Propostes en matèria de justícia i reformes legislatives en el debat d’investidura a Cap de govern
Publicat per Manel Casal | Secció Notícies
En el discurs programa d’ahir al Consell General, de qui problament serà problement el proper Cap de govern, Jaume Bartumeu, feia les següents propostes en màtèria de justícia i dret civil:
D’acord amb el mandat constitucional, la justícia actua en nom del poble andorrà i, per tant, cal que sigui concebuda com un servei als ciutadans. A més, una justícia ineficaç frena el desenvolupament econòmic i social d’un país mentre que el seu funcionament adequat n’assegura el progrés.
Volem una justícia propera a la ciutadania i amb els mitjans suficients per ser eficaç.
Per fer plenament efectiu el dret constitucional a la jurisdicció, cal adaptar o millorar alguns aspectes bàsics. Amb aquesta finalitat proposo:
• donar als batlles i als magistrats els mitjans per poder esvair qualsevol dubte sobre la independència de la justícia. Aquests passarien, entre altres, per una regulació del seu estatut;
• obtenir més rapidesa en les resolucions perquè quan el pronunciament judicial o la seva execució arriben tard es lesiona el dret a la justícia;
• ampliar els casos d’accés gratuït a la justícia per garantir el principi d’igualtat, amb la finalitat que cap persona no deixi d’exercir els seus drets per dificultat en recórrer als tribunals;
Farem avançar la llei que ha d’establir i regular la carrera judicial, la relativa a l’estructuració funcional de la Batllia –que ha d’incloure una especialització dels batlles–, i també un Codi de procediment civil que unifiqui criteris i eviti confusions i inseguretat.
Alhora, per a donar compliment al mandat de l’article 3.2 de la Constitució, hem d’impulsar l’elaboració d’un Codi Civil. Esdevé urgent codificar tota la dispersa normativa civil d’aplicació a Andorra. És una tasca que serà llarga. Però cal començar-la. I ho farem en concertació amb els grups parlamentaris i amb la col·laboració del Consell Superior de la Justícia, escoltant el Col·legi d’Advocats i el Col·legi de Notaris. Volem una justícia propera a la ciutadania i amb els mitjans suficients per ser eficaç.
Per fer plenament efectiu el dret constitucional a la jurisdicció, cal adaptar o millorar alguns aspectes bàsics. Amb aquesta finalitat proposo:
• donar als batlles i als magistrats els mitjans per poder esvair qualsevol dubte sobre la independència de la justícia. Aquests passarien, entre altres, per una regulació del seu estatut;
• obtenir més rapidesa en les resolucions perquè quan el pronunciament judicial o la seva execució arriben tard es lesiona el dret a la justícia;
• ampliar els casos d’accés gratuït a la justícia per garantir el principi d’igualtat, amb la finalitat que cap persona no deixi d’exercir els seus drets per dificultat en recórrer als tribunals;
Farem avançar la llei que ha d’establir i regular la carrera judicial, la relativa a l’estructuració funcional de la Batllia –que ha d’incloure una especialització dels batlles–, i també un Codi de procediment civil que unifiqui criteris i eviti confusions i inseguretat.
Alhora, per a donar compliment al mandat de l’article 3.2 de la Constitució, hem d’impulsar l’elaboració d’un Codi Civil. Esdevé urgent codificar tota la dispersa normativa civil d’aplicació a Andorra. És una tasca que serà llarga. Però cal començar-la. I ho farem en concertació amb els grups parlamentaris i amb la col·laboració del Consell Superior de la Justícia, escoltant el Col·legi d’Advocats i el Col·legi de Notaris.
El proper Cap de Govern pretén igualment la reforma del silenci administratiu, doncs entén que la defensa de l’interès general, que es va invocar en el moment d’establir el silenci administratiu negatiu com a norma general, ha provocat a la pràctica –per una aplicació indiscriminada d’aquesta tècnica resolutiva– una situació d’indefensió per al ciutadà. L’obligatorietat implícita de resoldre de forma expressa i motivada s’està convertint en excepció i això fa que el ciutadà, en el cas que consideri la decisió injusta i vulgui recórrer davant la jurisdicció, desconeix quins són els fonaments de dret i de fet que ha de recórrer, la qual cosa el situa en una posició de desigualtat enfront l’Administració.
Cal considerar però, que determinades matèries administratives –com poden ser nacionalitat o immigració, per exemple– requereixen una especial protecció per part de l’Estat. En aquests casos, és evident que el silenci administratiu ha de mantenir el caràcter de decisió de rebuig. Tenint en compte aquestes consideracions, cal modificar la normativa relativa al silenci administratiu, establint que generalment tingui valor de decisió d’acceptació i excepcionalment decisió de rebuig, en els casos en què ho estableixi una norma de manera expressa.
Es plantegen canvis igualment en la Llei de contractació pública per tal d’evitar una gran concentració d’obres i una elevada quantitat de subcontractacions a empreses de fora del país; en la Llei de creació de la societat pública Andorra Turisme SA, transformant-la en una societat de capital mixt per tal d’implicar activament la iniciativa privada en la promoció i la gestió del turisme; i la Llei d’inversions estrangeres –una vegada s’hagi aprovat la reforma fiscal– per facilitar i atraure les inversions amb una major seguretat jurídica.
Tags: Justícia
