Qüestions possessòries en l’àmbit de la comunitat de propietaris
Publicat per Manel Casal | Secció Juris. processal
II.- La recurrent al·lega en segon lloc la inadeqüació del procediment emprat, ja que, segons el seu parer, calia haver tramitat el litigi d’acord amb el que disposa l’article 9 de la Llei de Propietat Horitzontal, ja que en tot cas els demandats haurien portat a terme una activitat no permesa pels Estatuts. No obstant, el que es discuteix, i es pot decidir, en les presents actuacions és una qüestió possessòria que s’ha de resoldre dins un procediment interdictal de recobrar la possessió. Per aquesta raó, l’únic que podia al·legar la recurrent era que la demandant manifesta exercitar l’interdicte quod vi aut clam quan el que en realitat exercita és el de recobrar la possessió, ja que l’interdicte quod vi aut clam té com a finalitat que es desfaci una obra assentada al sòl (Digest 39,1,1-12), obra que no existeix quan el que es fa és col·locar unes jardineres per tancar una terrassa. No obstant, en un i altre cas és el procediment emprat és el mateix i els Tribunals poden aplicar les normes adients en virtut del principi iura novit curia malgrat el nom amb el que es designi a l’acció exercitada no sigui el correcte.
…
IV.- En quan al fons de la qüestió, cal recordar que el procediment interdictal sols permet entaular un debat sobre la possessió de les terrasses objecte de litigi, sent estranya al mateix tota qüestió sobre el caràcter comunitari o privatiu del citat espai. Tenint en compte aquest límit, cal destacar que consten a les actuacions suficients elements per acreditar que la possessió de la terrassa la tenia la Comunitat des de l’any 1967 fins que va ser desposseïda d’una part de la mateixa pels recurrents. Així el Sr. Josep Maria M. en la confessió en judici reconeix que quan va adquirir el xalet la terrassa general es trobava oberta (foli 574 en relació al 394) i el mateix reconeix la Sra. Fermina A. (foli 575 en relació al 394). El Sr. Edgard F. copropietari que ha tancat igualment part de la terrassa general, admet que aquesta sempre havia estat oberta i que qualsevol veí tenia accés a tota ella sense cap restricció, i que, malgrat afirma que ell havia suportat despeses de reparació d’aquest espai, ni diu quines, ni si van ser totes (foli 581 en relació al 393). En el mateix sentit, la Sra. Anna Maria S.P. ocupant del xalet numero cinc, afirma que la terrassa era de lliure circulació per tots els veïns i que les despeses les pagava la Comunitat (foli 584 en relació al 393) i el mateix afirma la Sra. Maria R.C. (foli 588 en relació al 393). Fins i tot el mateix recurrent reconeix que havia permès la lliure circulació dels copropietaris com un acte de tolerància, però no es pot entendre com a tolerància permetre l’ús i la circulació per la terrassa per part de qualsevol copropietari durant 36 anys, ja que en cap cas era limitat, perquè no s’ha acreditat que existís cap tipus de restricció, ni transitori, atesa la seva durada, ni innocu, ja que és evident que el pas de persones resta intimitat als propietaris dels xalets que tenen accés directe a la terrassa.
D’altra banda, la mateixa recurrent reconeix que ha tancat una part de la terrassa citada, impedint per tant l’accés a ella dels altres copropietaris, raó per la què s’ha d’entendre que ha portat a terme un acte que priva a la Comunitat de la possessió de la què gaudia, havent-ho fet amb clara oposició de la mateixa, com es posa de relleu a les actes de les Assemblees de la Comunitat.
Per aquest motiu entenem que es donaven tots els requisits per estimar la demanda interdictal i que, per tant, ara es procedent la seva confirmació.”
Sentència de la sla civil del Tribunal Superior de data 30/3/07, ponent E. Amat, autes 230/06.
Tags: interdictes
