La frase de dia

Nulla dies sine linea.
Cap dia sense una línia.
Gai Plini Segon, anomenat Plini el Vell (Como 24 dC – Stabia 79 dC)
Naturalis Historia (77 dC) llibre XXXV, paràgraf 84.

Segons explica Plini el Vell en el llibre Història natural, això era el que feia el pintor grec Apel·les, el qual no passava dia que no s’exercités en el seu art, ni que fos traçant una simple línia. Aquesta prescripció clàssica dóna a entendre que el domini de qualsevol activitat humana demana, sobretot, una pràctica continuada i el dret no és aliè a aquest principi, doncs el procés d’inducció del raonament jurídic sempre ofereix perspectives noves que fan apassionant la tasca del jurista, com tindrem ocasió de comprovar en aquesta secció destinada als aforismes del ius comune.

En aquesta secció cada dia proposarem un aforisme del Corpus Iuris Civilis, fonamentalment del Digest, així d’altres de dret canònic i de les Constitucions i altres drets de Catalunya, que conformen l’inveterat ius comune, d’indubtable vigència i tradició al Principat d’Andorra.

En relació a les regles del dret, de la seva interpretació i aplicació, són especialment oportunes les reflexions de Carles Obiols Taberner, Jutge d’Apel·lacions de del Principal del 1945 a 1966:
“Considerant: Que en el terreny de la vida pràctica, fora d’especulacions unilaterals i apriorístiques, són notables el realisme i la flexibilitat d’aquells jurisconsults qualificats per Portalís de “mestres del gènere humà”, que sense caure en l’anomenat “culte de la decisió concreta”, els portava a sacrificar la rigidesa de les regulae que emmenaven a solucions injustes, com ho palesa l’exclusió de l’aplicació de la regla Catoniana, que ad novas leges non pertinet (DIG. 34, 7, 5), les abundants excepcions a la regla emptione periculum ad emptorem respiciet (DIG., 18, 6, 8, pr.), i l’advertiment de Paulus en la primera de les regulis iuris antiqui, en el sentit de no concedir-les una importància indeguda o una aplicació independent del cas concret que les originà (DIG., 50, 17, 1), així com la prevenció de Javolenus en el mateix repertori, en dir: Omnis definitio in iure civili periculosa est; parum est enim, ut non subverti possit (DIG., 50, 17, 202), i en la pròpia trajectòria relativista s’ha insistit modernament, que certs principis generals dels juristes de Roma, que figuren en les Fonts separats i sense la seva connexió primitiva per obra dels compiladors, s’han d’interpretar amb molta reserva i cautela si es vol evitar ambigüitats i errors.”
Sentència del Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 18/9/65, RJ 84.

I en el mateix sentit:
“Que entre els fonaments de dret invocats pel demandant en ambdues instàncies, figuren una sèrie de regles, aforismes i màximes de divers origen i desigual valor, consistents la majoria en empíriques i sentencioses fórmules extretes de les que tradicionalment circulen per la doctrina jurídica, però sense necessitat d’endinsar-nos en llur filiació i eficàcia, i sense ànim de treure mèrit a tan copiosa aportació, és convenient, amb tot, remarcar, que no s’han de confondre amb els principis generals del Dret a què es refereixen els codis vigents, ni tenen un abast universal i absolut, sinó que lluny d’ésser dogmes intangibles i harmònics, lliures d’excepcions i fallentiae, no són més que veritats relatives o parcials, per no convenir a totes les hipòtesis la mateixa ratio iuris, i si els civilistes moderns les accepten amb certa cautela, quan no les rebutgen obertament, i si es pronuncien contra l’abús que en la pràctica del fòrum es fa de tals màximes i aforismes, per creure que causa directa de molts errors, ja en més remotes dates el Digest prevenia contra una indeguda importància de la pròpia col·lecció de regulae iuris, encapçalant-la amb un text de Paulus, en el qual, després d’identificar la regla amb la proposició que exposa breument la cosa tal com és, afegeix immediatament: el dret no es pren de la regla, sinó que la regla es fa a base del dret que existeix (DIG., 50, 17, 1).”
Sentència del Jutge d’Apel·lacions Obiols, de data 14/6/54, RJ 16

Tal com recullem els següents fragments del Digest:
És regla la que descriu breument la cosa tal com és. El dret no es pren de la regla, sinó que la regla es fa d’acord amb el dret vigent. Així doncs, mitjançant la regla es transmet una breu descripció de les coses; i com diu Sabí, és a títol de resum, que si no és adequada en algun extrem, esdevé inútil.
Paule: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 1 (D. 50.17.1)

En dret civil, tota definició és perillosa, perquè és difícil que no hagi de ser alterada.
Lavolè: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 202 (D. 50.17.202)

Gaudim doncs de les regles que ens proposen els juristes clàssics, amb la prevenció esmentada que no trobareu el dret en la regla, sinó que aquesta és tan sols la seva expressió, atenent el fet que els seus autors no varen pretendre dictar normes, sinó tans sols, com si fos poc, explicar les solucions a les qüestions que es plantejaven al jurista, d’un dret eninentment pràctic i consuetudinari com era el dret romà.