Presumpció d’innocència i antecedents penals
Publicat per Manel Casal | Secció Juris. processal, Jurisprudència
En la sentència del Tribunal Constitucional de data 8/6/09, ponent B. Subra, ausa 2009-1-RE, en relació a la consideració que s’ha de donar a la referència dels delictes anteriors, es conté una distinció entre la institució de la cancel·lació d’antecedents penals i l’amnistia, en els següents termes: l’amnistia, que suprimeix de manera retroactiva el caràcter delictiu vinculat a uns fets, té com a conseqüència la prohibició per a tothom de recordar, en la forma que sigui, o de fer subsistir en qualsevol document, les condemnes penals, les sancions disciplinàries o professionals cancel·lades; i el supòsit de cancel·lació de l’article 264 del Codi de procediment penal andorrà no és un supòsit d’amnistia, doncs la cancel·lació, sota la llum del dret comparat, sembla més propera a la figura que, per exemple, el dret penal francès preveu amb el terme “prescription”, d’acord amb la qual la pena prescrita es considera com executada, però sense que els fets que l’ha van motivar desapareguin i persisteixin malgrat la desaparició de les seves conseqüències jurídiques.
En relació a la consideració dels antecedents penals i la presumpció d’inocència l’alt Tribunal entén que el fet que qualsevol persona sospitosa o processada és innocent fins que la seva culpabilitat no hagi estat establerta i que no hagi estat condemnada de manera irrevocable. Aquest és el sentint que donen a aquesta norma legislacions i jurisprudències nacionals diverses, així com textos internacionals. L’article 11 de la Declaració universal dels Drets Humans de 1948 disposa que “Qualsevol persona acusada d’un acte delictiu és presumeix innocent fins que la seva culpabilitat hagi estat legalment establerta en el decurs d’un procediment públic en el qual haurà disposat de totes les garanties necessàries a la seva defensa”. L’article 48.1 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea disposa que “Qualsevol persona acusada d’una infracció penal és presumeix innocent fins que la seva culpabilitat hagi estat legalment establerta”. Evidentment, cal citar l’article 6.2 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals d’acord amb el qual “Qualsevol persona acusada d’una infracció és presumeix innocent fins que la seva culpabilitat hagi estat legalment establerta.” Una vegada la presumpció d’innocència definida, la seva vulneració és materialitza quan, abans qualsevol condemna o més precisament abans l’esgotament de les vies de recurs, es presenta públicament una persona com a culpable dels fets que fan l’objecte d’una investigació o d’una instrucció judicial. És clar que el dret a la presumpció d’innocència i l’eventualitat de la seva vulneració només tenen sentit i només poden tenir un abast efectiu en el context d’una instrucció susceptible de conduir a l’establiment de la culpabilitat i, per consegüent, al pronunciament d’una sanció. Efectivament, la presumpta innocència no és pot assimilar a la innocència, ja que si aquest dret atorga una protecció a la persona que es presumeix innocent, concretament pel que fa a la càrrega de la prova, és perquè existeix el risc que no ho sigui. En les instàncies que van donar lloc, primer davant la Batllia, després davant el Tribunal de Corts, a la referència dels antecedents penals cancel·lats, la recurrent no estava sent jutjada, la seva culpabilitat no havia d’establir-se i, per tant, no havia de ser condemnada. El dret a la presumpció d’innocència no hi intervenia i, doncs, no podia ser víctima d’una vulneració d’aquest dret les característiques del qual no es podien aplicar a la causa sotmesa al jutge.
Tags: antecedents penals
