Vulneració dels drets fonamentals en la tramitació d’un procediment judicial: inadequació del procediment prevista a l’article 41.1 de la Constitució
Publicat per Manel Casal | Secció Juris. processal, Jurisprudència
III.-CONSIDERANT: que hem de dir que compartim el criteri exposat pel Ministeri Fiscal en el seu informe al present recurs, en el sentit de què el procediment urgent i preferent de l’article 41.1 de la Constitució no sembla que sigui el més idoni per a la protecció dels drets fonamentals quan les presumptes vulneracions es produeixen en el marc d’un procediment judicial, i així ho tenim declarat en la nostra sentència de 22 de desembre del 2008 (Rotlle 33/08), i fem nostres els arguments expressats pel Ministeri Fiscal de que, altrament i com sigui que el procediment previst en els articles 15 a 18 de la Llei Transitòria no està subjecte a termini per la interposició de la demanda, suposaria que en qualsevol moment el Batlle de Guàrdia podria declarar la nul·litat d’una prova obtinguda en el marc d’un procés judicial que ja hagués conclòs amb sentència ferma, és a dir, que per via d’aquests recurs es vindria a deixar sense efecte el principi de dret processal de
la cosa jutjada material, amb les pernicioses conseqüències que això suposa per a la seguretat jurídica, i aquesta possibilitat fins i tot podria ser reiterativa tota vegada que la resolució que es dicta en el procediment dels articles 15 a 18 de la Llei Transitòria no té l’autoritat de cosa jutjada, com mana l’article 17 de la mateixa Llei (“Les decisions en aquesta matèria no podran tenir en cap cas l’autoritat de la cosa jutjada”). I pensem que, com també disposa el mateix l’article 17, el procediment urgent i preferent tampoc té l’efecte de la cosa jutjada formal, doncs no té cap efecte suspensiu quant als procediments ordinaris.
Però no podem desconèixer la recent sentència del Tribunal Constitucional de data 7 de setembre del 2009, dictada en la Causa 2009-2-RE (Núm. de registre 18-2009. Recurs d’empara), en la que el Tribunal Constitucional, després d’argumentar que “En aquesta causa, és cert que va existir una denúncia prèvia dels fets que són objecte del procés penal i que la intervenció del Servei de Policia va tenir lloc en relació amb unes diligències prèvies certes en funció d’aquella denúncia. Tanmateix, no consta que aquesta denúncia hagués estat admesa per cap òrgan judicial competent. També, és evident que la resolució del procediment urgent i preferent per a la protecció dels drets fonamentals en qüestió no té res a veure amb el fet que s’hagués produït o no un delicte contra la propietat de tercers que és sobre el que versa la qüestió penal pendent. Per consegüent, no existeix cap condicionament entre el procés penal relatiu al delicte contra la propietat esmentat i el procés relatiu als drets constitucionals a la intimitat i a la privacitat del domicili”, i conclou que “no és procedent l’al·legació de la prejudicialitat penal per a no entrar en el fons de l’assumpte objecte tant del procediment urgent i preferent de l’article 41 de la Constitució com en aquest recurs d’empara, sempre preferent si s’interposa en el moment oportú”.
Sentència de la sala penal del Tribunal Superior de data 23/10/08, ponent JM Pijuan, número 29-09.
Tags: drets fonamentals
