acció pel fet.
Ulpià: Digest 9, 2 Comentaris a la Llei Aquília, 27, 14 (D. 9.2.27.14)
A l’ensems si haguessis ocupat la lliure possessió d’una finca, i després haguessis impedit l’entrada al seu propietari, no s’entén que hagis posseït amb violència.
Paule: Digest 41, 3 De les usurpacions i usucapions, 4, 27 (D. 41.3.4.27)
Accions
En dret clàssic l’arrendatari com a simple detentador de la cosa, i no posseïdor, no podia recórrer a la protecció interdictal. El dret postclàssic va concedir a l’arrendatari els interdictes possessoris. El fet que els fragments del Digest ans esmentats, reproduint els juristes clàssics, facin esment a aquesta facultat es deu a les interpolacions introduïdes.
Actio empti, acció de compra derivada del contracte consensual de compravenda, amb la qual el comprador por reclamar la cosa venuda, així com el pacífic ús i gaudi de la cosa venuda. Digest 19,1 i Codi 4, 49.
Actio conducti, acció que dimana del contracte d’arrendament, per la qual es protegeix a l’arrendatari per obtenir el lliurament de l’objecte de l’arrendament, així com el seu ús i gaudi. Instituta 3,24; Digest 19,2 i Codi 4.65.10.
Interdictum unde vi, interdicte que es concedeix quan el posseïdor ha estat expulsat violentament d’un predi pel demandant. Digest 43.16 i Codi 8.4.
Jurisprudència andorrana
* Sentència Mitra 29/2/88 227, en relació a l’interdicte per recobrar la possessió, que tan sols correspon a qui posseeix quan resultà expulsat violentament i posseïa civilment o natural, sense que es pugui discutir la propietat.
* Sentència TSJC 9/11/95 402, en relació a l’obligació de restitució del posseïdor de mala fe, per tal de restablir l’equilibri econòmic del titular legítim del dret que ha estat privat maliciosament.
* Sentència TSJC de data 21/3/96, RJ 548, en relació a la naturalesa de l’interdicte unde vi per a recobrar la possessió o anul·lar l’acte pertorbatori o inquietant, perquè era molt just concedir-lo a qui tenia la possessió tant si era natural com civil, ja que la natural, pertany també a aquest interdicte.
* Sentència TSJC de data 18/9/97, RJ 794, en relació a l’interdicte unde vi que per a la seva viabilitat requereixi de la interposició dins de l’any del fet pertorbador de la possessió.
* Aute TSJC de data 10/4/97, RJ 856, en relació a la impossibilitat de discutir la propietat en les accions interdictals per recuperar la possessió, tan natural com civil, sobre un camí als efectes de poder continuar transitant.
* Sentència TSJC de data 14/5/98, RJ 954, en relació a l’interdicte unde vi per recobrar la possessió, aquell que es veiés desposseït violentament, però no és adequat per discutir-se la propietat.
* Sentència TSJC de data 19/11/98, RJ 1001, en relació a l’interdicte unde vi per recobrar la possessió, que correspon a qui es veu desposseït violentament, tant si posseeix naturalment com civil.
* Sentència TSJC de data 10/6/99, RJ 1154, en relació a l’interdicte estrictament possessori, respecte a l’interdicte quod vi aut clam i de la protecció de la propietat i de qualsevol altre dret real.
Tags: interdictes
