Les obligacions de fer imposades per l’administració en matèria d’urbanisme no tenen caràcter sancionador, segons el TC
Publicat per Manel Casal | Secció Juris. urbanisme, Jurisprudència
“Així doncs, cal examinar la interpretació efectuada pel Tribunal Superior de Justícia d’acord amb la qual la referència a la sanció només era relativa a la multa, de tal manera que l’ordre de retirada de l’escala no estava considerada com una sanció.
Pel que fa a la qüestió de saber si, en matèria d’infraccions d’urbanisme, l’obligació de fer, com la de procedir a la retirada d’una instal·lació irregular, ha de ser considerada o no com una sanció, semblaria que la jurisdicció ordinària del Principat no hagi hagut, fins ara, de pronunciar-s’hi. El Tribunal Constitucional no disposa d’una jurisprudència nacional susceptible d’aclarir aquest punt. Per contra, pot trobar recolzament en el dret comparat.
De manera general, els codis o les lleis d’urbanisme disposen que, en el cas d’una execució d’obres o d’una utilització del sòl irregulars, els infractors poden ser condemnats a pagar una multa o a una pena d’empresonament en cas de reincidència i preveuen, generalment, també, que es poden prescriure mesures de posada en conformitat (a vegades qualificades de mesures de restitució) com per exemple enderrocs, reafectacions del sòl o, com en la causa que ens ocupa, retirades. Ara bé, pel que fa a aquestes darreres mesures, algunes jurisprudències, com per exemple la del Tribunal de Cassació de França, consideren que per tal com estan destinades a fer cessar una situació il·lícita, no constitueixen una sanció, però tenen un caràcter real. D’aquesta qualificació en resulta que en el cas de defunció de l’infractor durant la instància, el jutge continua sent competent per resoldre la causa, o també que aquest tipus de mesures no prescriuen com les penes de multa o d’empresonament.
Considerant que la retirada de l’escala metàl·lica no havia fet l’objecte d’un desistiment, ni d’una anul·lació, ja que no es va analitzar com una sanció, se’n deriva que no es podia censurar la decisió de la Batllia i, el Tribunal Superior de Justícia només ha fet que ajustar-se a la solució emprada en altres ordenaments jurídics comparables al del Principat d’Andorra.
No es pot considerar que amb aquesta actuació el Tribunal Superior de Justícia hagi fonamentat la seva decisió en un raonament manifestament irraonable o arbitrari i, per aquest motiu, sigui vulnerador dels drets reconeguts a l’article 10 de la Constitució.”
Aute del Tribunal Constitucional de data 11/1/10, ponent P. Subra, causa 2009-26-RE.
