Sòl no urbanitzable: inclusió en una unitat d’actuació
Publicat per Manel Casal | Secció Juris. urbanisme, Jurisprudència
“Tercer.- El segon greuge que palesa la part apel·lant es refereix a la finca que anomena Camp de la Canal, que el POUP ha classificat com sòl no urbanitzable i de la que en demana la classificació com sòl urbà o urbanitzable i la seva inclusió en una unitat d’actuació, sense més precisions.
La part agent no ha identificat sobre plànol la finca de la que demana la inclusió en una UA i ni n’assenyala la superfície, però la prova pericial practicada a les actuacions indica que es tracta de la que identifica en el dictamen com finca 5.2, Prat sobre la Canal de Comallonga, identificació a la que el recurs d’apel·lació no mostra cap objecció; d’altra banda, tot i que la part agent tampoc diu a quina UA s’ha d’incorporar la seva finca, la única a la que es pot incorporar és la confrontant, és a dir, la UASUNC-C13, de sòl urbà no consolidat.
Al analitzar les característiques d’aquesta finca, la prova pericial, després de constatar que no se saben els límits de la mateixa, explica (i) que en qualsevol cas es tracta d’una finca forestal amb una forta pendent, del 80 % i (ii) que segons la Cartografia Oficial de Riscos Naturals Geològics de Govern la finca té un nivell de perillositat mig i segons la Cartografia de Riscos d’Allaus de Govern la finca està en zona de risc de nivell blau.
Amb aquests antecedents és evident que no es pot atribuir a la finca de la part apel•lant la classificació de sòl urbà no consolidat perquè no reuneix cap de les característiques que estableixen els articles 25 de la LGOTU i 7 i 8 del RU per que un terreny hagi de ser classificat com sòl urbà, consolidat o no.
I si el que es pretén és la classificació com sòl urbanitzable i per tant sense adscripció a cap unitat confrontant d’aquesta naturalesa per què no existeix, tampoc és possible estimar la pretensió. La classificació com a sòl urbanitzable respon a la decisió del planificador d’incloure un àmbit de sòl -que pot estar composat per terrenys que corresponen a un sol propietari o a propietaris diferents- en una unitat d’actuació dintre de la qual es pugui fer efectiu el principi de distribució equitativa dels beneficis i les càrregues associats a tot el procés de transformació del sòl; per tant, la classificació d’un sòl com urbanitzable respon a un desig estratègic del planificador de què aquell àmbit sigui urbanitzat, d’acord amb les necessitats de creixement de cada parròquia, tal com disposa l’article 14.2 del RU. Si no existeix aquest desig, els terrenys han de ser classificats com sòl no urbanitzable en qualsevol de les variants que preveu l’article 17.2 del RU, juntament als terrenys que de manera reglada han de ser classificats com sòl no urbanitzable, és a dir, els que tenen les característiques que preveu l’apartat 1 de l’article 17 RU.
En el cas, la classificació com sòl no urbanitzable s’ajusta als criteris establerts en els articles citats i per tant no procedeix la substitució per la classificació com sòl urbanitzable.”
Sentència de la sala administrativa del Tribunal Superior de data 26/1/10, ponent L. Saura, número 05-2010.
Tags: pla d'urbanisme, sòl urbà
