Els usos i els costums s’han de tenir en compte en els judicis de bona fe
Publicat per Manel Casal | Secció "Nulla dies sine linea" - La frase del dia
Ea enim, quae sunt moris et consuetudinis, in bonae fidei iudiclis debent venire.
Ulpià: Digest 21, 1 De l’edicte edilici i de l’acció redhibitòria i de l’acció de reducció del preu, 31, 20 (D. 21.1.31.20)
* Sentència TS Mitra de data 2/12/91, RJ 365, en relació a la bona fe que ha de presidir l’atorgament i el compliment dels contractes, essent contrari a aquest principi exigir de l’altra part la preconstitució de la prova de les hores que esmerçava en un contracte d’obra.
* Sentència TSJC de data 19/9/96, RJ 616, en relació al principi de bona fe contractual per a la imposició de les costes processals.
* Sentència TSJC, de data 16/1/97, RJ 713, en relació al principi de bona fe en l’execució dels contractes.
* Sentència TSJC, de data 17/4/97, RJ 749, en relació a que la solució de les qüestions que no preveuen de forma expressa les parts contractants, s’ha de deduir del sentit i finalitat del contracte i del principi de bona fe que informa tota matèria contractual; considerant que forma part del contingut del contracte tot allò que es deriva de la seva finalitat i dels interessos de les parts contractants.
* Sentència TSJC, de data 16/10/97, RJ 813, en relació a que els contractes obliguen no només a complir allò pactat expressament, sinó també a totes les conseqüències que es deriven de la seva naturalesa, d’acord amb el principi de la bona fe contractual, en seguiment a la manca de col·laboració processal de les companyies asseguradores en determinar la seva relació respecte d’un contracte d’assegurança.
* Sentència TSJC, de data 11/1/01, RJ 1548, en relació al principi de bona fe en l’execució dels contractes, d’aplicació en la indemnització de l’arrendador a l’arrendatari per la pèrdua de la clientela.
* Sentència TSJC, de data 29/3/01, RJ 1563, en relació a l’existència del contracte sotmès a condició suspensiva, en situació de pendència, que obliga a la part de la que depèn el compliment de la condició a comportar-se d’acord amb amb el principi de la bona fe contractual, que imposa al deutor no tan sols el deure de complir l’obligació principal convinguda, sinó també a realitzar tots els actes necessaris per tal d’assolir les finalitats que s’han previst en el conveni.
Tags: bona fe
