Edificis singulars: aplicació restrictiva; projectes d’interès nacional
Publicat per Manel Casal | Secció Juris. administrativa, Jurisprudència
“Quart.- sobre l’aplicació de l’article 57.d de l’Ordinació general d’urbanisme i construcció de la parròquia d’Encamp de l’1 de juny de 1983:
Aquest text disposa:
«en els casos d’utilitat publica, polisportius i zones d’esbarjo en general, en els quals el tipus d’edificació no s’adapti plenament a les Ordinacions presents, es podrà presentar als serveis idonis de l’Hble. Comú, un avantprojecte d’aquell immoble per al seu estudi i, en el seu cas, posterior aprovació».
Resulta de la lectura literal d’aquest text que es tracta d’una disposició molt restrictiva, que s’ha d’interpretar estrictament i que no pot justificar les derogacions de la naturalesa d’aquelles previstes per a la residència per a la gent gran. Per tant, els arguments presentats per l’Hble. Comú d’Encamp s’han de rebutjar.
Cinquè.- Convé de precisar l’objectiu del litigi des del punt de vista de la reglamentació aplicable a la matèria.
En la sentencia de data 27 de juliol de 2009 (Sentencia 65-2009), aquesta Sala ha precisat quina era la qüestió principal afectada en aquest litigi:
«La qüestió essencial és saber si el concepte «d’edifici singular» que figura à l’article 192 de les Normes urbanístiques és compatible amb les disposicions de l’article 61 de la LGOTU relatiu als «projectes d’interès nacional».
Aquesta sentència ha declarat expressament que la noció mateixa «d’edifici singular» no era compatible amb l’article 61 de la LGOTU relativa als «projectes d’interès nacional». Aquesta conclusió resulta clarament d’aquesta sentencia, tot i que el conjunt de l’article 192 no s’ha pogut anul•lar, ja que la Sala havia tingut de respectar els termes del recurs d’apel•lació i no podia estatuir ultra petita.
En el fonament de dret Quart, aquesta Sala ha indicat:
«L’article 192 ja mencionat «inverteix» d’alguna manera el procediment, amb una iniciativa comunal seguida d’una aprovació pel Govern. El concepte «d’edifici singular» definit en aquest article 192 no és per tant compatible amb les disposicions de l’article 61 de la LGOTU i les disposicions de l’article 192 relatives a les excepcions previstes a favor d’aquest edifici singular s’han d’anul•lar».
A més, resulta molt clar del Segon apartat de la decisió que precisament és el concepte mateix «d’edifici singular» que s’ha declarat contrari a l’article 61 de la LGOTU:
«Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i anul•lar l’article 192 (apartat 1.1 quan diu «exceptuant els casos d’edificació singular» i l’apartat 2 quan diu «llevat dels casos previstos o d’edificació singular; i tot l’apartat 5) de les normes urbanístiques incloses dins del POUP de la parròquia d’Encamp.»
Cal per tant treure les conseqüències del context jurídic en el qual s’ha d’apreciar la construcció d’una residència per a la gent gran.
Segons l’Hble. Comú d’Encamp, «no es tracta d’un projecte d’interès nacional, sinó d’un projecte d’interès comunal i destinat únicament i exclusiva a la gent gran de la parròquia d’Encamp» (veure foli 21, el recurs de l’Hble. Comú d’Encamp davant la CTU).
Aquest anàlisi és inexacte ja que un tal projecte s’ha de considerar com un projecte d’interès nacional en el sentit de l’article 61 de la LGOTU.
En efecte, cal extreure la lògica d’aquestes disposicions.
És evident que la construcció d’una residència per a la gent gran és una obra d’utilitat pública i aquest punt no la discutit el MI Govern: veure per exemple, la resolució del Govern de data 20 de desembre del 2006 (foli 146): «la utilitat publica d’una residència per a la tercera edat no és discutible».
Però un tal projecte és un projecte d’interès nacional en el sentit de l’article 61 de la LGOTU:
«Projectes d’interès nacional:
Són projectes d’interès nacional tots aquells destinats a la construcció d’infrastructures viàries i de comunicació, a l’execució de la política hidràulica, de sanejament i energètica, a la lluita contra la contaminació i a la protecció de la natura, i també a la dotació de serveis de caràcter sanitari assistencial i educatiu, cultural, administratiu, de seguretat i protecció civil. Les edificacions pròpies dels projectes d’interès nacional no estan sotmeses a l’autorització dels comuns»
Aquest projecte entra be en la categoria dels «serveis de caràcter sanitari assistencial», ateses les seves característiques, que accedeixen del règim urbanístic general.
En conseqüència, el recurs presentat per l’Hble. Comú d’Encamp s’ha de rebutjar.”
Sentència de la sala administrativa del Tribunal Superior de data 12/4/10, ponent B. Plagnet, número 17-2010.
Tags: urbanisme
