Moderació judicial de la penalitat pel retard en la devolució d’una pel·lícula al vídeoclub

Per sentència de data 26/3/09, ponent JL. Vuillemin, (autes 274/08) el Tribunal Superior (magistrat ponent Jean Louis Vuillemin) entén l’oportunitat de moderar la clàusula penal d’un contracte d’arrendament de películ·les de vídeo, que preveia el pagament, amb caràcter indefinit, del preu del lloguer fins a l’efectiu retorn de la pel·lícula, entenent que el resultat de la clàusula penal s’ha de limitar al perjudici realment sofert, a determinar d’acord amb el preu d’adquisició de la pel·lícula, per un import de 60,- €, desestimant la reclamació per un import de 1.317,30 euros que en primera instància el Batlle havia concedit, d’acord amb les següents consideracions:
“Una clàusula penal és la clàusula comminatòria que preveu la indemnització o altra prestació a la qual estarà obligada aquella part que incompleixi o demori l’obligació principal. És evident que la referida clàusula cinquena del contracte, que preveu el pagament d’un lloguer exponencial relacionat amb la durada de l’excedència del termini previst pel retorn de les pel·lícules, correspon perfectament a una clàusula penal. Dit això, la clàusula penal no està prohibida en el dret andorrà i els tribunals sempre l’han acceptada. Nogensmenys, la clàusula penal pot ésser moderada pels tribunals per adequar el quantum de la pena a les circumstàncies de l’incompliment produït i al perjudici realment sofert pel creditor, i en particular quan dita clàusula pot ésser considerada com a lleonina i/o quan pot provocar un clar enriquiment injust del creditor.

De manera complementària la sentència conté una interessant argumentació respecte els principis de congruència i dispositiu, en la relació a la determinació de l’objecte del procés que correspon a les parts, en aquest sentit:
“III.- És cert que la determinació de l’objecte del procés correspon a les parts; nogensmenys, pertoca als tribunals donar la veritable identitat jurídica a les qualificacions fetes per les parts al dit objecte i aplicar-li les normatives jurídiques que el regulen.
En el cas d’autes, la demanda de la societat xx correspon a la pretensió condemnatòria de l’adversa, per incompliment d’un contracte d’arrendament d’una pel·lícula, en virtut d’una clàusula pactada que preveu un lloguer majorat en cas d’excedència en el retorn de la pel·lícula, per la durada de dita excedència. El paper de l’òrgan jurisdiccional és doble: d’una banda, determinar si hi ha hagut incompliment contractual per part del defenent, i d’altra banda, en cas de resposta positiva a aquesta alternativa, determinar si la clàusula invocada pel demandant ha d’aplicar-se per ser legal i legítima.”

Tags:

Escriu un comentari