Expulsió administrativa: condicions
Publicat per Manel Casal | Secció Juris. administrativa, Jurisprudència
“Tercer.- Convé per tant de treure les conseqüències jurídiques d’aquests fets:
Segons l’article 107-1 de la Llei qualificada d’immigració de data 14 de maig del 2002:
Expulsió administrativa com a mesura de prevenció d’ordre públic: 1. Com a mesura de prevenció, l’expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d’elements contrastats, del risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic que representa l’entrada o la presència, al Principat d’Andorra, de la persona objecte de la mesura.
Segons la jurisprudència d’aquesta Sala, qui s’ha tornat a recordar en la sentència de primera instància, la legalitat de les ordres d’expulsió està sotmès a tres condicions (veure el fonament Quart de la sentencia recorreguda): l’acreditació dels fets que s’imputen a l’interessat; si els mateixos poden ser qualificats com una amenaça per a la tranquil·litat, pau o moralitat publiques; la necessària proporcionalitat que d’existir entre la conducta que s’atribueix al ciutadà estranger i les conseqüències perjudicials que deriven de l’expulsió.
Els fets que s’han resumit en el fonament Segon no els ha contradit el demandant, que es limita a precisar, en el seu recurs d’apel·lació que «al marge d’aquests dos incidents, no se’m va tornar a trobar en estat d’alcoholèmia, ni en possessió de drogues» (fonament Primer del recurs).
Per tant, el litigi es basa sobre les dues altres condicions indicades més amunt.
A propòsit de l’apreciació del risc, la jurisprudència d’aquesta Sala reconeix un poder d’apreciació a la Policia. Podem notar que en el seu informe de data 28 de setembre del 2009, l’assessor jurídic de la Policia remarca que «Malgrat aquest advertiment d’expulsió, el Sr. Belmonte va ser novament detingut i posat a disposició judicial en data 17 de setembre del 2008» (veure foli 106). En efecte, podem estimar que aquesta conducta demostra que l’interessat ha mostrat una certa lleugeresa en no fer cas d’aquest advertiment i per tant la Policia podia legítimament témer la reincidència de l’interessat.
D’altra banda, la Policia estima que «aquest comportament podia representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones, dels bens i per a l’ordre públic» (veure foli 106); en particular, la Policia remarca que de la conducció d’un vehicle desprès d’un consum de begudes alcohòliques o de productes estupefaents, pot derivar en perill per al trànsit.
Podem per tant estimar que la Policia ha fet una justa apreciació del risc que comportaria la conducta del Sr. B.
De tota manera, a propòsit de la condició que manté la proporcionalitat, convé d’apreciar les conseqüències de l’expulsió sobre la situació de l’interessat. Aquest no resideix a Andorra des de poc temps desprès de l’any 2006 i l’únic lligam familiar al Principat és el seu germà. Podem per tant estimar que els seus lligams al Principat no són molt estrets. Te un lloc de treball i segons el seu empresari és satisfactori ( veure foli 104, el certificat de data 17 de setembre del 2009).
Però, en aquest cas, podem remarcar que l’interessat és relativament jove (nascut el 4 de juny de 1979) i que no es considera culpable del tràfic de productes estupefaents, però ha estat un simple consumidor. Ha reconegut els seus errors, i desprès dels últims incidents que el concerneixen, la seva conducta no ha portat problemes.
Podem remarcar que la durada de l’expulsió ja s’ha reduït de tres a dos anys. D’altra banda, en el seu informe ja mencionat, l’assessor jurídic de la Policia ha exposat: «pensem que no s’hauria d’estimar el recurs, sinó que es podria rebaixar la durada de l’expulsió o en tot cas, imposar una mesura d’advertència d’expulsió, de manera que el present expedient no quedi sense efecte i que d’alguna manera, el mateix pugui tenir un efecte preventiu i fer desistir l’interessat de la comissió d’una eventual futura vulneració de la legislació vigent del Principat (veure foli 106).
En aquestes condicions, ens podem mantenir en l’advertència de l’assessor jurídic citat més amunt, mantenint solament una mesura d’advertència d’expulsió, en el ben entès que una nova condemna podria comportar una mesura d’expulsió.”
Sentència de la sala administrativa del Tribunal Superior de data 12/4/10, ponent B. Plagnet, número 18-2010.
Tags: expulsió
