Discurs del copríncep Sarkozy davant el Consell General en motiu de la seva visita a Andorra
Publicat per Manel Casal | Secció Notícies
Senyor síndic general, senyor cap de Govern, senyores, senyors, càrrecs electes i senyores i senyors membres del Govern; senyors, senyores.
No en tingueu cap dubte; és una gran alegria per a mi haver vingut, i és, igualment, un gran honor estar per primera vegada a Andorra, avui, i poder dirigir-me al vostre Parlament en aquesta Casa de la Vall, que és el cor de la democràcia andorrana. Des de fa més de 700 anys, la vostra assemblea reflecteix la unitat política d’Andorra, que heu sabut preservar per sobre de les diferències, i fer evolucionar a través de la història.
Vull dir-vos que estic molt orgullós de ser Copríncep del vostre Principat, amb Sa Excel·lència el bisbe d’Urgell. Sóc conscient de la importància simbòlica d’aquesta responsabilitat –qui pot rebatre que a Andorra són importants els símbols?– i també ho sóc de la dimensió històrica; vostès i jo ens inscrivim en una tradició històrica.
No hi ha identitat sense el record i el respecte a la història. Bé que ho sabeu, aquí.
Puc expressar la meva sensació –ho heu recordat vós, senyor síndic general– que he pres el meu paper de Copríncep molt seriosament.
És veritat. Jo sóc així.
Respecto les meves funcions, totes les funcions. És una qüestió de respecte i consideració, no pas de folklore, el Principat no és una entitat folklòrica, és una entitat històrica, és una democràcia, són els seus habitants, la població que estima molt profundament el seu territori. Sabia que seria un Copríncep que es prendria molt seriosament la seva responsabilitat, simplement, i no crec haver-me-la pres massa seriosament; d’altra banda, què se li podria retreure al Copríncep? que hagués pres massa a pit la seva responsabilitat, en un univers, que és el nostre, on la gent no pren responsabilitats prou seriosament? Voldria que comprenguéssiu les coses. Respecto profundament el repartiment de les responsabilitats polítiques i de les funcions institucionals, que han rebut el suport dels andorrans quan vareu adoptar la Constitució. Ja tinc prou a fer amb la política francesa per, sobretot, no posar mà a la política andorrana, que he observat que és absolutament més senzilla que la francesa. Però… però desitjo veure Andorra assumir plenament les responsabilitats que implica la seva pertinença a la comunitat internacional.
Avui, Andorra deu obrir nous capítols de la seva història, per construir el seu futur, el vostre futur, en un món en ple canvi. Estigueu orgullosos de les vostres arrels, orgullosos de la vostra història, però mireu el món que us envolta, està en plena mutació i, quan els vostres grans veïns estan en crisi, Andorra no pot ignorar les conseqüències d’aquesta crisi. La crisi ha demostrat la necessitat, a tots els estats, de construir junts un nou model de capitalisme,més just, més sòlid.
En aquest nou equilibri, la transparència de les activitats financeres, i la lluita contra els paradisos fiscals, són determinants.
La transparència no és contrària a la identitat andorrana, i vull saludar els progressos que Andorra ha fet en matèria de cooperació fiscal.
Heu signat ja 17 convenis d’intercanvi d’informacions, especialment amb França, també la reforma de la legislació sobre la supressió del secret bancari, és un avenç absolutament decisiu, i el nostre deure és trametre-ho. Els progressos que heu aconseguit són absolutament considerables.
Segur que encara hi ha esforços per realitzar, per vosaltres, per nosaltres també. Qui pot dir, qui pot pretendre, que encara no queden esforços per fer? I França està disposada a negociar amb vosaltres un acord bilateral per evitar la doble imposició; no és la doble imposició l’objectiu, el que busquem, en absolut. Volem acords fiscals bilaterals amb vosaltres.
I en endegar aquestes reformes fiscals heu demostrat la vostra determinació d’inscriure Andorra al segle XXI. D’altra banda, ho sabeu bé: es pot construir res de seriós sobre el frau, sobre l’opacitat, sobre la bombolla especulativa, sobre la desproporció entre la realitat i la virtualitat? Tots els qui estimen Andorra, com és el vostre cas, saben perfectament que això pot funcionar per un temps, però un dia la realitat t’enxampa i en aquest cas qui ho paga és el poble. L’elecció que heu fet ha estat una elecció valenta, i l’hi donarem suport amb totes les nostres forces, amb totes les nostres forces, però vosaltres heu de preparar les condicions d’un futur per al Principat, un futur sòlid.
La competició fiscal és una cosa, la competitivitat fiscal ningú no no us la pot reprotxar, i el frau fiscal és una altra cosa. He vingut a dir-vos, des del més profund del meu cor: respectem profundament els vostres valors, tots els valors que són vostres; hi ha el treball, perquè en aquest paisatge magnífic hi ha els vostres i ha estat dur construir-se una vida digna.
Veig des d’aquest racó signes molt positius per a l’evolució de la col·laboració amb la Unió Europea, sé que hi esteu reflexionant, i França us farà costat, plenament. Ningú no pot negar que Andorra s’inscriu plenament al si d’Europa, per la geografia, per la història, per la cultura, per la seva població. Les meravelloses esglésies andorranes en són testimoni eloqüent, barrejades de gràcia, modestes, però tan plenes de força, il·lustren la bellesa d’aquest art romànic que ha estat el primer a barrejar totes les influències europees.
Nombroses vies se us obren per obrir noves relacions amb els estats membres de la Unió Europea, destacadament la possibilitat de signar un acord d’associació. Des del meu punt de vista, sense anar més enllà de les meves funcions simbòliques. França necessita dels altres. I Europa necessita de França.
Tota la meva política he lluitat per la idea europea, perquè al llarg de tota la meva vida política he tingut la convicció que al món, tal com és avui, l’aïllament i la solitud, són un risc considerable. I és aquest aïllament i aquesta soledat els que ens pot fer perdre la nostra identitat.
Si em permeto dir això al poble andorrà (ja ho he dit al poble anglès) hi ha més risc per a la seva identitat a quedar-se aïllats dels grans afers del món que d’inscriure’s al món, tal com és. Penso que en la reincidència del Principat en l’obertura internacional hi ha les condicions del seu futur, però la decisió és vostra i nosaltres, els francesos, us ajudarem una vegada que hagueu pres la decisió.
Permeteu-me dir que el vostre Principat és molt estimat pel meu cor, perquè em sento proper, com dir-ho, de la forta personalitat d’aquest Principat, del fort temperament d’aquest Principat, i al mateix temps de la generositat, de la passió i de l’apertura, fidels a les vostres arrels i oberts al segle XXI, quina responsabilitat per a vosaltres! Permeteu-me expressar-vos la meva fidelitat, la fidelitat de França, a la vostra sobirania. No esteu sols, som els vostres amics, fidels a la vostra sobirania i identitat, perquè ningú no pot discutir a un poble el dret a defensar la seva identitat; d’altra banda, els pobles forts són aquells que estan segurs de la seva identitat i perquè estan segurs de la identitat pròpia, s’obren a l’exterior; són aquells que no estan segurs de la seva identitat els que canvien l’obertura per la confrontació.
Vive l’Andorre! Visca Andorra!
Text en francès
Font: Diari d’Andorra
Discurs a la plaça del poble – Audio (inclou les improvitzacions sobre el discurs escrit). Font: Govern d’Andorra
Tags: fiscalitat, secret bancari
