Sobrants de vial: condició de béns de domini públic
Publicat per Manel Casal | Secció Juris. urbanisme
La Sala administrativa del TS per sentència de data 20/4/09, ponent L. Saura, nº 36/2009, entén que els sobrants de vials per modifiació del mateix -l’eliminació d’una corba- la porció del terreny no destinat a vial manté la condició de bé de domini públic.
“La problemàtica plantejada prové de la circumstància de que el terreny esmentat confrontava amb la carretera general i quan aquesta es va refer, la corba que traçava el llindar es va eliminar al substituir-se per un traçat totalment recte, de manera que entre la propietat privada i l’actual traçat ha quedat, com a terreny sobrant, la superfície que ara no es destina a carretera.
Les carreteres són béns de domini públic en la mesura que són afectats a un ús públic com l’ús la circulació de vehicles (article 76 del Codi de l’Administració) i conforme el que disposa l’article 78, aquests béns perden la qualitat esmentada o bé per decisió expressa de l’Administració competent quan el bé ha deixat de ser necessari per a l’ús públic, o bé per raó de la no utilització per a un ús públic durant vint anys.
En el cas no s’ha produït cap de les dues possibilitats esmentades en el paràgraf anterior, de manera que el sobrant de vial continua tenint la condició de bé de domini públic.
Tercer.- Amb independència de la naturalesa jurídica del sobrant de vial que hem explicat, el terreny dels apel·lants no confronta amb “vial” (la carretera general 4 en el seu traçat actual) sinó amb “sobrant” de vial; per tant, si el dret d’accés que demanen que se’ls garanteixi va associat a la confrontació del terreny particular amb la carretera no és possible garantir l’accés a vial, perquè no hi confronten, ja que actualment qui confronta amb la carretera és precisament el sobrant de vial.”
Tags: vial
