Labeó distingeix entre fer “actes”, “gestos”, i “contractes”, i ho defineix així: “acte” és un terme genèric, ja sigui fet amb paraules o de fet, com l’estipulació o el lliurament de diner; “contracte” és l’obligació recíproca, que els grecs anomenen synallagma, com la compravenda, l’arrendament, la societat; el “gest” vol dir el que es fa sense l’emissió de paraules
Publicat per Manel Casal | Secció "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Labeo libro primo praetoris urbani definit, quod quaedam “agantur”, quaedam “gerantur”, quaedam “contrahantur”; et actum quidem generale verbum esse, sive verbis sive re quid agatur, ut in stipulatione vel numeratione; contractum autem ultro citroque obligationem, quod graeci sunallagma vocant, veluti emptionem venditionem, locationem conductionem, societatem; gestum rem significare sine verbis factam.
Ulpià: Digest 50, 16 De la significació de les paraules, 19 (D. 50.16.19)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 10/6/61, RJ 45
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 30/3/66, RJ 95
* Sentència TS Mitra de data 10/11/80, RJ 260
* Sentència TS Mitra de data 11/11/80, RJ 32, en relació als principis de conservació, eficàcia dels contractes i autonomia de la voluntat.
* Sentència TS Mitra de data 30/3/89, RJ 284, en relació a la noció de contractum que suposa obligació d’una i altra part, respecte un contracte de compravenda.
* Sentència TS Mitra de data 19/4/93, RJ 404, en relació l’obligat compliment del pactes d’un contracte d’assegurança, en ordre a la determinació del risc que cobreix la pòlissa.
* Sentència TSJC de data 20/6/96, RJ 582, en relació a que els possibles vicis i defectes del contracte no poden ser invocats front a un tercer aliè al contingut i marc subjectiu de la relació contractual.
* Sentència TSJC de data 19/6/97, RJ 775, en relació a la realitat i existència d’un contracte, el qual queda perfeccionat pel consentiment de les parts i que comporta segons el contingut del mateix, obligacions per a una i altra part, i cadascuna d’elles és compel·lida respecte l’altra al que segons el vincle contractual s’ha estructurat.
