Responsabilitat de l’Estat per vulneració del dret a un procés de durada raonable
Publicat per Manel Casal | Secció Juris. processal, Jurisprudència
“Tercer
Pel que fa a la durada raonable del procés, el recurrent al·lega, sense que se’l contradigui en aquest punt, que la demanda d’execució de la sentència del 24 de novembre de 1999 va ser presentada el 27 de juny del 2000 i que, posteriorment, mitjançant sis demandes successives va insistir a la Batllia d’executar la sentència pel que feia al còmput de l’import degut en concepte de comissions immobiliàries. Aquestes peticions no van tenir cap efecte fins el 18 de juny del 2008, data en la qual, per fi, la Batllia va lliurar la documentació, reiteradament reclamada, per tal de calcular l’import esmentat i aconseguir la plena execució de la sentència de 1999.
Si aquesta durada sembla, a priori, excessiva, convé no oblidar que en aquests casos, allò que és rellevant és que els actes judicials es realitzin en una durada raonable.
Això significa que per pronunciar-se sobre aquest punt, cal, en cada cas, ponderar la durada de les diferents fases del procediment, la complexitat de la causa, l’activitat dels òrgans judicials i l’activitat o l’actitud de les parts del procés.
En aquesta causa, a partir del moment en què el lapse de temps entre la demanda d’execució (27 de juny del 2000) i la primera reacció efectiva de la Batllia (18 de juny del 2008) apareix a priori com a excessiva, cal examinar les raons d’aquest retard.
Si bé el recurrent al·lega que sobre la qüestió de l’import de les comissions degudes, és a dir, sobre el que quedaria per executar, la lentitud del jutge no li és imputable i que en realitat res no la pot justificar, hem de constatar que les motivacions de les decisions del Tribunal Superior de Justícia no permeten contradir aquestes al·legacions, ja que en realitat no es pronuncien sobre aquest punt.
Per tant, no existeix cap element que permeti considerar, ni s’han aportat proves o indicis que deixin suposar, que la durada del temps escolat entre la demanda d’execució del 2000 i la comunicació dels elements necessaris per a aquesta execució el 2008 pugui explicar-se per la complexitat de l’assumpte, per l’activitat del jutge o pel comportament de les parts. Així doncs, aquesta durada sembla únicament imputable al jutge.
En aquestes condicions, cal estimar el recurs d’empara del recurrent pel que fa a la vulneració del seu dret a un procés de durada raonable i, per consegüent, cal, en resposta a la petició concreta del recurrent, declarar la responsabilitat de l’Estat.”
Sentència del Tribunal Constitucional de data 21/12/09, ponent P. Subra, causa 2009-16-RE.
Tags: responsabilitat de l'Estat, vulneració del dret a la jurisdicció
