El TC anul·la la resolució administrativa respecte els terrenys de concòrdia per correspondre a la jurisdicció civil
Publicat per Manel Casal | Secció Jurisprudència
Per sentència de data 12/4/10, causa 2009-23-RE, el Tribunal Constitucional la declarat la nul·litat de la sentència de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia per la qual es pronunciava a títol prejudicial sobre la qüestió de l’atermenament dels terrenys de Canillo i d’Encamp, per quan aquest extrem correspon a la competència de la jurisdicció civil, malgrat el pronunciament ho sigui a títol prejudicial.
“Tercer
Per tal de determinar si és arbitrària o irraonable la decisió de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de pronunciar-se a títol prejudicial sobre la qüestió de l’atermenament dels terrenys de Canillo i d’Encamp, cal analitzar, en primer lloc, si el procediment d’atermenament correspon o no a la competència de la jurisdicció civil.
Doncs bé, en relació amb aquest punt, cal precisar que:
En primer lloc, convé destacar que el principi de la competència de la jurisdicció civil està en aquesta causa implícitament admesa per la Sala Administrativa mateixa, ja que declara pronunciar-se “a títol merament prejudicial.”
Nogensmenys, i sobretot, la competència de la jurisdicció civil s’estableix de manera clara a l’article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia. D’una banda, l’apartat 3 d’aquest article enumera de manera precisa les matèries de les quals coneix la jurisdicció administrativa, i l’atermenament no figura dins l’àmbit d’aquestes competències. I, d’altra banda, l’apartat 4 disposa en relació amb la jurisdicció civil “Són amb caràcter general propis d’aquesta jurisdicció totes les qüestions que no hagin estat expressament atribuïdes a altres jurisdiccions.”
Com que l’article 39.3 no atribueix la competència sobre l’atermenament a la jurisdicció administrativa i, de manera més general, la competència sobre la delimitació dels territoris, de l’article 39.4 se’n deriva que aquesta competència correspon a la jurisdicció civil, cosa que està confirmada per la jurisprudència relativa a aquestes qüestions que emana exclusivament de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia (v. sentències núm. 214 del 30 de juny de 1987, núm. 352 del 13 de juliol de 1995, núm. 617 del 19 de setembre de 1996, núm. 872 del 10 de juliol de 1997, núm. 1443 del 30 de novembre del 2000 i núm. 165/06 del 18 de desembre del 2006).
La competència de principi de la jurisdicció civil està admesa, ara bé, cal determinar si no obstant això, en aquesta causa, la Sala Administrativa podia pronunciar-se a títol prejudicial en matèria d’atermenament.
Quan es tracta de la competència jurisdiccional, les normes de competència es vinculen a l’objecte principal del litigi sotmès al jutge. Tanmateix, pot succeir que la resolució depengui d’una qüestió accessòria. Això implica que cal saber si aquesta qüestió pot ser resolta pel jutge competent en la matèria principal.
En aquesta causa, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va admetre aquest supòsit i va considerar que “Els pronunciaments que es realitzin sobre aquesta qüestió no envaeixen en absolut les atribucions pròpies de la Jurisdicció civil, ja que, com a declarat anteriorment aquesta Sala, es tracta de determinar un dels elements imprescindibles de la competència administrativa, com és la competència ratione loci. En qualsevol cas, la resolució que s’adopti sobre aquest punt es produeix només en el marc d’aquest procés i a títol merament prejudicial.”
Aquest raonament recorda les disposicions de l’article 4 de la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa-administrativa espanyola, d’acord amb el qual:
- la competència de l’ordre jurisdiccional contenciós-administratiu s’estén al coneixement i a la decisió de les qüestions prejudicials i incidentals que no pertanyen a l’ordre administratiu, directament relacionades amb un recurs contenciós-administratiu, salvat de les de caràcter constitucional i penal i d’aquelles que disposen els tractats internacionals.
- La decisió que es pronunciï no produirà efectes fora del procés en què sigui dictada i no vincularà l’ordre jurisdiccional corresponent.
Ara bé, si al Regne d’Espanya la competència del jutge administratiu en matèria de qüestions prejudicials ha estat instituïda pel legislador, no és això allò que succeeix al Principat d’Andorra, on no hi ha cap text legal que estableixi una fórmula similar o comparable a aquella que acabem de citar.
L’escrit d’al•legacions del Comú de Canillo afirma que d’acord amb l’article 4.2 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal “la jurisdicció administrativa pot conèixer i resoldre les qüestions prejudicials o incidentals, civils o laborals, directament relacionades amb un afer principal, que li hagi estat sotmès, com resulta en el present procés, iniciat per un manament d’atur d’obres il•legal del Cònsol d’Encamp”. Aquest argument no es pot acceptar. Efectivament, aquestes disposicions són obsoletes, ja que l’article 139 de la Llei transitòria de procediments judicials del 21 de desembre de 1993 disposa que “Els articles 1 a 7, ambdós inclosos, queden sense contingut i substituïts pel que disposa l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.”
Des d’aquest primer punt de vista, sembla que calgui admetre l’argument del Comú d’Encamp quan manifesta que “a diferència d’altres ordenaments jurídics estatals o comunitaris (…), l’ordenament jurídic andorrà no ha previst, contemplat ni regulat que els Tribunals puguin dictar sentències prejudicials com la que ens ocupa. Per consegüent, la sentència prejudicial dictada per aquesta Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra de data 27 de juliol de 2009 no està emparada per cap llei o normativa d’aplicació a la matèria.”
Si en el país veí, el jutge administratiu pot conèixer de les qüestions que relativament a un recurs contenciós administratiu condicionen la decisió sobre la validesa o l’absència de validesa de l’acte administratiu impugnat, és perquè ha estat habilitat per fer ho per la llei.
Aquest no és el cas a Andorra, s’ha de considerar lògicament que quan el jutge andorrà topa amb aquest tipus de cas, ha de considerar aquesta qüestió com a prejudicial, és a dir com una qüestió que, si ha de ser resolta abans del fons del litigi, no li correspon al jutge que ha de resoldre el litigi principal. Per consegüent, quan una qüestió prejudicial es planteja davant el jutge administratiu, a causa de la manca d’un text que ho disposi altrament, aquest ha d’inhibir-se i remetre les parts davant la jurisdicció competent.
Quart
En absència d’un text particular, la qüestió prejudicial es tracta de la manera que acabem d’indicar, tanmateix, cal precisar que només existeixen qüestions prejudicials en unes condicions concretes, és a dir, cal que la qüestió plantegi una dificultat certa i, per aquest motiu, la solució no pot ser evident. D’acord amb una fórmula que trobem en dret comparat només hi ha una qüestió prejudicial si hi ha una impugnació seria.
Si això no és així, quan les coses són clares i que la solució que s’hagi d’adoptar apareix fàcilment, no cal inhibir-se i remetre les parts davant la jurisdicció competent, el jutge que coneixia del litigi principal pot resoldre ell mateix. Per tal de distingir aquestes dues situacions, alguns ordenaments jurídics es refereixen a una “qüestió prèvia”. Es tracta, com en el cas de la qüestió prejudicial d’una qüestió accessòria que ha de resoldre’s abans l’examen del fons, però, i aquí resideix la diferència, la solució d’aquesta qüestió depèn del jutge que coneix del litigi principal.
Si raonem d’aquesta manera, la presa en consideració de l’al•legació del Comú d’Encamp, depèn, doncs, del fet de saber si la determinació de la propietat dels terrenys on s’executaven els treballs havia de considerar-se com una qüestió prejudicial o com una simple qüestió prèvia que no necessitava la participació de la jurisdicció civil.
En la primera d’aquestes dues hipòtesis, atès que cap text li autoritzava, el Tribunal Superior de Justícia hauria indegudament examinat la qüestió de la competència territorial per arribar a la conclusió que els treballs s’executaven en el territori de Canillo i que “els pronunciaments que es realitzin sobre aquesta qüestió no envaeixen en absolut les atribucions pròpies de la Jurisdicció civil”. Per tant, s’hauria d’atorgar l’empara en relació amb aquest punt.
A l’inrevés, si el raonament en relació amb la qüestió prèvia fos pertinent, convindria considerar que la decisió del Tribunal Superior de Justícia de pronunciar-se ell mateix sobre la competència rationae loci, de la qual depenia la seva decisió sobre el fons estaria justificada i, per aquest mateix motiu, el recurs d’empara s’hauria de desestimar.
Cinquè
En aquesta causa, convé doncs apreciar si la qüestió accessòria de la delimitació territorial entre el Comú de Canillo i el Comú d’Encamp s’analitza en un qüestió prejudicial corresponent a la competència de la jurisdicció civil o en una simple qüestió prèvia susceptible de ser resolta directament pel jutge administratiu.
Per tal que hi hagi una qüestió prejudical, cal que hi hagi una dificultat real de naturalesa tal que faci néixer un dubte (cosa que suposa la complexitat de la qüestió plantejada) i que la resposta a aquesta qüestió sigui indispensable per a la resolució del fons del litigi, és a dir, que la solució del litigi n’ha de dependre.
Pel que fa al segon d’aquests punts, és evident que en aquesta causa la resolució del fons del litigi depenia de la competència rationae loci del cònsol major d’Encamp i, per consegüent, de l’anàlisi de l’atermenament dels límits territorials de les dues parròquies, ara bé, també s’ha d’examinar el primer punt esmentat, és a dir la dificultat de la qüestió.
Si calgués prendre en consideració dades complexes i que la solució no aparegués de manera manifestament evident, caldria concloure a una qüestió prejudicial corresponent a la competència del jutge civil i no sent susceptible de ser resolta directament per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.
Si, per contra, els elements de resposta apareixen clars i indiscutibles, s’ha d’admetre el caràcter de qüestió prèvia podent ser resolta pel jutge inicialment competent.
El Tribunal Superior de Justícia va implícitament optar per aquesta darrera anàlisi i va considerar que els dos peritatges examinats el duien a concloure de manera clara “que les obres es realitzaven dins del terme de Canillo.”
Seguidament, fonamentant-se en el fet que els treballs s’estaven efectuant en el territori de Canillo, el Tribunal Superior de Justícia afegeix que “la part apel•lant (…) no aporta cap altre element de judici que sigui susceptible de desvirtuar les conclusions dels dos dictàmens pericials”, ara bé, es tracta d’una afirmació que no és necessàriament convincent.
No correspon a aquest Tribunal pronunciar-se sobre la pertinència de les conclusions dels perits, com tampoc sobre la dels arguments del Comú d’Encamp presentats a contrario, ni sobre l’anàlisi dels jutges ordinaris efectuada en relació amb aquests dos punts de vista. Per contra, ha de tenir en compte que de la consulta dels elements continguts en les actuacions, pel que fa a la qüestió accessòria de la delimitació territorial, el Comú d’Encamp desenvolupa una argumentació substancial de la qual s’ignora mitjançant quin raonament el Tribunal Superior de Justícia considera que no contradiu els dictàmens dels perits. En particular, tractant-se de la citació, tant pels perits com pel Comú d’Encamp, de la sentència del 30 de novembre del 2000, els motius de la Sala Administrativa (que aquí també es limita a fer una afirmació) no permeten comprendre el perquè la interpretació dels perits hauria de prevaler sobre la interpretació que addueix el Comú d’Encamp.
En aquestes condicions, es pot considerar irraonable la conclusió a la qual arriba la Sala Administrativa en el sentit que la determinació del Comú al qual territorialment pertanyen les obres objecte de litigi és una qüestió que pot resoldre per sí mateixa com a qüestió prejudicial sense necessitat de recórrer a la jurisdicció civil. En conseqüència s’ha de declarar que aquesta decisió ha vulnerat el dret de la recurrent a obtenir una decisió fonamentada en Dret.
En dret andorrà la determinació d’aquesta qüestió s’ha de dur a terme mitjançant el procediment d’atermenament que la Llei qualificada de la Justícia atribueix a la jurisdicció civil i del qual parlarem més endavant.
En aquesta causa, tot i reconèixer aquesta competència de principi, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va acordar pronunciar-se en relació amb aquest punt a títol prejudicial.
El Comú d’Encamp al•lega que la Sala Administrativa ha ultrapassat la seva competència pel fet de jutjar a títol prejudicial una qüestió que la llei atribueix a la jurisdicció civil i que, en actuar d’aquesta manera, es va vulnerar el dret a la jurisdicció en els seus vessants dels drets a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a un procés degut reconeguts a l’article 10 de la Constitució.”
Tags: Concòrdia, jurisdicció
