No demostrant l’actor allò que interessa al seu dret, guanyarà el demandat encara que ho hagués provat res

Qui accusare volunt, probationes habere debent, …. Actore enim non probante qui convenitur, etsi nihil ipse praestarit, obtineat.
Codi 2, 1 De la comunicació de la demanda, 4 (C. 2.1.4)
* Sentència TSJC de data 18/12/97, RJ 824, en relació a la mancança provatòria del preu de l’arrendament, doncs a manca d’acord entre les parts sobre l’import del lloguer, es vàlid el contracte pel preu menor.
* Sentència TSJC de data 13/3/97, RJ 743, en relació a la manca de prova dels fets invocats.
* Sentència TSJC de data 22/6/00, RJ 1383 i 1386-7, en relació a la càrrega de la prova de l’actor, doncs en defecte de prova del seu dret el demandat serà absolt encara que res hagués al·legat.
* Sentència TSJC de data 26/4/01, RJ 1573, en relació a la càrrega de la prova per part de la part actora.
* Sentència TSJC de data 24/1/02, RJ 1740, en relació a la càrrega de la prova per part de la part actora.
* Sentència TSJC de data 9/6/05, RJ 2508, en relació a la càrrega de la prova per part de la part actora dels fets constitutius de les seves pretensions.
* Sentència TSJC de data 9/6/05, RJ 2515, en relació a la distribució de la càrrega de la prova (onus probandi), per la qual correspon a la part agent la prova dels fets constitutius de la seva pretensió i a la part defenent l’acreditació dels fets extintius, impeditius i excloents.

Tags:

Escriu un comentari