Embargament preventiu: requisits, resolució estimatòria
Publicat per Manel Casal | Secció Juris. processal, Jurisprudència
“IV.- L’embargament preventiu no és una mesura de coacció al demandat amb l’intent d’aconseguir que accedeixi al pagament d’allò que li reclama o que li vol reclamar el demandant, sinó que és una mesura que té la finalitat cautelar de garantir a l’actor, quan les circumstàncies del cas ho revelin necessari, que cobrarà allò que, amb una aparença suficientment fonamentada, reclama o reclamarà judicialment; d’aquí que la jurisprudència d’aquesta Sala, en fer l’interpretació de l’article 2 del Decret de data 1 de maig de 1992 ha repetit que són dos els requisits essencials per a poder accedir a una petició d’embargament preventiu: una aparença de bon dret de la reclamació (fumus boni iuris), i un perill que es pugui frustrar l’efectivitat del crèdit per absència de béns del demandat quan la sentència que es dicti s’hagi d’executar (periculum in mora).
V.- En el present cas, no existeixen dificultats per tal d’acreditar el fumus boni iuris, ja que el pacte X del contracte d’obra pactat entre les parts estableix que “…Una vegada efectuada la recepció definitiva, en el cas que les obres es trobin en bon estat i d’acord amb les prescripcions previstes, l’import de la retenció de garantia s’abonarà al contractista…”; i si la sentència de data 2 de setembre del 2009 va desestimar la demanda de pagament d’aquest import de retenció, fou perquè dit import no podia ésser exigible que una vegada s’hagi materialitzat la recepció definitiva de l’obra i aquesta no ho podia ser abans del 30 de març del 2007, ara bé que la demanda es va formular el dia 4 d’octubre del 2006, és a dir de forma prematura.
VI.- Respecte al periculum in mora, és cert que el Sr. M.S.B. és de nacionalitat argentina, però això no pot ser suficient per acreditar un perill d’inexecució o de inefectivitat d’una sentència condemnatòria. Nogensmenys, si s’afegeix a aquesta circumstància, que el Sr. M.S.B. ha venut la seva propietat i que no disposa de cap altre bé immobiliari a ANDORRA, que el procediment anterior que va oposar les parts estableix que el demandat té problemes econòmics, si que és legítim suposar que existeix un risc que es pugui frustrar l’efectivitat del crèdit. A més a més, s’ha de posar de relleu que en el marc del procediment anterior que va oposar les parts, la societat S. SA ja va presentar una demanda d’embargament preventiu per tal de garantir una quantitat en la qual estava inclòs l’import de 19.011,21 €, i que aquesta mesura cautelar fou atorgada per la jurisdicció competent, sense que el Sr. M.S.B. hagi formulat cap recurs d’apel·lació, ço que determina que considerava que els requisits legals eren reunits per pronunciar l’esmentada mesura cautelar. En conseqüència s’ha de donar lloc a la demanda de la societat S. SA.”
Aute de la sala civil del Tribunal Superior de data 27/5/10, ponent JL. Vuillemin, autes 027/10.
Tags: embargament
