El Govern aprova el reglament d’ordenació de les titulacions universitàries estatals

El Govern ha aprovat (Bopa 23/22) el Reglament d’ordenació de les titulacions universitàries estatals, que té per objecte desenvolupar els articles 64 i següents del Títol III. De l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior de la Llei 12/2008, de 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior, gràcies a la disposició addicional primera de la mateixa Llei; en el qual s’estableixen els procediments i les mesures que preveu l’article 64 de la Llei per establir els mecanismes pels quals l’Administració, com a garant de les titulacions estatals que se’n deriven, comprova que els plans d’estudi d’aquestes titulacions s’ajustin a la normativa i a la realitat social i productiva del país. Aquest Decret estableix un model per a la creació dels títols amb caràcter estatal d’acord amb les premisses i recomanacions derivades dels comunicats del procés de Bolonya. D’aquesta manera, els requisits per establir un títol universitari amb caràcter estatal donen a aquestes titulacions un alt grau de transparència en l’elaboració i posen èmfasi en el rigor a l’hora d’elaborar els plans d’estudis per part de les universitats i en el compromís del Govern per la qualitat.

Text complet:

Decret pel qual s’aprova el reglament d’ordenació de les titulacions universitàries estatals

Exposició de motius

L’objectiu d’aquest Decret és desenvolupar els articles 64 i següents del Títol III. De l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior de la Llei 12/2008, de 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior, gràcies a la disposició addicional primera de la mateixa Llei.

Aquest Decret regula els procediments i les mesures que preveu l’article 64 de la Llei per establir els mecanismes pels quals l’Administració, com a garant de les titulacions estatals que se’n deriven, comprova que els plans d’estudi d’aquestes titulacions s’ajustin a la normativa i a la realitat social i productiva del país.

Aquest Decret estableix un model per a la creació dels títols amb caràcter estatal d’acord amb les premisses i recomanacions derivades dels comunicats del procés de Bolonya. D’aquesta manera, els requisits per establir un títol universitari amb caràcter estatal donen a aquestes titulacions un alt grau de transparència en l’elaboració i posen èmfasi en el rigor a l’hora d’elaborar els plans d’estudis per part de les universitats i en el compromís del Govern per la qualitat.

D’acord amb aquestes consideracions, i a proposta de la ministra encarregada de l’ensenyament superior, el Govern, en la sessió del 24 de març del 2010, aprova el Reglament d’ordenació de les titulacions universitàries estatals amb el contingut següent:

Article únic
S’aprova el reglament d’ordenació de les titulacions universitàries estatals.

Disposició addicional primera. Implantació de nous ensenyaments
A partir del curs 2011-2012 no es podran oferir places de nou ingrés a primer curs per a les titulacions estatals actuals de diplomatura i de llicenciatura.

Disposició addicional segona. Incorporació als nous ensenyaments
Els alumnes que hagin començat estudis conforme a ordenacions universitàries anteriors podran accedir als ensenyaments regulats en aquest Reglament amb l’admissió prèvia de la universitat i d’acord amb el que s’estableix en aquest Reglament i en la normativa de la mateixa universitat.

Disposició addicional tercera. Títols universitaris estatals en vigor d’ordenacions anteriors
Les disposicions contingudes en aquest Reglament, així com en les normes que es dictin en el seu desenvolupament, no afectaran als efectes acadèmics o professionals inherents als títols estatals de diplomatura i llicenciatura vigents anteriorment.

Disposició addicional quarta. Reconeixement acadèmic de titulacions de diplomatura i llicenciatura
A efectes del reconeixement acadèmic de les titulacions de diplomatura conforme a ordenacions anteriors es reconeixeran com a Batxelor, al nivell 2 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior.
A efectes del reconeixement acadèmic de les titulacions de llicenciatura conforme a ordenacions anteriors es reconeixeran com a Batxelor, al nivell 3 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior.

Disposició transitòria primera. Estudis anteriors
Als estudiants que en la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament haguessin iniciat estudis universitaris estatals conforme a ordenacions anteriors, se’ls aplicaran les disposicions reguladores per les quals haguessin iniciat els seus estudis. El termini màxim per realitzar-los serà el doble del nombre d’anys que duri la titulació que s’extingeix, des de la data del decret d’establiment del nou títol estatal, sense perjudici del que estableix la disposició addicional segona d’aquest Reglament.

Disposició final
Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 14 d’abril del 2010

Jaume Bartumeu Cassany
Cap de Govern

Reglament d’ordenació de les titulacions universitàries estatals

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte
1. Aquest Reglament té per objecte establir l’estructura de les titulacions universitàries estatals, d’acord amb les línies generals emanades de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i de conformitat amb el que preveu el Títol III de la Llei 12/2008, de 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior.
2. Així mateix, aquest Reglament regula els aspectes bàsics de l’ordenació de les titulacions universitàries de caràcter estatal i el procediment de acreditació que han de superar els plans d’estudis que condueixen a l’obtenció de títols estatals abans que s’aprovin.

Article 2. Àmbit d’aplicació i definicions
1. Aquest Reglament s’aplica al disseny, l’acreditació i l’aprovació de les titulacions estatals de bàtxelor, bàtxelor d’especialització, màster i doctorat impartides per les universitats.
2. En l’àmbit d’aquest reglament, es defineixen els termes següents:
a. Títol estatal: document expedit pel ministeri encarregat de l’ensenyament superior que acredita la superació completa d’un pla d’estudis aprovat pel Govern d’Andorra, amb validesa acadèmica i, si s’escau, professional a Andorra.
b. Títol propi: document expedit per una universitat que acredita la superació completa d’un pla d’estudis d’altres ensenyaments impartits en ús de la seva autonomia, sense els efectes que les disposicions legals atorguen als títols estatals.
c. Pla d’estudis: conjunt de les activitats d’ensenyament-aprenentatge que constitueixen la formació, de les competències que han d’adquirir els estudiants, descrit en termes de resultats d’aprenentatge, dels objectius de la formació i de l’organització temporal d’aquestes activitats, distribuïts en crèdits europeus.
d. Crèdit europeu: unitat de valoració de l’ensenyament superior. Es defineix en funció de la càrrega total de feina que es requereix a l’estudiant, d’acord amb el Decret del 18 de febrer del 2009 relatiu al sistema de crèdits europeus i de qualificacions dels graus de bàtxelor i màster de l’ensenyament superior. Aquesta càrrega té en compte el conjunt de l’activitat exigida a l’estudiant: l’activitat lectiva, el treball personal, la realització d’estades formatives, la redacció de treballs o projectes i altres activitats.
e. Projecte de titulació: proposta, no vinculant i amb valor d’instrument prescriptiu i orientatiu, per al disseny d’un títol estatal adaptat a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Els projectes de titulacions recullen nombrosos aspectes fonamentals en el disseny d’un títol: anàlisi dels estudis corresponents o afins, característiques de la titulació seleccionada, perfils i competències professionals, entre altres aspectes.
Aquesta documentació, fruit d’un treball exhaustiu, ha de permetre valorar diferents opcions amb l’objectiu d’arribar a un model final consensuat que reculli tots els aspectes rellevants del títol objecte del projecte, amb la finalitat d’orientar les institucions encarregades de l’ensenyament superior en el disseny d’un pla d’estudis.

Article 3. Titulacions universitàries estatals
1. Les universitats són les úniques institucions d’ensenyament superior que imparteixen ensenyaments universitaris conduents a l’obtenció de títols estatals de bàtxelor, màster i doctor.
2. Els títols propis són expedits per la universitat i no tenen els efectes que les disposicions legals atorguen als títols estatals. En els documents acreditatius d’aquests títols, tant la denominació com el text i el format que s’elaborin no s’han de confondre amb els estatals i s’hi ha de fer esment exprés del caràcter no estatal.
3. Els títols estatals conjunts són els que expedeixen dues o més universitats mitjançant conveni.
La universitat que presenta davant el ministeri encarregat de l’ensenyament superior la sol•licitud d’aprovació del pla d’estudis és la responsable de la custòdia dels expedients acadèmics dels alumnes i de la demanda d’expedició del títol.

Article 4. Efectes dels títols universitaris
Els títols de bàtxelor, bàtxelor d’especialització, màster i doctor regulats en aquest Reglament tenen caràcter estatal i validesa a Andorra. Tenen efectes acadèmics plens, preparen els estudiants per a l’exercici professional i els habiliten, si s’escau, per dur a terme activitats de caràcter professional regulades d’acord amb l’ordenament jurídic vigent.

Article 5. Preus públics de les titulacions estatals
Els ensenyaments que condueixen a l’obtenció de títols de caràcter estatal impartits en universitats públiques estan sotmesos al règim de preus públics que, en l’àmbit de les seves competències, estableix el Govern.

Capítol segon. Estructura dels ensenyaments universitaris estatals

Article 6. Estructura general
Els ensenyaments universitaris conduents a l’obtenció de títols estatals a Andorra s’estructuren en tres cicles, denominats bàtxelor, màster i doctorat, d’acord amb el que estableix l’article 65 de la Llei 12/2008, de 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior i aquest Reglament, que el desenvolupa.
Tal com estableix el Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior, el bàtxelor d’especialització condueix a l’adquisició de les competències necessàries per aprofundir en un camp concret a partir dels coneixements d’un bàtxelor de la mateixa disciplina.

Article 7. L’establiment de títols
L’establiment de títols universitaris estatals es regeix per les instruccions següents:
1. Podrà sol•licitar l’establiment d’un títol universitari estatal qualsevol universitat creada i reconeguda d’acord amb l’article 68 de la Llei 12/2008, de 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior, o una institució que per la seva finalitat o objecte hi tingui interès.
La demanda ha d’incloure una fitxa tècnica de proposta de títol estatal segons el model de l’Annex 1.
Amb el vistiplau del Govern, el ministeri encarregat de l’ensenyament superior, s’encarregarà de crear taules d’experts, compostes d’acord amb l’article 8.2 d’aquest Reglament, per a l’elaboració dels diversos projectes de titulacions.
Les taules d’experts han de dissenyar els projectes corresponents a les demandes de creació de títol per concretar les competències professionals i acadèmiques i els objectius, i per adequar-los a l’espai europeu d’ensenyament superior i a la realitat social, econòmica i professional del país.
El projecte de titulació s’elevarà al Govern qui, mitjançant un decret, podrà establir el títol universitari estatal. Aquest decret contindrà les directrius emanades del projecte.
2. Cada universitat elaborarà els seus plans d’estudi a partir dels requisits fitxats en el Decret d’establiment del títol.
Els plans d’estudis seran aprovats per decret de Govern prèvia acreditació per part de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra segons estableix l’article 19 d’aquest Reglament.
La vigència dels plans d’estudis serà de sis cursos acadèmics, si no s’estipula altrament en el Decret d’establiment del títol.

Article 8. Projecte de titulació
1. El projecte de titulació contempla els apartats següents:
a. Objectius generals de la titulació: competències que adquiriran els alumnes en finalitzar una titulació determinada respecte a cadascuna de les àrees en què es desenvolupa. Aquestes àrees es componen de competències transversals i competències específiques.
b. Les competències transversals es relacionen tant amb les actituds i els valors (saber ésser i saber estar) com amb els procediments (saber fer). Són transferibles fora de l’àmbit professional concret, compartides per diferents professions o àmbits de coneixement. Són apropiades per a la majoria de les professions i estan relacionades amb el desenvolupament personal i la formació orientada a la comunitat.
c. Les competències específiques són les relacionades amb els coneixements (saber), les habilitats (saber fer) i les actituds i els valors (saber ésser i saber estar) propis de cada titulació. No són transferibles fora de l’àmbit professional vinculat a l’àrea de coneixement.
d. Perfils professionals: suggeriments de les aplicacions professionals que desenvoluparan futurs titulats. Aquests perfils seran els d’una professió concreta quan existeixi una norma de regulació que així ho determini.
e. Justificació del títol: interès estratègic per a Andorra, reflectint el caràcter acadèmic o professional.
2. L’elaboració del projecte de titulació correspon al ministeri encarregat de l’ensenyament superior mitjançant la creació d’una taula d’experts ad hoc. Aquesta taula d’experts és la que proposarà com s’han de distribuir els apartats anteriors d’aquest article, i podran plantejar propostes de seqüenciació per anys i altres recomanacions.
La taula d’experts es compon, com a mínim, dels membres següents:
a. Un membre designat pel ministeri encarregat de l’ensenyament superior i extern a les institucions d’ensenyament superior d’Andorra que presidirà la taula de treball.
b. Un membre designat per la universitat o institució promotora de la titulació.
c. Un representant de les altres universitats d’Andorra, si existeixen.
d. Un membre designat pel ministeri competent en el mateix àmbit de la titulació.
e. Un membre designat pel col•legi oficial o per l’associació professional corresponent. Si no n’hi ha, un expert designat pel ministeri encarregat de l’ensenyament superior relacionat amb alguna de les sortides professionals de la titulació.
f. El Director de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra o membre designat per aquest.

Article 9. Els plans d’estudis
Els plans d’estudis s’estableixen d’acord amb la normativa vigent i d’acord amb el que recull el projecte de titulació previ. Planifiquen i distribueixen els continguts d’aprenentatge al llarg de cada període docent, temporitzen les activitats d’ensenyament-aprenentatge i d’avaluació corresponents, i assigna a cada un d’aquests continguts, agrupats en matèries, assignatures o blocs temàtics el seu valor en crèdits europeus.
Els plans d’estudis han d’incloure els elements següents per a cada matèria, assignatura, bloc o mòdul:
1. Identificació, el nom particular del títol estatal al qual condueix i la modalitat del pla d’estudis.
2. Descripció dels objectius, de les competències, dels continguts de l’assignatura i si són necessaris coneixements previs.
3. Cicle i any d’estudis amb els quals es relaciona.
4. Caràcter obligatori o facultatiu dins el pla d’estudis o dins de l’optativitat.
5. Organització (volum horari, lloc i període de l’any acadèmic)
6. Descripció de les activitats particulars, els mètodes d’ensenyament i d’aprenentatge que s’apliquen.
7. Mode d’avaluació i la ponderació relativa de les diverses activitats.
8. Llengua d’ensenyament i d’avaluació.
9. Assignació del valor en crèdits europeus.
Els plans d’estudi són propis de la universitat, la qual, d’acord amb la seva autonomia, els ha de desenvolupar seguint les directrius del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior i del projecte de titulacions en funció de les característiques pròpies de la institució d’ensenyament superior, del personal docent i de suport, dels espais i de tots aquells requisits mínims adequats per al desenvolupament normal de la docència.

Capítol tercer. Ensenyaments universitaris estatals de primer cicle

Article 10. Ensenyaments de bàtxelor
1. Els estudis de bàtxelor tenen com a finalitat l’obtenció per part de l’estudiant d’una formació universitària general que li permeti accedir als estudis de màster o al món laboral.
2. La superació dels ensenyaments previstos en l’apartat anterior dóna dret a l’obtenció del títol de bàtxelor, amb la denominació específica que, en cada cas, figuri en el decret d’establiment del títol.
3. La denominació dels títols de bàtxelor serà: bàtxelor en T, essent T el nom del títol.
4. La denominació de bàtxelor es reserva exclusivament per a títols estatals.

Article 11. Ensenyaments de bàtxelor d’especialització
1. El bàtxelor d’especialització té com finalitat l’obtenció per part de l’estudiant d’una formació especialitzada de preparació per a l’exercici d’activitats de caràcter professional.
2. La superació dels ensenyaments previstos en l’apartat anterior dóna dret a l’obtenció del títol de bàtxelor d’especialització, amb la denominació específica que, en cada cas, figuri en el decret d’establiment del títol.
3. La denominació dels títols de bàtxelor d’especialització serà: bàtxelor d’especialització en E, essent E el nom de l’especialització.
4. La denominació de bàtxelor d’especialització es reserva exclusivament per a títols estatals.

Article 12. Accés als ensenyaments de bàtxelor
1. L’accés als ensenyaments estatals de bàtxelor es regirà d’acord amb la normativa vigent en matèria d‘accés a l’ensenyament superior a Andorra.

Article 13. Accés als ensenyaments de bàtxelor d’especialització
1. Per accedir als ensenyaments estatals de bàtxelor d’especialització serà necessari estar en possessió d’un títol de bàtxelor andorrà o un títol del mateix nivell oficial de qualsevol altre estat de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior de la mateixa disciplina.
2. També podran accedir al bàtxelor d’especialització aquelles persones que ostentin un títol de diplomatura o llicenciatura de la mateixa disciplina conforme a ordenacions anteriors.
3. Els estudiants que estiguin en possessió d’un títol d’ensenyament superior de la mateixa disciplina expedit per un estat aliè a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i vulguin cursar a Andorra estudis de bàtxelor d’especialització, hi podran accedir amb un reconeixement acadèmic previ a un nivell andorrà o de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior que habiliti per a aquest accés, de conformitat amb el procediment previst en la normativa vigent referent al reconeixement acadèmic.

Article 14. Disseny dels títols de bàtxelor i bàtxelor d’especialització
1. El títol de bàtxelor s’atorga per la superació de 180 crèdits europeus i el títol de bàtxelor d’especialització s’atorga per la superació d’un mínim de 60 crèdits europeus; ambdós en la forma prevista als plans d’estudis corresponents que contindran tota la formació teòrica i pràctica que l’estudiant haurà d’adquirir.
2. En el supòsit que els títols habilitin per a l’exercici d’una activitat professional regulada d’acord amb la normativa vigent, les directrius per a l’establiment dels títols corresponents s’adequaran a les normes reguladores de la professió i definiran les competències necessàries per exercir-la.
3. Els plans d’estudis conduents a l’obtenció dels títols de bàtxelor i bàtxelor d’especialització seran elaborats i proposats per les universitats d’acord amb les directrius recollides en aquest article i d’acord amb els decrets d’establiment dels títols corresponents.
4. Si els plans d’estudis ho preveuen, els estudiants podran obtenir reconeixement acadèmic en crèdits europeus per la participació en activitats universitàries culturals, esportives, de representació estudiantil, solidàries i de cooperació fins a un màxim del 10% dels crèdits totals del pla d’estudis cursat.
5. Es garantiran, com a mínim, les competències bàsiques establertes al Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior i les descrites al decret d’establiment del títol.
6. Per al disseny dels títols de bàtxelor d’especialització, s’ha de garantir l’adquisició de les competències bàsiques de l’especialització tenint en compte les disposicions del bàtxelor.

Capítol quart. Ensenyaments universitaris estatals de segon cicle

Article 15. Ensenyaments de màster
1. Els estudis de màster tenen com a finalitat l’adquisició per part de l’estudiant d’una formació avançada, orientada a l’especialització acadèmica o professional, i a promoure la iniciació en tasques de recerca.
2. La superació dels ensenyaments previstos en l’apartat anterior dóna dret a l’obtenció del títol de màster, amb la denominació específica que figuri en el decret d’establiment del títol.
3. La denominació dels títols de màster serà: màster en T, essent T el nom del títol.
4. La denominació de màster es reserva exclusivament per a títols estatals.

Article 16. Accés als ensenyaments estatals de màster
1. Per accedir als ensenyaments estatals de màster serà necessari estar en possessió d’un títol de bàtxelor andorrà o un títol del mateix nivell oficial de qualsevol altre estat de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
2. També podran accedir al màster aquelles persones que ostentin un títol de diplomatura o llicenciatura conforme a ordenacions anteriors.
3. Els estudiants que estiguin en possessió d’un títol d’ensenyament superior expedit per un estat aliè a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i vulguin cursar a Andorra estudis màster, hi podran accedir amb un reconeixement acadèmic previ a un nivell andorrà o de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior que habiliti per a aquest accés, de conformitat amb el procediment previst en la normativa vigent referent al reconeixement acadèmic.

Article 17. Disseny dels títols de màster
1. Els ensenyaments conduents a l’obtenció dels títols de màster tindran una extensió de 120 crèdits europeus després d’haver assolit d’un bàtxelor.
2. En el supòsit que el títol habiliti per a l’exercici d’una activitat professional regulada d’acord amb la normativa vigent, les directrius per a l’establiment del títol corresponent s’adequaran a les normes reguladores de la professió i definiran les competències necessàries per exercir-la.
3. Els plans d’estudis conduents a l’obtenció de títols de màster seran elaborats i proposats per les universitats d’acord amb les directrius recollides en aquest article i d’acord amb el decret d’establiment del títol corresponent.
4. Si el pla d’estudis ho preveu, els estudiants podran obtenir reconeixement acadèmic en crèdits europeus per la participació en activitats universitàries culturals, esportives, de representació estudiantil, solidàries i de cooperació fins a un màxim del 10% dels crèdits totals del pla d’estudis cursat.
5. Es garantiran, com a mínim, les competències bàsiques establertes al Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior i les descrites al decret d’establiment del títol.

Capítol cinquè. Ensenyaments universitaris estatals de tercer cicle

Article 18. Ensenyaments de doctorat
1. Els ensenyaments de doctorat tenen com a finalitat la formació avançada de l’estudiant en tècniques de recerca, que han de permetre una contribució original que ampliï les fronteres del coneixement. El doctorat inclourà obligatòriament l’elaboració i la presentació i defensa d’una tesi doctoral.
2. La superació dels ensenyaments previstos en l’apartat anterior dóna dret a l’obtenció del títol de doctor.
3. La denominació dels títols de doctor serà: doctor per la Universitat U, essent U la denominació de la universitat que imparteix el títol.
Aquesta denominació es reserva exclusivament per a títols estatals.
4. Així mateix, d’acord amb el que estableix la normativa sobre l’expedició de títols, s’inclourà informació que especifiqui el camp de coneixement científic en el qual s’ha elaborat la tesi doctoral.

Article 19 Accés als ensenyaments estatals de doctorat
1. Per accedir als ensenyaments estatals de doctorat serà necessari estar en possessió d’un títol de màster andorrà o un títol del mateix nivell oficial de qualsevol altre estat de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
2. Als estudiants que accedeixin al programa de doctorat a partir d’un màster sense formació específica en recerca, se’ls podrà exigir complementar la seva formació en aquesta matèria, durant els estudis de doctorat, d’acord amb els criteris d’admissió que estableixi la Universitat.
3. També podran accedir al doctorat aquelles persones que ostentin un títol de llicenciatura conforme a ordenacions anteriors.
Els estudiants que accedeixin al programa de doctorat a partir d’una llicenciatura conforme a ordenacions anteriors, hauran de complementar la seva formació en aquesta matèria, durant els estudis de doctorat, amb un mínim de 60 crèdits europeus.
4. Els estudiants que estiguin en possessió d’un títol d’ensenyament superior expedit per un estat aliè a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i vulguin cursar a Andorra estudis de doctorat, hi podran accedir amb un reconeixement acadèmic previ a un nivell andorrà o de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior que habiliti per a aquest accés, de conformitat amb el procediment previst en la normativa vigent referent al reconeixement acadèmic.

Article 20 Organització
1. Els ensenyaments de doctorat s’estructuren en programes que s’organitzen i es desenvolupen en la forma que determini la universitat i d’acord amb el Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior i amb el decret d’establiment del títol de doctor.
2. La universitat és l’encarregada de fer públic, custodiar i remetre un resum de la tesi doctoral finalitzada al ministeri encarregat de l’ensenyament superior per incorporar-la al registre oficial de títols.

Capítol sisè. Acreditació i renovació dels plans d’estudis

Article 21 Acreditació dels plans d’estudis
1. El Govern, a iniciativa pròpia o a demanda de la universitat, o d’una altra institució, elaborarà un decret d’establiment del títol.
2. La universitat interessada en aquest títol elaborarà els plans d’estudi d’acord amb el decret d’establiment del títol.
3. La universitat sol•licitarà a l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra l’acreditació dels plans d’estudis d’acord amb els procediments i els protocols d’actuació establerts per la mateixa Agència.
Els procediments descrits en el paràgraf anterior han de ser públics.
4. Una vegada acreditat el pla d’estudis, la universitat elevarà al Govern la sol•licitud per a l’establiment del caràcter estatal del pla d’estudis corresponent, acompanyada de l’informe raonat de la Junta Acadèmica de la Universitat.
5. L’aprovació d’un pla d’estudis per decret del Govern atorgarà el caràcter estatal al pla d’estudis corresponent.

Article 22 Renovació dels plans d’estudis
1. Els plans d’estudis vigents s’hauran de sotmetre a un procediment d’avaluació periòdic amb la finalitat de renovar-ne l’aprovació.
Un cop avaluats segons la normativa vigent, i en funció de les circumstàncies docents específiques, de l’estat de la ciència i dels nous perfils socials i professionals, l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra proposarà el manteniment del pla d’estudis, la modificació o l’extinció del pla d’estudis com a pla conduent a un títol estatal.
2. L’aprovació es considerarà renovada quan s’obtingui un informe positiu per part de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra i quan es comuniqui al ministeri competent.
Per obtenir un informe positiu s’haurà de seguir el procediment d’acreditació de l’article 21.3. En cas de no obtenir l’acreditació, l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra ho comunicarà a la universitat perquè les deficiències detectades puguin ser resoltes en els terminis definits en el procediment d’acreditació.
3. Si les deficiències no es resolen en el termini definit, l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra informarà el ministeri encarregat de l’ensenyament superior perquè el pla d’estudis perdi el seu caràcter estatal.

Article 23 Modificació i extinció dels plans d’estudis conduents a títols estatals
1. Les modificacions d’un pla d’estudis seran aprovades per la universitat, en la forma que determinin els seus estatuts o normes d’organització i funcionament.
2. Aquestes propostes de modificació seran notificades al ministeri competent i a l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra perquè les valorin d’acord amb l’article 21.3., 21.4. i 21.5.
4. Un cop aprovat el nou pla d’estudis, el pla d’estudis anterior començarà el seu procés d’extinció.
5. Un pla d’estudis també iniciarà el procés d’extinció quan no superi el procés d’aprovació previst en aquest Reglament, o bé quan per altres motius es deixi d’impartir.
6. L’extinció d’un pla d’estudis implica la pèrdua del caràcter estatal. No obstant això, els estudiants que en el moment de l’extinció l’estiguessin cursant es podran acollir al que disposa a l’apartat 7 d’aquest article i obtenir el títol estatal corresponent.
7. La universitat està obligada a crear una normativa que garanteixi el desenvolupament i l’acabament efectiu dels ensenyaments que haguessin iniciat els estudiants. Aquesta normativa contemplarà en quins casos es considerarà abandonament dels estudis per part de l’estudiant. Aquesta normativa ha de ser pública.

Annex I

Guia i model de fitxa tècnica de proposta de títol estatal

La fitxa consta de dues parts:
- Descripció de les característiques generals del títol proposat
- Justificació de la conveniència de creació del títol

1. Característiques generals del títol proposat.
1.1. Denominació del títol.
La proposta ha d’establir la denominació del títol, el tipus, el camp científic i els components, tenint en compte que, si aquesta proposta sorgeix a iniciativa d’una universitat, aquesta denominació no pot coincidir amb una altra de l’oferta de títols estatals o títols propis de la mateixa universitat. La denominació s’ha d’identificar amb els seus continguts formatius i tenir en compte els antecedents acadèmics (titulacions) que permeten accedir-hi.
La denominació s’ha d’ajustar al que s’estableix als articles 10.3., 11.3., 15.3. i 18.3. del Reglament d’ordenació de les titulacions universitàries estatals segons el nivell.
En el cas de títols de màster que prevegin diferents orientacions (professional o de recerca) associades a una determinada programació dels seus ensenyaments, la denominació de cada especialitat ha d’incorporar-se en el títol corresponent.

1.2. Òrgan responsable del programa i de la coordinació del títol.
Universitat que impartirà la formació i centre o departament responsable de la mateixa.

1.3. Unitats participants.
S’han d’assenyalar el nom de tots els centres o departaments que participen en el programa.
En el cas que es proposi un títol conjunt, s’han d’indicar les universitats participants, i quina d’elles actuarà com a coordinadora.

1.4. Orientació o enfocament.
S’ha d’assenyalar l’orientació prioritària de cada títol: professional, de recerca, o acadèmic mixt.

1.5. Nombre de crèdits europeus.
S’ha d’especificar el nombre de crèdits europeus necessari per obtenir el títol.

1.6. Periodicitat de l’oferta.
S’ha d’indicar si el títol s’ofereix amb caràcter biennal o anual.

1.7. Nombre de places.
S’ha d’explicitar el nombre màxim d’estudiants que es podran admetre en cada promoció i el nombre mínim d’estudiants a ple temps necessaris per a la docència efectiva del títol.

1.8. Règim d’estudis
S’han d’indicar el règim de dedicació dels estudiants (temps complet o parcial).

1.9. Modalitat de docència
S’ha d’assenyalar si els ensenyaments conduents al títol són impartits de manera presencial, a distància (virtual) o amb una combinació d’ambdues modalitats.

1.10. Període lectiu.
S’ha de precisar si el període lectiu serà anual, semestral o variable segons les característiques dels mòduls o matèries.

1.11. Nombre mínim de crèdits europeus de matrícula per període lectiu.
S’ha d’indicar si hi ha requeriments sobre el nombre mínim de crèdits europeus a què s’han de matricular els estudiants en cada període lectiu.

2. Justificació de la conveniència de creació del títol.
2.1. Referents acadèmics: Justificar la proposta de títol segons els criteris següents:
- Objectius generals de la titulació en funció de les competències transversals i específiques. S’han de relacionar amb l’orientació acadèmica professional o de recerca del programa.
- Adequació als objectius estratègics de la universitat o de les universitats.
- Interès i rellevància acadèmica, científica i professional del programa.
- Descripció del programa en un context internacional aportant informació i dades sobre programes similars existents en centres universitaris de prestigi d’altres països, especialment dels integrats en l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES).
- Adequació al nivell formatiu explicitant la relació entre els objectius del títol i els objectius generals recollits en el Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior per al nivell corresponent.
- Relació de la proposta amb experiències formatives prèvies de la universitat o de les universitats participants en el mateix àmbit científic o professional destacant els aspectes més rellevants d’aquests estudis (demanda, inserció laboral, programes de mobilitat associats, convenis amb empreses, desenvolupament i presentació de projectes, etc.) per tal d’establir una coherència amb altres títols ja existents.
- Recerca i titulació. Explicació la relació entre el programa d’estudis proposat i programes de recerca actuals o futurs de la universitat.

2.2. Previsió de la demanda.
S’han de posar de manifest les raons per les quals existeix una demanda pels estudis proposats, i que hi ha una previsió raonable que aquesta demanda es mantindrà durant un període de temps.
En aquest apartat convé fer una reflexió sobre el volum actual de titulats de la universitat en la disciplina, en les altres universitats participants si n’hi ha, així com possibles previsions d’incorporació des d’altres entorns.
2.3. Estructura curricular del programa. Justificar l’estructura general del programa i descriure els diferents mòduls que es proposen així com la relació que hi ha entre ells.

Tags:

Escriu un comentari