Prova del periculum in mora en els embargaments preventius
Publicat per Manel Casal | Secció Juris. processal
“No pot convenir aquesta Sala amb les afirmacions de la recurrent que el jutjador a quo exigeix una prova impossible i que buida de contingut el decret de 1 de maig de 1922 respecte del periculum in mora. Així, quan l’Aute d’instància afirma que “en aplicació de la norma general, al demandant provar que existeixen indicis de que el defenent intenta fer desaparèixer els béns de que és titular…”, com es pot observar no està exigint la prova de la desaparició dels béns (l’Aute diu “intenta fer desaparèixer”), sinó el que li està exigint a l’agent, en consonància amb les regles que disciplinen l’onus probandi, és que aporti a les actuacions els indicis que el deutor està intentant esdevenir inexecutable o insolvent, sense que sigui suficient l’al·legació de la presència del periculum in mora.
III.- Extrem divers de l’anterior és si s’han aportat a les actuacions indicis que posin de relleu el perill que la resolució que es dicti pugui esdevenir inexecutable. Així, tant en la instància com ara en aquesta alçada, s’argumenta que s’ha requerit diverses vegades al deutor i que aquest ha fet cas omís als requeriments; que és de nacionalitat francesa i, per tant, no té arrelament al país i, en aquesta alçada, s’indica que es troba en situació de rebel·lia processal.
Amb aquests indicis i la prova que es troba a les actuacions, aquesta Sala ha de concloure també amb la resolució d’instància, en el sentit que no s’ha provat la concurrència del periculum in mora. Així, en primer terme, cap esment s’ha fet sobre si el deutor disposa de béns immobles o té un establiment suficient a les Valls d’Andorra per a respondre dels deutes que ha assumit. I aquesta informació ha de trobar-se en poder de l’entitat financera, tota vegada que la mateixa efectua estudis de solvència dels seus clients abans de concedir o denegar els préstecs que sol·liciten. I, en segon terme, el fet de negar-se a atendre els requeriments de pagament si bé evidencia una actitud contrària al compliment d’allò que es reclama pel creditor o el trobar-se en situació de rebel·lia processal, que comporta una opció processal que suposa la preclusió de les actuacions processals que es van produint, no poden ésser entesos com a indicis que la resolució que es dicti pugui esdevenir inexecutable. I a la mateixa conclusió s’ha d’arribar amb el fet que el deutor sigui de nacionalitat francesa, atès que aquest fet, unit al no atendre els requeriments adreçats per l’entitat financera, no poden ésser entesos com a indicis que permetin entendre als òrgans judicials que s’estan fen desaparèixer els béns en detriment del creditor.”
Aute de la sala civil del Tribunal Superior de data 15/10/09, ponent JM. Abril, autes 146/09.
Tags: embargament
