Vinculació de les resolucions civils en l’àmbit administratiu. Recàrrecs de la CASS: naturalesa
Publicat per Manel Casal | Secció Juris. administrativa
“Com ja va declarar aquesta Sala en la sentència núm. 2000-57, de 18 de desembre de 2000, “la qualificació jurídica que la Sala Civil del T.S.J. hagi fet d’una relació contractual si que vincula a aquest ordre jurisdiccional, doncs és el civil, exclusivament, el competent per declarar la naturalesa jurídica d’un vincle corn el que es qüestionava”. Aquesta doctrina resulta perfectament aplicable quant a la naturalesa salarial o no de determinats conceptes retributius, per la qual cosa no es pot compartir l’argumentació de la sentència apel·lada, segons la qual les conclusions a què arribi la Sala Civil d’aquest Tribunal sobre la naturalesa salarial de les quantitats abonades en un cas concret no vinculen els tribunals administratius. El que succeeix és que el pronunciament dels tribunals civils només es refereix a un supòsit concret, en funció de les particulars circumstàncies que concorrien en el mateix, de manera que aquestes conclusions no es poden estendre a d’altres casos, sobretot quan l’article 64 de la Llei sobre el contracte de treball estableix la presumpció del caràcter salarial de les retribucions en concepte de dietes despeses de viatge.
…
Amb caràcter subsidiari, els recurrents sol·liciten una reducció superior a la que ja ha acordat la C.A.S.S., fins al 80 per cent del seu import.
Aquesta qüestió ja ha estat examinada en la sentència d’aquesta Sala núm. 89-2008, de 19 de desembre de 2008, en la qual es va dir que “cal recordar que els recàrrecs en l’import de les cotitzacions degudes, que s’imposen per manca de pagament en el termini que correspon fer-ho, s’apliquen per l’entitat parapública, en el marc del Reglament Contenciós penal, que preveu les quanties del recàrrec, entre 1’1% i 1,5% en funció dels períodes de retard”.
“Per tant, és en aquests límits en els que la potestat de la C.A.S.S. s’ha d’exercir, i si voluntàriament, i valorant la situació de l’empresa en cada cas, desitja practicar una rebaixa en els recàrrecs no li assisteix cap prohibició de fer-ho, perd el sistema normatiu d’aplicació no permet exigir jurídicament que el practiqui ni que ho faci en un percentatge determinat”.
“La part apel·lant considera que existeix un costum o una pràctica administrativa segons la qual quan la C.A.S.S. efectua aquestes reduccions les fa en el percentatge del 95% (…) Però arribats en aquest punt cal recordar novament que sigui o no sigui aquesta la de reduir el recàrrecs en el 95%- una pràctica freqüent, mai pot elevar-se a la categoria de costum perquè aniria contra la substància dela facultat de reducció, que és discrecional i no sotmesa a altres consideracions que les de cada cas, sense que la circumstància de que a una empresa, o a varies, se’ls hagi reduït el recàrrec en un import molt elevat permeti a d’altres exigir el mateix”.
Sentència de la Sala administrativa del Tribunal Superior de data 20/5/09, ponent A. Andrés, núm. 51-2009.
Tags: sanció
