Es declara nul·la la limitació de construir per sobre de la cota de 1.350 metres a Andorra la Vella
Publicat per Manel Casal | Secció Juris. urbanisme, Jurisprudència
Per sentència de data 2/3/09, si bé ha estat apel·lada, el Tribunal de Batlles entén la nul·litat de l’article 248.1 de la normativa urbanística del POUP d’Andorra la Vella, pel qual es classifica com a sòl no urbanitzable els terrenys situats a una alçada superior a 1.350 m.
1. Constitueix el sòl no urbanitzable tots els terrenys afectats per riscos naturals, comprenent aquells terrenys situats per sobre de la cota d’altimetria 1.350, fins ara qualificats de zona rústica no urbanitzable, i tots els terrenys dels comuns i dels quarts, llevat que es tracti de terrenys inclosos en unitats d’actuació de sòl urbà o de sòl urbanitzable que hagin estat adquirits pels comuns per destinar-los a equipaments, habitatge de protecció pública, espais col·lectius o serveis públics.
El Tribunal entén que sobre l’article 248-1 NU: el Comú justifica aquesta norma que classifica com a sòl no urbanitzable tots els terrenys situats per sobre de 1.350 metres i fins ara qualificats com zona rústica mantenint que la classificació s’imposa a efectes de respectar el màxim de l’edificabilitat global de la DT 1ª-2 LGOTU. En el mateix sentit s’ha pronunciat la CTU, dient tanmateix que la legalitat del precepte era dubtosa des del punt de vista de la classificació. El Tribunal entén que aquesta disposició no té base legal car el planificador ha de classificar com a sòl no urbanitzable tots aquells terrenys que tinguin algun dels valors dels articles 38 a 49 LGOTU, així com aquells de l’article 50 LGOTU; això és, la classificació es reglada, com ho és la de sòl urbà, i la classificació de sòl urbanitzable és la residual que la LGOTU defineix negativament a l’article 28 LGOTU, i per tant no pot el planificador preveure contra la Llei que el sòl esdevé urbanitzable pel simple fet d’estar a certa cota, sense perjudici de poder distingir entre el de desenvolupament immediat i diferit (article 14-2 RU).
El pronunciament judicial estableix igualment la nul·litat dels articles 6.1, 6.7, 9, 18 i 45.2, 36.1, 40, 46, 156.3 i 248.1 de les normes urbanístiques del POUP d’Andorra la Vella, així com la necessària esmena dels articles 20, 21, 38, 40, 54, 81, 85, 100, 114, 145 i 248.
Us tindrem informats de la resolució definitiva de la impugnació del POUP.
Tags: construcció
