Apel·lació aute interdictal d’atur d’obres

“II.- Sustenta amb raó la part recorreguda que l’Aute dictat, en data 30-04-2008, no impedeix la continuació del procés, sinó que l’objecte del mateix es decretar la procedència o no d’una mesura cautelar, consistent en l’aturada total o parcial de les obres que s’estan portant a terme, però que el procés relatiu a l’interdicte d’obra nova ha de continuar la seva tramitació.
Esdevé doctrina reiterada d’aquesta Sala que les resolucions interlocutòries que no impedeixen la continuació del procés no són susceptibles de recurs autònom. Si aquestes consideracions es traslladen al supòsit que ara s’analitza, encara resulta més adequat la inviabilitat d’un recurs contra una mesura urgent i adoptada de forma cautelar ad limine litis, en ares a garantir el resultat del procés i impedir la producció de possibles danys.
Així, entre altres, l’Aute d’aquesta Sala de 30-11-2000, en un supòsit idèntic al present, indica que “de la combinació dels articles 17 de l’Annex II del Decret de 4 de febrer de 1986 i 86 de la Llei Transitòria de Procediments Judicials en resulta que els autes que es dicten en els procediments civils de quantia superior a 200.000 ptes i que no excedeixen de 2.000.000 pta, o els seus contravalors en altra moneda; “els que es dicten en els procediments interdictals”; en les terceries ; i en tota mena d’incidents en els procediments civils, poden ser objecte del recurs d’apel·lació únicament quan la resolució que hi hagi recaigut impossibiliti la continuació del procediment (…)”.
A més si fos possible un recurs d’apel·lació contra un Aute que acorda l’atur de l’obra en el marc del judici interdictal d’obra nova es frustraria “a limine litis” la finalitat de tal acció interdictal, amb la qual cosa es vulneraria el dret fonamental al procés degut reconegut per l’article 10 de la Constitució.”
Aute de la sala civil del Tribunal Superior de data 27/11/08, ponent JM Abril, autes 164/08.

Tags: ,

Escriu un comentari