No és possible l’exequàtur d’una transacció judicial no homologada
Publicat per Manel Casal | Secció Juris. processal, Jurisprudència
“I.- Resulta de les disposicions dels articles 19 de la Llei Qualificada de Justícia, 47 i 49 de la Llei Transitòria de Procediment Judicial, que el procediment d’exequàtur només es limita a les sentències civils estrangeres. És a dir que la resolució de la qual es demana l’execució al Principat ha d’ésser dictada o homologada per un tribunal estranger.
II.- En cas d’autes, es tracta no d’una resolució d’una jurisdicció estrangera, sinó d’un conveni transaccional, el qual no fou homologat per cap tribunal estranger. En efecte, es desprèn de les proves que consten en autes, que per resolució de data 10-09-03, el tribunal mercantil de Paris va condemnar a la societat P. SA a pagar a la societat S.F., la quantitat de 771.500 €, més els interessos al 1,5% mensual a comptar del dia 30-07-01, així com la suma de 6.000 €. Contra aquesta decisió, la societat P. SA va formular recurs d’apel.lació davant la Cour d’Appel de Paris. En segona instància, les parts han formulat el conveni transaccional objecte de la present demanda d’exequàtur, i en mèrits d’aquest acord, la societat P. SA va desistir-se del seu recurs d’apel.lació, desestimant constatat pel Magistrat ponent de la Cour d’Appel. Per tant, malgrat les parts que sol·liciten l’exequàtur titllen a la transacció judicial, el cert és que de les proves que es troben en les actuacions en resulta que es tracta d’una transacció efectuada en el marc d’un procediment judicial, però no homologat per la Cour d’Appel, de manera que s’ha d’estar a la seva veritable natura i atendre a les consideracions següents.
III.- Si l’article 2052 del Codi Civil francès, estableix que la transacció té, entre les parts que la van signar, autoritat de la cosa jutjada, l’article 2044 del mateix codi precisa que es un contracte privat, i no es necessita per la seva eficàcia que sigui homologat per una jurisdicció. En conseqüència, si la transacció d’autes, es pot executar entre les parts, com tot conveni privat, a França, a Andorra, o en qualsevol altre país, no pot ser objecte d’exequàtur per no esser una resolució dictada o homologada per una jurisdicció estrangera. El caràcter particular de l’afer determina de no fer especial imposició en costes.”
Sentència de la sala civil del Tribunal Superior de data 10/6/10, ponent JL. Vuillemin, autes 036/10.
