No tots els supòsits poden preveure’s un a un en les lleis i els senatconsults, però quan en algun supòsit resulti evident el seu sentit, qui té la jurisdicció ha de procedir per analogia i dictar sentència en congruència

Non possunt omnes articuli singillatim aut legibus aut senatusconsultis comprehendi; sed cum in aliqua causa sententia eorum manifesta est, is qui iurisdictioni praeest ad similia procedere atque ita ius dicere debet.
Julià: Digest 1, 3 De les lleis, dels senatconsults i del costum immemorial, 12 (D. 1.3.12)
* Sentència TS Mitra de data 15/6/88, RJ 236, en relació al recurs de l’analogia per part del jutjador, que tan sols serà possible quan la ratio legis o causa final del precepte que s’ha d’aplicar correspongui, com un possible cas particular, el supòsit de fet no regulat, en quin cas la norma considerada s’aplica directament.
* Sentència TSJC de data 29/4/99, RJ 1119, en relació a la identitat de terminis de prescripció per responsabilitat extracontractual de l’administració pública i dels particulars.
* Sentència TSJC de data 22/7/99, RJ 1175, en relació al termini de prescripció d’un any de la responsabilitat extracontractual, d’aplicació en dret civil per analogia i coherència amb el que disposa l’article 61 del Codi de l’Administració, doncs on hi ha igual raó, ha d’haver-hi igual disposició.
* Aute TSJC de data 30/9/99, RJ 287, en relació al recurs de l’analogia i de les dificultats de la seva aplicació a matèries diferents, per la dificultat de trobar-hi la aedem ratio per poder aplicar-hi la aedem dispositio.
* Sentència TSJC de data 27/1/00, RJ 1315, en relació a l’aplicació de les disposicions de la Llei qualificada del matrimoni a la unió de parelles de fet i de les conseqüències que comporta la seva extinció, tant per la mateixa parella com pels fills que hi puguin haver, davant la inexistència de regulació material i processal de les mateixes.
* Sentència TSJC de data 13/10/00, RJ 1438, en relació a la interpretació integradora de l’ordenament jurídic, tant el context com els antecedents històrics com la realitat social d’Andorra, per a la fonamentació de les sentències, i del recurs a la analogia, respecte a la prescripció trienal en les relacions mercantils.
* Sentència TSJC de data 20/6/02, RJ 1787, en relació a la manca de legislació del Principat de tota regulació material i processal de la unió de les parelles de fet i de les conseqüències que comporta la seva extinció tant per la mateixa parella com pels fills que hi puguin haver, esdevé imprescindible utilitzar l’analogia.
* Sentència TSJC de data 20/6/02, RJ 1787, en relació a la manca de legislació del Principat de tota regulació material i processal de la unió de les parelles de fet i de les conseqüències que comporta la seva extinció tant per la mateixa parella com pels fills que hi puguin haver, esdevé imprescindible utilitzar l’analogia.
Enllaç d’interès

Tags:

Escriu un comentari