Avui entra en vigor la Llei de la CASS

En ple debat sobre les prestacions que ha de donar la Caixa Andorra de Seguretat Social i de com cal resoldre la inviabilitat de l’actual sistema, atenent la previsió de dèficit de la branca malaltia per al proper any d’uns 30 milions d’euros, avui entra en vigor el gruix de la Llei 17/2008 de la seguretat social, doncs les seves previsions en relació a les malalties professionals i la dotació recursos a la CASS ja van entrar en vigor amb la publicació de la pròpia Llei en data 27/10/08 (Bopa 77/20). En la progressiva reforma del sistema de seguretat social cal tenir en compte les millores introduïdes per la Llei 4/2006, del 7 d’abril, de mesures urgents i puntuals de reforma del sistema de seguretat social, que ha quedat derogada amb la nova Llei.
La Llei 17/2008 de la seguretat social suposa l’adequació a les actuals necessitats socials i econòmiques del Principat d’Andorra d’un règim normatiu que s’havia establert l’any 1967 , i que fa efectiu el reconeixement del dret a la protecció de la salut i a rebre prestacions per atendre les necessitats personals i que amb aquesta finalitat l’Estat garantirà un sistema de seguretat social, segons disposa a l’article 30 de la Constitució. La Llei té per objectiu fer una profunda reforma del sistema de seguretat social andorrà inspirant-se en els principis de protecció i de solidaritat socials vigents en la major part dels sistemes de seguretat social pública; alhora que té els següents objectius:
a) garantir la viabilitat de les pensions;
b) millorar el conjunt de prestacions preservant-ne l’equilibri i
c) millorar l’eficàcia del sistema, racionalitzant-ne l’estructura i reordenant- ne els recursos i la gestió.

Per assolir aquests objectius, el sistema s’estructura en tres branques de protecció que són la branca general, que substitueix i engloba les dues branques de malaltia, la branca de jubilació i la nova branca de prestacions familiars.
La Llei introdueix la distinció entre prestacions contributives i no contributives i la implicació del Govern en el finançament d’aquestes últimes, alhora que es regula la cotització a la branca general i a la branca de jubilació i s’incrementa aquesta darrera en dos punts. Dins de la branca general es regulen les situacions d’accident laboral, de malaltia professional, d’accident no laboral i malaltia comuna i es crea una Comissió Nacional de Malalties Professionals.
En relació a les prestacions de reembossament, la Llei contempla que les prestacions derivades d’un accident laboral, d’una malaltia professional o d’una hospitalització en un establiment convencionat s’atorguen en règim de tercer pagador, alhora que es preveu que aquest es pugui aplicar a col·lectius o a prestacions determinats en despeses ocasionades per una malaltia comuna o per un accident no laboral.
Es modifica el sistema de prestacions d’incapacitat temporal, augmentant la quantia de la prestació, es milloren les prestacions de maternitat i es creen les prestacions de paternitat, es regulen les prestacions d’invalidesa, distingint les que deriven d’un accident laboral o d’una malaltia professional de les que deriven d’un accident no laboral i d’una malaltia comuna, establint uns diferents graus d’invalidesa i imports de la pensió, així com la conversió de la pensió d’invalidesa en pensió de jubilació.
Respecte a les pensions de reversió, es crea la diferent regulació entre les pensions temporals i vitalícies, el complement no contributiu de les pensions vitalícies i el dret a percebre la pensió de viduïtat en els supòsits de separació, divorci o dissolució d’una parella de fet.
Es flexibilitza el sistema de pensions per jubilació permetent la jubilació anticipada a partir dels cinquanta-vuit anys complint determinats requisits, i la possibilitat d’endarrerir-la fins als setanta-dos anys incrementada d’acord amb uns coeficients tècnics.
S’estableix un complement no contributiu per a les pensions de jubilació de manera que es garanteixen unes pensions mínimes de jubilació.

La Llei s’estructura en quatre llibres:
I: tracta de les disposicions generals, l’àmbit d’aplicació, l’estructura del sistema i els actes d’enquadrament.
II: es refereix a la gestió i organització administrativa de la CASS, l’administrativa per la composició i funcionament del Consell d’Administració i altres òrgans, i la gestió financera mitjançant les diverses cotitzacions.
III: regula les prestacions de les branca general, de jubilació i de prestacions familiars, així com els règims especials.
IV: tracta la instrucció dels expedients, de les infraccions i de les sancions i regula els diversos procediments existents en matèria de seguretat social.

Consulta el document de presentació de la CASS, i més informació aquí.

Tags:

Escriu un comentari