Previsió de sistemes al POUP: reparcel·lació, sòl urbà no consolidat. Conveni amb el Govern.
Publicat per Manel Casal | Secció Juris. urbanisme, Jurisprudència
“a) El projecte de Pla d’ordenació i urbanisme parroquial no vincula l’aprovació provisional. El Comú pot introduir en aquesta darrera les modificacions que consideri convenients, un cop examinada la totalitat de les al·legacions formulades en el període d’informació pública, sense més límit que la obligació d’obrir un segon tràmit d’aquesta naturalesa, en el cas de què les modificacions introduïdes tinguin caràcter substancial, segons l’article 98 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. En conseqüència, el fet de què l’agent no fes al·legacions sobre la unitat d’actuació N-11 no impedeix que el Comú introduís modificacions no substancials en realitzar l’aprovació provisional.
b) L’article 8 del Reglament urbanístic completa les previsions de l’article 25 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme sobre el sòl urbà consolidat, i disposa que tenen aquesta condició els terrenys que disposen dels serveis urbanístics bàsics i que el Pla ordena directament i els inclou en una unitat d’actuació de gestió directa. En canvi, tenen la consideració de sòl urbà no consolidat els terrenys inclosos en una unitat d’actuació de sòl urbà que no tenen definida l’ordenació i no es tracta d’àrees consolidades per l’edificació. En el cas que ara s’examina, el P.O.U.P. de La Massana preveu que s’incloguin en la unitat d’actuació N-11 determinats espais cívics, parcs i jardins, cosa que farà necessària la reparcel·lació dels terrenys per tal de garantir la necessària distribució de beneficis i càrregues. En conseqüència, els terrenys no són directament edificables, ni tan sols amb la realització simultània de les obres d’urbanització, com preveu l’article 8.1.3 del Reglament urbanístic, per la qual cosa resulta ajustada a dret la seva classificació com a sòl urbà no consolidat, ja que precisen de l’aprovació del corresponent planejament derivat, és a dir, d’un pla parcial o especial. Ben al contrari, no s’acredita que la unitat d’actuació N-27, que l’apel·lant utilitza com a terme de comparació, presenti les mateixes característiques que la N-11 quant a la previsió d’espais lliures.
c) Segons l’article 71 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, un dels continguts del P.O.U.P. és la determinació de l’estructura general del territori, integrada, entre d’altres elements, pels equipaments comunitaris per a serveis públics i els espais lliures destinats a parcs i zones verdes de caràcter públic. En conseqüència, no es pot considerar contrària a dret, com pretén la representació del recurrent, que el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial de La Massana contempli l’existència en la unitat d’actuació N-11 dels espais cívics, parcs i jardins que es preveu realitzar. El fet de què no sigui necessari desenvolupar aquestes previsions fins al nivell de detall, en tractar-se de sòl urbà no consolidat, tal com disposa l’article 8.2 del Reglament urbanístic, no impedeix que el P.O.U.P. inclogui les previsions que consideri convenients en aquesta matèria.
d) Com ha posat de relleu la sentència apel·lada, el conveni signat l’1 de febrer de 2001 entre l’agent i el Ministeri d’Ordenament Territorial no afecta les previsions del planejament urbanístic, ja que, d’una banda, aquest conveni no té la naturalesa pròpia d’un instrument d’ordenació del Govern (article 53 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme), a diferència d’allò que sosté en algun moment el recurrent, i, d’altra banda, les estipulacions del conveni es limiten a preveure un accés directe a la carretera dels terrenys de l’agent, però no incideixen en la classificació urbanística de la finca, com no podia ser d’altra manera.
e) En darrer terme, s’han de confirmar igualment els pronunciaments de la sentència apel·lada sobre el camí ral que discorre actualment per la zona que comprenen les unitats d’actuació N-11 i N-27. La funció del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial no és la de reproduir la situació existent en l’actualitat, sinó la d’establir l’estructura general i els elements fonamentals de l’ordenació urbanística del territori parroquial, regular els diferents usos, intensitats i aprofitaments segons la classificació del sòl i les unitats d’actuació i fixar les previsions dels serveis públics necessaris (article 69.1 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme). El planificador ha de prendre, doncs, les decisions que consideri convenients sobre la trama viària en les àrees que, com la present, no tenen una urbanització consolidada.”
Sentència de la sala administrativa del Tribunal Superior de data 5/11/09, número 90-09.
Tags: POUP
