Quan un camí públic s’ha perdut per avinguda de riu o per ruïna, el veí immediat ha de permetre el camí pel seu propi predi
Publicat per Manel Casal | Secció "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Cum via publica vel fluminis impetu vel ruina amissa est, vicinus proximus viam praestare debet.
Lavolè: Digest 8, 6 De com s’extingeixen les servituds, 14, 1 (D. 8.6.14.1)
* Sentència TSJC de data 13/11/03, RJ 2035, en relació a la servitud de pas que s’ha de constituir de forma forçosa quan la finca no té accés a un camí públic, requereix que es portin al plet els diferents propietaris de les finques veïnes i es fixi el pas pel lloc menys pertorbador pel predi servent, per la qual cosa s’ha d’examinar les possible sortides a la via pública pels diferents llindars de la finca en relació al camí, que a la vegada reporti la utilitat necessària pel predi dominant i amb fixació de la corresponent indemnització.
Tags: servituds
